30 de maig 2010

"Doble parella" a Agulles


Avui hem fet una matinal tot fent dues vies a dues agulles que jo encara no havia escalat.
L'Esquelet i el Pingüí han sigut les dues agulles escollides i les vies: La xemeneia i la normal a l'Esquelet, i la xemeneia i l'aresta Brucs al Pingüí.



A la primera via, el Toni superant la impressionant xemeneia de la segona tirada de l'agulla de l'Esquelet.

Assegurant des de la R1 de la xemeneia

Fent la via normal de l'Esquelet, que només te 15m, amb un pas de V grau assegurat per un parabolt.

El Toni iniciant la xemeneia del Pingüí, la segona xemeneia del matí !!




Arribant al cim del Pingüí per la via de la xemeneia.

Potser perquè ja havia entrat en calor i/o potser perquè en les xemeneies cal saber-s'hi posar bé, de les 4 que hem escalat, a mi la darrera, l'aresta Brucs al Pingüí, és la que més m'ha agradat. És una via ben assegurada i amb una segona tirada molt maca.


Les dues vies del Pingüí amb la graduació que a mi m'ha semblat que tenien

Fent la primera tirada de l´aresta Brucs.

Vistes de la R1 de l'aresta Brucs.

El Toni entrant a la R1 de l'aresta Brucs.

Escalant la segona tirada.

A muntanya amb moto.

Aquest dissabte, amb el Manel, he pogut satisfer un desitg que feia temps que tenia, fer una sortida amb moto. Hem sortit de Sant Fruitós per anar cap a Solsona, Sant Llorenç, Tuixent, Josa de Cadi, Gósol, els Rasos de Peguera, Berga, Casserres i de tornada a casa.
El Manel ha marcat un ritme suau i segur que m'ha permès agafar confiança al damunt dels 1.200 CV de la moto. A partir de Sant Llorenç el Manel m'ha dit que anés al davant i he xalat d'alló més. Sense tenir cap ensurt i amb un dia fabulós, hem descobert petites pistes asfaltades que ens han permès, passant per un tram final de pista de terra, arribar a l'estació dels Rasos de Peguera.


Amb el Manel i les dues "feres" .

A Tuixent, a on hi feien la fira de les trementinaires.


Josa del Cadi.


Visitant les empremtes dels dinosaures que hi ha a Fumanya.

La preciosa pista que ens va apropar al Rasos.

El Manel en els darrers metres abans d'arribar a l'estació del Rasos de Peguera.
Moto de muntanya total !!!

23 de maig 2010

El camí de l'aigua.



Avui diumenge hem fet una ruta que tenia en ment des de feia uns quants dies, i que te com a motiu principal rodar sempre aprop de l'aigua.
Trobareu el track i més informació a Wikiloc.
La ruta que hem seguit va sempre propera a un curs d'aigua. Comencem al Parc de l'Agulla, seguim una branca de la sèquia, anem a trobar el riu Llobregat, passem pel riu Calders, tornem al Llobregat, seguim el canal de Sallent i acabem tornant per la sèquia al parc de l'Agulla.
En algun punt abandonem la sèquia ja que els camins paral·lels son molt més ciclables.
Aquesta ruta passa per 5 municipis: Sant Fruitós de Bages, Manresa, Navarcles, Sallent i Santpedor.
La ruta te 38km i només 300m de desnivell acumulat, per tant és una ruta fàcil de seguir tot i que d'una llargada considerable.
Aquesta nova ruta la hem fet amb dues "bicioses" la Neus i l'Angels, i l'Enric i jo mateix hem sigut els biciosos acompanyants!!

La volta , per aquells de fora que la vulguin fer, es pot començar al Parc de l'Agulla de Manresa.

El riu Llobregat baixava amb molta aigua.

Travessant la zona del monestir de Montserrat / Mon sant Benet.

El Pont vell de Navarcles


El Llac de Navarcles, una magnifica zona de lleure.


Un observatori de fauna salvatge aprop de la Corbatera de Sallent


Un bonic camp de Roselles o Pipiripips aprop de Sallent

El Canal de Sallent a Cabrianes. L'aigua sobreixia del canal.

El salt d'aigua que hi ha a Sallent.

La sèquia passa pel costat del runam de sal de Sallent.

El runam de sal sembla una galera dels Alps !!

Ombres a la sèquia.

Un dels trams més bonics de la sèquia.

Una gran passarel.la per a un torrent petit. El riu d'Or

Una nova forma d'anar en bicicleta. El Bici rail entre Callús i Sant Fruitós de Bages.

La volta s'acaba de nou al Parc de l'Agulla.

Pòquer d'agulles


Aquest dissabte, amb el Toni i el Josep, varem decidir pujar a escalar a la Plantació amb la idea de fer una de les vies dels germans Masó, "la via Infinity" a l'agulla dels col.leccionistes.

La via Infinity comença amb una tirada fina i vertical en la que el primer punt d'assegurança, un pont de roca, ha desaparegut, suposem que per trencament de la roca.

La segona tirada comença amb uns metres molt fins, que jo no vaig saber passar en lliure, i que diria que pot ser un 6a perfectament.

La tercera tirada te dos passos d'A0 que si bé es poden intentar en lliure, jo no vaig tenir prou confiança per fer-ho.

La darrera tirada és molt fàcil però alhora molt lletja perquè cal pujar per una pendent de terra que et fa relliscar molt. Caldria posar-hi una corda fixa per facilitar aquest tram, que ja no és d'escalada i que fa de mal pujar.

Per arribar a l'alzina de la que es rapela, que està penjada de la paret, també cal anar en compte i no val a badar.

La via és maca i està ben assegurada.

El Toni fent la 1a tirada

El Josep superant els passos més finets de la sortida de la 2a tirada

El Toni sortint de l'A0 de la 3a tirada.

Un cop feta la via, el Toni va treure un plec de ressenyes de la butxaca i em va proposar fer-ne 3 més tot aprofitant que ja érem a la Plantació i que sovint, pujar fins allà dalt, és el que més costa de fer.
La proposta la vaig trobar força "agosarada" i vaig pensar que la previsió de pluja per la tarda o el cansament i el mal de peus ens farien retirar abans d'aconseguir acabar un programa tant ambiciós.

La següent via va ser la Tomahawk a l'agulla de "la Mamella"

La via és molt maca i fa xalar d'allò mes. Està molt ben assegurada i la segona tirada te uns passos molt verticals i amb bona presa, encara que el Toni potser no opina el mateix que jo, ja que se n'hi va trencar una de peu i va fer una petita volada.

El descens es pot fer amb un únic ràpel de 55m.

Via molt recomanable

Un servidor iniciant la primera 1a

Recorregut de la 1a tirada fins a la R1.

Animats per aquesta escalada ens varem acostar a l'agulla que teníem al costat, "la Mamelleta" per fer una tercera via, aquesta més fàcil i ràpida, tot i que te una primera tirada molt bonica.
El descens es pot fer desgrimpant/rapelant d'una sabina.



El Toni a la 1a tirada. La primera assegurança la trobarem a uns 8 o 10 m del terra.

Finalment, i animats per les tres agulles fetes, ens varem plantar al peu de la que va ser la millor escalada del dia. La via "Territori Dakota" també d'en Joan Vidal, és una via d'aquelles que fa gaudir d'allò més. Està ben assegurada, es vertical i te bona roca.
La primera tirada no és massa difícil, tot i que te passos finets abans d'entrar a la reunió, i et deixa sota un diedre que , vist des del peu de l'agulla, fa la pinta de ser realment difícil.
Tot i la primera impressió, quan et poses a la segona tirada, apareix una fissura brutal i després unes preses molt bones que fan que els metres de 5+ d'aquesta tirada es facin molt bé i et quedi un excel.lent gust de boca.
La tercera tirada te un pas d'A0 però nosaltres l'hem fet en lliure superant el ressalt uns 2 metres més avall d'on hi ha els 2 parabolts.

La instal.lació del rapel està situada un pel avall i cal anar en compte per arribar-hi.

Via 5 estrelles. Molt recomanable





recorregut de la via

El Toni arribant a la R1

El Toni després de superar el sostret de la 3a tirada



Ja aprop del cotxe, cansats i amb els peus adolorits, trucant a casa per dir que arribem tard però molt contents !!