23 de des. 2014

l'Abella de la Conca. via Aina.

 Ressenya del Joan Asín

El dilluns quedo amb el Joan Asín per anar a escalar a l'Abella de la Conca. Quan parlem del que farem no ho tenim clar, podem anar a fer la via Venus o bé obrir una via nova, però quan arribem a Isona coincidim amb el Remi Brescó i el Josep que van a obrir via, decidim que nosaltres també anem a obrir una via nova a la paret de la Serra de la Carràmina, una zona a on en Remi Brascó, el Joan i altres companys de cordada han obert 4 vies noves.
La zona queda al davant del poble, a l'altre costat del riu d'Abella, s'hi arriba per la pista que porta a Boixols i s'aparca al costat mateix d'una font d'aigua fresca i bona.
L'aproximació a la via Aina, que comença a sobre mateix de la pista, és de dos o tres minuts, i està al costat mateix d'unes vies d'escalada esportiva que trobarem uns metres abans del punt a on la pista fa un fort revolt per passar a la cara Nord de la paret.

La via Aina te tres tirades i està semi-equipada. Per repetir-la ens caldrà un joc complet de friends, fins el C-3, bagues savineres i un micro tascó. Els 3 rapels que haurem de fer pel descens estan equipats.

 El Joan Iniciant la via tot clavant un pitó.

 Arribant a la placa més difícil de la primera tirada.

 El poble de l'Abella de la Conca vist des del peu de via.

 El Joan posant l'unic parabolt de la segona tirada.

 Obrint la tercera tirada.

 A la R.3, final de la via Aina.

 Dalt de la cresta de la Serra de Carrànima.

 Contents d'haver obert una nova via dedicada a les nostres filles, totes dues es diuen Aina !!!

 De nou a l'aparcament i amb la feina feta. Els Joans amb una via a la butxaca i el Remi i el Josep amb un nou tram de via oberta.

 Les vies actuals de la zona, a l'espera de que el Remi acabi la via en la que està treballant.

Malanyeu. vies Independència i Directa Carla Alarcon





Aquest dissabte voliem anar a Terradets, però un canvia de plans a darrera hora ens va portar de nou a Malanyeu. El Toni i jo voliem repetir les dues vies que feia poc haviem equipat i acabar-les de netejar una mica més, i el Jordi, el Joanet i el Xermi es van posar a la Badalona que feia temps que no repetien.
Vam començar per la via més recent, la via Independència, que encara te trams una mica bruts per la obertura però que te pinta que es repetirà força.
D'aquesta via jo en vaig obrir la 1a. i la 3a. tirades i el Toni la 2a., així que tocava intercanviar els papers i escalar de primers les tirades que no haviem obert. Menció especial per les dues primeres tirades i especialment per la fissura de la segona.
Mentre els companys pujaven per la Badalona, el Paco, el Moragues i companyia amb qui vàrem coincidir a l'aparcament, pujaven per la via Adeu Espanya. Darrera nostra va pujar una cordada que en acabar comentava que els hi havia agradat molt la via, especialment la segona tirada.

Un cop a peu de via ens vam dirigir a repetir la Directa Carla Alarcón, de la qual encara no haviem repetit els passos més picants de la 3a. tirada.
 Un cop s'arriba a la R.2 de la via Carla, que comparteixen aquestes dues vies, cal pujar recte a cercar una placa molt atractiva i deixar a la dreta el diedre fissura per on puja la via Carla Original . La cordada que ens venia al darrera es va equivocar i van baixar de nou a la R.2 per agafar el bon camí.

 1a. tirada de la via independència.

 iniciant la fissura de la 2a. tirada.

 Sortida de la R.2 per fer la darrera tirada.

 1. tirada de la via Directa Carla Alarcón.

 2a. tirada. un cop superada la fissura inicial.

 El Tonia acabant la 3a tirada.

 La cordada del Moragues a la via Adeu Espanya.

El Xermi a la 2a. tirada de la Badalona i el Paco fent la 3a. de la via Adeu Espanya.

15 de des. 2014

Via "Regal de reis" a la paret del riu Lacó



ressenya de l'Eduard "Escalatroncs"

Aquest dissabte tota la colla vàrem pujar al Solsonès, a la paret del Riu Lacó, a fer un parell de les vies que l'Eduard havia ressenyat feia poc temps al seu blog.
Cal dir que nosaltres, un cop vam deixar la carretera LV-4241, (que va de Solsona a Sant Llorenç passant per coll de Jou), per agafar el trencall a l'esquerra que ens havia de portar a Odèn, passats uns 3 o 4 km, en plena baixada, no vam saber agafar un trencall a l'esquerra que hi ha, i vam continuar avall fins que la  pista ens va portar a travessar el riu per un gual, i poc després per una pista en mal estat, a la gran edificació a on s'hi crien aus rapinyaires. Vaja que vam fer una gran marrada !!!
Quan finalment vam arribar a l'aparcament que hi ha aprop de la paret, vam decidir baixar per la pista ample fins a trobar la paret i pujar per dins el bosc fins al peu de les dues vies que vam escalar.

Primer vam localitzar la via Sufi, que te una fletxa que marca l'inici de la via, allí van començar a escalar el Pany, el Jordi i el Joanet, mentre, el Toni i jo cercàvem l'inici de la via Regal de reis, sense acabar de tenir clar per on començava. I el Xermi i el David es posaven en una via d'esportiva que hi ha uns metres mes amunt.
Finalment vam començar la via pel costat mateix de la via Horitzons ( espits a la placa), anant a cercar una fissura que cal equipar per després flanquejar a l'esquerra. Al fer aquesta entrada no vam trobar els dos pitons que marca la ressenya, només un pont de roca , suposem d'algú que va entrar com nosaltres o de la via horitzons....abans del flaqueig per entrar finalment a la bonica fissura,  a on hi vam trobar un pont de roca, abans d'entrar a la R.1,. Cal doncs portar un bon joc de friends per equipar aquesta tirada.
La segona tirada te uns passos mot difícils per sortir de la R.1 , assegurats per un parabolt nou que ha substituit la única expansió de progressió de la via,  un vell burí trencat. La R.1 també l'hem trobat equipada amb un espit i un parabolt nou.
Més amunt el Toni va tornar a perdre la línia quan va trobar un pont de roca i va fer uns passos per la via Horitzons, que en aquell punt creua la via Regal de reis, i continua per l'esquerra. Per no equivocar-se, cal xapar un pitó i anar a la dreta.
Els darrers metres d'aquesta tirada son bruts i trencats fins arribar a la R.2 amb dos espits i un cable que ens servirà per fer un rapel de 60 m. fins al peu de la paret.

Els companys van rapelar també per les nostres cordes un cop acabada la via Sufi, que van trobar força perdedora fins arribar a les dues darreres tirades, que son maques.

 A mitja 1a. tirada, un cop retrobada la línia de la vi, iniciant la fissura en diagonal que porta a la R.1


 El Toni sortint de la R.1

 Des del cim veiem unes parets, al costat de la carretera, que semblen interessants d'escalar. No sabem si ja hi ha alguna via .





9 de des. 2014

Via Independència.






Les dues darreres visites a Malanyeu ens han permès obrir una nova via que pinta força bé. La via, que està molt aprop de la via "Adeu Espanya" que ja varem obrir fa uns mesos, es diu via " Independència" i te un estil força similar. La via està quipada amb algun parabolt i uns quants ponts de roca i bagues, i per repetir-la ens caldrà portar un joc complert de friends per assegurar alguns passos de la segona i tercera tirades.
La R.3 la farem en un arbre de la cresta cimera i pel descens aprofitarem les instal·lacions de la via Epirimountains, o de la Badalona si la primera està ocupada.
Mentre nosaltres acabàvem d'equipar i netejar aquesta via, el Jordi i el Joanet feien la via Epirimountains i tot seguit la 1a. repetició de la Independència, i que van valorar molt bé.


Dades generals.



- Via: “ Independència ” 95 m V+,  (V obligat)

- Oberta:  per Joan Baraldés i Toni Alarcón el desembre del 2014

- Zona: Malanyeu. Paret del Devessó

- Orientació:  Sud

- Equipament: Parabolts, ponts de roca i bagues

- Material necessari: 12 cintes exprés. Algun friend petit i mitjà i els tascons ens seran útils per millorar les assegurances en els trams a on allunyen. 

- Aproximació: Des de l’aparcament del camp de futbol cal seguir la pista que baixa direcció a l’església i seguir-la fins que després d’1Km arriba a la tanca d’entrada d’una casa, allí prendrem un corriol que puja a la nostra dreta al costat d’un torrent, i que ens farà guanyar uns 40 m de desnivell, planejarem per un bosc i baixarem a creuar una riera i, amb una curta pujada, ja estarem a peu de les vies.  L’inici de la via es troba abans d’arribar a un  característic munt de roques de color blanc que hi ha a l’esquerra de la paret, Total 15 minuts

1a. Tirada. 30 m ( V+),  4 parabolts i 6 bagues en ponts de roca i boixos.  Iniciem la via per una fissura i anem pujant cercant els trams de roca amb millors preses fins a un desplom molt fi a on ens caldrà cercar bé els forats o tibar de cintes. La tirada està força equipada però un alien petit ens anirà bé per assegurar-nos abans d’entrar a la R.1. Algun pas pot resultar-nos difícil i arribar al V+ si no sabem trobar les preses amagades.

2a. Tirada. 30 m ( V+). 4 parabolts i 8 bagues en ponts de roca. Sortida per una placa per després anar a cercar una fissura que hi ha a l’esquerra i que assegurarem amb friends. Continuem per la fissura fins que la vegetació de dalt obliga a fer un flanqueig a la placa de l’esquerra amb uns passos força tècnics, per a continuació arribar ja més fàcilment a la R.2

3a. Tirada. 35 m (IV+). 1 parabolt, 2 ponts de roca i dues bagues en arbres. Tram de paret amb algun tram de roca trencada i en el que caldrà escalar concentrat ja que hi ha poques assegurances.



Descens: És poden aprofitar els rapels de les vies veïnes, la “Epirimountains” 10m a l’esquerra o la “Badalona” 10m a la dreta.




 Escalant la primera tirada, que ja havíem obert dues setmanes abans. El Joanet pujant a la nostra esquerra la via Epirimountains.
 El Toni obrint la fissura de la 2a. tirada i el Jordi escalant la 2a. tirada de la Epirimountains.

 Obrint la 3a tirada després d'una petita caiguda sense conseqüències.

 El Toni netejant els darrers metres de la via i instal·lant un darrer pont de roca mentre el Jordi puja darrera fent la 1a. repetició de la via.

 Equipadors i repetidors a peu de via .

 Els pares de la criatura a peu de via un cop acabada la feina. Esperem que la via us agradi força !!!