Fa un parell o tres d'anys vaig començar aquesta via però al arribar a la meitat de la segona tirada, en el tram on la via es més vertical, la vaig abandonar sortint per la dreta ja que no veia cap mes espit cap a on continuar. Uns dies més tard i vaig tornar rapelant la via i llavors vaig descobrir un cap de buril a uns 7m per sobre de la gran fissura horitzontal i hi vaig colocar una plaqueta recuperable per tal de fer-lo més visible i així trobar-lo quan tornés a fer-la.
Fins ara no havia tingut oportunitat de fer-ho i per les piades que he llegit durant aquest temps, la plaqueta ha servit a alguns escaladors a no fer tants metres sense cap assegurança però, com que també costava de veure, alguns han patit força fent molts metres sense trobar res.
Aprofitant que estàvem restaurant la via Mingo Arenas, hem colocat un parabolt al costat del cap de buril i ara ja es veu una mica millor per on va la via.
Tot i això les assegurances estan força allunyades i algun espit encara costa de veure i per tant de trobar.
Les reunions originals de la via es fan sobre 2 espits. Ara però es pot fer la 1a reunió 10 m més amunt, aprofitant els parabolts de la Mingo Arenes ( 50m des del peu de via) i si es porten cordes de 60m es poden enllaçar les dues ultimes tirades quedant una tirada de 50m o de 55m segons a quina reunió del cim et vulguis aturar.
Via MOLT recomanable. Per mi la més maca de les que hi ha en aquest pany de paret.
La segona tirada, que espanta una mica quan veus la seva verticalitat, te unes preses brutals i ara és més fàcil trobar la assegurança clau de la via, la que feia desistir a algunes cordades de continuar.