Balandrau. des de la pista que va de Tregurà a Pardines.

 

track a Wikiloc

Avui amb la Neus he anat al Pirineu a fer una passejada per cercar la fresca i fugir d'aquesta calor que ja ha arribat molt forta.

El Balandrau és un cim fàcil de fer des de la pista que surt de Tregurà, En 2h estarem dalt del cim després d'haver pujat per una pista fins el coll dels tres Pics, des d'on podem veure al fons de la vall del riu Freser el refugi de Coma de Vaca i tot el circ que envolta el Bastiments.

Per la baixada hem tirat pel dret tot resseguint uns lloms fins a trobar la pista. Per aquesta camí improvisat, tot i que hi hem trobat fites a la carena, es baixa molt de dret i es fa menys còmode que per la ruta per on hem pujat, però volíem fer una ruta circular sense repetir la pujada.

Inici de la ruta.

                                        Al fons el Bastiments.

Panell informatiu al coll dels tres Pics.

Cim del Balandrau, amb un fort i fresc vent que ens ha acompanyat tot el matí.

Coma d'Or

Aquest dissabte varem anar amb la Neus a fer la Coma d'Or, un cim que presideix un entorn preciós entre la Cerdenya i l'Arieja.
Sortim del coll de Porté - Puymorens i amb dues hores i mitja farem el desnivell de 930m que ens portarà fins el cim, una pujada suau en bona part del recorregut, que seguirem  en un principi per una pista que molts cotxes la ressegueixen per estalviar un tram de la ruta, l'unica part poc agradable d'aquesta ruta.
Un cim ideal tant per l'estiu com per l'hivern.
Aquí trobareu el track

El Niu de l'Aliga amb lluna plena

Aquí trobareu el track

Un cop més, i ja en van moltes, aprofitem que hi ha lluna plena per pujar al refugi del Niu de l'Àliga i baixar de nit.
Una vegada més hem quedat impressionats per la llum que desprèn la lluna i que il·lumina el camí sense necessitat d'obrir els frontals, únicament l'hem encès en un petit tram que estava a "l'Ombra" i per por a fer un torta de peu.
Aquesta vegada però hem agafat un camí de pujada diferent a l'habitual ja que hem seguit el camí de les mines de manganès que ens portarà, per un camí a mitja vessant i que puja suau i progressivament, a les runes de les construccions d'unes mines abandonades fins arribar a sota mateix del refugi.
Sortíem a les 6 de coll de pal i arribàvem al refugi quan es ponia el sol darrera la serra del Cadí, un espectacle que mai ens cansarem d'admirar. Aquesta vegada hem pogut veure diversos ramats d'isards, un d'ells de 36 , que ens han acompanyat durant tota l'ascensió. Després de prendre una infusió calenta i xerrar una estona amb el xicot que guarda el refugi, comencem el descens cap el cotxe, ara si pel camí habitual, sota la llum de la lluna i admirant el paisatge Il·luminat de la Cerdanya i el Bergadà.

En 1 hora tornem a ser al cotxe i, una hora més tard ja som a casa sopant i recordant els moments viscuts, tant propers i alhora tan llunyans.
Excursió molt recomanable.

 Al fons  el coll des del que hem començat el llarg flanqueig fins arribar a aquesta construcció minera enrunada que quasi no es veu darrera de la Neus.

 Diversos grups d'Isards ens han acompanyat durant tot el recorregut.

 la lluna plena, que aquí sembla petita, ha sigut el far que ha il·luminat la nostra baixada.

Puig de Cambre d'Ase occidental. 2.718 m.

Aquest cap de setmana tot la família vam pujar a la Cerdanya. El dissabte varem anar a esquiar a " Le Angles" per tancar la temporada d'esquí i el diumenge pujàvem, sortint de l'aparcament de l'estació d'esquí d'Eina. 1.800m,  el Puig de Cambre d'Ase Occidental 2.718m,  que és el punt més alt de la carena abans de baixar fins la sortida del corredor del Vermicelle .
Aquesta estació, com la majoria de la part francesa, ja fa dies que, tot i tenir molta neu a les pistes, està tancada.
La nostra intenció era provar el material que ens emportarem per Setmana Santa a fer el Toubkal i comprovar si tot estava en perfecte estat de revista. No sabem si per aquelles dates encara hi haurà molta neu a l'Atlas, però ja vam veure que les botes de la Carla no serien les més adients i que els grampons li van fer una bona llaga al taló.
La pujada és molt directa i en menys de 3 hores fèiem  els 900 m de desnivell que hi ha fins el cim, tot i que en alguns llocs la neu era molt tova i obrir traça costava força. De fet vam ser els únics que no portàvem ni esquís de muntanya ni raquetes, i això en alguns moments és una avantatge però en altres, quan la neu s'enfonsa sota els peus, un gran inconvenient.
La carena estava curulla de neu i semblava que estiguéssim fent alta muntanya als Alps.
La baixada es fa en menys d'una hora.
Trobareu el track de la ruta a Wikiloc

 Vista del circ de Cambre d'Ase, la nostra ruta puja per la dreta de la foto.

 Iniciant la pujada per les pistes d'Eina

 l'Aina obrint traça.

 La Carla començava a tenir problemes amb el mal que li feien els grampons.

 

 Arribant al cim.

 La Neus en els metres finals de la carena.

 La  família al complert

Vallter - Núria - Vallter

 A Wikiloc hi trobareu el track
Per aquest pont de Sant Joan teníem  previst anar a caminar pel Pirineu, però feia de mal decidir el lloc a on anar ja que les fortes pluges podien haver fet malbé alguna de les carreteres d'accés. Finalment ens varem decidir per anar al Pirineu Oriental i fer la travessa de Vallter a Núria d'anada i tornada.
El dissabte ens varem allotjar al refugi  Pastuira, que es troba a tocar de l'estació d'esquí, i un cop sopats vam pujar a caminar a la llum de la lluna plena fins més amunt de la collada de Mantet amb la intenció de veure com encenien la flama al cim del Canigó. Va ser una passejada al·lucinant a on no va caldre obrir els frontals per veure el camí. Per desgracia només vam poder veure els frontals i els flaixos de la gent que pujava al Canigó però a les 11:05, quan vam començar a baixar de tornada al cotxe, no havíem vist la foguera. El guarda del refugi, que també hi va pujar més tard, ens va dir que passades les 12:00 només va poder veure llums de frontals però tampoc "la flama".... No se si no varem coincidir amb l'hora que la van encendre o si des del punt a on estàvem no la podíem veure... però la caminada nocturna, tot i fred que feia, va valer molt la pena.

El diumenge pel matí vam deixar de nou el cotxe a l'aparcament de l'estació d'esquí i van fer la travessa tradicional que, passant pel coll de la Marrana, el coll de Tirapits i el del Nou Creus, ens va portar a Nuria després de trescar unes 4 hores per un paisatge impressionant i per un camí molt fressat.
Un cop a Núria vam baixar a fer el turista i a dormir a Ribes de Freser. Allí finalment vam poder rebre la flama del Canigó i veure el documental " Estan bojos aquests catalans" que denuncia la impossibilitat que tenim a casa nostre de poder viure únicament utilitzant la nostre llengua, ja que l'espanyol hi és tant present que trepitja el català en molts àmbits de la vida quotidiana.
El dilluns tornàvem a pujar a Núria amb el cremallera i amb el telecabina fins a l'alberg del Pic de l'àliga. Allí vam agafar "el camí dels enginyers" que ens va portar fins el refugi de Coma de Vaca i, seguint el GR fins el coll de la Marrana, tornàvem després de caminar unes 5 hores a l'estació de Vallter.
Un cap de setmana molt ben aprofitat !!

 Dissabte, a les 9 del vespre, quan el sol ja s'havia amagat darrera del coll de la Marrana, ens disposàvem a pujar més amunt del coll de Mantet per veure el Canigó.

 Trescant amb les darreres llums del sol i les primeres de la lluna plena.

 La lluna, una far que guiava les nostres passes...

 Esperant per veure la flama del Canigó amb una lluna que presidia la nit però que no escalfava gaire...

 Diumenge pel matí ens preparàvem per fer la travessa cap a Núria.

 Primera parada tècnica abans del coll de la Marrana.

 Passat el coll de Tirapits apareixen els llacs de Carançà encara força glaçats .

 Des de sota el coll del Nou creus i amb Núria al fons de la vall, els núvols ens fan afanyar una mica perquè el temps sembla voler canviar.

Imatges bucòliques aprop de Núria

 Vorejant el llac de Núria.

 Ja a Ribes de Freser ens trobem una ressenya de la via Neusnido que vaig obrir a Malanyeu !!!!

 Arribada a Ribes de la flama del Canigó.

 El dilluns sortim de l'alberg del pic de l'àliga per tornar a Vallter.

 El camí dels enginyers.

 Després de 5 dies sense escalar... ja pujava per la primera agulla que ens trobàvem.

 Arribant al refugi de Coma de Vaca.

Gaudint dels paisatges que ens envoltaven.