7 de nov. 2020

Retorn a Montserrat. vies: "Camí de l'alzina" i " Guzman Silva"

 


Aquest dijous amb en Pany pugem al Monestir, després de molts mesos de no escalar a Montserrat, i anem per les escales dels pobres a l'agulla del pas del francesos per fer la via del Camí de l'alzina.

Sembla mentida però, tot i haver escalat molt a Montserrat, quan fa temps que no hi escales, les preses semblen més petites i relliscoses que abans....

Comencem per aquesta via i la boira i el vent humit del Nord ens fan passar fred. A gorros les agulles es veuen ben tapades per la boira i el vent i bufa fort.

Al principi ens costa tornar a agafar el tacte de les preses montserratines, però al final gaudim de valent amb les dues ultimes tirades.

Veiem una cordada escalant la via colorantes permitidos a l'Elefantet, una via que fa anys va obrir en Pany i que és de les clàssiques de la zona.

Acabem la via i anem en direcció a la panxa del bisbe i al pla dels ocells. Jo fa anys que havia fet la via Guzman-Silva i com que en Pany havia de ser d'hora a casa li proposo fer-la ja que és curta i ràpida de fer.

Un cop a sota l'agulla, des del camí es veu pintada una senyera a la roca, jo no recordo per on va la via així que començo a escalar en aquella direcció.

Arribo a la senyera i m'hi trobo una reunió de dos espits desequipada i un espit uns tres metres mes amunt protegint un desplom.

No em sona que anés per aquí la via i començo a cercar a dreta i esquerra alguna assegurança. Finalment vaig molt a l'esquerra i acabo veient una reunió de parabolts amb anelles fruit de la restauració de la via que van fer els aperturistes i / o companys,  fa un anys.

Aviso en Pany que ja pot pujar i continuem per la que serà la segona tirada, la més maca de la via. 

La tercera tirada fa un flanqueig amb roca dolenta a controlar i envolta l'agulla per trobar una reunió que em salto per arribar ja fins el cim.

Un rapel de 15 m. ens deixa al coll de la cara Nord i baixem per la canal de l'oest, una mica bruta de vegetació, fins el camí.


Primera tirada. Cal portar algun friend per assegurar-la.

En Pany superant els metres mes difícils de la via que trobarem al inici de la segona tirada.

Després d'un tram caminant per entre la vegetació ens trobem la placa de la 3a. tirada amb un flanqueig final força espectacular.

En Pany iniciant la 4a. tirada.

Primers metres, molt finets, de la 5a. i darrera tirada.


Via "Santboiana"

En Pany a la segona tirada.



Arribant a la R.2



La mostra de les antigues assegurances que encara trobem a la via.




Inici del flanqueig de la tercera tirada.

Foto cim. Amb les ombres montserratines que ens acompanyen.


Cap comentari: