29 de juny 2010

Equipant a Malanyeu



El dia 24, Festa de Sant Joan, vaig covencer a la Neus perquè m'acompanyés a Malanyeu per assegurar-me mentre jo obria la primera tirada d'una nova via.
La via tindrà 80m, està situada 10m l'esquerra de la via de la Carla i no crec que passi del Vº, però l'estic obrint des de baix i això m'agrada, ja que la de la Carla i la Neusnidó les vaig obrir des de dalt.
La primera tirada ja està oberta, està entre el IV+ i el V, te 40m i està assegurada amb 4 parabolts. Hi he deixat una corda fixa per facilitar-me l'accés per quan trobi el moment i el company per equipar la segona tirada que em permetrà arribar a dalt.

Equipant la primera tirada de la via

Gràcies Neus.

Aquest divendres vaig tornar a Malanyeu i aquesta vegada em van acompanyar la Neus i la Carla. Em pensava que podria acabar d'equipar la via però, un tram molt vertical a la segona tirada em va obligar a fer uns passos d'artificial i això em va enlentir.
Finalment vaig instal.lar una reunió a 10 o 15m per sota del cim i varem deixar-ho per un altre dia.

La Carla preparada per assegurar-me.

El pany de la paret per la que puja la primera tirada.

La Carla escalant la 1a. tirada.

27 de juny 2010

Sant Honorat. Via Núria


Aquest divendres varem fer una mini trobada de "bloguers". Amb l'Eduard " Escalatroncs" i el Joan Asín varem anar a Oliana a fer la via " Núria" a les parets de Sant Honorat.

Aparquem els cotxes a pocs metres abans d'arribar a l'Ermita de la mara de Deu de Castell-Llebre i seguint la traça de color blau del mapa arribem al peu de via, escalem la paret de Sant Honorat i tornem al cotxe seguint la traça de color verd del mapa.

Seguint les recomanacions del Mingo varem entrar tard a la via per tal de tenir ombra al peu de via i a les dues primeres tirades. A partir de la tercera el sol a la cara va ser la constant en l'escalada.
La roca de la paret és força discreta i cal anar en compte. La via te dues parts ben diferenciades. Les dues primeres tirades son molt verticals i difícils, amb algun pas delicat a on els espits allunyen, i en canvi les altres 4 es fan sense problemes.


La Neus i la Montse ens van acompanyar en aquesta matinal. Mentre nosaltres escalàvem, elles van pujar al cim pel camí que porta a l'ermita de sant Honorat.

Els companys, un cop es deixa la pista i s'agafa un corriol molt marcat, tot prenent fotos per després fer la ressenya.

La fita que marca el corriol desdibuixat que ens portarà a peu de via.

El Joan en els metres més difícils de la 1a tirada.

La primera tirada
Sortint dels passos d'A0 de la 2a tirada.

l'Eduard i el Joan a la R.

Pujant per la 3a tirada amb el sol de cara.

La fàcil 4a tirada.


l'Eduard iniciant la penúltima tirada.


Aquesta era la postura més habitual durant l'escalada de les 4 ultimes tirades. Havíem d'haver agafat ulleres de sol !!

D'alt del cim plegant la corda i amb unes vistes espectaculars de l'Alt Urgell.

Els tres de la cordada, contents i torrats a dalt del cim

23 de juny 2010

Montserrat. Gorros. Trencabarrals.


Aquesta ressenya està treta del bloc del Cesc

També trobareu una ressenya al bloc del Joan Asín

El matí d'aquest dimarts el Joan Asín em va trucar per sortir a la tarda i em va faltar temps per arreglar-ho tot per poder dir-li que si.

Varem anar a fer l'agulla del Trencabarrals que feia molts anys que tenia pendent, per una via que feia poc vaig trobar en el bloc del Cesc i que em semblava que seria interessant.
La via te dues parts molt diferenciades. Les dues primeres tirades son relativament fàcils. La tercera és molt difícil però, si estàs fort de braços, és dàquelles que et fan gaudir de valent perquè te unes preses BRUTALS, en poques tirades trobareu preses tant bones i cantelludes.
Les assegurances, burils en bon estat, en les dues primeres tirades allunyen però si es vol es poden colocar friends per anar més segur. A la part alta de la primera tirada, (35m) trobarem una reunió que podem fer si anem amb cordes de 50m. A la primera part de la tercera tirada el burils estan prou aprop com per fer A1, però quan toca sortir en lliure allunyen força i et fan escalar, sort de les bones preses que hi vas trobant, perquè el tram és realment vertical. Aprop del cim hi ha una reunió que es pot deixar de costat i empalmar els darrers metres fins a trobar els parabolts del rapel a on muntar la R3.

Material: 13 cintes exprés, algun friend petit i/o mitja, estreps i algun cordino per si es vol llaçar algun dels molts marlets que hi ha a la via.
Via Molt Recomanable.

En els primers metres de la via és a on trobareu la presa més petita i acompanyada de molsa.

1a. reunió amb 4 burils.

El Joan Asín en el tram més vertical de la 2a. tirada.

Iniciant el tram d'artificial ( o de 6c pels que estiguin molt forts)

Iniciant la sortida en lliure de la 3a tirada.

Els dos "Joans" celebrant l'exit en la via i pensant en la revetlla de Sant Joan !!

19 de juny 2010

Solsonés. Sant Llorenç.de Morunys





Aquest dissabte he sortit amb el Jaumegrimp, un altre company de cordada fet gràcies als blocs. Havíem quedat altres vegades però, per alguna cosa o altre, no havíem fet mai cordada.
Aquesta vegada hem quedat per anar a fer les vies que els Kutrescaladors han obert aprop de Sant Llorenç de Morunys. Jo feia dies que hi volia anar i el Jaume encara no coneixia aquesta zona tant bonica del Solsonès.
Al arribar a l'aparcament s'hi troba el camí de terra que surt des d'aquell punt i que està barrat per una cadena. Aquesta nit a plogut i regalima aigua per tot arreu. Dubtem un moment però ens sembla que la via de Arantxa..... sembla estar seca, almenys en la seva part superior.
Comencem a baixar per la pista i, uns 700m més avall, en una mena d'esplanada, una fita i unes senyals grogues ens marquen un corriol que surt a la dreta a buscar la carena que hem de seguir. Recorregut un tram de carena, el camí trenca a la dreta i el corriol comença a baixar tot entrant en una frondosa i ombríbola canal.
Primer es creua un torrent, pel que avui hi baixava força aigua i , quan arribes al següent torrent, cal trencar a la dreta i pujar amunt tot resseguint-lo. Nosaltres ens hem pensat que havíem de continuar avall i , tot seguint les marques grogues, hem fet 5' de baixada fins que ens hem adonat que anàvem malament i hem tornat endarrera. ( caldria posar una fita en el lloc a on cal deixar el camí de les senyals grogues)

La paret de la dreta, encarada a l'Oest, estava completament xopa i del tot impracticable. Avui la via dels Alamalivons no es podia pas fer.

Al arribar al peu de la via de l'Arantxa, marcada per una fita, veiem que els 10 primers metres de la roca està també del tot mullada. Després d'uns dubtes inicials decidim posar-nos-hi hi veure que passa.
Passats aquests primers metres ja toca el sol a la paret i ja s'ha eixugat la roca.
La roca és força trencadissa i, tot i que la dificultat és baixa, cal anar molt en compte.
La via està ben equipada i només cal portar 10 cintes.
Les 3 primeres tirades no tenen gens de dificultat( exceptuant els 10 metres inicials) i per tant poc interès. Les dues darreres son més maques tot i que la roca no millora gaire.

Aquesta és una via que val la pena de fer per l'entorn a on es troba.

Un cop a dalt i veient que potser encara tindríem una mica de temps abans que comencés a ploure, hem rapelat per la via dels Alamalivons i hem fet les dues darreres tirades, que son força boniques.


Vistes de la zona tot baixant



El Jaume prenent fotos de les vies

El Jaume a peu de via, xop per l'aproximació i amb cara de "nedador" veient l'aigua que regalimava per l'inici de la via !!!!

Fent els primers metres de la via tot cercant el sol i la roca seca !!

Arribant a la R1

Fent la 4a tirada


Arribant a la R4.

El Jaume un cop superats els passos difícils de la 5a tirada

Una via més al sac !!


Acabada la via, ens plantegem fer les 2 darreres tirades de l'altra.

Fent la penúltima tirada de la via del camí dels Alamalivons

Des del cim es veu la darrera reunió. Al fons l'aigua que mullava i deixava impracticable la part inferior de la via.

Escalar i passejar.

El divendres a la tarda m'havia quedat sense company de cordada i li vaig proposar a la Neus d'anar a passejar per Montserrat i escalar una miqueta.
El plan va ser pujar a Sant Joan, la Neus em va assegurar mentre feia 3 primeres tirades a la Miranda de les Magdalenes i després varem tornar al Monestir passant pel pla del ocells. D'aquesta manera jo vaig poder escalar una mica i alhora amb la Neus varem gaudir d'un bonic passeig per Montserrat.
N'hi ha que tenim molta sort per tenir una dona així !!!

17 de juny 2010

Montserrat. Magdalena Superior. "Amistat d'estiu"


Aquest dimecres vaig repetir per tercera o quarta vegada una via molt maca a gorros
" amistat d'estiu". La repetició s'ho valia, tant perquè la via és molt recomanable, com perquè vaig tenir l'oportunitat de conèixer i escalar amb el Joan Asín i el Toni Gómez.
Trobareu una bona foto/ ressenya el el bloc de l'Eduard.

El Toni començant a apretar per fer el primer pas de la via " difícil"

Arribant a la R1

El Toni i el Joan a la R1

El Toni iniciant la 3a tirada.

Arribant a la R3

El Joan a la reunió del cim, la R4

El Joan i el Toni vistos des del cim.

Contents, malgrat les gotes que ja queien, perquè la feina ja estava feta !!