Montsec de Rubies. Via Esperit Mohicà.

Aquest dissabte, amb el Jordi, el Toni i el Joanet ( "Mòmies" ) pugem a Rubies a on hi fa força fred i bufa un vent gelat que ens deixa el cos i els dits encarcarats.
La via escollida és l'Esperit Mohicà oberta pel Joan Vidal.
La via està força assegurada però ens anirà bé portar friends petits i mitjans i algun tascó.
La roca és bona en algun tram i delicada en algun altre. A mi se m'han arrencat un parell de preses...
Els passos de 6a jo els he fet en A0 o A1, i he patit força per fer els darrers passos abans d'entrar a la R2, ja que tot i tenir molt bona presa de ma, cal decisió i confiança amb l'adherència dels gats.
La quarta tirada és potser en la que més he gaudit de l'escalada d'aquesta via.
Vi recomanable, amb trams de roca a controlar.

El Jordi, a la 1a tirada, seguint els passos del Joanaet que pujava de segon amb el Toni.

Escalant la 2a tirada.

El Jordi i el Joanet a la R1. i el Toni escalant la 2a tirada.

El Jordi fent l'aeri flanqueig de la sortida de la 3a tirada.

Escalant la bonica 4a. tirada

El Jordi assegurant a la reunió del cim

Agulles. via El Bacon del dàtil

Aquest dijous vaig anar amb en Joan Prunera a repetir la via que vaig obrir el mes passat per tal de veure si podia fer en lliure alguns passos de la primera tirada, però la veritat es que la vaig fer quasi tota en A0, això si amb passos molt llargs ja que quan la vaig equipar pujava al darrer graó de l'estrep.
Vam sanejar una mica més la roca ,i a part d'algun tram de V+, hauré d'esperar a que qui la faci en lliure em digui si els passos més verticals son de 6a o 6a+, ja que jo no tinc prou nivell per graduar-los correctament.

Can Jorba. esportiva a la Palomera

El "Jose" escalant la difícil i poc bonica 2a. tirada a la via el temple del sol

Escalant dues vies de la Palomera.

Després de valorar diverses opcions, aquest dissabte decidim pujar a fer la via " El temple del sol" a l'agulla del faraonet. ( com que anàvem dues cordades i no ens va agradar l'aspecte de la roca de la segona tirada, i sentint al Jose que la sabina des d'on es fa el rapel era una mica precaria la sabina des d'on es fa el rapel, jo únicament vaig fer la 1a i la 2a. tirades i li vaig dir al Joanet que no pugés que jo ja rapelava la via ) Com que al baixar vam passar per la Palomera, ens hi varem aturar per fer 3 vies molt maques i assequibles, amb molt bona roca i ben assegurades.

Pedalant per l'Alt Urgell

Aquesta setmana amb la Neus hem pujat a pedalar pels voltants de la Seu d'Urgell. Hem vaig baixar un track del Wikiloc que semblava interessant i, tot i que pel meu gust hi ha massa tram d'asfalt, ens va permetre conèixer la zona.
Nosaltres hi varem fer alguna variant per seguir més pista i corriols i deixar una mica de banda la carretera asfaltada.
Aquí trobareu aquesta ruta de 33 km i 500 m de desnivell acumulat que va acabar amb un bon dinar al restaurant " Dolcet" del poble d'Alàs.

Inici de la pedalada al pont d'Arfà

Amb la Seu d'Urgell al nostres peus

El Golf del poble d'Aravells

Bastiments

Aquest dimecres,amb la Neus hem fet una matinal al Bastiments. Hem combinat les raquetes i els grampons per fer aquest fàcil cim que, començant des de l'estació de Vallter 2000, pots pujar i baixar en 3h i mitja sense córrer gaire.
La neu de les pistes està molt bé i els esquiadors que van fer el cim amb esquis de muntanya, també van xalar força ja que la neu estava en molt bones condicions.
Aquí trobareu el track de la sortida.

Pic del Martell. Via" Reserva"

Ressenya de l'Eduard

Amb el "Mòmies" quedem al Pic del Martell i fem dues cordades. Jo acompanyo al Joanet i al Vicenç a fer la via Reserva que no recordo si ja havia fet ( avantatges de no tenir memòria).
La via està poc equipada, i tot i que hi trobes algun parabolt vermell, cal portar friends i tascons per reforçar l'equipament.
Jo he fet les dues darreres tirades i he navegat una mica per la paret, ja que al no portar cap ressenya, és fàcil anar a parar a alguna de les vies del costat.

El Joanet iniciant la via

Sortint de la R.2

Encarant el pas més desplomat de la 3a tirada. Un 5+ segons la ressenya.... que jo vaig fer en A0.

Trio de vies a la Pastereta.

ressenya del Joan Asín.

Ressenya de l'Eduard( Escalatroncs)

Aquest dissabte, amb dos dels "Mòmies" de CE de Badalona, el Toni i el Jordi, vaig anar a la Pastereta a fer alguna via de les que tenia pendents.
Com que de bon matí encara feia fresca, varem dirigir-nos a la cara Est i vam començar per la bonica via " Vertic" que jo ja havia fet un parell de vegades però els companys encara no.
Aquesta via la varem fer enllaçant la 1a i 2a tirades per tal d'anar més ràpid.
A continuació vam fer la nova via del Joan Asín, la "Petit Four " que puja pel diedre que creua la via Pacho Idalgo.
Aquesta és una via molt interessant, amb una primera tirada molt maca en la que cal escalar entre assegurances, i una segona tirada molt potent en la que cal tibar fort i fer A0, si no tens el grau suficient per superar els metres inicials molt desplomats en lliure. Algun friend mitjà anirà bé per la part final de la tirada a on els bolts tornen a estar molt separats.
A continuació anem a la cara Oest a on ja hi toca el sol a fer la via Josep Nieto, però un aire molt fred fa que l'escalada de la tercera via de la jornada esdevingui, en certs moments, una mica desagradable tot i que la via és molt maca i recomanable.
Els primers metres de la via son força exposats, ja que cal evitar una caiguda abans de xapar el primer bolt. Un cop a la fissura que hi ha a sobre es pot col·locar un friend per assegurar -se abans de xapar el segon bolt. Aquí, quan vaig recuperar el Link Cam ( Omega) que hi havia posat el Toni, em vaig trobar que s'havia trencat un cable i em va quedar desmuntat a les mans ( no se si hauria aguantat una caiguda)


Atenció amb aquests friends tan pràctics i cars !!. Al Jordi, uns mesos abans també li havia passat el mateix, i per tant ja en son dos Link Cams coneguts als que se'ls hi trenca un cable dels que fan obrir les llebes.

Un trio de vies recomanables.

El Jordi enllaçant les dues primeres tirades de la via " Vertic"

Un servidor a la primera tirada de la via " Petit Four"

El Toni lluitant amb els verticals i difícils passos de la 2a tirada de la "Petit Four"

El Toni arribant a la 3a. R de la via Josep Nieto després d'haver fet aquesta preciosa i vertical darrera tirada.

Malanyeu. Via Salvadora i Integral Infusió de farigola

Aquest dissabte, amb 3 companys de la colla dels Mòmies de Badalona, vam fer una jornada intensiva a Malanyeu.
Amb el José vam començar fent la via Salvadora, mentre el Toni i el Joanet feien la via del Roc.
Tot seguit el Toni i jo ens posava'm a la via Integral farigola indòmita, però veient que era molt dura i que el més difícil encara ens havia d'arribar, vam acabar sortint per la via Monges Mascles i per tant fent una integral diferent que he batejat com a " Integral Infusió de farigola".

La via Salvadora, de la que l'Amadeu Pagés ja me'n havia donat referencies, és una via molt maca i injustament oblidada, segurament perquè està equipada amb burils, i perquè al costat seu hi puja la via Montse Curtó molt ben assegurada.
La via comença amb un tram de roca delicada assegurat amb dos burils visibles des del peu de via, i continua per una feixa que la porta a la dreta per agafar una placa molt maca i llarga assegurada amb burils i un parell de ponts de roca. Jo no hi vaig posar cap assegurança més, tot i que és possible fer-ho. Únicament vam reforçar un dels ponts de roca que estava una mica deteriorat. Ens els últims metres de la tirada es pot xapar el darrer espit de la via Montse Curtó.
Els primers metres de la segona tirada es puja per la mateixa placa que, anys més tard, s'hi va obrir la via Montse Curtó i per tant es poden aprofitar les seves assegurances, i en els metres finals, mentre la Montse Curtó va a la dreta, seguint una fissura, la via Salvadora continua recte per la placa, molt maca i vertical, però no gaire difícil, en la que no hi vam trobar cap assegurança, però que és pot protegir molt bé amb friends i tascons, i que en els darrers metres i vam deixar posat un pont de roca.
Aquesta via va pujant amb una dificultat que està en el Vº, te molt bona roca, excepte els metres inicials, i en la que el fet d'haver d'assegurar els metres finals, que no superen el V-, fa que sigui molt bonica.
Via Molt Recomanable.

A continuació, amb el Toni ens varem posar a la via Farigola indòmita que comença en el mateix punt que la via Stoc de Coc .
La via va en diagonal a l'esquerra a cercar un distant pont de roca fet amb una baga vermella. Els primers metres ja et fan veure que aquesta no serà una via fàcil i que caldrà treballar de valent. Les assegurances estan molt distants i, tot i que la roca és molt bona, el coco fa treballar el braços més del compte. Quan portava uns 30 metres i després d'haver-me assegurat en dos ponts de roca seguits i veure el darrer parabolt abans de la reunió encara molt amunt, vaig dir-li al Toni, que escala millor que jo, que acabés ell la tirada i així ho va fer.
La segona tirada puja encara més vertical i difícil, i te uns darrers metres molt finets abans d'entrar a la R.2 que es fa en un dels arbres que hi trobarem dins del bosc penjat.
Veient la dificultat d'aquesta integral, al meu parer amb un grau superior al que marquen les ressenyes, i que la placa que ens esperava a sobre era encara més difícil, vaig proposar al Toni anar a buscar la via Monges Mascles i relaxar el coco i els braços amb una via més fàcil i assegurada que ambdós ja coneixíem.
Així doncs, vam fer una integral diferent de la que havíem iniciat i, tot i que és molt difícil, no ho és tant com la farigola indòmita.

Per les dues primeres tirades cal portar friends, tascons i bagues per ponts de roca. La darrera tirada està completament equipada amb parabolts.

Via recomanable.

El Jose uns metres abans de la R.1


El Jose escalant la darrera placa de la via.

El Toni a la primera tirada de la Integral infusió de farigola

La segona tirada de la Integral, que correspon a la via Tal faràs, tal trobaràs

Acabant la Integral fent la via Monges Mascles.

Els 3 mòmies i un servidor tornat al cotxe de fosc.

Sant LLorenç de Montgai. La formiguera. Memòria Selectiva

Aquest diumenge amb el Joan Prunera vam anar a Sant Llorenç de Montgai escapant-nos de la pluja que queia al litoral, pre-litoral i al Bages.
Com que el dia estava gris i els nostres ànims tampoc lluïen massa, no ens volíem complicar gaire la vida. Vam començar per fer la via normal a la paret del Pont, a on jo no hi havia escalat mai. Un cop fetes les dues tirades que te i veient que per fer les vies que continuaven amunt havies de tibar molt més, varem decidir sortir per l'esquerra i anar a la Formiguera a fer-hi una via nova.

Escalant la 1a tirada de la via Normal a la Paret del Pont

En els passos més difícils de la 2a tirada.

Aquesta via nova es diu "Memòria Selectiva" i puja a la dreta de la via Savina Wall, encara que els habituals de la zona diuen que la Savina Wall en realitat és un reequipament de "la via dels Jesús"
La ressenya la trobareu en el bloc Escalada per a tontos
Aquesta via està molt assegurada i per tant no s'hi pateix en absolut. Només cal portar cintes.

La primera tirada. 20m IV, excepte els 5m inicials és molt fàcil . Llastima que no comenci uns metres més avall i aprofiti l'esperó de la dreta.

La segona tirada. 25m V+ , te el tram superior molt vertical i la seva dificultat varia força segons pugis per la dreta o l'esquerra dels parabolts.

La tercera tirada. 25 m V, és d'aquelles que et fan gaudir de valent, llastima que no sigui més llarga. realment bonica.

La via està equipada per rapelar però nosaltres vam sortir caminant per dalt.

Via molt recomanable. A combinar amb alguna de les altres de la paret de la Formiguera.