vies: Infidel i Òptima.

Després de molt de temps sense anar a la part alta de Montserrat, amb el Toni cerquem poder escalar a l'ombra i ens dirigim a l'agulla Cara de Mico a fer la via Infidels i, un cop feta aquesta via, resseguim el contrafort de la Gorra Frigia i escalem la via Optima.
Dues vies molt equipades del Guillem Arias que ens han permès escalar uns 300m a l'ombra i sense cap mena de patiments
Només ens caldran 16 cintes exprés si volem xapar tots les assegurances.

Nova via a la Miranda de Sant Pere

Dades generals.

- Via: “ Directa JB ” 60 m 6a (V/Ae obligat)

- Oberta: per Joan Baraldés el maig del 2012

- Zona: Montserrat. La Plantació. Miranda de sant Pere

- Orientació: Est

- Equipament: Parabolts de 10 mm

- Material necessari: 6 cintes exprés.

- Aproximació: Des de l’estació superior al funicular de Sant Joan ens dirigim a l’ermita de Sant Joan i un cop sobrepassada agafem el corriol que baixa a l’esquerra amb marques blaves. Després de caminar 5 minuts i de pujar uns metres, abans d’arribar a un collet, hem d’agafar un corriol a l’esquerra que en portarà a un llom rocós que haurem de desgrimpar per la vessant Est i ja estarem a la carena de l’agulla que volem escalar. Per arribar al peu de via baixarem per un corriol de la cara Est. total 20’

- Descens: No cal fer cap descens, ja que des del cim agafem el camí pel qual hem arribat a l’agulla.

1a. Tirada. 25 m (6a), Inici de l’escalada pujant per un tram de IV+ fins a trobar un pas desplomat equipat amb 3 parabolts. Superat aquest tram i escalant uns metres poc difícils arribarem a la R. ( 5 parabolts)

2a. Tirada. 35 m. (6a) Comença amb un tram fàcil fins arribar a un desplom assegurat amb 2 parabolts. Superat aquest 1r. desplom la via continua per una placa de bona roca d’uns 10 o 12 m. fins arribar a un segon desplom assegurat amb 3 parabolts. A continuació la paret va perdent inclinació i dificultat fins arribar a la reunió del cim ( 6 parabolts)

Fa uns quants dies, amb el Joan Asín, varem anar a escalar la via " Ramon Semir" que els germans Masó havien obert a l'agulla de la Miranda de Sant Pere. Quan l'estàvem fent em va semblar que, seguint una línia més directe, en podria sortir una via de més dificultat i força interessant. Així que vaig demanar a la Neus si em volia acompanyar i assegurar-me metre jo obria la via i, entre el divendres i el diumenge passats, va néixer aquesta nova via a la que ahir vam fer la primera repetició.

En els passos més difícils, les assegurances permeten pujar en Ae i, quan la dificultat baixa, cal escalar entre parabolts. Tot i que la via està equipada, ens pot anar bé un camalot del 2 a la segona tirada.

Ahir mateix en Guillem Aries va acabar d'obrir, uns 10 m més avall d'aquesta, una nova via equipada amb parabolts grocs. De manera que actualment la cara Est ja te 3 línies per escalar.

I si anem a l'aresta Sud/ cara Oest, també hi trobarem la via Nina del Guillem Aries.

Sortint del 6a de la 1a tirada

Un cop superat el primer desplom de la 2a tirada

Miranda de Sant Pere. via "Ramon de Semir"

Amb el Joan fem una escapadeta de tarda i decidim anar a fer una nova via dels germans Masó a la Miranda de sant Pere, al darrera de l'ermita de Sant Joan.
Per arribar-hi, un cop passada l'ermita cal baixar tot seguint les senyals blaves fins arribar en pujada a un collet i, abans de passar-lo, anar en direcció sud i amb tendència a l'esquerra per carenejar i des-grimpar el que serà la carena que hi ha a continuació del cim de l'agulla que escalarem.
Un cop a peu de via, el Joan s'adona que s'ha oblidat l'arnés i ha d'improvisar-ne un amb la corda i uns bagues ( la memòria ja ens fa males jugades...)

La via és molt fàcil i la roca força bona.
Pel que fa a l'equipament, a la primera tirada hi trobarem un pont de roca a uns 10m del terra, a la segona un pitó i a la tercera un altre pitó que nosaltres no vam veure fins que ja ens l'havíem saltat.
Amb un joc de friends i bagues llargues en tindrem prou per assegurar la via.
Les 3 reunions estan equipades amb 2 espits.
Un cop al cim ens tocara pujar i grimpar direcció Sant Joan.
La via, que per la seva poca dificultat no te massa interès, en canvi ens serveix per conèixer una nova raconada de Montserrat.

El Joan Asín amb l'arnés més lleuger i invisible del mercat.

Fent la 1a. tirada.

Iniciant el flanqueig de la 2a. tirada

Fent el tram vertical de la 3a tirada

Un cop acabada la via ens cal grimpar el bony del davant, que durant l'aproximació hem des grimpat, per anar a cercar el camí de retorn a Sant Joan ( al fons)

La Plantació. Agulla Cara de Mico. via Aresta Sampietro

La foto i la ressenya la trobareu al bloc de l'Eduard

Aquest diumenge, amb el Xavi, varem pujar a fer aquesta via que feia molt temps que tenia a la llista de pendents. El fred va fer-nos abrigar i semblava més un dia d'hivern que de primavera.
Per trobar el peu de via hem d'anar resseguint la paret i sobrepassar un gran bloc que es recolza a la paret, fent una mena de cova, i que és on comença la via Infidel (parabolts grocs) 10 o 15 m més amunt hi trobarem l'inici de dues vies més i de la nostra.

La via la varem començar per uns burils que deuen pertanyer a la via Terestel, i uns 8 m més amunt varem flanquejar a la dreta per anar a buscar els parabolts d'aquesta via, que van molt propers al diedre.

La via està equipada i per tant només ens caldrà portar 18 cintes exprés.
Alguns passos de l'Ae de la 3a tirada son molt llargs i per tant haurem d'estirar-nos molt, pujar al darrer graó o ajudar-nos d'una tramposa.
El descens el farem amb un rapel de 20m i una desgrimpada fins el camí de sant Jeroni.

Via recomanable.

El Xavi a la R2 vist des de la R.1

Començant la 3a. tirada. Ae

En la bonica i fàcil darrera tirada

Via "New York 2012". al Mirador de Sant Joan.

El dia 4, amb el Miquel vam pujar a Sant Joan a fer una via dels germans Masó que feia temps que teníem a la llista. La Integral Josep Barberà.
Aquesta és una via maca i recomanable que et porta a escalar dues agulles de la part alta de la Plantació.

Al fer les dues darreres tirades de la via, les que pertanyen a l'agulla del " Mirador de Sant Joan" em va semblar que al seu costat hi podria anar una via de característiques similars i, com que l'aproximació des de Sant Joan és molt curta, em vaig proposar tornar-hi per obrir-la.
Així que l'endemà, acompanyat per la Neus i amb un fort vent que semblava voler-nos arrancar de la paret, vaig obrir aquesta via en record de la nostra estada a Nova York per visitar a la nostra filla Aina que hi està vivint.

La via te les mateixes característiques que la Josep Barberà però, al anar a la seva dreta, he trobat una mica més de verticalitat en les plaques de les seves dues tirades.
Caldrà portar un joc de friends per assegurar la primera tirada, ja que els parabolts allunyen en el tram més fàcil.

L'aproximació des de Sant Joan és la mateixa que per la Integral J.Barberà però molt més curta ja que ens quedem a mig camí, seran uns 12' des del funicular.
Uns 25 m abans d'arribar a peu de via, podrem veure els parabolts grocs de la via " La Torna" que ha obert fa poc en Guillem Aries i que, dibuixant una clara diagonal a l'esquerra per plaques molt tombades i fàcils, acaba a pocs metres d'aquesta via.

El descens el farem caminant i en 5' estarem a Sant Joan.

La Plantació. "Via Infidel"

Ressenya del Guillem Arias

Aquest dissabte anàvem a Gorros a fer una nova via del Guillem Arias però, un cop a Sant Joan, ens trobem que varies cordades tenien la mateixa intenció, així que vaig proposar al Miquel i el Jordi un canvi de plans i anar a fer l'aresta Sampietro a la Cara de Mico. Mentre baixàvem per la canal del Sentinella, els hi comentava que el Joan Prunera m'havia dit que la setmana passada ell i el Guillem Arias havien obert una via, en memòria del seu amic Balbino, a l'agulla de la Paparra que està al costat de la Cara de Mico. Com que jo no sabia situar bé l'agulla a la que anàvem, quan varem veure una línia de parabolts grocs que pujaven paret amunt, em vaig pensar que aquella era la via que els hi havia comentat, i ens hi varem posar.

La via comença al costat d'un gran bloc que, repenjat a la paret, forma una mena de cova a sota seu. La primera tirada puja força vertical i això no em quadrava amb les indicacions que m'havia donat en Prunera, però els parabolts grocs havien de ser de'n Guillem i ens hi vam posar.

Quan estava a la R2, vaig veure que ens seguia una cordada i, al mirar amb deteniment al que pujava de primer, em va semblar que era el Guillem Arias. El vaig saludar i li vaig comentar que el Joan m'havia donat informació de la via, però de sobte ell em va dir que estava equivocat i que aquesta via l'havia acabat d'equipar el dia anterior i que avui hi venia a fer-ne la 1a repetició. Jo al principi, com que estava lluny, no acabava d'entendre el que m'explicava ja que estava convençut que fèiem una altra via. Finalment vaig entendre el que m'explicava i tot seguit li vaig demanar disculpes per haver-li fet la 1a repetició abans que ell mateix. En Guillem ens va dir que no tenia importància i que la via encara no tenia nom. Un cop a dalt el varem esperar per poder-lo conèixer i saludar-lo. En Mario, que era el seu company de cordada li va proposar que a la via li poses el nom d'Infidel ja que s'havia deixat fer per uns altres!!!

Entre rialles i bon humor, ens varem acomiadar del Guillem i del Mario per anar a fer l'altra via, la Balbino, que ell i en Prunera han obert allí i que puja per l'aresta de l'agulla de la Paparra, al costat mateix i que és molt fàcil.

Via Infidel
La primera tirada és molt maca, amb passos de V al principi i després es va fent més fàcil, IV i III.

La segona tirada, de III+ no deixa de ser bonica.

La tercera de IV continua tenint la mateixa tònica, tot i que la roca està una mica trencada.

La quarta tirada és la més difícil. Te uns 2 passos de diedre que deuen ser de 6a, i que es poden fer en A0, i la resta és V i IV més amunt.

Una via molt assegurada, com les que ara equipa el Guillem, i que jo he trobat molt interessant, d'aproximació molt ràpida si es puja amb el cremallera de St Joan, i amb un descens en rapel de 2om i un retorn al camí encara més ràpid.

Via recomanable.

Inici de la via

El Miquel i el Jordi fent la 1a tirada

El Guillem Arias a la R1.

Fent la 3a tirada

Escalant a l'ombra. Bona opció per a dies calorosos.Vigilats pel Sentinella i el seu fusell

El cim amb el Guillem, autor d'aquesta nova via

La Plantació. El Rave i la Campana

La ressenya la trobareu a la web de la Noche del Loro

Avui amb el Mingo i el Josep Anton hem pujat a la Plantació amb la intenció d'encadenar 3 agulles. La primera havia de ser el Rave, però com que no hi tocava el sol i feia un vent molt fort i molest, hem pujat fins la Miranda de la Campana a fer l'aresta Brucs, però, un cop hi herem posats, l'hem deixat per un altre dia perquè el poc equipament que hi ha ens ha semblat que la feia molt exposada.
Així que hem tornat a baixar al Rave a fer la Tambores de Guerra, i ens ha agradat molt.
La 1a. tirada no te gaire historia, però la segona tirada és molt maca, especialment en el tram en lliure que te una roca brutal.
Via equipada amb parabolts.
Via molt recomanable.

El Mingo penjat com una llangonissa assegurat pel Josep Anton.

El Mingo i el Josep Anton al cim del Rave, i jo fent els metres finals en lliure. Foto del Pere-Joan que estava escalant la campana.


Els 3 dalt del Rave, fotografiats per una cordada que també hi va pujar per l'altre costat. Sembla un cim petit però com deia el Mingo, hi podia cabre un equip de futbol !!!

La segona via, la normal de la Campana és una altra historia.
La linia per on puja la via és molt atractiva i lógica, però la roca de la primera tirada és d'aquella que fa por i que no dona gens de confiança.
Les assegurances son velles i justes, tot i això, i per sort del que va de primer, la via és deixa assegurar amb friends i tascons.
La segona tirada és curta, fàcil i amb bona roca.
Per mi, atesa la roca que te, no és una via de les recomanables, però les opinions son molt personals i segur que hi ha qui hi gaudirà molt.

Pòquer d'agulles

Aquest dissabte, amb el Toni i el Josep, varem decidir pujar a escalar a la Plantació amb la idea de fer una de les vies dels germans Masó, "la via Infinity" a l'agulla dels col.leccionistes.

La via Infinity comença amb una tirada fina i vertical en la que el primer punt d'assegurança, un pont de roca, ha desaparegut, suposem que per trencament de la roca.

La segona tirada comença amb uns metres molt fins, que jo no vaig saber passar en lliure, i que diria que pot ser un 6a perfectament.

La tercera tirada te dos passos d'A0 que si bé es poden intentar en lliure, jo no vaig tenir prou confiança per fer-ho.

La darrera tirada és molt fàcil però alhora molt lletja perquè cal pujar per una pendent de terra que et fa relliscar molt. Caldria posar-hi una corda fixa per facilitar aquest tram, que ja no és d'escalada i que fa de mal pujar.

Per arribar a l'alzina de la que es rapela, que està penjada de la paret, també cal anar en compte i no val a badar.

La via és maca i està ben assegurada.

El Toni fent la 1a tirada

El Josep superant els passos més finets de la sortida de la 2a tirada

El Toni sortint de l'A0 de la 3a tirada.

Un cop feta la via, el Toni va treure un plec de ressenyes de la butxaca i em va proposar fer-ne 3 més tot aprofitant que ja érem a la Plantació i que sovint, pujar fins allà dalt, és el que més costa de fer.
La proposta la vaig trobar força "agosarada" i vaig pensar que la previsió de pluja per la tarda o el cansament i el mal de peus ens farien retirar abans d'aconseguir acabar un programa tant ambiciós.

La següent via va ser la Tomahawk a l'agulla de "la Mamella"

La via és molt maca i fa xalar d'allò mes. Està molt ben assegurada i la segona tirada te uns passos molt verticals i amb bona presa, encara que el Toni potser no opina el mateix que jo, ja que se n'hi va trencar una de peu i va fer una petita volada.

El descens es pot fer amb un únic ràpel de 55m.

Via molt recomanable

Un servidor iniciant la primera 1a

Recorregut de la 1a tirada fins a la R1.

Animats per aquesta escalada ens varem acostar a l'agulla que teníem al costat, "la Mamelleta" per fer una tercera via, aquesta més fàcil i ràpida, tot i que te una primera tirada molt bonica.
El descens es pot fer desgrimpant/rapelant d'una sabina.



El Toni a la 1a tirada. La primera assegurança la trobarem a uns 8 o 10 m del terra.

Finalment, i animats per les tres agulles fetes, ens varem plantar al peu de la que va ser la millor escalada del dia. La via "Territori Dakota" també d'en Joan Vidal, és una via d'aquelles que fa gaudir d'allò més. Està ben assegurada, es vertical i te bona roca.
La primera tirada no és massa difícil, tot i que te passos finets abans d'entrar a la reunió, i et deixa sota un diedre que , vist des del peu de l'agulla, fa la pinta de ser realment difícil.
Tot i la primera impressió, quan et poses a la segona tirada, apareix una fissura brutal i després unes preses molt bones que fan que els metres de 5+ d'aquesta tirada es facin molt bé i et quedi un excel.lent gust de boca.
La tercera tirada te un pas d'A0 però nosaltres l'hem fet en lliure superant el ressalt uns 2 metres més avall d'on hi ha els 2 parabolts.

La instal.lació del rapel està situada un pel avall i cal anar en compte per arribar-hi.

Via 5 estrelles. Molt recomanable





recorregut de la via

El Toni arribant a la R1

El Toni després de superar el sostret de la 3a tirada



Ja aprop del cotxe, cansats i amb els peus adolorits, trucant a casa per dir que arribem tard però molt contents !!

Montserrat. La Plantació. Via Canvi Climbàtic

El dissabte 20 varem anar amb el Jordi Martínez i el Kiki, a la Plantació. Jo era la primera vegada que escalava en aquesta zona, (deixant a banda les escalades al Sentinella). La via escollida va ser "Canvi Climbàtic". Aquesta és una via nova dels germans Masó que lògicament li manquen repeticions perquè la roca estigui més neta però que és molt maca , força assegurada i del tot recomanable.


Com ja comentàvem, la via tot i que està força neta, encara li calen repeticions per que caiguin algunes llastres i preses inestables. Nosaltres varem colocar algun friend petit i un tasco.
La primera tirada és fàcil i t'ajuda a posar-te en situació sense patir. La segona tirada ja és força vertical i les assegurances hi son més properes i abundants. En els darrers metres cal fer un clar flanqueig a la dreta (5m) a on trobarem un clau, que des del darrer espit no es veu, i que ens deixarà al mig d'uns arbres no gaire valents, dels quals farem la segona reunió.
La tercera tirada és realment bonica i te el seu punt culminant arribats a un petit desplom, a on cal escalar un metre més sense veure el següent espit, però amb bona presa.
Un cop a la R3 podrem descarregar-nos del que portem a sobre ja que, un cop feta la darrera tirada, farem un curt rapel que ens tornarà a la R3 i a partir d'allí baixarem per una canal que està senyalitzada amb fites i que ens conduirà a la canal dels llorers, uns 50 m. per sobre del inici de la via.
La darrera tirada és la que te els passos més difícils i verticals. Es pot assegurar l'inici de la tirada amb un tascó petit.
El cim de l'agulla és petit i força descompost, cal anar en compte, però les vistes son molt maques.



Com que la via està molt ben ressenyada, jo em centraré en donar informació que pot ser útil a aquells que encara no coneixeu la zona.
Aproximació: Deixarem el cotxe a la pista que hi ha entre Collbató i la Vinya Nova.


El camí que seguirem és el mateix que ens porta al Frare baix i també a la Pastareta.


De fet si portes un 4x4 es pot pujar uns 400m més per la pista que puja pel costat d'uns camps d'oliveres fins a un segon punt d'aparcament. En aquest punt comença el corriol que haurem de seguir i que està marcat amb senyals blaves.


Quan arribem a aquest punt, les senyals blaves continuen per la dreta i nosaltres haurem de seguir les senyals grogues que marxen a l'esquerra. Uns metres després arribarem a un coll i el camí baixa durant uns metres, passant per la sortida de la canal / ferrada de les Dames que veiem a l'esquerra marcada per una fita.



Uns metres més endavant deixem el camí de senyals grogues per trencar a la dreta (fita) i prendre la canal dels llorers.


Arribarem a uns primers passos equipats amb graons.

Aquest és el peu de via. Hi ha una petita inscripció a la paret ( al costat de la ma que tinc recolzada a la paret)