Integral " capdemunt "

Integral " Capdemunt"

Aquest divendres amb el Miquel vam pujar a sant Joan per anar a fer la via Àlvarez-Navarro-Ayats a l'agulla del cap de mort.
Quan arribem al peu de via descobrim que hi ha moltes línies equipades amb parabolts i quan descobrim un buril vell per on suposadament puja la nostra via, com que no en veiem cap més, ens posem un metre al seu costat pujant per una via de parabolts. Fem 35m de IV+ / V equipats i arribem a la reunió de sota del cap. Un cop allí ens fa mandra fer el flanqueig cap a dins d'un forat per després començar a fer el sostre i decidim provar una línia que puja recte però menys desplomada, però un cop arribats al primer seguro veiem que son espits vells i rovellats i decidim tornar a canviar de plans. Seguim la corda de la via ferrada i fem el cim del Cap de Mort. Un cop a dalt veiem que el contrafort del serrat de les onze hores te una via equipada que sembla facileta i que ens permetrà escalar una mica més. Fem una tirada de 35m de III / IV equipats amb 7 espits i un pont de roca i pugem al cim del contrafort i, ja desencordats, arribem al dalt del Serrat de les Onze Hores.
Per baixar ho fem per la canal de la cara Oest que ens porta al camí de la canal dels avellaners i des d'allí al peu de via. Descobrim que també hi ha moltes vies equipades en aquesta vessant Oest
Aquesta és una integral fàcil que et permet escalar de forma plaent i sense compromís en un entorn extraordinari per les vistes que ens ofereix.

material: 10 cintes
descens: És possible rapelar fins a l'inici de la integral o bé baixar caminant.

 A l'agulla del Cap de Mort.

 Al contrafort del Serrat de les Onze Hores.

Foto-cordada.

Paret de Sant Jeroni. Via Canet-Rosales-Alonso

 

El dissabte volíem anar a buscar l'ombra per escalar i jo tenia una via pendent a la llista que semblava que podia satisfer les nostres necessitats. Amb una aproximació d'una hora i quart des de Santa Cecília, i amb l'esquena ben suada, ens vam plantar a peu de via. Per arribar-hi cal seguir les senyals grogues que porten a Sant Jeroni i poc després  de passar les atalaies, i quan el camí comença a planejar, trobem una torrentera a on el camí ha desaparegut per una esllavissada de les darreres pluges. Cal pujar per aquesta torrentera, al principi per dins i més amunt per la seva dreta, fins a trobar-nos la paret i llavors anirem uns 50metres a la nostra dreta i ja veurem la nostra via.
La via va ser restaurada substituint algun buril per parabolts però encara hi trobarem caps de burils a on ens farà falta alguna plaqueta recuperable. Algun friends petits i mitjans ens ajudaran a assegurar algun tram poc equipat, especialment el de la 4a. tirada.
Jo portava la ressenya que penjo més amunt i que m'havia baixat de la xarxa fa temps ( m'haureu de disculpar però no en recordo l'autor i no el puc citar) i la veritat és que  vaig trobar la via més difícil del que em suposava. He marcat en color groc el grau que jo vaig trobar i que com sempre és una opinió molt personal i subjectiva.

1a tirada. 40m 1 parabolt. Roca trencada que incrementa la dificultat d'aquesta tirada al no deixar-te refiar de les preses que vas trobant . Podrem llaçar un parell d'arbustos abans d'arribar a la R.1

2a. tirada: 30 m. 4 parabolts i 4 burils. La sortida de la reunió és molt fina, però tot i nos estar assegurada, una fissura ens permet col·locar un friend. Més amunt les assegurances costen de veure ja que, un cop superats els 12 primers metres, cal anar clarament a la dreta. Trobarem parabolts i burils vells, amb i sense plaqueta.

3a. tirada.35m. 1 bolt, 1 pitó i 3 burils. Sortim de la Reunió a cercar una fissura que es veu molt desplomada. Trobarem una clau molt vell i dos burils amb un parabolt al costat. El pas t'escup molt enfora i un A0 et permet situar-te i fer un pas que et posa dins la fisura. Cal trobar un bon peu per poder-ne sortir i pujar tot i la sabina que dificulta l'avanç. Més amunt trobem dos burils junts i res més fins arribar la reunió que, tot i ser fàcil, te trams de roca trencada que la fan exposada.

4a. tirada.35m. 2 parabolts i 1 pitó.Sortim amb uns primers metres fàcils fins que arribem al diedre i comença la verticalitat. 1 primer parabolt assegura aquest metres inicials i quan arribem al segon parabolt la dificultat s'incrementa i, alguna presa poc fiable ( que va acabar caient) fan que calgui anar molt concentrat, i en el meu cas pujant amb l'antena i algun pas d'estreps, ajudat per un alien gris que es pot col·locar en un forat de la fissura. Arribar al pitó també costa però amb l'antena el podem caçar. A partir d'aquí el diedre perd verticalitat i dificultat però no trobarem cap més assegurança fins la reunió.

La via acaba a la R.4 des d'on és hi ha una instal.lació per rapelar. Nosaltres vam grimpar fins arribar al cim de l'agulla a on hi ha una petita sabina amb una cinta plana i dos cordinos vells que et permeten fer el rapel de 8m fins la canal i escalar els 15m de la placa / fissura del davant, amb passos finets i relliscosos al seu inici, i a on no hi ha cap assegurança.
Un cop a dalt grimparem per superat dos bonys i poder entrar al bosc que ens deixarà al camí de Sant Jeroni. Nosaltres vam baixar per la canal de Sant Jeroni, que al meu parer és cada cop més perillosa per les roques de les esllavissades que encara s'aguanten a la paret i que poden caure en qualsevol moment.

Una via clàssica més a la llista de vies fetes, que et permet gaudir d'un entorn esplendorós  i que vaig trobar, tot i la restauració amb parabolts, més difícil i exposada del que em pensava.

 Escalant la 1a tirada abans d'arribar a l'únic parabolt que trobarem.

 Vista de la segona tirada des de la R.1

Un dels burils vells que trobem a la segona tirada.

 Inici de la 3a. tirada. Si us hi fixeu la cinta que està xapada en el parabolt que el company te als peus s'ha posat de costat i en cas de caiguda hauria treballat malament......

 Escalant el difícil diedre de la 4a. tirada.

 Els companys fent la 4a. tirada


 La nostra cordada al cim de l'agulla esperant als companys que estan a la R.4

Foto feta des de la R.4 amb un company que ha anat grimpant fins el cim de l'agulla i el Toni, que ja ha fet el rapel, escalant la paret del davant fins el collet. Després vam continuar grimpant pel llom que li queda a la seva esquerra.

Foto feta un cop escalada la que seria la 5a. tirada, amb els companys abans de fer el rapel des de la sabina petita que tenen al darrera.

Grimpant pels ressalts fàcils que ens portaran fins aprop del camí de Sant Jeroni que veiem ple de turistes al darrera

foto-cordada

El Camell de Sant Jeroni.

Aquest dissabte vaig quedar amb el Joan i el Joaquim per anar a fer aquesta via, que ja havia fet amb l'Eduard fa un parell d'anys, i que tenia ganes de repetir per fer de 1r. la segona tirada.
La via te dues tirades fàcils, la 1a i la 3a. i en canvi a la segona haurem d'apretar fort per treure els passos de V+, o bé fer alguna trampa, ja que son força difícils.
La via està equipada i només ens caldrà portar cintes exprés.
Compte amb el rapel, ja que te una instal.lació molt atrotinada, que nosaltres varem millorar amb dues cintes més, però que caldria reforçar amb algun parabolt.

El Joaquim fent la 1a. tirada i el Joan Prunera assegurant-lo

Un servidor iniciant la 2a tirada.

El Joan Prunera sortint de la R.2

Al muntar el rapel, que te una instal·lació força precària, cal fer passar la corda per sobre de la savina que hi ha un metre per sota, ja que del contrari anirem a parar a una canal plena d'arbres.

Sisbemessanapren: Montserrat. Talaia gran i Camell de Sant Jeroni.

Aquesta vegada ens varem equivocar de camí i varem pujar per una canal que pensàvem que ens permetria arribar al peu de la via Stae ( Santa Cecília) que era el nostre objectiu, i no va ser així.
Si algú sap per on puja el camí que hi porta us agrairé que m'ho feu saber !! ( en algun fòrum es parla d'un nou camí obert fa un parell o tres d'anys...)
Nosaltres tot cercant aquest camí varem anar a pujar per una canal que hi ha abans de la canal de la llum, que un tros amunt està equipada amb una corda i una cadena, però que al final queda morta en una instal.lació de rapel. Ens pensàvem que podríem pujar bé fins a peu de la paret i després anar-la resseguint a l'esquerra fins al peu de la nostra via. Gran equivocació !!
Cansats de cercar el camí i pensant que ens podríem tornar a equivocar, varem prendre la decisió de pujar al coll del migdia i fer l'Atalaia per la Via Raul Cervera, que si bé jo ja havia fet, l'Eduard encara no i en tenia moltes ganes.
Un cop feta la via ens decidim apropar-nos al camell de Sant Jeroni i escalar una via nova del Joan Vidal que va sortir ressenyada al Vertex i, un cop feta, pujar fins a Sant Jeroni i baixar per la seva canal fins a Santa Cecília. Una jornada complerta que ens va deixar contents i cansats !!


Aquesta ressenya i més informació la podreu trobar al bloc del Joan Tot i que, al meu parer, les trams que el Joan hi posa de II grau, son de III.

L'Eduard pujant per la corda que equipa la canal que no ens va portar a enlloc !!

L'Eduard equipant els primers metres de la via que no tenen cap assegurança fins que arribes als passos d'A0, 15m més amunt.


l'Eduard a la R1, que en realitat és la R2 ja que va enllaçar les dues primeres tirades.
Les noves assegurances no tenen gaire bona pinta i aviat s'hauran de renovar !!

Fent els darrers metres d'aquest 1a( + 2a) tirada. A sota l'arbre a on es pot fer la 1a R.

Fent els passos de 5+ que hi ha a la sortida de la R1 (R2)


l'Eduard arribant a la R2 (R3)

Sortint de la R.

Fent els passos en lliure de la tirada d'artificial.


Equipant la penúltima tirada que no te res però que és molt fàcil. l'Eduard va tornar a empalmar 2 tirades i va arribar fins el cim.

A la R del cim amb totes les parets i la canal al darrera.

Contents dalt del cim.

A la canal del segon rapel. Compte amb les pedres que hi baixen !!



Un cop feta la via i com que encara teníem força estona de llum, anem a fer el Camell de Sant Jeroni per la nova via del Joan Vidal " Caçador de Balenes"

Via molt assegurada, amb bona roca encara que li manquen repeticions que facin caure algunes llastretes.
Recomanable.

Peu de via. La primera tirada és molt fàcil. Veurem el primer bolt a 15m del terra i en trobarem 4 fins a la R.


l'Eduard a la 2a tirada, fent els 4 o 5 passos d'artificial que hi ha.

Un servidor apunt d'entrar a la R2. Passos finets amb bona presa.

Sortida de la R2. Amb roca molt bona.

Montserrat. Sant Jeroni.Puntal de l'Albarda. via Mas Guasch

Avui hem anat a fer la via Mas/ Guasch del Puntal de l'Albarda. Jo l'avia fet ara fa 25 anys amb el Xavi Solà i, quan ahir em va trucar per sortir i li vaig dir que amb el Jordi hi anàvem a fer-la, de seguida s'hi va apuntar. De fet, fa un any i mig que, al saber que la havien reequipat, hi vaig anar amb l'Oriol, però aquell dia varem rapelar de la 4a.Reunió perquè l'Oriol no es trobava bé. Així que feia temps que tenia ganes de tornar-hi.
Aquesta és una gran via, amb molt de pati i vertical. és d'aquelles que cal fer i que t'agrada haver fet, però també cal dir que en algun tram la roca no és gaire bona i que tot i el reequipament, cal portar friends i tascons, i en algun lloc, la velles assegurances que encara hi queden, fan una mica d'esgarrifança.
Jo personalment crec que la ressenya gradua la via una mica per sota de la dificultat que realment te, i que a cada tirada li afegiria mig grau més, però això només és la meva opinió...
Arribant a la R2.

Darrers metres de la tercera tirada, en una zona de passets força fins, i amb un espit prehistòric.

El Xavi en la còmode R3

El Jordi fent els primers metres de la quarta tirada.

El Xavi a la R4, i el Jordi fent els primers passos de la 5a. tirada

descens:Un cop a dalt, cal fer un curt rapel(10m) fins a un collet, grimpar la següent agulla (10m) baixar a un altre collet i escalar uns30m de III grau sense cap assegurança, ( es pot posar un friend) fins a trobar una reunió. A partir d'aquell punt ja ens podrem desencordar i continuarem carenejant, pujant encara un parell mes de ressalts fins que finalment baixem en tendència a l'esquerra per travessar el bosc i pujar una mica, ara anant a la dreta fins a trobar el camí.

El Xavi baixant de la darrera tirada i carenejant per anar a buscar el camí