via "Bego - Miguel- Kush" a l'agulla de can Jorba.

 

Avui he anat amb Xavi Solà i en Jordi Martínez a la zona de can Jorba.

Abans es podia arribar a can Jorba en cotxe, ara cal deixar-lo en un aparcament a uns 10 minuts caminant de la masia de can Jorba.

La via és una clàssica del sector i per això els primers metres estan molt polits i cal escalar amb molta cura de no relliscar. La primera tirada és vertical i les assegurances estan molt distants, a més de 6 o 7m.

La segona i la tercera tirades ja son mes amables i agradables d'escalar.

La quarta tirada és molt llarga i nosaltres hem fet uns primers 20m fins un arbre mort a on he muntat la reunió.

La continuació de la tirada va a cercar un primer parabolt , sense ser difícil, costa de veure els parabolts i de seguir la via fins la reunió.

La 5a. tirada comença amb un pas difícil assegurat per dos parabolts i després ja es més fàcil fins la reunió.

La darrera tirada sembla que hauria de sortir recte amunt però no és així,  cal anar a cercar una xapa fent un llarg flanqueig a la dreta. per després anar ja recte amunt. A la nostra dreta podrem veure les xapes lluents de la nova via "amics del conveni" que cerca la dificultat d'aquesta placa.

Un cop al cim hem de continuar crestejant i grimpant fins a trobar un gran pi des d'on farem un rapel d'uns 15m.

A partir d'aquí continuem en direcció nord fins a trobar una canal que ens fa baixar al torrent del Joc de l'Oca que haurem de remuntar durant una bona estona fins a trobar un corriol que puja a la nostra dreta i que ens farà arribar a un coll a on trobem el camí dels francesos que ens portarà , ara de baixada fins el peu de les parets i l'aparcament en 1h30' des del rapel que hem fet.

Salut i a escalar.

   En Xavi a l'inici de la via

   La verticalitat i la gran distancia entre les assegurances fan d'aquesta tirada la més difícil de la via.

   En Jordi arribant a la R.1.

   En xavi iniciant la segona tirada assegurat per en Jordi.

   Superant el petit desplom d'aquesta tirada.

   Arribant a la R.3.

   La quarta tirada amb les assegurances molt llunyanes.

   En Jordi a l'inici de la 5a. tirada

   Primers metres en flanqueig a la darrera tirada.

via "Entre línies" can Jorba

 

Ressenya de Llorenç (Kutrescaladors)

L'any 2012 vaig repetir aquesta via fent cordada amb en Joan Asín , un any després de que ell mateix l'obrís amb la col·laboració d'en Toni Gómez..

Avui hi he tornat amb en Pere Joan Bosch i com que hem dubtat una mica a on començava la via, quan finalment l'hem trobat hi he deixat indicació. E.L.

La via està equipada però cal portar un joc de friends ja que les xapes allunyen molt.

La primera tirada comença molt difícil i per arribar al primer parabolt cal fer el mono ajudant-se d'un arbre. La continuació és igual de difícil ja que les preses son petites o molt petites.

   Un cop a la placa cal pujar concentrat.

La segona tirada comença amb un flanqueig a caçar un parabolt ajudats per una gran llastra.

La tirada es mantinguda en el  grau i en algun tram cal reforçar la seguretat ja que els parabolts allunyen i els ponts de roca son petits.

La tercera tirada és fàcil però la roca és delicada i només hi trobarem 3 parabolts en tota la tirada.

La quarta tirada es força bonica i acaba amb un tram de roca molt bona i solida.

La cinquena tirada ens serveix per anar a buscar els ràpels de la via Sol solet. i únicament hi trobarem un parabolt.

El descens es pot fer amb dos ràpels de 30m i un darrer de 45m.  

Hi hem trobat reunions molt bones amb anelles i cadenes d'acer inoxidable.

Salut i a escalar.

Un ramat de 7 cabres ens ha acompanyat fent gala de la seva expertesa escalant. Molt millor que nosaltres !

   Arribant a la R.1

   Inici de la segona tirada.

                                        En Pere Joan fent la segona tirada de la via.

                                                Inici de la tercera tirada.

   Inici de la quarta tirada.

   

   Un cop superat el desplom, la roca ja és extraordinaria.

                                                                        Arribant ala R.4

                                 escalant la cinquena tirada per arribar als ràpels de la via sol solet.

                    Segon rapel. Al fons una colla d'excursionistes que han baixat pel Joc de l'oca

Can Jorba. via " Entre Línies"

Ressenya del Joan Asín actualitzada tal i com està ara la via amb la 5a. R més amunt i la tirada més llarga

Ara, que les tardes ja s'allarguen, vaig quedar amb el Joan Asín per anar a escalar i, quan em va proposar anar a can Jorba a fer la seva via "Entre Línies", de seguida li vaig dir que si, ja que era una de les vies que tenia a la llista de pendents.
El Joan, recollint les opinions dels que l'havien repetit, havia afegit un parell de parabolts a la via per tal de disminuir-ne l'exposició d'algun tram molt poc equipat i també hi havia afegit una reunió més, per tal de fer-la més còmoda i fàcilment rapelable.

Ara la via està prou equipada com per no necessitar portar res més, tot i que podrem posar-hi algun friend i llaçar algun arbre amb alguna baga. Tot i això ahir, quan la varem fer, el Joan va veure com algú s'havia endut alguna baga i el clau que, juntament amb un parabolt, formava part de l'equipament de la darrera reunió.
Ara cal arribar més amunt i fer-la en un arbre.!!
Desgraciadament encara queden pirates que s'emporten el material que altres deixen al equipar les vies i que en modifiquen les característiques de la via. Ara doncs trobarem un parabolt en els darrers metres de la via que ens servirà d'assegurança de progressió però no de reunió, ni hi podrem rapelar. Haurem d'anar a agafar els rapels de les vies del costat.

La via m'ha agradat, te els passos difícils assegurats i cal escalar molt quan la dificultat és més baixa. La roca en general és bona i en algun tram molt bona, però cal no baixar la guàrdia ja que encara hi ha algun tram trencat.

A mi em va tocar fer la primera tirada que és la més difícil però molt maca, vaig enllaçar la 3a i la 4a però al final les cordes pesaven molt i potser és millor fer les reunions pertinents.

Per rapelar caldrà desgrimpar 10 m amb molta cura fins a trobar els rapels amb parabolts i anelles inoxidables de la via del costat.
Via recomanable.

Iniciant la via amb passos finets de placa

El Joan a la 2a tirada

Arribant a la R.2

Iniciant la 3a tirada.

El Joan sortint del sostret de la 4a. tirada.

El Joan fent els metres finals de la via. 5a. tirada.

La parella de Joans !!

Can Jorba. esportiva a la Palomera

El "Jose" escalant la difícil i poc bonica 2a. tirada a la via el temple del sol

Escalant dues vies de la Palomera.

Després de valorar diverses opcions, aquest dissabte decidim pujar a fer la via " El temple del sol" a l'agulla del faraonet. ( com que anàvem dues cordades i no ens va agradar l'aspecte de la roca de la segona tirada, i sentint al Jose que la sabina des d'on es fa el rapel era una mica precaria la sabina des d'on es fa el rapel, jo únicament vaig fer la 1a i la 2a. tirades i li vaig dir al Joanet que no pugés que jo ja rapelava la via ) Com que al baixar vam passar per la Palomera, ens hi varem aturar per fer 3 vies molt maques i assequibles, amb molt bona roca i ben assegurades.

Can Jorba. via Sol Solet

Despres de fer una trobada de "bloguers" imprevista al bar de Collbató, amb el Toni, que havia de tornar d'hora a dinar, ens dirigim a can Jorba a fer la via Sol Solet que feia molts anys que no havia fet.
Aquesta vegada vaig entendre el perquè del nom, segur que els que van obrir la via també desitjaven que els toques el sol, ja que tot i estar orientada a l'Est, la paret del davant impedeix que hi toqui el sol fins a les 11h tocades, i varem patir molt de fred fins a la tercera tirada !!
Via maca i recomanable, d'una dificultat mantinguda en el V grau. Una mica fina i pulida en els metres inicials. Hi ha 5 tirades, tot i que es poden empalmar la primera i segona o segona i tercera.
La via està ben equipada amb parabolts que, en algun tram, allunyen una mica.

El Toni recuperant el tacte dels dits al arribar al sol, ja a la tercera tirada !!

El Faraó de Baix.

El dilluns, després d'haver-me quedat sense poder anar de vacances a causa de la vaga dels controladors aeris, amb el Xavi varem anar a fer esportiva al Faraó de Baix, Zona de la dreta, ( Faraó Estevet)
Passat can Jorba aparquem en el camp d'oliveres que hi ha a sota del camí. Tornem al camí i, en 15 o 20 minuts, arribarem a aquesta zona a on hi ha unes quantes vies entre el V i el 6a que estan ben assegurades i tenen bona roca.



Aquesta foto i més informació ho trobareu al bloc d'en Passarell i també al Kapujo



Nosaltres vam fer 4 vies. La sortida d'alguna d'elles és la part més difícil i jo crec que està en el 6a i no en el Vº, com diu alguna ressenya.
Les segones tirades tenen una roca excel.lent.
Zona del tot recomanable.

El Xavi en els passos difícils de l'inici de la via.

A l'alçada de la 1a. reunió hi ha una feixa a on hi trobem una corda fixe que uneix l'inici de varies vies. Un punt d'assegurança molt espectacular ens servirà per muntar la reunió i el posterior rapel ( al no ser un element pensat per l'escalada, els 2 forats del parabolts estan massa junts)

El Xavi fent la primera tirada de la via " Aresta Escofi" que flanqueja cap a l'esquerra per anar a buscar l'aresta que es fa a la segona tirada. La segona tirada és molt maca, amb roca excepcional i ben assegurada.