El clau de sant Fèlix i El Ultimo Mohicano.

 

Avui hem anat amb en Jaume a la Codolosa pensant que potser no podríem escalar a causa de la boira, però finalment hem estat de sort i la boira s'ha quedat a la cara Nord de Montse3rrat i per sota la Codolosa.

Hem començat escalant las via "El clau de Sant Fèlix" que està equipada i només cal portar 10 cintes exprés.

Un cop a dalt hem fet la reunió a la dreta de la paret, a la R.3 de la via La Tribu, per tal de poder rapelar per la via el Ultimo Mohicano, que jo havia fet el 2013 i que recordava que tenia una darrera tirada amb passos molt difícils i poc assegurada si es vol fer en lliure.

Així que li proposo al Jaume rapwelar fins la R.1 d'aquesta via i pujar en top rope.

Dit i fet, baixo en rapel i pujo assegurat pel Jaume per fer les dues darreres tirades. La primera tirada d'aquesta via, que no hem fet, es compartida am l'avi trepador.

La segona tirada és fàcil i maca. Només hi trobarem un burí i un plom (quasi invisible) al costat d'un pont de roca que jo hi he deixat.

A partir de la R.2 la paret s'adreça i l'escalada es fa cada cop més difícil fins arribar als passos de 6a a on caldrà tibar de valent per poder-los superar.

Un cop a dalt en Jaume rapela i repeteix la mateixa operació, ara assegurat per mi des de la R.3

Matinal ben aprofitada.

Salut i a escalar.

   La boira embolcallant el peu de la Codolosa. 

   Inici de la via.

   Inici dels passos difícils de la segona tirada.

   En Jaume arribant a la R.2

   Inici de la tercera tirada.

   Superant el clau de Sant Fèlix.

   Darrers metres de la 3a. tirada.

Tibant en el 6a. de la via de l'ultimo mohicano.

                                        Ara li toca al Jaume tibar de valent.

        foto cordada.

via Africa al Gerro i via dels nets i veïnes a la veïna del Gerro

   En vermell la dificultat dels passos que a mi m'ha semblat que tenen. Sempre es poden fer en A0.

Aquest matí he anat amb en Xavi a aquesta zona del Bruc a on feia molts anys que no hi escalava.

El dia era fred a causa de la boira i la humitat era perceptible a la roca i a les cordes però hem pogut escalar.

Hem començat per la via Africa que te els 5 primers metres molt difícils, amb presa diminuta i a on cal fer adherència amb els peus sobre preses inexistents. Després la cosa va millorant i es fa bé fins la reunió que és molt còmoda.

La segona tirada comença fàcil però al arribar a un desplom, assegurat amb dos parabolts molt propers, la dificultat torna a ser alta i cal tibar de valent. El pas es pot fer en A0.

Es pot baixar amb un sol rapel de 40m.

Tot seguit ens desplacem uns metres a la nostra esquerra a cercar el peu de la paret de l'agulla veïna del Gerro.

Hi veiem tres línies i nosaltres comencem per la de més a la dreta que resulta ser la més fàcil i que te parabolts més nous que les altres. Un cop en Xavi arriba a la reunió el despenjo i prova, en top rope, la de la més a l'esquerra que te uns primers metres molts difícils.

El torno a despenjar i puja de nou ara per la via dels nets, que també te un inici molt difícil però menys que l'anterior.

Jo repeteixo les mateixes operacions que en Xavi i quan arribo a la R.1 ell puja per fer la segona tirada i acabar així la via.

Els passos de la segona tirada estan assegurats amb unes xapes i parabolts molt vells que ja donen poca confiança, i el darrer pas torna a ser molt difícil en lliure.

El Rapel de 25m es volat en el primer tram.

Les vies estan equipades i només cal portar 10 cintes exprés.

   De camí a l'agulla del Gerro la boira embolcalla tot Montserrat.

   En Xavi fent la primera tirada de la via Africa.

   La nansa del gerro des de la R.1

   En Xavi fent la 2a. tirada.

   Superant els passos difícils de la segona tirada.



   Escalant a l'agulla veïna del Gerro.

    Foto cim de la cordada

 

     De tornada al cotxe ja sense boira.

Via Aina + variant Joanet.

Avui he pujat amb en Pere Joan a Malanyeu a trobar el sol i l'escalfor lluny de la boira baixa i el fred que feia al pla de Bages.

Tot i que la temperatura al arribar a l'aparcament era de 6 graus, a la paret ja hi tocava el sol i hem escalat amb la temperatura perfecta.

No teníem decidit quina via faríem i, mentre caminàvem, li proposo anar a fer la via Aina i rapelar fins la R.1 per tornar a pujar per la variant Joanet de manera que podríem fer 5 tirades sense desplaçar-nos del lloc.

Totes les tirades estan equipades i només cal portar una dotzena de cintes exprés.

Per baixar farem tres ràpels per mirar d'evitar que les cordes s'enganxin amb la vegetació si els féssim de 60m.

Matinal ben aprofitada.

Salut i a escalar.

Via Aina

1a. tirada.

Arribant a la R.1

Inici de la 2a. tirada.

La placa de la segona tirada a on hi trobarem el pas clau de la via.

Arribant a la R.2

3a. tirada.

Arribant a la R.3

Variant Joanet

                                        2a. tirada de la variant Joanet

Arribant a la Reunió final.

foto cordada.

Escalades per Osca: Predicadera, Peña Rueba i Riglos

 En aquesta ressenya hi falten moltes vies noves.

Aquesta via en un principi només tenia les 5 primeres tirades i posteriorment es va allargar fins els cim

Els V dels Mallos son dels que nosaltres diem V+ o més !!!

Amb en Pany, en Joanet i el Jordi he pujat a Osca tres dies per tal d'escalar en tres parets diferents.

El primer dia (divendres) anem a la Predicadera amb la intenció de fer la via Afrodita però una cordada femenina de Saragossa la tenien ocupada i anaven molt lentes així que, amb en Pany  optem per pujar per la via Jabali Errante, i en Jordi i el Joanet per la via Psikoterapia que va a la seva esquerra.

La via te la roca molt bona i està ben equipada.

Personalment hi trobo un pas difícil de V+ a la tercera tirada i la sortida de la R.3 per arribar al tercer parabolt cal portar la "tramposa" si es fa en A0, o bé l'estrep.

Via recomanable que se'ns fa curta.

Aproximació: des de l'aparcament agafem la pista que puja (tanca i rètol de no passar amb vehicle.) més endavant, quan la pista comença a baixar agafarem una pista secundaria a la dreta que puja i la seguirem fins que acaba convertida en un corriol que travessa un petit torrent. Uns metres abans hi ha un corriol a l'esquerra que es el camí de baixada.

Un cop travessat el corriol anem en flanqueig a la dreta fins que hem de girar a l'esquerra grimpant per una muralla de roca a cercar el punt a on les fites ens marquen que hem de tornar a girar a la dreta i fer una llarga travessia per superar una barrera vegetal fins a trobar el pas que ens permet pujar el contrafort que tornarem a resseguir ara a l'esquerra fins el peu de les vies.

Una hora llarga des de l'aparcament.

Per baixar seguirem uns metres unes fites en pujada, per tot seguit baixar a creuar una canal a on hi trobem una corda fixe. Tornem a pujar i a  fer un flanqueig llarg per anar a buscar el corriol de baixada sempre seguint fites.

El dissabte anem a Peña Rueba a fer la via Milopa. Aquesta via es va obrir fa anys amb espits i tenia només 5 tirades. Més tard es va reequipar amb parabolts  i allargar fins a 11 tirades, per la gent de "Sueño Vertical"

La primera tirada, tot i ser molt maca, te un tram de roca a controlar en els pas dificil de la tirada.

Cada tirada te algun pas difícil però les moltes assegurances existents fan que no sigui exposada en cap moment.

Les tirades 6a i 7a es fan per la via "los terceros también existen" per fer la 8a. tirada en flanqueig fàcil a l'esquerra seguint xapes vermelles fins a creuar una canal.

A la  9a i 10a. tirada hi trobarem els passos més difícils de la via però tenen la roca excel·lent i es poden fer sense dificultat si es fan en A0.

Via Molt recomanable.

Aproximació.

La pista que surt del poble de Murillo de Gállego ens portarà fins a un bassa d'aigua a on haurem d'aparcar ja que està prohibit continuar amb el cotxe.

Seguirem la pista en pujada uns 10 minuts fins que trobem el corriol a la dreta que ens portarà, en uns 45 minuts, fins el peu de la paret.

Per baixar seguirem unes fites, primer de pujada fins a trobar uns senyals de color taronja que ens portaran per un llarg flanqueig a una gran fita que marca l'inici de la ferrada de baixada.

Per arribar al cotxe hi esmerçarem una hora i mitja.

Diumenge. Hem estat dormint les dues nits al refugi de Riglos i avui toca escalar aquí.  Ens trobem amb en Manel i la Ita, i amb en Xavi Solà que faran cordada.

Després de dubtar a on anar ens decidim per pujar al Mallo Colorado i fer la via "Los kilos te sientan bien" i en Jordi i en Joanet fan la via Carla que puja a la nostra esquerra i que coincidirem en el tram final de la paret.

En la primera tirada hi trobarem dos ressalts difícils de V+ i en la segona un de 6a/A0.

Escalada molt atlètica, típica de la zona a on les grans preses fan que oblidis una mica els peus i tibis més del compte. I quan en algun pas les grans preses desapareixen arriben els dubtes ....... i els A0.

Escalada recomanable.

Per baixar podem fer un rapel de 45m, o bé un de 25m i acabar baixant la resta de la paret per una corda fixe. O bé fer un segon rapel de 20m. 

Escalant a la Predicadera

Escalant a Peña Rueba

1a. tirada.

Les dues tirades de los Terceros también existen

9a. tirada.

10a. tirada

El pas de 6b

Inici de la baixada anem a trobar la ferrada.

Escalant a Riglos

En Xavi assegurant al Manel a l'inici de la via

                                        En Manel i la Ita.

                                        En Jordi a la Via Carla i en Pany arribant a la R.1