via "Redrum"

Despres de molts anys, la setmana passada vaig repetir, amb en Toti, la via Redrum, una via de la que en tenia molt bon record, en especial pel fotogènic flanqueig de la tercera tirada. Aquesta vegada, com ja és habitual darrerament, la vaig trobar més difícil....l'edat no perdona. Per sort en Toti va fort i va anar de primer a les tirades més difícils. A tenir en compte els primers metres de la via, a on caldrà posar-hi algun friend abans d'arribar al primer clau. Sembla estrany que no hi hagi cap assegurança tenint en compte que més amunt els espits i burils estan molt a tocar. 

 

 

 

Ager. Cap de Ras: via "Els Reis del Mambo"

La ressenya i la foto del Joan Asín

Després de molt de temps de no escalar per Ager, aquesta setmana hi hem tornat. Mentre la colla anaven a fer la via Montsiciana,  el Josep Santasusana, el Jordi Pardo  i jo anàvem a fer la via " Los reyes del Mambo" que puja a l'esquerra de la via Redrum i de la via Alkaid.
La via està equipada amb burils i xapes velles, que tot i que semblen estar en bon estat, mai saps del cert si aguantaran una caiguda o tant sols el pas d'un escalador... ( llegir la ressenya del Joan Asín).
A la via li caldria una restauració i segur que es repetiria molt més perquè és força maca, excepte els darrers 10 m que puja per una canal terrosa i bruta.
Pel que fa a la graduació, personalment trobo que la sortida de la R.1, que la ressenya marca V+, és un 6a/A0.
Tot i que està força assegurada, caldrà portar un joc de friends per reforçar-la allí a on el burils allunyen molt.
Un cop a la feixa és pot continuar amunt per qualsevol de les vies que pugen a la nostra dreta o resseguir el camí de la feixa per baixar fins la pista.
Nosaltres vam voler anar a la zona de l'agulla de l'embut per trobar als companys i fer alguna de les bones vies que hi ha allí.
Com que no portàvem la ressenya que us deixo aquí, i la meva memòria és molt dolenta, en comptes d'escalar alguna de les vies conegudes, vaig "encigalar" al Jordi per una via d'esportiva, la nº 7, que és molt difícil i que va acabar fent el Josep amb passos de A.1.
Feta aquesta via, vam decidir anar al cotxe i escoltar el Barça per la ràdio tot tornant a casa, i el que havia anat molt bé fins llavors.... va acabar amb una mal resultat !!!!

El Jordi i un servidor preparant-nos a peu de via.

 Assegurant des de la R.1 al Jordi que comença la via.

 Sortint en A0 de la R.1

Ja superats els passos extra plomats de la sortida.

 El Josep treballant en la placa/ diedre de 6a de la 3a. tirada.

Superat el pas d'inici de la 4a. tirada.

El Jordi provant la via d'esportiva de l'Agulla de l'embut.

Cap de Ras. Vies " Montsiciana" i "Blues del gamarús"

Aquí trobareu una bona ressenya dels "Kutres"

Aquest diumenge vaig anar amb en Mingo a escalar a Ager La via Montsiciana, de 4 tirades, aquesta és una via molt maca i, al ser curta, es pot complementar amb alguna de les vies de “l’Agulla de l’embut” que hi ha a pocs metres a l’esquerra. En concret nosaltres vam fer la via “ Blues del gamarús”

La roca és molt bona. La via està assegurada amb parabolts, només cal portar unes 10 cintes exprés i algun friend petit i mitjà. Trobarem una M i una fletxa dibuixades a peu de via. Les tirades son més curtes de 40 m.

Dades generals

- Via: “ Montsiciana” 140 m 6a, ( A0/V+ obligat)

- Oberta: per Marcos Diaz i Olga Serena 2007

- Zona: Ager. Cap de Ras.

- Orientació: Sud Est

- Equipament: Parabolts de 10 mm, ponts de roca i 2 ferros

- Material necessari: 10 cintes exprés. Friends petits i mitjans. 1 estrep pot ser útil

- Aproximació: Des de l’aparcament, al costat del gran bloc que hi ha a la pista, pujarem per un corriol que comença 25 m abans del bloc i que ens porta fins a peu de paret en 15’.

- Descens: Un cop a la R.4 pugem caminant resseguint l’aresta a l’esquerra ( Oest) uns 250 o 300 m i unes fites ens marquen el punt per on baixar a cercar el corriol que baixa de Cap de Ras i que va resseguint les parets fins que, als 25’, estarem de nou al peu de via.

1a. Tirada. 35 m, Inici de l’escalada pujant a cercar un pont de roca. 2 ponts de roca i 4 bolts. Els passos més difícils els trobarem a l'entrada de la R.( V )

2a. Tirada. 35 m, Inici difícil i molt vertical, passat aquest mur continuem flanquejant a la dreta. la roca bona ( 6a/A0)

3a. Tirada. 30 m Tirada que comença amb uns passos finets, per anar a xapar el 1r. bolt i continua flanquejant a la dreta per pujar amb bones bústies la placa que tenim al davant. Tram final d’adherència fàcil. (V)

4a. Tirada. 40 m Tirada que comença amb un tram de bavaresa per continuar recte per una placa d’adherència molt vertical i maca. La millor tirada de la via. (V+),

Via molt recomanable

Recorregut dels primers metres de la via Montsiciana

Iniciant la 1a tirada

Entrant a la R1. Amb una cordada de la Garriga al davant nostre

El Mingo arribant a la R1.

El Mingo en la placa de la 4a. tirada

Al cim de la via

Dades generals

- Via: “ Blues del gamarús” 80 m 6a, ( A1/V+ obligat)

- Oberta: el 2003

- Zona: Ager. Cap de Ras.

- Orientació: Sud Est

- Equipament: Parabolts de 10 mm,

- Material necessari: 8 cintes exprés.. 1 estrep pot ser molt útil

- Aproximació: Des de l’aparcament, al costat del gran bloc que hi ha a la pista, pujarem per un corriol que comença 25 m abans del bloc i que ens porta fins a peu de paret en 15’.

- Descens: Un cop a la R.3 pugem grimpant uns 20m i ja veurem el corriol que baixa de Cap de Ras i que va resseguint les parets , i en 5’ estarem de nou al peu de via.

1a. Tirada. 25 m, Tirada fàcil i bona roca. 6 bolts. ( IV+ )

2a. Tirada. 25 m, Inici difícil i molt vertical, passat aquest mur continuem flanquejant a la dreta. la roca bona ( tot i que la ressenya original marquí 5+ jo crec que com a mínim és un 6a molt atlètic. Jo, que no tinc prou grau, vaig passar amb estreps i antena)

3a. Tirada. 30 m Tirada d’adherència maca. (IV+)

Via recomanable

1a. tirada

Arribant a la R.1

3a. tirada.

Ager. El Reverso Tenebroso / Esperó Badalona

El dissabte, amb un fred que pelava, varem pujar a Àger per fer la via "El Reverso Tenebroso" i un cop a la feixa, sortir per les darreres tirades de " l'Esperó Badalona".
Tot i que estàvem sols a la paret, varem fer dues cordades i ens varem posar a la mateixa via. Això, que d'entrada pot semblar una ximpleria, ja que la segona cordada s'havia d'esperar a que la primera fes la tirada, va resultar encertat ja que varem anant fent-nos companyia i sobretot perquè el Juan Carlos va poder recuperar un friend que, ni jo ni el Joan Asin, havíem pogut treure d'una fissura.
La ressenya de la via que portavem parlava de roca brutal, i un cop feta la via, el Manel i jo varem opinar que la roca era brutal en alguns trams i "bruta i tal" en d'altres.
Aquesta és una via en la que fas força Ae si no tens molt de grau.

La via està assegurada amb burils en bon estat i algun pitó a la 1a tirada.
La via comença 10 o 15 metres a la dreta de l'Esperó Badalona i te un buril a peu de via que marca l'inici.

1a. tirada: 35m. V, A1e. El primer buril està a 10m i això i la roca no gaire agraïda fa que arribar-hi sigui una mica exposat. Un cop allí es fan uns passos d'A1e i la resta de la tirada es fa en lliure. Cal navegar una mica per trobar els punts febles i algun pitó amagat. La roca és regular.

2.a tirada: 20m V, A1e. Surt a l'esquerra amb una roca regular i arriba a un tram de roca molt bona, llàstima que calgui flanquejar amb passos d'A1e una mica forçats cap a l'esquerra per entrar a la reunió.

3a. tirada: 35m V, A1e. Tirada que fas quasi tota en artificial fàcil per la proximitat dels burils. Reunió a sobre d'un arbre.

4a. tirada: 45 m V, V+, A1e. Aquesta tirada te la roca molt bona i et permet fer en lliure força metres, tants com el teu grau estigui assolit, ja que comença amb passos de V i va incrementant la dificultat. Entrada a la reunió amb un pas de sostre una mica forçat.

5a. tirada: 30 m III, V+ . Aquesta tirada és de tràmit. surts per l'esquerra i entres en una zona de roca solta i arbres fins arribar a un curt tram de roca molt llisa a on hi ha un pas molt difícil que es pot fer amb un A0.

Un cop a la feixa, nosaltres varem caminar uns 40 m a l'esquerra fins a trobar la R.4 de la via " Esperó Badalona" per tal de sortir per aquella línia.

6a. tirada : 45m V, 6a. Puja per un esperó de bona roca que t'obliga a escalar 6a o a fer trampes de tot tipus, com vaig fer jo. Arribes a una feixa i trobes la reunió caminant 10 m fins la paret.

7a. tirada: 45m V, IV A1e. Comença fent una bavaresa molt maca i vertical, fas un tram fàcil i et trobes amb una placa molt llisa a on cal fer 2 passos d'Ae abans d'arribar al cim.

El Joan Asin un cop fet els 2 passos d'Ae de la 1a. tirada.


Un servidor en el diedre de la 2a. tirada.

El Joan Asin iniciant la 2a. tirada i la cordada del Juan Carlos, Felip i Manel fent la 1a.

El Joan Asin en els passos d'Ae de la 3a. tirada

Escalant en lliure els metres inicials de la magnifica placa de la 4a. tirada

Escalant la 6a. tirada a la via de l'Esperó Badalona"

La cordada més el Felip, que s'hi va afegir per fer el darrer tram.

Ager: agulla de l'Embut

Aquest dissabte van baixar de Peralada la Marta i el Jordi. Després de molt rumiar varem decidir portar-los a conèixer les parets d'Ager i escalar a l'agulla de l'Embut.

Allí hi ha unes vies d'entre 3 i 4 tirades que recentment han estat reeequipades amb bolts i que tenien bona pinta.



La idea era fer la via el Cerdito Valiente (6a obligat), però abans escalfar en alguna via més fàcil.
Tant a la carretera com a la pista i varem trobar força neu, i això ens va fer patir pensant en l'hora de marxar, ja que la darrera pujada abans d'enllaçar amb l'asfalt, si està nevada o enfangada, pot resultar díficil per els cotxes sense tracció a les 4 rodes.
Un cop a la pista, ens varem trobar amb una furgona de la que hi sortia en Francesc Sunyol i uns quants companys que anaven a fer una de les vies que ells havien obert, la Badalona. Després de saludar-nos, en Francesc ens va anunciar la propera obertura d'una via a la paret de l'Altar ( Malanyeu) que pujarà més a la dreta de la Vinga Vinga i d'altres que també hi ha obert ell.
Deixem el cotxe a tocar del gran bloc que hi ha a la pista i es puja per un corriol que hi ha 25m abans de l'esmentat bloc. En 10' estem a peu de vies i ,mentre que el Jordi Pardo i la Marta es posen a fer la via " Blues del Gamarús" ( 5+), que te una B picada al inici de la via, nosaltres decidim, per no perdre temps, posar-nos a la via " El Chicho Moñón" ,amb la intenció de fer la primera tirada d'escalfament i després seguir-los a ells.
El Jordi, quan estava en el pas de 5+ de la segona tirada, ens comenta que el troba molt difícil i que li sembla que abandonarà. Després de mirar-s'ho força estona tira amunt i patint molt el passa, però ens comenta que el grau el veu molt més alt o que ha caigut alguna presa que facilitava el pas. Nosaltres, al veure que aquell pas era més difícil del que ens pensàvem, decidim continuar amunt per la nostra via que, tot i ser de 6a+, es pot fer en A1 (com jo vaig fer). Aquesta via te una R3 intermitja però és millor continuar fins a dalt i fer la R4 del Cerdito Valiente.
Així doncs, al cap d'una estona cada cordada havia fet una via i ,tot seguit ,ens posàvem a fer la del Cerdito valiente, que te un porc picat a l'alçada del primer bolt.
La segona tirada (6a) també va resultar més difícil del que deia la ressenya, però el Jordi se la va treure en lliure. Jo la vaig fer amb passos d'A1 i escalant quan la distancia entre les assegurances no em permetien arribar-hi des dels estreps.
La roca és bona i les vies estan ben assegurades, però ens va semblar que les graduacions de la dificultat estava per sota de la real.

Durant l'aproximació a les vies varem trepitjar força neu

El Jordi a la R2 de la via " Blues del Gamarús"
En Jordi Seguí a la 1a tirada de la via " El Chicho Moñón"
Jo mateix a la 2a. tirada del " Chicho Moñon" 6a+ (A1)
3a tirada del Chicho Moñon
R1 de la via "el Cerdito Valiente"
El Jordi i la Marta a la R3
El Jordi, la Marta i jo un cop acabades la via.

Ager. via "Inversió Tèrmica"

Aquest diumenge, després de les ventades del dissabte que van fer que ens quedéssim a casa, varem anar a Àger a fer aquesta via que ha estat recentment re-equipada amb parabolts. De fet només cal portar 16 cintes exprés per fer les primeres 5 tirades, però per fer la 6a. tirada cal millorar el que hi ha, i fan falta friends petits i mitjans, i a les dues ultimes no hi ha res.

La via és molt maca i la roca bona, excepte algun petit tram de la 4a. tirada, que a l'esquerra hi han llastres inestables. Nosaltres varem fer A1 i A0 quan ho marca la ressenya i alguns dels passos de v+ ens van semblar de 6a. Però la dificultat màxima obligada de la via és 5+. i quan cal s'hi poden posar friends.

Quan varem arribar, una caiguda de gel ens va donar un bon ensurt i durant les dues primeres hores, ens anaven caient trossos de gel que es desprenien de les canaleres de la part superior. El sol feia que es trenquessin. De fet varem escalar amb força sol fin a la 6a. tirada i després va entrar el front anunciat i en pocs minuts va començar a nevar molt fort. Sort que ja únicament ens faltaven les dues tirades fàcils per arribar al cim. ( també podríem haver-nos escapat per la feixa, però escalar sota la neu tenia un encís especial).

He aprofitat fotos dels companys blogeros per fer-hi la ressenya. Gràcies.

Vista de per on passa la via en les 3 primeres tirades. A dalt es veu el gel que anava caient.

El Jordi fent la primera tirada. Molt vertical i sostinguda.

Vista de la 2a. tirada. El Jordi a la R1.


El Jordi a la R3

El gel que ens anava caient a sobre durant l'escalada

La 6a. tirada en la que cal posar-hi alguna cosa més.


8a. R en la darrera canal de la via.

Un cop a dalt, la nevada començava a ser interessant.

Cada cop queia més neu

Al final, la nevada va ser realment forta i tot va quedar ben blanc !!