29 de set. 2014

Montgrony. Coll Roig. vies " Patxaran Litrako" i "Derzu Uzala"



Aquest cap de setmana vàrem tornar a Coll Roig. A darrera hora s'hi va apuntar el Josep Santasusana i per tant ens vam dividir en dues cordades. El Toni, el Jordi i el Joanet van fer la Derzu Uzala i el Josep i jo vam començar per la Patxaran Litrako i a continuació també vam fer la Derzu Uzala.
Quan vam arribar a peu de paret vam veure que davant nostre, sortint de la  R.1, hi havia el Jordi Martínez el Kiki i l'Aleix, així qua vàrem poder-los demanar a on començava la via ja que a hores d'ara ja n'hi alguna més d'equipada al costat mateix.

La via te una roca excel.lent, amb molt bon cantell i ben assegurada, cal dir que els passos de 6a que hi ha a cada tirada es poden, si cal, superar en A0, però aquesta tònica es trenca a la 5a tirada, a on les preses desapareixen i els passos de 6b son obligats a menys que aconsegueixis posar algun tasconet o friend en una fissura i passar el tram amb estreps.
La via te 3 canvis de reunió, el primer es fa desgrimpant  des de la R.2 uns 15 metres fins anar a trobar la paret i una plataforma d'on neixen dues vies. La nostra es la de la dreta, la de l'esquerra ens va dir el Santi que és un 7a. El segon canvi de reunió es fa a la R.4 per apropar-nos més a la paret i el tercer el fem des de la R.5, a on hi ha un passamà que ens ajuda a arribar a la vegetació i llavors caminant arribarem al peu del darrer esperó que ens menarà fins el cim.
La via està del tot equipada excepte el tram esmentat de la 5a. tirada en la que, si no fem 6b, haurem de portar alguna cosa o bé una antena moooolt llarga.

Un cop al cim es pot desgrimpar amb molta cura fins el collet i un cop allí baixar desgrimpant per la canal que separa les dues vies,  seguir un corriol que ens farà passar per sota la R. de la darrera tirada de la via Derzu Uzala i , pujant una mica, anar a buscar el camí de baixada que està marcat amb punts roses. Aquesta és la manera més ràpida i còmoda de tornar a peu de via o a l'aparcament.

Un cop feta la via, vam baixar a peu de paret i vam escalar la Derzu Uzala, que és més fàcil i ràpida, i també molt bonica. Únicament el pas de 6a de la tercera tirada ens farà apretar una mica o bé agafar-nos de la cinta.
Un cop a dalt ens trobàvem amb els companys i tots junts vam baixar tornat a desgrimpar per la canal, tot i que d'aquesta via es pot baixar fent un rapel  per la cara Nord.

Ja en el camí de baixada ens varem trobar amb el Santi Sanz, que és l'escalador que ha restaurat i equipat moltes d'aquestes vies i que continua fent feina. Després de felicitar-lo i agrair-li la feina que està fent, ens va informar que està acabant d'equipar vies en aquest pany de paret i també a la paret Oest.
Per arribar a la paret Oest des de l'aparcament haurem de pujar uns 50 metres per un prat i allí agafar un corriol que marxa planer a l'esquerra ( O) fins a trobar una tartera a on ja hi veurem un corriol amb fites, que puja fort fent ziga zagues. En total a uns 30' de l'aparcament.

Un lloc d'escalada molt recomanable , tant per la bellesa de l'indret com la qualitat de la roca i per l'equipament de les vies.

Patxaran Litrako

 Iniciant la via. 30m més amunt hi ha la cordada que ens precedia  a la R.1.

 Iniciant la 4a. tirada.

 A la R.4 ens trobem amb el Kiki i l'Aleix i esperem que ells acabin per continuar.

 El Josep Iniciant la 5a. tirada i el Kiki acabant-la.

 El Josep superant el tram de 6b i deixant cintes llargues perquè jo pogués passar !!

 El darrers metres de la 6a. tirada, ja arribant al cim. Allí ens saludàvem amb la cordada del Jordi, que es quedava una estona a buscar bolets, i nosaltres tornàvem a peu de paret per començar l'altra via



Derzu Uzala 

 Iniciant la 2a tirada de la Derzu Uzala

 El Josep superant amb molta finura el 6a de la 3a. tirada.

 Sortint amb un pas atlètic i molt aeri.

 foto cim de les dues cordades.

 Al camí ens trobem al Santi Sanz, i ens informa de tot el que està equipant.

A l'Aparcament, amb les parets al darrera i el Santi Sanz amb nosaltres.

22 de set. 2014

El Baell. via " La xorrera" entrant per la via "jardí de l'edèn"






 La foto és del bloc dels Visas

Una vegada més vam pujar al Baell, unes parets properes a Campdevànol i que tenen una roca excel·lent.
Com que anavem dues cordades, el Jordi i el Joanet van fer la via " Aigua i tabaco" i el Toni i jo la via" la Xorrera" .
La xorrera és una via que es va obrir ja fa temps i que tenia dues tirades. L'any passat la van continuar equipant fins arribar a la placa de la part superior. Ara te 5 tirades i si no esteu molt forts o no voleu fer la 1a tirada en Ae, podeu fer com nosaltres i entrar per la via " jardí de l'edèn"  i flanquejar a la dreta abans d'arribar a la reunió. De fet nosaltres ens varem passar de llarg i vam arribar a la Reunió i vam haver de fer un curt rapel de 5m fins la R.1 de la Xorrera. Cal anar a la dreta un cop xapat el penúltim parabolt.
La via està molt ben assegurada i tot i la vegetació que trobes a la primera tirada de la via del jardí de l'edèn ( nosaltres i vàrem fer una bona neteja) és molt variada i recomanable. Amb l'al·licient que et porta fins la placa superior a on un cable et permet escalar les 6 tirades extraordinàries que hi trobes.
La via està completament equipada i no caldrà portar res més que cintes.
Molt recomanable .
A la baixada vam poder saludar a dos escaladors de Campdevànol que ens van comentar que estan netejant i obrint noves vies a la zona !! Moltes gràcies per la feina que hi esteu fent !!

 Lloc a on deixarem el cotxe.

 Visió general de la zona del cal Barricó.

 Escalant i netejant la 1a. tirada. El jardí de l'edèn.

 Uns metres abans de la reunió del Jardí de l'edèn, arribant al punt a on cal flanquejar a la dreta.

 Iniciant el diedre de la 2a. tirada.

 Sortida de la R.2 per agafar un esperonet molt maco. Nosaltres vàrem enllaçar la 3a. i la 4a. tirades.

 Vistes de la 4a. tirada, la més fàcil però no per això menys bonica.

 Treballant els passos de 6a. que hi ha al inici de la 5a. tirada.


 El Joanet a la darrera tirada de la via "Aigua i tabaco"

Escalant la via de l'esquerra que, com totes les de la placa de dalt, és excel·lent !!!



15 de set. 2014

btt i muntanya a la Catalunya del Nord

Aquest pont de l'onze de setembre, un cop celebrada la gran manifestació de la " V" a Barcelona, amb la Neus vam pujar a la Cerdanya per fer una volta en btt i una excursió al Carlit.



El divendres anàvem a aparcar el cotxe al coll de la Llosa i iniciàvem una volta que careneja fins a sobrepassar el poble de la Rèal i la presa de Puyvalador. A la baixda hi trobarem un curt tram (300m) molt pedregós i tècnic que ens farà baixar de la bici. Trobarem trams asfaltats , pistes bones i algunes de pedregoses i tècniques.
48 km i 1.100m de desnivell acumulat.

Aquí trobareu el track 


 Des de la pista que ressegueix la part alta de la comarca, veiem l'embassament de Matamala i els Angles al fons
 Algun tram de forta pujada ens farà suar la cansalada.

 La ruta ens porta més enllà de la presa de Puyvalador.

 Un corriol no ciclable ens va fer baixar de la bici.

 Arribant al refugi lliure de l'Oller.

Vorejant l'embassament de Matamala.

El dissabte pujàvem fins l'aparcament de l'entrada del parc de la Bollosa,( encara calia deixar el cotxe i pujar amb bus entre les 7 i les 19h) Cal reconèixer que el servei de bus és ràpid i nombrós i en 15 minuts estàvem iniciant l'excursió des de la presa de la Bollosa i acompanyats per força gent que també anaven a fer el Carlit o simplement la volta als llacs.
El camí comença força planer i no és fins al final que puja fort i que en algun tram haurem de grimpar una mica.
Excursió clàssica que et permet admirar un gran paisatge de bona part del Pirineu Català.
Un cop al cim vàrem coincidir amb el Xavi Dalmau, un company de muntanya, que com molts altres catalans ha hagut de marxar a l'estranger ( a Xina ) per poder donar continuïtat a la seva empresa familiar.



Aquí trobareu el track



  El camí voreja nombrosos llacs. Aquí el de la Coumásse.

 Al fons ja alvirem el Carlit. 2.923 m i les rampes finals.

 Una de les darreres congestes que encara queden i que de ben segur acabaran desapareixent amb el canvi climàtic.

 Al cim fent onejar l'estelada.

 Un dia molt clar ens permet admirar uns paisatges magnífics.

Un cop de tornada a la Bullosa, un ramat de cavalls ens dona la benvinguda.

Dues vies a agulles




La tarda del dimecres passat amb el Joan Asín vam anar a agulles a fer aquest parell de vies. Jo la Vacances frustrades ja l'havia fet un dia molt fred i humit,  i em va quedar una sensació estranya amb la roca de la primera tirada, així que aquesta vegada la vaig tornar a repetir amb el sol de mitja tarda i em va agradar molt més.
Un cop al cim només cal caminar uns 20m per arribar a la segona via era nova per a tots dos. Comença amb un metres fins i un flanqueig que et fa passar per una llastra que acull un formiguer que es va esverar quan vaig tocar la llastra. Quan hi va passar el Joan va patir un atac furiós de les formigues i feia gràcia veure com se les espolsava amb una ma i s'agafava amb l'altre a la roca !!!
La segona tirada és molt vertical. La podreu apurar en funció del vostre grau. La darrera també te uns passos molt dificils que es poden superar en A0.
Per baixar va fer un rapel fins el coll amb les bessones i vam baixar per la canal de la vesant Oest.
Material: Per les dues vies únicament cal portar unes 10 o 12 cintes.

 !a. tirada de la via " Vacances Frustrades"

 El Joan superant l'A0 de la 2a. tirada.

 Inici del flanqueig de la 1a. tirada de la Hallo Harry. Amb la llastra del formiguer a la ma !!

 El Joan a la 2a. tirada.

 Un cop superats els passos d'A0 de la 3a. tirada.

Practicant la "V" que faríem l'endemà a Barcelona.
I, Inde, Independència !!!!!

4 de set. 2014

La Falconera. via "Hérnia Discal"



Aquest dimecres , amb el Joan Asín i el Toni Gómez, vam anar a cercar l'ombra de la tarda a la paret de la Falconera, al parc natural de Sant Llorenç . La veritat és que està fent un estiu prou fresc com perque la temperatura no fos gaire alta i el Joan, que te "poca virtut" acabés posant-se dues capes.
Us deixo un enllaç amb la ressenya de la via que ha fet el Joan en el seu bloc, jo només i afegiria que l'entrada a la R.1 és prou difícil com per posar-li V+, tenint a més en compte que la darrera assegurança son uns claus molt vells.
Per cert, vàrem coincidir amb una cordada que anava a escalar la via Estanalles. Quan nosaltres vam passar pel seu peu de via vam poder observar que el rusc d'abelles hi continua present i ben actiu, però per sorpresa nostra ells s'hi van posar i van fer la via sense patir cap picada !!! 
A hores d'ara encara "alucino"





1 de set. 2014

la Via de l'Aniol


La via de l'Aniol.

Aquest dissabte vàrem tornar a Malanyeu amb la intenció de re-posar els ponts de roca que algú havia tret de la 1a. tirada de la via "Incondicionals de Malanyeu" que vam obrir a finals del 2013. Sembla mentida que algú pugui des-equipar ponts de roca fets amb cordinos i bagues, en algun cas velles.....
Al arribar a Malanyeu vàrem poder saludar a l'Amadeu Pagès que estava apunt de sortir a caminar i ens va informar que ha obert una via nova, "la via de l'Aniol " que queda a la dreta de la Carla se'n va a la Selva i a l'esquerra de la via del Roc i de la Montse Curtó. De fet ens diu que no està del tot acabada perquè la vol fer acabar per un altre lloc, ja que al obrir-la, el seu company de cordada va sortir per la via Carla, però que ja es pot escalar
Un cop feta la via incondicionals de Malanyeu i havent reposat alguns ponts de roca dels que hi faltaven, ens mirem la línia de la via de l'Aniol i decidim posar-nos-hi a veure que hi trobem.
Nosaltres vam fer la via en 4 tirades fent reunió en arbres grans que et trobes a la paret, amb l'avantatge de que estàs a l'ombra i son còmodes.
La primera tirada marxa en diagonal a la dreta, navegant entre la vegetació per cercar la roca, i està equipada amb bagues i un pitó. Jo vaig fer la R.1 en una gran sabina quan portava uns 40m.
La segona tirada comença amb una placa a on hi ha un pitó i continua per un tram prou fi en el que caldrà cercar els emplaçaments per algun friend.
La tercera puja per una placa força fina i difícil en la que hi vàrem deixar 3 ponts de roca. En la part superior i trobarem dos claus en una lleixa a on es pot fer reunió, però el Toni va continuar una mica més amunt a fer reunió en una gran alzina.
La quarta és curta i te molt bona roca. També hi vàrem deixar un pont de roca petit.
Per baixar pots caminar tot resseguint l'aresta en direcció Est o bé rapelar per la via Carla (15m a la nostra esquerra , Oest) o per la via Montse Curtó (10m a la nostra dreta, Est)


 Escalant i tornant a posar els ponts de roca a la 1a. tirada de la via Incondicionals de Malanyeu.



 La primera tirada de la via de l'Aniol.

 El Toni sortint per fer la 2a. tirada.

 La placa més difícil de la 3a. tirada.


 Acabant la via pel costat de la llastra per on puja la via del Roc.

 Foto de la cordada. 
Joan Baraldés , Toni Alarcón  i Jordi Puig.