Caminant per la regió d'Agulles i dels Frares. Montserrat

Trobareu el track a Wikiloc

Un cop més hem anat a caminar per Montserrat aprofitant la poca calor que fa aquest estiu. Aquesta ha sigut una passejada molt agradable, amb trams equipats amb cordes i cadenes.

Trescant per Montserrat

Avui no tenia company de cordada i la previsió del temps no era bona. Així que amb la Neus hem anat a caminar per Montserrat i descobrir nous camins.
Hem deixat el cotxe una mica més amunt del Bruc, a la zona d'aparcament del Vermell. Des d'allí hem seguit un corriol que amb senyals verds i alguns de blaus ens han portat al peu de les agulles del Gerro i del Timbaler del Bruc. Hem pujat per entre les dues agulles fins arribar als Pallers i, resseguint-los per la seva vessant sud, hem arribat a l'Era dels Pallers. Continuem el camí remuntant el torrent dels Cirerers fins a la cruïlla amb el camí que ve de la Portella, per la nostra esquerra, i que ens portarà fins al refugi Vicenç Barber. Continuem el camí en direcció a coll de Porc. A partir d’aquí haurem d’anar en compte, ja que haurem d’agafar un corriol que baixa a la dreta no gaire senyalitzat. Està just on el camí fa una petita baixada i travessa el torrent del Lloro. Hi ha marques blanques als arbres.
El camí baixa pel mig d’un bosc d’alzines. Hem d’anar seguint les marques i el torrent fins arribar a una bifurcació. A l’esquera indica coll de Porc. Nosaltres agafem el camí de la cova de l’Arcada, que és el de baixada. A partir d’aquí les marques són de color vermell. En un revolt del camí, tindrem les primeres vistes de la cova a l’altra banda del torrent de les Grutes. Travessarem una zona d’enderrocs i de seguida arribem a la cova de l’Arcada.
Arran de les parets verticals del serrat del Cabrit, i per sobre del torrent de les Grutes, trobem la Cova de l'Arcada (730 m). Aquesta cova és un pont natural, adossat a la paret del cingle, sota la desembocadura del torrent de la Coma Alta. Té aproximadament 5 metres de fons, per 20 d'alt i 40 d'amplada, tota una meravella de la natura.
Continuem la baixada i deixarem un corriol a l’esquerra que porta a la cova del Cabrit. Més endavant trobem una pedra que ens indica l’entrada de la font d’en Xebret. Passarem pel costat d’uns grans blocs. Són l’agulla del Castell i la roca del Tambor. Els deixem a l’esquerra nostra i ens dirigim al coll del Xincarró. Seguim el camí i les marques vermelles pel torrent del Porquer i el serrat de les Arnes.
Anem baixant fins que ens desviem per un corriol de la dreta que ens portarà cap un camp d’oliveres, i a trobar la pista per on havíem fet el camí de pujada als Pallers.
És una passejada fàcil i molt bonica que es fa tranquilament en 1h45' i fent un desnivell acumulat de 430m. Trobareu el track a Wikiloc



El camí que porta al Vermell ( al centre) i a l'agulla del Gerro i del timbaler del Bruc ( a l'esquerra)
L'agulla del Gerro amb la nansa.

Un cop a l'alçada dels Pallers, a sota ens queden les parets del Vermell.

Des de l'Era dels Pallers, veiem la regió d'Agulles i el torrent dels Cirerers que ens portarà al refugi.

Pujant pel torrent dels Cirerers, amb els Pallers i el Bruc al fons.

El Refugi Vicenç Barber.

La Cova de l'Arcada.

La vista dels Pallers i una part d'Agulles, per on hem estat trescant, vist des de la pista que porta a la carretera de can Massana.

Passejant per la Regió d'Agulles. Montserrat

Aquesta tarda la Neus volia anar a passejar per Montserrat i jo he trucat al Joan per si també volia venir. Deprés de dinar tots 3 hem anat a caminar per la regió "d'Agulles".
El dia era clar i assolellat, però com que aquesta nit les temperatures han baixat molt, ens ha fet la tarda perfecta per caminar.
Hem fet una volta curta però, amb les pujades i baixades típiques del camí de la part alta d'Agulles, hem acabat fent un desnivell de més de 500m.




El Joan, que no s'ho esperava, fent el tram de cordes que hi ha sota l'Agulla del Capdamunt.


Baixant la canal que hi ha a sota de la Saca Gran.

El Joan, després de més de 30 anys, es retroba amb el refugi Vicenç Barber.

Passejant per Montserrat

Avui ens hem llevat i ja plovia, per tant hem decidit anar a Montserrat a caminar i trescar pels camins de la regió d'Agulles i el Bruc. En el Wikiloc hi trobareu el trak.
Hem fet una volta de 2 hores i d'uns 9 km i 530 de desnivell acumulat. Hem sortit de l'aparcament de can Massana, hi hem passat pel coll de la Guirló, el coll de les Portelles, el refugi Vicenç Barber, el coll del Pas del Príncep i pocs metres més endavant hem trencat a la dreta per baixar, seguint unes senyals vermelles, al torrent de les Grutes, la cova de l'Arcada, el vermell del Xincarró i de nou, seguint ara una pista ampla, i per l'anomenat "camí de les batalles", hem arribat a l'aparcament de can Massana.

En el camí cap el coll de les Portelles, amb el romaní completament florit.

Abans d'arribar al Coll de Porc, una fita ens senyala el trencall i les senyals vermelles que haurem de seguir per baixar al torrent de les grutes.

En el ressalt a on uns graons metàl·lics ens ajuden a baixar.

Aixoplugant-nos de la pluja i fent un mos a sota del gran bloc que hi ha al camí. D'aquí surt el corriol que amb senyals blaves ens porta al peu de la via "Primavera Marciana" de l'agulla La Miranda del pas del Princep.

Passant pel costat de la Cova de l'Arcada, sota una pluja constant.

Una salamandra, habitant d'aquestes contrades, ens deixa admirar-la al nostre pas.

Caminant per Agulles

Aquest matí he rebut un missatge del Jordi en el que em deia que no comptes amb ell per anar a escalar. Vist això i el mal temps que feia, he proposat a la Neus d'anar a fer una passejada per Montserrat. L'indret escollit ha sigut la Regió d'Agulles i la volta ha sortit de can Massana per anar al Refugi d'Agulles, Coll de Porc i tornada al cotxe. Al Wikiloc hi podreu trobar el trac. Aquesta és una caminada que es fa, sense córrer, en dues hores i que et serveix per matar el cuc d'anar a muntanya i passejar per uns corriols que, tot i ser coneguts, no deixen mai de sorprendre't. Quan hem arribat a l'aparcament de can Massana queien algunes volves de neu i a mesura que anàvem pujant la nevada s'ha incrementat. Tot i que en cap moment ha caigut massa neu, el contrast de veure els pobles de les valls amb sol i a Montserrat nevant, era força espectacular.

A l'arribar als peus de les Portelles, es veia una mica de neu enganxada a les plantes que hi ha a la roca.

I quan gripavem per la canal que mena al coll de les portelles, la neu encara era més visible.

La solitud del Refugi Vicenç Barber a Agulles la font de l'Esllevissada

Caminat pels corriols d'Agulles

Passant per sota del sostre de l'agulla de la Cadireta El contrast del sol a les valls i la neu a Montserrat