via "Pim pam pum" Coll de Nargó. sector de l'anima.

 

Ressenya dels Visas

De la ressenya de sobre només cal dir que el V+  de la primera tirada ens ha semblat  més.... (6a) i que la darrera tirada te nomes 15m. ja que més amunt hi ha una reunió amb dos parabolts sense xapes....

La via està equipada.

Per arribar-hi pujarem per la pista que surt de coll Piqué i després d'un Km. i abans de fer una corva molt tancada a l'esquerra deixarem el cotxe arrambat al costat de la pista. hi caben 2 o tres cotxes bé.

Un cop aparcats hem de prendre un corriol poc dibuixat però que algunes fites ens ajudaran a seguir-lo i en 15/20 minuts estarem a peu de via.

La via comença difícil i aviat ens trobem amb el pas clau de la tirada a on ens costarà xapar i superar el pitó i el parabolt, que estan a tocar, perquè no hi ha bones preses de peus.

Després ja afluixa la dificultat.

La segona tirada és més fàcil però cal fer atenció amb la roca que ens farà navegar per una afilada aresta molt maca.

La tercera tirada va acercar una placa preciosa que està resseguida per una fissura que ens permet anar pujar sense grans dificultats, llàstima que sigui tan curta.

Descens: 2 rapels de 30m o bé un de 60m

Arribant a peu de via hi ha una feixa molt visible

Inici de la via.

Inici de la 2a. tirada.

Inici de la preciosa 3a. tirada.

Foto cim de la cordada.

Fent el rapel de 60m, que en realitat son uns 55m.

via ">El Jardí de les mentides"

 

Avui, despres de molts anys de no escalar a Coll de Nargó, hem tornat a pujar-hi per fer-hi la via el Jardí de les mentides que fa poc es va reequipar.

El nom de la via no se per quin motiu es va posar, però a nosaltres ens ha semblat correcte perquè hem trobat algun pas ben difícil.

Hem fet dues cordades, En Pany i jo  i en Jordi i en Joanet.

La via està equipada per no patir, tot i que en algun punt haurem de tibar fort.

Cada reunió està equipada amb dos maillons per poder rapelar. Total surt un rapel de 60 m molt justos. Jo diria que els metres que senyala la ressenya per cada tirada son menys.

La pista per pujar fins l'aparcament , a coll Piquer, està en molt bon estat.

Coll de Nargó: vies "Manelet" i "Cainejo"

Aquest dissabte volíem escalar a Roca Narieda, però veient que la paret semblava estar molt mullada, vam decidir tronar endarrere i anar A Coll de Nargó a on la colla encara no hi havia escalat cap via.
Mentre el Joanet, el Jordi i el "Xermi" feien la via Àfrica, amb el Toni ens posàvem a la via Manelet que puja a la seva esquerra.
Jo ja havia escalat aquestes vies i les recordava com a molt boniques.
Començo la 1a tirada de la Manelet i faig un A0 en el primer bolt i pujo amb un pas atlètic aquest desplom. Continuo amunt i quan ja només em falten uns 5 m per la reunió no veig el pas, tot i que ja havia escalat aquesta via un parell de vegades em falta decisió per fer-lo i baixo, deixant que el faci el Toni. Quan torno a pujar m'adono que no n'hi havia per tant... però calia fer-lo.
La segona tirada continua molt vertical i també te una pas molt finet que, per fer-lo i arribar al bolt, utilitzo l'antena i una bona tibada d'A0. L'entrada a la R.2 també te la seva conya.
La 3a. tirada és potser la més maca i tot i ser igualment molt vertical, es deixa fer molt millor.
Amb un parell de rapels baixem a peu de via.
Via equipada.

El Toni a la 1a. tirada

Segona tirada.

El Toni arribant a la R.2 i els companys a la via Àfrica.

El Vicenç " Xermi" a la darrera tirada de la via Àfrica.

Foto-cim

A continuació resseguim la paret uns 100m i anem a fer la via del Cainejo, que jo també havia fet un parell de vegades i que és força bonica.
El Toni comença fent la primera tirada i tasta les típiques canaleres que donen nom a la via, i jo faig la segona tirada que comença amb uns metres molt verticals i que a mesura que vas pujant va perdent dificultat.
Es pot baixar amb 1 sol rapel de 60m però nosaltres en fem dos per evitar problemes a l'hora de recuperar les cordes.
via equipada.

1. tirda de la via Cainejo

Sortida de la 2a. tirada

Coll de Nargó. Serrat del Coniller. via "Liebe Claudia"

Aquest dissabte vaig pujar amb el Toni i el Joanet ( "Momies") a fer aquesta via del Joan Asín.
Llastima que la pensada la van tenir 3 cordades més i alló semblava la Rambla el mes de juliol, amb l'agreujant que, quan uns rapelaven la via plovien pedres de totes mides i calia esperar a que els que pujaven fessin els passos de la 2a tirada per no atropellar-los.
La via està ben trobada, te una primera tirada molt bonica i dona una opció assequible en aquest pany de paret que ja te 6 vies obertes.
Pel que fa al material, tot i que la via està equipada, algun friend mitjà i petit ens ajudaran a protegir algun pas.

El Toni iniciant la via

En els passos més difícils de sortida de la R1

Iniciant la 3a tirada

Fent la 5a tirada que coincideix amb la via del Nil

El Toni i el Joanet a la R5 i el Jaume i el Toni que pugen darrera

Dues cordades rapelant i dues pujant !! col·lapse total

Alternatives de la zona.

Bóixols. Serra de la Carreu. " El cap i el passarell amb els ous al clatell"

La foto i una bona ressenya la trobareu en el bloc dels "Kutres"

Aquesta setmana vaig pujar amb el Miquel i els seus companys de Lleida, el Jaume i el Jordi, a fer aquesta via. Ens pensavam que ja passaríem calor i en canvi, el vent fred que bufava, ens va fer escalar abrigats tot i el sol que feia.
La via és discontinua i va cercant una línia que sigui escalable. La roca en alguns trams no és gaire bona i això fa que tinguis la impressió que la via no és de les millors que has escalat. Tot i això podem dir que és una via ben assegurada i amb alguns trams força interessants.
Ens seran útils els friends petits ( aliens) i mitjans per reforçar les assegurances existents.
Llastima que els rapels no tinguin 30 m ( en caldria un més) ja que es podrien fer amb una sola corda i s'evitarien els embolics de les cordes amb la vegetació que et fa perdre molt temps.
Si us convé podeu deixar coses a peu de via, ja que a la baixada es passa de nou per allí.
Per anar a Bóixols des de Ponts, tant podem fer-ho per Coll de Nargo (62 km) però amb un primer tram de carretera molt bona. com pel port de Comiols i Isona ( 58 km) però de carretera més regirada.

Des del cotxe es pot apreciar el recorregut de l'aproximació, la via i el descens.

En els primers metres de la via

Fent la 5a tirada, potser la més maca, amb el Jaume i el Jordi a la R.5

El Miquel esperant el seu torn per fer la 7a. tirada. Mentrestant el Jordi apreta en un dels 2 passos difícils d'aquesta tirada.

El Miquel fent els darrers metres de la via . Al fons hi podem veure el cotxe

Els 4 un cop acabada la via, amb el Jaume que es tapa la cara per la vergonya......

Carenejant a la recerca de la fita que marca l'inici dels 2 rapels

Coll de Boixols. "El balcó del Voltor"

Avui hem pujat amb el Jordi cap l'Alt Urgell amb la intenció de fer la via Anís del Mono a la Paret Bucòlica. Però com que avui ens hem llevat tard, al arribar ja hi hem trobat dos cotxes a l'aparcament (efecte bloc), i com que feia molt vent, hem decidit anar més amunt a fer una via dels Kutrescaladors que van obrir en el coll de Boixols.
La idea era fer aquesta via, que ens semblava ser ràpida, i després baixar de nou a la paret Bucòlica a fer la via inicialment prevista.

En el coll de Boixols no hi feia vent i el sol escalfava d'alló més. Hem fet la baixada a peu de via en 5' i hem començat a escalar.

El primer espit es ven visible però arribar-hi costa una miqueta. En aquesta tirada hi hem trobat espits, claus i una cinta llaçada en una sabina. Cal posar-hi varis friends per completar les assegurances. La roca és acceptable, però cal posar-hi molta atenció ja que hi ha preses inestables.


La segona tirada surt a la dreta a buscar un clau i ens porta a una placa a on hi ha el pas més difícil de la via, i potser son els únics metres a on la roca hi és realment compacta. Jo, que anava de segon en aquesta tirada, m'he trobat molt forçat per les cordes, que et tiben de costat, hi he fet una petita caiguda/pèndul que m'ha deixat uns 2m més avall i que m'ha fet suar de valent per tornar a la línia de la via.
El Jordi, al trobar només un espit a la 2a. reunió se l'ha saltat i ha continuat amunt enllaçant la 2a i la 3a. tirada. Ens els metres de la tercera tirada la roca és dolenta, i la veritat és que la por a que es trenqués alguna presa, ens ha fet patir força. Hem colocat 1 cinta llarga i 4 0 5 friends més a part dels calus i espits que hi trobes.


La darrera tirada, la cresta, tot i que és horitzontal i fàcil, la roca trencada fa que pensis massa en la timba que tens a banda i banda i et fa fer passos una mica ridículs, més propis de la hípica que de l'escalada !!



Al final, i com que jo darrerament no dec estar gaire en forma, hem decidit fer una cervesa a Oliana i tornar a casa més d'hora del previst.