Ressenya del Llorenç.
Jo he trobat el grau ajustat en algun punt i he posat al costat el que a mi em sembla que te ( opinió totalment subjectiva )
Aquest dissabte amb el Toni, el Xermi i el David varem tornar a Vilanova de Meià amb la intenció d'escalar a Rubies i decidim anar-hi per la pista que puja per la cara Nord. La nostra sorpresa va ser que la neu i alguns arbres caiguts ens van fer deixar el cotxes un bon tros abans d'arribar a la portella blanca. Així que ens carreguem el material a l'esquena i caminem uns 50 minuts fina arribar a la portella blanca a on hi trobem dos cotxes !!!. Suposem que deu fer uns quants dies que hi sonabandonats ja que la pista està intransitable i no en podran sortir fins que la neu es fongui i es tallin i retirin els arbres que barren el pas.....
Baixem fins el nostre peu de via i Comencem a escalar les dues cordades a la mateixa via ja que el David i el Xermi encara no coneixien la zona.
La 1a. tirada comença per un diedre i un cop fets uns 20m fa un flanqueig a l'esquerra per anar a buscar una còmoda lleixa a on fa una reunió d'un parabolt i un ferro casolà. Aquesta tirada no és difícil però te algun pas força vertical.
La 2a. tirada comença per terreny trencat i de seguida passa a una placa a on hi trobarem dos trams molt difícils, amb poca presa de peu i a on caldrà decisió per continuar amunt. Farem reunió a sobre d'un arbre.
La 3a. tirada te una sortida una mica exposada fins arribar al 1r. espit. Més amunt ens fa fer un flanqueig molt aeri que ens porta a sota d'un desplom amb un pas molt dur que jo vaig fer amb l'estrep ( 6a / Ae). Un cop a sobre queda una tram encara vertical i assegurat per un espit, que jo vaig agafar per la placa de l'esquerra i que en realitat va per la fissura de la dreta... fets aquests metres cal flanquejar molt a la dreta per terreny fàcil però descompost.
La 4a. tirada ressegueix un diedre a la nostra dreta. Aquesta tirada la vam fer força ràpid perquè no és massa difícil.
La 5a. tirada te uns primers metres molt macos i quan arribes a la fissura final, vam treure els estreps i en A.1 vam fer els 4m que son molt difícils i a on hi ha abandonat un friend que en facilita la progressió. La sortida és molt vertical però amb unes preses extraordinàries.
Material. Cal portar algun friend petit i mitja per complementar les assegurances.
Bona via. Recomanable.
Acabem al bar Cirera prenen una birra i unes braves !!!
Primers metres de la 2a. tirada.
Superant en Ae. el petit sostre de la 3a. tirada.
A la R.4
El Toni en el diedre de la 4a. tirada.
Escalant en Ae. els darrers metres de la via.
El David, que es va treure... amb una volada, la darrera tirada en lliure.
El Xermi arribant al cim.
Al fons a l'esquerra, la pista per on vàrem arribar...caminant. I a sota a la dreta, la pista per on habitualment hi haviem anat, i que una cordada que escalava aprop nostre ens va dir que estava en bones condicions.
