Serrat d'en Muntaner. Via "Abierto hasta el atardecer"

Ressenya Escalatroncs



Aquest dissabte cerquem l'ombra d'una cara Oest per poder escalar una mica. La calor que fa ens deixa xops de suor només fent la curta aproximació fins la paret, i un cop allí la xafogor continua fent-nos patir, però ja és suportable.
Aquesta vegada som 6 i decidim fer dues cordades. Mentre el Jordi, el Joanet i el Pany comencen la via, El Xermi, el David i jo ens posem a la que hi ha a la seva esquerra per no haver d'esperar. No en tenim gaire informació, jo només recordo que te dues tirades i em sembla que la ressenya marca V- i V... però no n'estic segur.
Fem la primera tirada d'uns 40m, assegurada amb 3 parabolts  i un cop a la reunió no veiem cap més parabolt a sobre nostre.... Després de buscar veiem que hi ha una línia de parabolts a la dreta...resulta que la via continua per una magnifica placa que hi ha a la dreta però veiem que te uns passos que intuïm difícils i això no ens quadre a un V que ens pensavem que tenia la 2a. tirada.....Un cop a casa consulto el llibre de ressenyes del Luichy i resulta que és la via Papa Krestas i que hi ha un tram de 6b.

Com que els companys ja han fet la primera tirada de la via que volíem fer, decidim rapelar i començar la via al seu darrera.
La via te un inici molt potent, que jo diria que és 6a. La segona tirada també trobarem un pas molt difícil que el fem amb l'estrep. La tercera tirada no te cap complicació.

La cordada d'aquest dissabte.

 Encarant els passos de la 2a. tirada.

 Coincideixo amb el Jordi en la 2a. reunió.

Assegurant al Xermi que escala la 3a. tirada

La Pastareta. Vertic i Vilmanbar.

Ressenya del Natura 100%

Aquest dijous cerquem l'ombra de la pastareta, però arribar-hi comporta una bona suada que ens deixa ben baldats.
Com que està nuvol comencem a la cara Est escalant la via Vertic, una via fàcil i amb roca extraordinaria que ens fa gaudir i apujar els ànims. A continuació fem en top rope una via que puja a la seva dreta, amb trams desplomats que es fan molt durs.
A continuació passem a la cara Oest a fer la via Vilmanbar, una via dura, que el Toni es treu neta empalmant les dues primeres tirades, 45m, i que jo faig ajudant-me de les cintes en els passos més difícils.

La Pastereta. via "Viatge Apatxe"

Aquest dissabte cercàvem l'ombra de la Pastereta i una mica més i tenim fred!!
La via, "el viatge apatxe" que vaig fer amb el Toni ( ex-mòmia) ja que segons m'ha dit ha estat excomunicat per un dels veritables "Mòmies" de Badalona i ara ja no pot ostentar el títol de "Mòmia"...... coses de la vida,
La via és maca però te passos molt durs a la darrera tirada, d'aquells en els que jo em vaig agafar a tot arreu i que, al anar de segon, vaig dubtar si de primer, i amb estreps, els hagués pogut passar.
La via comença amb una tirada fàcil, de IV- que no surt a la ressenya i que només està assegurada amb un bolt. La segona tirada va marxant de costat i és molt bonica i et fa gaudir molt ja que la dificultat és assequible i quan et trobes el pas clau de la tirada, si no ho veus clar pots fer A0. La 3a. tirada és molt vertical i difícil. Jo la vaig fer amb uns quants A0. La 4a. comença molt vertical, jo hi vaig fer un pas d'A0, i a mesura que vas avançant perd dificultat i el bolts s'allunyen..... La 5a. i darrera tirada és realment difícil i te un traçat força sinuós que fa difícil arribar a les xapes i que obliga molt. Jo més que gaudir-la, aquesta tirada la vaig patir per la seva dificultat i perquè, quan vas de segon, sempre escales com pots.
Al baixar varem fer un rapel  de 20m fins la R.4 i tot seguit un de 60m fins la canal que puja a l'esquerra de la via. Això va ser una errada ja que ens va obligar a desgrimpar la canal, molt inestable, i al recuperara les cordes es van encallar en una savina  i vam haver de tornar a pujar un tram per recuperar-les. Suposo que és millor aprofitar els rapels de la Kraken que baixen més per la placa.
Els altres companys, en Joanet, El Jordi i el Vicenç van fer la Stargate i una cordada, que també va venir a la zona, amb la Maika i el Jans, van pujar per la Kraken.

 A la primera tirada, comuna de totes les vies de la part superior.

A la bonica segona tirada, vertical però assequible i que et fa gaudir.



La Maika fent la Kraken i els 3 companys a la Stargate

 
 Superant el 6a de la 3a tirada

 Gaudint en la verticalitat de la 4a. tirada

El Toni mirant-se el passos difícils de la darrera tirada

Amb el Toni, (ex-mòmia) i ara Toni "de Barcelona" je je je

Trio de vies a la Pastereta.

ressenya del Joan Asín.

Ressenya de l'Eduard( Escalatroncs)

Aquest dissabte, amb dos dels "Mòmies" de CE de Badalona, el Toni i el Jordi, vaig anar a la Pastereta a fer alguna via de les que tenia pendents.
Com que de bon matí encara feia fresca, varem dirigir-nos a la cara Est i vam començar per la bonica via " Vertic" que jo ja havia fet un parell de vegades però els companys encara no.
Aquesta via la varem fer enllaçant la 1a i 2a tirades per tal d'anar més ràpid.
A continuació vam fer la nova via del Joan Asín, la "Petit Four " que puja pel diedre que creua la via Pacho Idalgo.
Aquesta és una via molt interessant, amb una primera tirada molt maca en la que cal escalar entre assegurances, i una segona tirada molt potent en la que cal tibar fort i fer A0, si no tens el grau suficient per superar els metres inicials molt desplomats en lliure. Algun friend mitjà anirà bé per la part final de la tirada a on els bolts tornen a estar molt separats.
A continuació anem a la cara Oest a on ja hi toca el sol a fer la via Josep Nieto, però un aire molt fred fa que l'escalada de la tercera via de la jornada esdevingui, en certs moments, una mica desagradable tot i que la via és molt maca i recomanable.
Els primers metres de la via son força exposats, ja que cal evitar una caiguda abans de xapar el primer bolt. Un cop a la fissura que hi ha a sobre es pot col·locar un friend per assegurar -se abans de xapar el segon bolt. Aquí, quan vaig recuperar el Link Cam ( Omega) que hi havia posat el Toni, em vaig trobar que s'havia trencat un cable i em va quedar desmuntat a les mans ( no se si hauria aguantat una caiguda)


Atenció amb aquests friends tan pràctics i cars !!. Al Jordi, uns mesos abans també li havia passat el mateix, i per tant ja en son dos Link Cams coneguts als que se'ls hi trenca un cable dels que fan obrir les llebes.

Un trio de vies recomanables.

El Jordi enllaçant les dues primeres tirades de la via " Vertic"

Un servidor a la primera tirada de la via " Petit Four"

El Toni lluitant amb els verticals i difícils passos de la 2a tirada de la "Petit Four"

El Toni arribant a la 3a. R de la via Josep Nieto després d'haver fet aquesta preciosa i vertical darrera tirada.

La Pastereta. via " Anoiram"

Aquest dissabte, tot i l'amenaça de pluja, amb el Miquel hem anat a fer la via Anoiram, que fa poc el Joan Asín va obrir a l'esquerra de la Pastereta i que va dedicar a la seva filla Mariona, el que no se és per què li va posar el nom al revés, ell ja ens ho explicarà, el que sí sé és que hem sigut els primers repetidors, ja que a la R3 hi vàrem trobar la placa d'assegurar que el Toni havia extraviat i que suposem que se la va descuidar quan ell i el Joan van fer la primera integral per completar-ne l'equipament.
Tot i que la pluja ens va fer dubtar a cada tirada si la podriem acabar, finalment vàrem sortir per dalt contents d'haver aprofitat bé el matí del dissabte. Qui no s'arrisca no pisca !!

La via és maca i, tot i no pujar per una placa com la que té a la seva dreta, té força ambient. En els trams difícils està ben assegurada amb pitons, algun espit i parabolts de 8 mm, i en els trams fàcils, no hi ha res i cal llaçar sabines o bé posar friends, tot i que no sempre trobes el lloc a on fer-ho i cal fer força metres a pèl.
Pel que fa a la roca, les repeticions l'aniran sanejant i quan hagi caigut tot el que ara encara sembla inestable, quedarà força bé,

La 1a tirada és fàcil, únicament trobarem un pont de roca però es poden llaçar 2 sabines i col·locar 2 o 3 friends. Pel que fa a la R.1, com que els 2 bolts que té no es veuen fins que hi arribes, costa una mica de trobar.

La 2a. tirada comença amb un flanqueig fàcil però amb roca trencada que et porta cap una canal pel mig de la qual s'inicia un esperó. Uns metres més amunt es veu una expansió, però abans ens trobarem 2 pitons que asseguren els passos per una roca no gaire bona. La part més vertical està molt ben assegurada, i quan la dificultat baixa ja no trobem res més fins que arribarem a la reunió, que està al mig de l'esperó i al costat d'una alzina.

La 3a tirada comença pujant per una placa vertical de roca compacta que és molt maca. Passats aquest 15m inicials, la via continua flanquejant a l'esquerra per terreny fàcil fins a trobar la R.3. En aquesta tirada trobarem 3 parabolts i una baga en una alzina.

La 4a tirada puja per una fissura/ diedre i comença amb uns passos molts difícils però ben assegurats. En algun tram la roca és força bona i en algun altre encara es trencadissa. Com sempre, els darrers metres, quan baixa la dificultat, les assegurances també s'allunyen més.

Una via maca que amb el pas de les cordades millorarà.

El descens el vàrem fer continuant carena amunt uns 8 0 10 minuts, fins a topar-nos amb el camí de marques blaves que puja a Sant Joan, i que a partir d'allí ens baixarà fins el cotxe amb 30 minuts.

El Miquel a la primera tirada.

En el flanqueig de la segona tirada.

El Miquel arribant a la R.2

Escalant la 4a. tirada.

A la cresta cimera, amb la Vinya Nova al fons.

Montserrat sud. La Pastereta.

Avui dilluns amb el Mingo hem fet una matinal a Montserrat. Hem pujat a la Pastereta ha fer un parell de vies, " La Vertic" i la "Pacho Hidalgo".
La Vertic és una via de V grau molt maca i assegurada amb bolts. La Pacho Hidalgo te un pas de 6a+ però que es pot fer en A0, i la primera i la tercera tirada son molt maques.


Ressenya de la via Vertic.

La via Vertic la hem fet enllaçant la 1a. i la 2a. tirada, total 35m verticals i amb molt bona roca. La segona tirada és més fàcil i ens porta a una reunió des de la qual podem fer un rapel de 50m que ens deixa al terra, 10m més amunt de l'inici de la via.
Via molt recomanable.


El Migo ens els passos verticals que hi ha per sobre de la R1.

El Mingo a la nostra R1.
Un servidor en la segona tirada. Amb una roca brutal.



La via "Pacho Hidalgo" està assegurada amb espits i te 3 tirades.
La primera tirada és vertical i amb molt bona roca. Cal escalar uns 5m fins arribar al primer espit, llavors farem un tram assegurat amb 4 espits força junts i a continuació cal anar a la dreta sense veure els dos espits que queden abans d'arribar a la reunió.
La segona tirada surt en flanqueig a l'esquerra a buscar un espit que hi ha al mig de la placa i a continuació anirem a buscar els 3 espits que asseguran el desplom de 6a+ que et porten a la placa de la Pastareta i a la reunió. Els passos difícils es poden fer en A0 i en el flanqueig final per arribar a la R2 s'hi pot posar un friend.
La tercera tirada te 2 espits que no es veuen des de la Reunió i un pont de roca que hi hem deixat nosaltres abans d'arribar a la R3. que nosaltres hem fet aprofitant la ultima de la via blava. Es poden llaçar marlets i posar friends per assegurar aquesta tirada i fer-la menys expo. La roca és bonissima i es poden reforçar molt bé els 2 espits de la tirada amb altres assegurances.
Via molt maca i recomanable.



Ressenya de la via

La primera tirada. Molt maca i roca bonissima.


El Mingo en el pas de 6a+

El Mingo a la R2.

Barallant-me amb el pas ... que finalment vaig fer en A0.

La bonica, vertical i poc equipada tercera tirada. dos espits i un pont de roca que hi vaig deixar jo a dalt de tot.

Montserrat Sud. Pastereta.

Foto del bloc de l'Eduard

La ressenya està treta del bloc del "col·leccionista de vies"

Avui diumenge hem anat a la zona de la Pastereta, En Jaume i el Josep han anat a fer la via Vertic i la Funció Clorofilica. El Jordi i jo hem fet el diedre Bonintong i la tercera tirada de la "Havana Club" . Aquesta darrera tirada es pot fer remuntant la canal que hi ha a la dreta del lloc a on acaba el 1er. rapel que fas al baixar de la Bonington
Trobareu molt bona informació de la via al bloc de l'Eduard

La via Bonington te molt bona roca, les assegurances allunyen força (5 o 6 m) i el primer bolt de cada tirada està molt lluny ( 8 o 10 m). Es pot colocar algun friend per escurçar les distancies entre bolts i pujar més tranquils. En la 3a. tirada trobareu, entre el 3r. i 4r. bolt, un pitó en el diedre.
El grau que marquen les ressenyes és el V però si tenim en compte la distancia a la que estan les assegurances i la verticalitat de la via, també podríem dir que en algun punt estem en el V+
A la 3a tirada de la via Havana Club, hi trobareu una roca excepcional i les assegurances estan molt més properes (2 o 3 m)

El Jordi xapant el 2n. bolt de la 1a tirada

El Jordi a la R1. Uns metres a la seva dreta hi ha la via Havana Club, i caminant cap a la seva esquerra s'arriba a la R2 ( R1 bis)

El Jordi pujant per la segona tirada.

El Jordi fent la 3a. tirada de l'Havana Club

El Jaume fent els darrers metres de la Funció Clorofilica.