20 de febr. 2016

Serra de Sant Joan. La via d'en Guillem


Aquest dissabte teniem la intenció d'anar a Alòs de Balaguer, a on encara hi tenim feina a fer, però a darrera hora hem canviat d'opinió i no sempre s'encerta.
La via del Guillem te una tirada preciosa, la 8a. però la resta de tirades es fan caminant, o bé son fàcils, o be tenen passos d'Ae. que et deixen una sensació de que no acabes d'escalar.
Tot i això, anar a la Serra de Sant Joan sempre és una bona manera de passar el matí i a nosaltres ens ha servit, per això hi hem anat, per cercar possibles línies a on obrir una via.
Pel que fa al descens, baixar per la pista es fa llarg i pesat. A nosaltres ens ha semblat que si haguessim rapelat la via hauriem arribat més ràpidament al cotxe.
Al final el Barça ha guanyat i el dissabte ha acabat molt bé.

 Vista general de la paret per on puja la via.

Superats els dos passos d'Ae2 de la primera tirada.

 Facil i trencada 3a. tirada.

 5a. tirada.

 Ae. de la 6a. tirada.

 7a. tirada.

 8a. tirada. Superant la tirada i els passos més macos de la via.

 9a. tirada. Encara que aquests darrers metres crec que son de la via Nuria.



15 de febr. 2016

Malanyeu. Retocs a les vies Aina i Independència






Per aquest dissabte els homes del temps anunciaven vent fort i vàrem decidir anar a Malanyeu per estar a raser del vent.
La paret estava plena de cordades i quan va sortir el sol es va poder escalar de conya.
La nostra intenció era fer uns quants retocs a dues de les vies que havia obert ja fa uns quants anys i així ho varem fer a la via Aina i a la Independència.




8 de febr. 2016

TATOcao


A la ressenya hi he posat la graduació que a mi em va semblar que tenien les tirades del sòcol i les de la via. Opinió totalment personal i subjectiva i que probablement denota que cada dia escalo pitjor.

Aquest dissabte volíem acabar d'equipar els darrers metres de la nostra via, el pal de la W, però finalment ens vàrem decidir per escalar aquesta via dels galls de la que n'haviem rebut varies referències, la darrera de l'amic Xavi Díez a qui vàrem poder saludar la setmana passada després de que ell i el Jordi fessin aquesta via.
Per accedir-hi, com que està a la part alta de la paret, s'hi pot anar caminant, tot fent una gran marrada, o bé escalar el sòcol de la paret per alguna de les vies que hi ha. Nosaltres ho vàrem fer així de manera que acabes escalant 6 tirades.
El sòcol ha estat recentment equipat pels mateixos galls i ofereix una nova via d'escalada de tres tirades.
Com ja he apuntat a sota de la ressenya, a mi sortir del primer parabolt de la 1a. tirada em va costar molt, i a la segona tirada també hi vaig trobar algun pas força difícil. En definitiva que jo hi apujaria mig grau a la graduació de la ressenya, però això és tan sols la meva opinió i segur que no serà compartida per altres escaladors que no la trobaran tant difícil com jo.

Pel que fa a la via TATOcao, em va continuar passant el mateix, i la terra que encara hi ha a sobre de les preses m'ho confirmava encara més. La via està equipada per no patir, tot i que els metres anteriors  a l'entrada de la R.2 hi ha un tram de roca dubtosa que no te cap assegurança i que caldrà protegir amb algun friend mitjà/gran.
Pel descens, com que a la via hi ha força lleixes i vegetació, jo recomano fer 3 rapels de 30m per evitar que les cordes s'emboliquin tal i com ens va passar a nosaltres.
En definitiva, una escalada molt maca i interessant que segur que serà de les molt repetides de la paret.

 El Toni passant el pas de V del inici de l'escalada, que a mi em va semblar de V+

 Navegant a la segona tirada per superar un pas molt vertical.

 Inici de la 3a. tirada.




TATOcao
 Primera tirada. Amb un pas força picant.

 El Toni iniciant el tram més difícil de la tirada que a tots dos ens va semblar de 6a.

 Fent l'espectacular flanqueig per entrar a la R.3.

El Josep Estruch, ja al cim, assegurant al seu company de cordada que feien la via Susanito i menganito, i amb els que vàrem poder xarrar durant l'escalada atès que les dues vies pugen força properes.

2 de febr. 2016

Alòs de Balaguer. Ampliant la via del pal de la W



Aquest dissabte amb el Toni vàrem anar a Alòs de Balaguer amb la intenció de veure com podiem continuar la via del pal de la W.
Els galls, després d'una polemica causada pel fet que la darrera reunió d'aquesta via podia utilitzar-se per fer una reunió intermitja de la via " els misteris del Pepegall", van instal.lar l'esmentada reunió un parell de metres més avall i ens recomenaven continuar la via per les plaques de la dreta.
Seguint les seves recomenacions ens vam acostar a la paret i, tot i el fred que va fer durant tot el matí, vàrem escalar la via fins la darrera reunió i vàrem equipar 15m més de via per la preciosa placa que puja per  la seva dreta.
Ara la 5a. tirada te 35 metres i la R.5 queda uns 10 o 12m per sota del flanqueig de la 6a. tirada de la via dels misteris del Pepegall.
En una propera visita acabarem d'equipar aquest tram i decidirem si la via acaba definitivament en el punt a on es trobi amb la via esmentada, o bé, si cerquem una línia interessant i diferent per contiuar amunt.

 El Toni superant el pas clau de la 1a. tirada.

 Negociant amb la roca no gaire bona de la segona tirada.

 Escalant la preciosa placa de la 4a. tirada.

 El Toni iniciant la 5a. tirada.

 Una de les nombroses cordades que van escalar la preciosa via de lo nikgall-lastir.

Equipant la continuació de la 5a. tirada.