Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris senderisme. Pirineu. crestes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris senderisme. Pirineu. crestes. Mostrar tots els missatges

24 de set. 2013

Culebres 3.051 i Vallhiberna 3.056


Aquest cap de setmana vam fer una sortida familiar a Pirineus per fer un 3.000. El cim escollit va ser el Ballibierna de 3.056m que alhora et permet fer un segon 3.000, el Culebres de 3.051m  i  posar una mica d'emoció a la sortida fent " el pas del cavall", que és més impressionant que difícil. Aquest tram però cal tenir-lo present ja que fa tirar endarrere a aquells que tenen una mica de vertigen o son aprensius a les alçades.
Jo havia fet aquest cim en diverses ocasions, tant a l'estiu com a l'hivern amb esquis, per un costat i per l'altre, però l'edat et fa oblidar alguns detalls i , un cop decidit que ho faríem per la vessant sud, la que passa pel poble d'Aneto i una carretera et puja fins la presa de Llauset  , dubtava per quina ruta seria més adient de pujar i baixar del cim. Navegant per la xarxa vaig veure que la majoria de gent ho feia pujant per la vall de l'estany de Botornàs,  arribant així primer al Vallhiberna per després passar al Culebres fent el "Pas del cavall", baixar al coll de Llauset  i tot recte tornar a la presa a on es deixa aparcat el cotxe.
Finalment el guarda del refugi de Conangles, que és on vam fer nit ( i vaig poder veure per la TV un tros del partit del Rallo- Barça  0-4  !!!) ens va recomanar fer-ho al revés, pujar per la vall de Llauset,  que és molt ràpid i gens perdedor, i baixar per la de Botornàs, que és més llarg però vas trobant força llacs.
Fent-ho així has de grimpar un parell de vegades abans d'arribar al cim però la pujada és fa en 2h:30'
El temps emprat per aquesta excursió va ser de 6h, anant  tranquil·lament i fent diverses parades. E s fan uns 975m de desnivell acumulat.
Una parella d'escaladors de Valls amb qui varem coincidir al cim, ens va explicar que havien pujat per l'aresta de les Roques Blanques, que comença al mateix estany de Botornàs i que, amb algun tram de IIIº, estava molt bé.  Al baixar ens hi varem estar fixant i aquesta ruta tant directe sembla molt interessant, ho tindrem en compte per a la propera vegada que hi anem.

 Travessant el pont que hi ha al inici de l'embassament de Llauset, i que una allau ha fet una mica malbé.

 La lluna ens observa des de la carena que porta al coll de Llauset.


 Un cop superat el coll de Llauset, farem un parell de grimpades abans d'arribar al cim del Culebres.

 Al Cim del Culebres.

 La Carla passant "el pas del Cavall"

 L'Aina fent-hi equilibris....

 La Neus fent honor al nom del pas, si va voler asseure.

La Judit fent una mica de tot !!

 Al cim del Ballibierna amb l'Aneto darrera.

 Iniciant la baixada per la cresta, fàcil però molt aèria.

 Durant el descens als estanyets de Coma Arnau i el Ballibierna al fons.

Ja de retorn a la presa de Llauset.

31 de jul. 2009

Crestejant pel Pirineu

Aquesta setmana hem estat trescant pel Pirineu d'Osca i França. En concret varem anar a la vall de Benasc per pujar a dormir al refugi d'Estós i l'endemà passar a França per fer estada en el refugi del Portillon / Jean Arlaud durant 3 dies.

1r. dia
Sortim del refugi d'Estós i pugem fins al coll o port d'Oo. Aquest port costa de trobar, ja que al mig de la cresta hi ha una gran fita que no és el punt per on es travessa, sinó que cal anar a l'esquerra fins a quasi tocar la paret del Jean Arlaud. La baixada cap la vessant francesa no és gaire bona ja que es fa per una tartera que fa de mal baixar.
Un cop al coll i deixem les pesades motxilles i, ja més lleugers de pes, tornem una mica endarrera i fem la cresta que ens porta al Seil dera Baquo 3.110 m

Cresta del Cap i Seil dera Baquo

Aquesta cresta es fa sense gaires dificultats i no hi cal anar encordat, tot i que hi ha passos molt aeris i exposats. Si es vol baixar cap el refugi del Portillon, abans d'arribar al cim del cap dera Baquo Occidental, hi ha la possibilitat de baixar fàcilment a la glacera i carenejar fins el coll del pluviòmetre.
Des del port d'Oo al cim del Seil de la Baquo es fa en una 1h i 15'.

De retorn al port d'Oo a on ens espera la Neus amb les motxilles, baixem a la vessant francesa, pugem al coll del pluviòmetre i anem flanquejant a l'esquerra i baixant per arribar al refugi del Portillon amb 1h i 30'. Cal anar en compte en no baixar massa ja que et podries quedar barrat pels penyassegats que hi ha a sobre del llac d'Oo.

El Jordi Seguí fent equilibris per la cresta

La Marta Baldric, amb els "pels" de punta degut al fort vent i a la timba que hi havia a cada costat !

Jo mateix treient el cap darrera d'un bloc de la cresta

El Jordi i jo al cim del Seil dera Baquo, amb el Perdiguero darrera i la Maladeta / Aneto al fons

La Neus pujant al coll del pluviòmetre, amb el Port d'Oo i el Jean Arlaud / Gourcs Blancs al fons

La boira arriba al llac d'Oo i tapa el refugi del Portillon.

2n. dia
Sortim del Refugi del Portillon per anar fins el coll de Lliterola inferior ( 2.983m) . En aquest punt la Neus es queda a llegir un llibre i nosaltres baixem per la gelera i remuntem les pendents que ens porten a la Tuca de Remuñe i el coll dels Crabioules per iniciar la cresta dels Crabioules 3.116 m.

Cresta dels Crabioules. 3.116 m.

Aquesta cresta te trams molt aeris i exposats i te alguns passos a on cal anar encordat i escalar passos de III o IV-. Cal portar friends i bagues llargues. En el primer tram a on cal escalar, un cop a dalt hi trobarem una instal.lació de rapel per aquells que fan la cresta en sentit contrari.


El Jordi i la Marta durant l'aproximació a la Tuca de Remuñe i amb la cresta que faríem al darrera


Jo amb el meu flamant bastó piolet !!

En el primer pas d'escalada de la cresta

Escalant el segon mur de la cresta.

El Jordi i la Marta fent la cresta amb la Tuca de Remuñe al darrera.

El cim del Crabioules

3r. dia

Teníem la intenció de fer la cresta Crabioules / Lezat però, després de passar una mala nit, em llevo sense ganes d'escalar i, si hi afegim el fort vent que bufa, tot plegat ens fa canviar d'idea. Finalment fem el pic Lezat per la via normal i com que se'ns fa curt, tornem a pujar al coll inferior de Lliterola i fem la cresta cap el Pici Royo 3.121 m, Tuca de Lliterola 3.095 m i Perdiguero. 3.222 m per tornar al refugi del Portillon baixant per la vall del Coll superior de Lliterola.

La Neus i Jo al cim de l'agulla superior del Lezat

La Marta i el Jordi fent la cresta fins el cim del Lezat

La Neus llegint a més de 2.900 m !!!

Celebrant el sant de la Marta al cim del Perdiguero !!


4r. dia
Tornem al cotxe, però com que varem veure que remuntar el port d'Oo per baixar per la vall d'Estós seria molt feixuc, decidim fer-ho per la vall de Lliterola i un cop a la carretera, fer autoestop per no caminar els 6 Km que hi ha per arribar a l'aparcament a on tenim el cotxe.

Refugi del Portillon / Carretera de Benasc

Sortim del refugi i en 1h10' arribem de nou al coll inferior de Lliterola i comencem el descens fins el llac de Lliterola. Com que no sabíem per on baixava el camí, seguim les indicacions d'una parella que ens trobem a la sortida del llac de Lliterola i remuntem uns metres per la vessant esquerra del torrent de Lliterola i anem seguint les fites que, en un principi sense perdre gaire alçada, ens portaran en 4h30' a la carretera. També podíem haver baixat pel costat dret del torrent i, en aquesta època, pel mateix torrent ja que estava cobert de neu quasi bé fins el llac que hi ha a 2.500m.

La Neus baixant del coll inferior de Lliterola.

El Jordi i la Marta al Llac de Lliterola.




A la fresca d'una cova sota la congesta de neu !!