Via "Stradivarius"

 

El dijous passat vàrem tornar a Montserrat amb la intenció de fer alguna via a Sant Benet.

Mentre pujàvem per les escales decidim anar a la via "Area de Servei" però al arribar-hi veiem que hi ha dues cordades a la via, i una encara no ha començat. Per no pujar graons amunt ens decidim per repetir el camí de l'alzina.

Un cop a dalt el vent bufa molt fort i ens fa desistir d'anar a fer la via del cabra, a la panxa del bisbe, i els proposo anar a fer la via Stradivarius que fa anys havia fet i de la que en tenia un bon record.

Ens posem a la via i fem la primera tirada, de roca molt bona i de 55m que et fan escalar entre assegurances i que te un parell de desploms que son realment difícils. ( es poden superar en A0)

A la segona tirada ens decidim per continuar per la via aresta del violí que és menys difícil. Tot i això te uns metres sense cap assegurança fixa que son molt exposats. Crec recordar que abans hi havia un tercer parabolt que assegurava millor aquests metres.

Aquest dijous ens van acompanyar en Pere i en Jordi.

Retorn a Montserrat. vies: "Camí de l'alzina" i " Guzman Silva"

 

Aquest dijous amb en Pany pugem al Monestir, després de molts mesos de no escalar a Montserrat, i anem per les escales dels pobres a l'agulla del pas del francesos per fer la via del Camí de l'alzina.

Sembla mentida però, tot i haver escalat molt a Montserrat, quan fa temps que no hi escales, les preses semblen més petites i relliscoses que abans....

Comencem per aquesta via i la boira i el vent humit del Nord ens fan passar fred. A gorros les agulles es veuen ben tapades per la boira i el vent i bufa fort.

Al principi ens costa tornar a agafar el tacte de les preses montserratines, però al final gaudim de valent amb les dues ultimes tirades.

Veiem una cordada escalant la via colorantes permitidos a l'Elefantet, una via que fa anys va obrir en Pany i que és de les clàssiques de la zona.

Acabem la via i anem en direcció a la panxa del bisbe i al pla dels ocells. Jo fa anys que havia fet la via Guzman-Silva i com que en Pany havia de ser d'hora a casa li proposo fer-la ja que és curta i ràpida de fer.

Un cop a sota l'agulla, des del camí es veu pintada una senyera a la roca, jo no recordo per on va la via així que començo a escalar en aquella direcció.

Arribo a la senyera i m'hi trobo una reunió de dos espits desequipada i un espit uns tres metres mes amunt protegint un desplom.

No em sona que anés per aquí la via i començo a cercar a dreta i esquerra alguna assegurança. Finalment vaig molt a l'esquerra i acabo veient una reunió de parabolts amb anelles fruit de la restauració de la via que van fer els aperturistes i / o companys,  fa un anys.

Aviso en Pany que ja pot pujar i continuem per la que serà la segona tirada, la més maca de la via. 

La tercera tirada fa un flanqueig amb roca dolenta a controlar i envolta l'agulla per trobar una reunió que em salto per arribar ja fins el cim.

Un rapel de 15 m. ens deixa al coll de la cara Nord i baixem per la canal de l'oest, una mica bruta de vegetació, fins el camí.

Primera tirada. Cal portar algun friend per assegurar-la.

En Pany superant els metres mes difícils de la via que trobarem al inici de la segona tirada.

Després d'un tram caminant per entre la vegetació ens trobem la placa de la 3a. tirada amb un flanqueig final força espectacular.

En Pany iniciant la 4a. tirada.

Primers metres, molt finets, de la 5a. i darrera tirada.

Via "Santboiana"

En Pany a la segona tirada.

Arribant a la R.2

La mostra de les antigues assegurances que encara trobem a la via.

Inici del flanqueig de la tercera tirada.

Foto cim. Amb les ombres montserratines que ens acompanyen.

via " Camí d'en Barberà" 2on. tram

El dissabte no teníem clar a on anar a escalar i al final ens varem decidir per la meva proposta d'acabar aquesta via de la que jo ja havia fet el primer tram, el que puja a la Roca d'en Barberà. feia pocs dies.
Vam passar pel costat del ràpel de la Roca d'en Barberà, al davant mateix d'on comença la via GEDE de la Prenyada i varem baixar la canal fins a trobar l'inici de la via, uns 3 metres a l'esquerra d'una línia d'espits que més tard creuarem a l'alçada de la 1a. reunió.
La via va fent una diagonal a la dreta. De fet aquesta via no para de fer diagonals tot cercant terreny verge i en algun tram més dificultat.
La primera tirada la fem curta, uns 25m de flanqueig amb uns passos molt fins i de presa petita, i arribem a la 1a. reunió que trobem i que deu ser de la via que puja directe.
La segona fem una barreja de vies ja que continuem recte amunt seguint espits i segurament l'original va en diagonal a la dreta a cercar un pitó. Finalment fem la 2a reunió en un gran forat.
La 3a tirada la tornem a fer diferent ja que el Toni prefereix continuar per l'ombra  de la via GEDE i deixar el llarg flanqueig que marca la ressenya per anar a trobar la línia de la via Gómez Chalmet.
La 4a. tirada  recuperem la línia de la via que coincideix amb l'aresta final de la Gómez Chalmet.
Un ràpel de 50 m ens deixa al peu de la paret i hem d'anar a buscar la placa de l'agulla del davant baixant uns metres, no gaires, fins a veure unes bagues velles que asseguren els primers metres. La via te una tirada difícil i una mica exposada a l'hora de superar un desplom ja que la següent assegurança està força amunt i es tracte d'un pitó trencat que te unes bagues també trencades i que no et deixen posar-hi res. Un cop al cim fem un ràpel d'uns 15m i ens trobem el camí que baixa de l'Elefant i davant nostre, a uns 20 m, hi veiem una paret enrunada amb un pals de formigó d'una antiga tanca, l'inici de la següent via que amb una tirada fàcil però amb algun pas de V ens deixa al cim. D'aquesta agulla en baixem caminant/desgrimpant tot fent-li la volta sense pujar al cim.
Tornem a estar al camí  que baixa de l'Elefant. Ara hem de baixar uns metres per a trobar una línia d'espits que flanqueja molt a la dreta sense guanyar gaire alçada. Els passos son molt fins i difícils, aquí farem algun A0 i pujarem concentrats quan veiem que algun espit és molt rovellat o trobem un plom com assegurança.
Amb 30 m arribem a una còmoda reunió. La següent tirada te 25m i es fa grimpant per arribar al peu de la darrera placa que superarem amb una tirada d'uns 30m amb passos de V.

A la via hi trobarem espits nous i de vells, burils, pitons, ponts de roca i un parell de ploms. La via està equipada però com sempre cal portar material variat per complementar les assegurances. Les bagues comencen a ser  velles.
Pel que fa a la graduació de la via, personalment crec que cal afegir-hi mig grau a la de la ressenya original i això fa que, tot i ser una via assequible, ens trobem amb un pas molt difícil i obligat a la 3a tirada de la Roca d'en Barbera i alguns passos també molt difícils a la paret de l'Elefant. Jo diria que la via te uns passos de 6a+ i que en aquell punt la graduació obligada és de 6a/A0. Però això és mot subjectiu i personal.
És una via molt discontinua, que et permet escalar molts metres i que no us deixarà indiferents.

 El Toni a la 1a tirada de la Prenyada.

 Arribant a la R.1 amb el Jordi al darrera 

 Escalant la segona tirada de la prenyada.

 El Toni a la 3a. tirada. Decideix anar a l'esquerra i seguir la GEDE.

 El Joanet a la 2a. reunió i el Jordi apunt d'entrar-hi.

 El Toni a la 5a tirada. La darrera de la Prenyada que coincideix amb la Gómez Chalmet.

 El Toni al cim de la Prenyada i el nostre objectiu final al fons !!

 El Ràpel de la Prenyada.

 en els passos finets i explosius de la 2a agulla.

 El Toni gaudint de l'escalada de la 3a. agulla

1a. tirada del mur  de l'Elefant. llarg flanqueig amb passos fins i difícils. V+A0

Jo hauria fet anar la via més vertical... no m'ha agradat tant flanqueig...

 Darrera tirada abans del cim de l'Elefant.

 Foto-cim de les 2 cordades

via "Camí d'en Barberà". Primer tram

 Aquest és el recorregut complert que intueixo que segueix la via tot veient la ressenya dibuixada que teniu a sota.

Aquest dimecres amb el Joan Asín vam pujar a Sant benet amb la intenció de fer la GEDE a la Prenyada però jo, pensant que tindriem temps per fer una escalada més llarga, li vaig proposar començar per la via " El camí d'en Barberà" i enllaçar-la amb la GEDE o bé continuar per aquesta via fins el cim de la Prenyada.
Però el temps esmerçat en fer aquesta primera part del camí d'en Barberà al final ens va fer desistir i donar per acabada l'escalada amb aquestes 5 tirades.

Arribem al refugi de Sant Benet i continuant pel camí que passa per sota del Gat i la Prenyada, trobem una torrentera prou desbrossada que ens porta fàcilment a l'inici de la via. Allí  hi veiem els espits que asseguren la primera tirada que marxen en una clara diagonal a l'esquerra. Lletres C B marcades a l'inici de la via.

1a. Tirada. 25m. V/V+.  Assegurada amb 8 o 9 espits marxa descaradament en diagonal ascendent a l'esquerra tot cercat la dificultat de la paret.

2a Tirada 15m. V. Assegurada amb 5 espits continua amb la mateixa tònica que la tirada anterior.

3a. Tirada. 25m. 6a / A0 Assegurada amb uns 6 o 7 espits i algun buril vell, aquesta tirada comença semblant a les anteriors però de seguida la paret es fa més vertical i les preses més escadusseres. Arribem a uns passos molt obligats a on, si no tens prou grau per superar-los en lliure, caldrà treballar de valent per poder sortir-ne ben parat. Un alien blau pot ajudar a arribar a un espit. A continuació s'enllaça amb una via més antiga assegurada amb burils vells molt allunyats que ens permet arribar a la R.3

Canvi de reunió. 10m. Farem un flaqueig fàcil fins entrar dins del bosc i arribar a la paret pròpiament dita de la Roca d'en Barberà.

4a. Tirada. 35 m. V/V+.  Assegurada amb 3 o 4 espits i diversos pitons comencem, ajudats per una alzina, arribant a un espit i amb uns passos molt verticals però amb bona presa arribem al segon espit. A partir d'aquí la via va a l'esquerra a cercar terreny menys vertical,a on hi trobarem un nou espit. També es pot seguir recte amunt a on un merlet i un pitó amb bagues velles ens asseguraran aquest passos molt verticals. Ara ja pujant pel fil de l'aresta anem trobant assegurances de burils, pitons i bagues velles fins que la paret perd verticalitat i arribem fàcilment a la R.4

5a. Tirada. 25m V/ V+. Assegurada amb diversos pitons. La tirada comença fàcil fins arribar a una panxa en la que hi trobem una fissura a on 3 claus ens asseguraran uns passos molt verticals que superarem ajudats amb la bona presa de ma que ens dona l'esmentada fissura. Fet aquest tram arribem facilment al cim de l'agulla.

Descens: rapel de 20 m fins el coll de la canal que separa la Roca d'en Barberà de la Prenyada.

 El Joan Asín a la 1a. tirada.

 Escalant la 2a. tirada

 El Joan mirant com poder superar els passos obligats de la 3a. tirada.

 En els passos de la 3a. tirada, els més difícils de la via.

 canvi de reunió.

 Inici espectacular i molt maco de la 4a. tirada.

 Arribant a la 5a reunió que es fa al cim de l'agulla d'en Barberà.

Via " Buriles Rojos" i combinació de les vies Stradivarius i Aresta del Violí"

Visió general de Sant Benet amb les dues vies escalades

Aquest diumenge amb el Miquel vam pujar a Sant Benet amb la intenció de fer un parell de vies.
Com que no teníem ganes de suar, varem agafem el funicular de sant Joan i això em va donar la oportunitat  de conèixer i saludar al Francisco Belmonte, un dels escaladors que va obrir la via " Bella Easo" a la Magadalena Superior i que darrerament ha estat motiu de conversa pel fet que va ser desequipada, ja que trepitjava algun tram d'altres vies, i que podria ser restaurada si les parts implicades es posen d'acord.
Un cop arribats a la part superior del funicular prenem el camí de baixada en direcció a la panxa del Bisbe i comencem amb la recentment restaurada via " Buriles Rojos". En trobareu informació de primera ma en el bloc dels Visas que en son els seus autors.
La via te el nom pintat al seu inici i els parabolts inox estan pintats de color vermell, per tant no te pèrdua possible.

1a. tirada. Te uns passos molt finets, de preses petites i poc cantelludes que t'agafen en fred i et fan escalar concentrat. l'entrada en flanqueig a la reunió també te el seu punt. Jo li posaria V/ V+ tot i que la ressenya original només la gradua de 5b
El Miquel a la primera tirada

2a. tirada. És espectacular per la bona roca i la verticalitat de la mateixa. La sortida de la reunió continua tenint el seu punt. Jo hi vaig deixar posat un pont de roca que assegura la sortida fins arribar al primer bolt. A partir d'aquest cal escalar força ja que les assegurances no estan a tocar i cal superar algun pas molt vertical. Tirada molt maca.

3. tirada. Surt de la reunió per l'esquerra amb uns passos de IV fins el primer bolt i per sobre d'aquest es pot llaçar un merlet molt gran i robust, la tirada va perdent verticalitat i esdevé fàcil. La reunió la trobarem a la placa, a la mateixa alçada dels arbres.
El Miquel a la Tercera tirada

4. tirada. Facil de III i II fins arribar a la sabina que hi ha a sota de la berruga final. Amb 10 m més de II arribarem al cim a on no hi ha reunió.

Descens. Amb una corda de 60m es pot fer amb un sol rapel de 31 m, però cal fer atenció perquè és molt just i les cordes no arriben al terra.!!

Via molt recomanable.

Combinació de les vies Stradivarius i Aresta del Violí.


A continuació varem anar a la agulla de la Miranda de Sant Benet, que està al costat mateix de la Panxa del Bisbe, i ens vam enfilar per la via Stradivarius, que jo havia ja escalat feia molt temps i de la que en tenia un record molt bo de la 1a tirada. Un cop a dalt, decidim acabar l'escalada per la 3a. tirada de la via de l'Aresta del Violí, que és més fàcil que la Stradivarius, però que tot i això te uns metres molt finets i que et fan treballar el coco de valent.

1a Tirada. Els primers metres son comuns amb la via de l'aresta del violí. Te 55 m de  Vº i roca excel·lent, amb algun tram extraplomat que jo li posaria de V+. Arribes al bosquet a on es fa reunió en algun arbre.

2a. tirada. avances uns metres per entre els arbres fins arribar a la paret. Si vols fer la 2a. tirada de la via Stradivarius s'haurà de desgrimpar uns metres la canal. Nosaltres optem per sortir per la tercera tirada de la via de l'Aresta del Violí que ens presenta un mur vertical de presa petita i poc cantelluda, que ens fa posar les piles. després del 3r. parabolt cal un pas de decisió i anar a cercar el 4r. que es veu molt lluny. Arribat a aquest la paret perd verticalitat i arriba més facilment a la R.
El Miquel en els passos difícils de la darrera tirada

Descens.
Nosaltres varem deixar dos maillons a la R. superior per poder rapelar fins la canal ( 30m) i desgrimpant una mica, varem fer un segon rapel de 30 m que ens va deixar per sobre de l'inici de la via a on s'hi arriba caminant.
Escalada molt recomanable.

Montserrat. La Panxa del Bisbe.

Aquesta tarda del dimecres hem anat a la Panxa del Bisbe a fer una escalada clàssica. L'Eduard es volia entrenar a fer artificial posant plaquetes i tasconets i la veritat és que, a la 3a tirada, ho va poder fer força.
Aquesta és una via que es feia i es pot fer en A1 ja que està completament burilada. El problema és que els burils no tenen plaqueta i cal portar-ne moltes de recuperables. Nosaltres varem enllaçar la 1a i la 2a tirada que son les que estan reequipades amb parabolts, es a dir, que cada dos o tres burils vells hi ha un parabolt per tal que es pugui apurar en lliure.
La tercera tirada només te caps de burils i per tant cal posar-hi plaquetes, cordinos o aprofitar els cables dels tascons.
A la tirada de dalt, que és fàcil, només vaig trobar un buril vell, però es poden llaçar marlets o posar algun friend.
Via molt maca, especialment les dues primeres tirades. Caldria reequipar la tercera tirada amb el mateix criteri que les dues primeres i llavors quedaria una línia encara millor i molt més ràpida de fer, ja que si no portes 15 plaquetes recuperables, perds molt temps fent inventillos sobre peces molt velles i no gaire fiables.


Un servidor en els primers metres de la via

l'Eduard iniciant la via.

l'Eduard arribant a la R2.

Sortida de la R2

Com pujar si no portes suficients plaquetes recuperables. Aquí hi caldria un parabolt.


Arribant a la R3.


Inici de la darrera tirada, ja amb poca llum.

Fent el rapel a les fosques. Ja hem començat a entrenar-nos per l'escalada nocturna que un grup de bloguers farem el proper dimecres aprofitant la lluna plena !!