Roca gris. via "Urquiza Olmo"

 

Aquest divendres amb el Jordi Martinez anem a Montserrat (vinya Nova) amb la intenció de fer la via Urquiza Olmo, que ja feia anys que no repetiem.

Un cop deixes el camí d'aproximació i entres a la canal per arribar a peu de via t'adones de com s'ha deteriorat la canal i esdevé una pujada penosa per les pedres i les bardises.

Arribem a on ens sembla que te el seu inici la via, però al no portar cap ressenya ens falla la memòria i entrem per una línia que no es la bona. Fem 50m i decidim baixar per cercar l'inici de la nostra via. Resulta que estava al costat mateix.

Pugem els primers 15m fins a trobar la R.0 i ara si, sabem que l'hem encertat.

Els primers metres ens sorprenen per la seva dificultat i exposició, ja que si caus abans de xapar el segon parabolt piques a sobre del company que està a la reunió. més un 6a que un V+.

Passat aquest inici, que no recordàvem tan difícil, la via continua mantinguda en el Vº amb les assegurances molt llunyanes i que costen de veure. 9 xapes en 50m

La segona tirada te un inici també difícil, però no tant, i després es va fent més fàcil. 50m 8 xapes.

La tercera te una sortida vertical però fàcil i mica en mica la paret es va tombant per arribar fàcilment a la R.3. 45m 5 xapes

Baixada en tres rapels.

primers metres de la via equivocada, que puja a l'esquerra de la Urquiza Olmo.

Primera tirada un cop superats els passos dificils de l'inici.

En Jordi sortint de la R.1

Inici de la darrera tirada.

Dersu Uzala

 

Ressenya del blog del Llorenç

Aquest dissabte tornem a Montserrat per repetir aquesta via que ja havíem escalat fa uns 10 anys i que tots recordàvem com una via assequible, no massa difícil....per un cop feta tots quatre comentem que ara ja no l'hem trobat tan fàcil. Els anys no passen en va !

A la primera tirada hi trobem força terra que fa més exposats els primers metres de la via.

En general és una via poc equipada en la que hi haurem de fer servir els friends i els tascons en cada tirada.

En Pany i jo fem la via original i en Joanet surten de la R.3 per fer la variant que puja per sobre del sostre.

Un cop a la baixada en trobem una cordada que havia fet la via  tomàquets d'amagatotis a la palleta, i resulta que un d'ells és l'Antonio Garcia Picazo amb qui tenim l'oportunitat i el plaer de parlar-hi una estona.

1a. tirada

via Tasmania, i tastet de l'Anonymous i Roy Brian

  
 Ressenyes Escalatroncs

 
 ressenya de'n Joan Asín
 

Aquest dissabte vàrem cercar poder escalar a l'ombra i ens vàrem decidir per anar a la Vinya Nova i pujar a la paret del Pont a repetir la via Tasmània i alguna via més mentre no toqués el sol a la paret.

Comencem per la via Tasmània , que te una primera tirada molt llarga i sinuosa, amb uns passos de V+ que bé podrien ser de 6a-. La segona tirada és més fàcil però les assegurances allunyen més. La tercera és la tirada més fàcil i el Toni decideix allargar-la fins a fer reunió en una alzina i controlar més bé els passos de la darrera tirada. Un cop a la R.3 veig que hi ha una línia que marxa en diagonal a l'esquerra de la Tasmania i, com que ni el Toni ni jo l'haviem escalat, em decideixo  a resseguir-la i abandonar la línia de la Tasmània. Aquesta via també te un pas desplomat però amb unes bones preses que fan més assequible superar-lo (V+)

Rapalem la via i en posem uns metres a l'esquerra per fer la via Anonymous. La primera tirada és assequible (V) però en 30 metres només hi ha 4 parabolts....

A la segona tirada només veiem un parabolt i el Toni fa una reunió intermitja.

La 3a. tirada comença amb uns passos desplomats assegurats per dos parabolts i continua per un esperó molt maco assegurat amb 2 parabolts més fins que arriba a sota un desplom. Queda la ultima tirada amb un desplom inicial que cal superar en Ae i ens fa mandra i decidim baixar a peu de via.

Un cop a peu de via ens desplacem a la dreta a cercar l'inici de la via Roy Brian que encara esta a l'ombra.

La primera tirada és molt sinuosa i llarga i fa que les cordes tinguin molt fregament i costin d'arrossegar en els metres finals, quan son més difícils.

La següent tirada és molt més fàcil. quan jo he fet uns quant metres perdo la línia i xapo un parabolt de la via Tasmània i acabo fent reunió a la seva R.2.

Puja el Toni i donem per acabada la jornada després d'haver fet 9 tirades quasi sempre a l'ombra.

 1a tirada Tasmània

  2a tirada Tasmània.

  3a tirada Tasmània.

 Variant de la 4a. tirada de la Tasmània...?

  1a. tirada Anonymous.

 2a. tirada Anonymous.

 3a.tirada Anonymous.

 1a. tirada Roy Brian.

 

2a. tirada Roy Brian.

Montserrat. Pollegó Oest. "Los Mares del Sur"

 Ressenya de l'Eduard.

Aquest dissabte tornem a una cara Oest de Montserrat a cercar l'ombra, però la suada de l'aproximació és brutal i arribem xops a peu de via. Sort que després podem escalar a l'ombra tota la via i finalment ens refresquem perquè comença a ploure quan recolliem les cordes.
Repetim aquesta via que te trams molt bons ( 5a. tirada) i altres amb una roca molt delicada i perillosa, especialment les llastres de la 4a tirada. i una de sobre de la R. de la 5a. tirada.

 El David iniciant la via.

 Superant el desplom de la 1a. tirada.

 Primers metres de la segona tirada.

 Arribant al 1er.espit amagat de la 3a. tirada.

 Navegat entre llastres gens fiables de la 4a. tirada.

 El Toni a la recerca del 1er. bolt de la 5a. tirada.

 Escalant els darrers metres de la via.

Pollegons. Via "Dersu Uzala"

 

Ja feia molts anys que havia escalat aquesta via i, quan em van proposar anar-hi, em va semblar bé la idea. Vam fer 2 cordades, el Toni i jo pugem primer i darrera nostre venien el Jordi, el Joanet i el Vicenç.
La roca estava molt mullada i això va dificultar algun dels passos de les primeres tirades.Van caure quatre gotes que ens van fer dubtar, però al final va sortir el sol.

Ens caldrà portar material per anar millorant l'equipament en totes les tirades.
Via maca i mai massa difícil, te trams molts interessants. Via recomanable.

 El Toni en els primers metres de la via a on ens hi caldrà posar-hi algun friend.

 A la segona tirada, " navegant " entre la mullena de la paret 

 Superant el preciós diedre de la 3a tirada

 Encarant la 4a tirada després del gran flanqueig de sortida.

 El Toni en els passos més difícils i macos de la 5a. tirada.

Els darrers metres de la via.

Pollegó Oest. via " Los Mares del Sur"

Ressenya de l'Eduard
Aquest dissabte varem cercar l'ombra a la via "los Mares del Sur" que està encarada a l'Oest.
Per arribar-hi aparcarem a la Vinya Nova, pujarem fins al peu de l'Esperó Ribés i continuarem amunt, per un corriol que puja per l'esquerra, fins a trobar el peu de via (MS) . Veurem un cordino posat en un pont de roca a 6m del terra.
La via està semi-equipada i per tant ens caldrà portar tota mena de material per protegir les tirades netes i els trams on les assegurances allunyen o senzillament no es veuen !!
Per baixar nosaltres varem optar per continuar amunt tot crestejant fins anar a trobar el camí que, quasi-bé a l'alçada del Rave, ens porta de nou a la Vinya nova.
La via està equipada per poder-la baixar fent rapels.

La primera tirada és la més fineta, comença amb uns metres de presa petita i escalada de finura per acabar amb un pas de 6a que no és obligat i es pot fer en A0.
La segona tirada te uns passos finets i exposats a la sortida i després ja esdevé fàcil
La tercera tirada te les xapes molt amagades i es fa difícil de seguir. Cal anar sempre en diagonal a la dreta.
La quarta tirada torna a sortir en diagonal a la dreta, amb un tram de roca delicada, per acabar flanquejant a l'esquerra.
La cinquena tirada es d'aquelles que, si no saps per on va, no ho diries mai i tindries ganes de deixar-ho córrer. Cal anar a l'esquerra sense cap assegurança a la vista fins que finalment veus un parabolt molt amunt !! es poden posar friends petits i un camalot del 2 per assegurar aquests primers metres !! passats aquests 10 m inicials, la línia continua pel mig de la placa/esperó i si no veus els dos parabolts que hi ha en els darrers 20m, com em va passar a mi, acabes anant a la dreta a llaçar sabines i cercant fissures a on posar alguna cosa.
La sisena tirada es curta però molt maca i amb bona roca.

Via recomanable.

Superant els passos extra-plomats de la 1a tirada

Un cop passats els primers metres de la 2a tirada

Escalant la 3a. tirada sense haver xapat el 1r. espit que és difícil de veure si vas per la llastra.

El Toni arribant a la R.3, el Joanet que li va al darrera i el Vicenç a la R.2

El Toni a la 4a. tirada

Abans d'entrar a la R.4

Arribant al primer bolt de la 5a. tirada. No es veu des de la Reunió

El Toni arribant a la R.6, la darrera de la via.

Un dels tricams que el Toni va col·locar a la darrera tirada

El Toni a la darrera Reunió amb el Vicenç a punt d'arribar i el Joanet a la R.5

Fotocim.