Aquest dissabte vàrem pujar, tot desafiant les previsions de la meteo, a les parets que hi ha a sobre Sant Corneli per acabar d'equipar un parell de línies que teniem començades feia unes setmanes.
Vam arribar a l'aparcament just quan la boira quedava per sota nostra però amb neu a la carretera i a la paret. El fred era intens i el sol no acabava de decidir-se a sortir per escalfar la paret.
Vam pujar amb neu fins a peu de via i un cop allí la terra estava mullada i en embrutava els peus de gat. Mentre jo i en Pany pujavem per la primera tirada de la via "la copa" en Joanet i el Jordiho feien per la via "La que ens faltava".
El fred i la mullena a les preses ens va fer pujar amb cura, i mentre, els companys es glaçaven a peu de via. En Jordi es va enfradular tant que ja no volia ni pujar, tenia les mans glaçades i no li venia de gust escalar. Tot i això, la insistència d'en Joanet el va animar a fer la primera tirada, però un cop a la R.1 va decidir que ja no continuava.
Mentre, en Pany i jo haviem acabat d'equipar la via de més a l'esquerra i en Joanet s'afegia a la nostra cordada per pujar fins a dalt. Un cop acabada la via ens desplacem uns metres a la dreta i muntem un rapel per tal de netejar la línia de la via que haviem iniciat feia uns dies,i que ens faltava un tram per acabar d'equipar.
Les dues noves línies han quedat equipades amb parabolts i algun pitó. Ara ens caldrà tornar-hi per posar-hi grau i donar nom a aquestes línies.
Arribem a l'indret de la paret a on hi ha les vies i la carretera i la muntanya esta nevada.
Enfilem el corriol amunt. Cal anar en compte amb les fulles i la neu per no relliscar.
Arribats al peu de la segona tirada, amb neu als peus, en Pany observa per on farem acabar la tirada.
En Pany, content, ja ha arribat al cim de la paret.
Nosaltres dos escalem la tirada i en Jordi espera a peu de tirada.
En Pany assegurant els darrers metres del Joanet.
Instal·lant el rapel de l'altre via per poder netejar els darrers metres.
