25 d’oct. 2009

Pedalant pels voltants de Rupit.

Avui, 5 homes valents ens hem atrevit a pedalar al costat de 4 "bicioses".
La volta ha començat al Restaurant "la Riba", a sobre del pantà de Sau, i pel camí asfaltat hem pujat fins a Rupit. Un cop allí hem menjat coca i descansat una estona i, un cop visitat el poble, hem continuat amunt per anar a buscar la pista que baixa resseguint el torrent del Gravet i que ens porta a les masies del Castellet i a la pista que ressegueix la cinglera fins arribar al coll de la Condreu, frontera natural entre la Selva i la Garrotxa.
Un cop aquí i per la carretera asfaltada que porta al Far, hem fet els darrers kilòmetres abans de fer un bon dinar. La pujada ha sigut de 30 km i 970 m de desnivell acumulat.
La tornada, com és lògic, es fa quasi tot de baixada però, les diverses sifonades que hem trobat de pujada, han fet que, segons el gps, el desnivell total acumulat hagi sigut de 1.225 m i 53,8 Km de recorregut. A Wikiloc podreu trobar el track de la volta

En els primers km de la pujada la boira ens ha acompanyat

Els cingles de Tavertet presideixen la primera part de la ruta.

Un cop arribats a l'altura de l'ermita de St. Joan de Fàbregues, ja podem veure el Far al fons, l'objectiu final de la nostra volta.

A Rupit, les flors presideixen les cases de la plaça

Les "Bicioses" parlant amb una senyora per tal de saber com s'ho fa per tenir les flors tant maques.



Una façana que sembla un museu rural del poble


Per sortir de Rupit, la pista s'enfila per un costerut carrer ple de graons.



El Miquel Angel reparant la pana en el bonic camí de baixada del torrent de Gravet

A la masia del Castellet ens hem aturat per esperar al Miquel Àngel que havia tingut pana.


La colla al complert en el mirador del Far.


Travessant un torrent abans del salt del Sallent. foto gentilesa del Joan Carles que també te feta una ressenya de la sortida en el seu bloc

El Salt de Sallent.

En el mirador del salt del Sallent.

Buscant les vies d'escalada que pugen fins el mirador del salt del sallent

24 d’oct. 2009

Coll de Boixols. "El balcó del Voltor"


Avui hem pujat amb el Jordi cap l'Alt Urgell amb la intenció de fer la via Anís del Mono a la Paret Bucòlica. Però com que avui ens hem llevat tard, al arribar ja hi hem trobat dos cotxes a l'aparcament (efecte bloc), i com que feia molt vent, hem decidit anar més amunt a fer una via dels Kutrescaladors que van obrir en el coll de Boixols.
La idea era fer aquesta via, que ens semblava ser ràpida, i després baixar de nou a la paret Bucòlica a fer la via inicialment prevista.

En el coll de Boixols no hi feia vent i el sol escalfava d'alló més. Hem fet la baixada a peu de via en 5' i hem començat a escalar.

El primer espit es ven visible però arribar-hi costa una miqueta. En aquesta tirada hi hem trobat espits, claus i una cinta llaçada en una sabina. Cal posar-hi varis friends per completar les assegurances. La roca és acceptable, però cal posar-hi molta atenció ja que hi ha preses inestables.


La segona tirada surt a la dreta a buscar un clau i ens porta a una placa a on hi ha el pas més difícil de la via, i potser son els únics metres a on la roca hi és realment compacta. Jo, que anava de segon en aquesta tirada, m'he trobat molt forçat per les cordes, que et tiben de costat, hi he fet una petita caiguda/pèndul que m'ha deixat uns 2m més avall i que m'ha fet suar de valent per tornar a la línia de la via.
El Jordi, al trobar només un espit a la 2a. reunió se l'ha saltat i ha continuat amunt enllaçant la 2a i la 3a. tirada. Ens els metres de la tercera tirada la roca és dolenta, i la veritat és que la por a que es trenqués alguna presa, ens ha fet patir força. Hem colocat 1 cinta llarga i 4 0 5 friends més a part dels calus i espits que hi trobes.


La darrera tirada, la cresta, tot i que és horitzontal i fàcil, la roca trencada fa que pensis massa en la timba que tens a banda i banda i et fa fer passos una mica ridículs, més propis de la hípica que de l'escalada !!



Al final, i com que jo darrerament no dec estar gaire en forma, hem decidit fer una cervesa a Oliana i tornar a casa més d'hora del previst.

18 d’oct. 2009

Coll de Nargó. Coll Piquer II

Ressenyes del bloc del Xavi Alturgell
Per avui havíem decidit anar a Montanissell a fer la via " Con ocho basta". Així que aquest matí hem pujat cap l'Alt Urgell.
Un cop al peu de via he començat a fer la primera tirada però, quan he arribat als passos finets de 6a, no ho he vist clar i he baixat. Com que el Xavi no està encara recuperat de l'espatlla, hem decidit canviar d'indret i anar a fer unes quantes vies a Coll de Nargó.
Ja tornarem a Montanissell un altre dia !!.

Un cop a Coll de Nargó, hem anat al sector de Coll Piquer II a fer 4 vies curtes, però maques.
El Xavi, tot i que no està en plena forma, s'ha fet el 6a de la " Samanronsa" com un campió. ( però jo, que continuava tocat pel fracàs de Montanissell, l'he fet en top rope )



Un servidor a la "Samanreta"

Un servidor a la via "El Canto del Cerdo"

El Xevi fent la via "Samanganxa"

17 d’oct. 2009

Passejant per la Regió d'Agulles. Montserrat


Aquesta tarda la Neus volia anar a passejar per Montserrat i jo he trucat al Joan per si també volia venir. Deprés de dinar tots 3 hem anat a caminar per la regió "d'Agulles".
El dia era clar i assolellat, però com que aquesta nit les temperatures han baixat molt, ens ha fet la tarda perfecta per caminar.
Hem fet una volta curta però, amb les pujades i baixades típiques del camí de la part alta d'Agulles, hem acabat fent un desnivell de més de 500m.




El Joan, que no s'ho esperava, fent el tram de cordes que hi ha sota l'Agulla del Capdamunt.


Baixant la canal que hi ha a sota de la Saca Gran.

El Joan, després de més de 30 anys, es retroba amb el refugi Vicenç Barber.

11 d’oct. 2009

Roca Narieda. Via " Gran Manitú "



Aquesta ressenya i l'explicació de la via, ho trobareu al bloc del Xavi : Alturgell

Avui amb el Jordi hem anat a fer aquesta via que no fa gaire que s'ha obert a Narieda. La nostra intenció era empalmar-la amb la part final de la "Sal de frutas Eno" però tot i que ja estem a meitats d'octubre, el sol i la calor han apretat de debò i jo he arribat a la darrera reunió de la Gran Manitú completament torrat i molt cansat. Així que amb la via a la butxaca, hem decidit donar per acabada la jornada i començar el llarg i cansat descens caminant, però que encara és més ràpid que fer-ho rapelant.


La primera tirada, que és fàcil, es divideix en dues parts ja que, un cop fets els primers 20m, arribes a una feixa que et fa dubtar per on continua la via. Cal anar a la dreta.

La segona tirada es força similar a l'anterior. El Jordi apunt de fer els metres més verticals.


La tercera tirada és de transició.

La quarta tirada comença amb un gran flanqueig a l'esquerra, a buscar un bolt amb una fletxa dibuixada al sobre, que fa que el rosec de les cordes en els darrers metres de la tirada sigui molt gran i quasi no et deixi avançar.
En la foto em trobo a sobre d'un petit esperó a on la roca no gaire bona i el rosec de la corda, m´han fet fer uns passos d'A0 i A1. aquesta tirada no m'ha agradat.


La cinquena tirada, la més difícil, te uns passos d'adherència molt finets i els bolts estan força allunyats. El Jordi hi ha posat 3 friends i ha llaçat un boix. Hem acabat amb els peus fets caldo ¡¡¡


La 6a i darrera tirada, comença amb uns metres molt fins d'adherència i continua tot superant una part més vertical, però fàcil, amb molt bona presa. Els darrers metres es fan caminant.


El descens es fa pujant amb clara tendència a la dreta, guanyant metres al principi i flanquejant més tard fins a buscar a l'aresta. El camí ens porta fins a un primer coll que cal deixar endarrera, i continuar pujant uns 200m més seguint les fites, fins a trobar la canal amb grava que ens permetrà baixar.

Via interessant, que cal fer quan no faci calor, com totes les de la zona, que et fa escalar molt entre les assegurances, i per la que cal portar friends, que te algun tram de roca dubtosa, altres amb molta adherència, i que et permet fer una via no gaire llarga però amb la possibilitat d'enllaçar-la amb una altre i fer una via que suposo deu ser força més difícil.

10 d’oct. 2009

Montserrat. Magdalena superior. Amistat d'Estiu


Aquest dissabte amb el Xavi hem tornat a la zona dels Gorros de Montserrat, Avui la via escollida ha sigut l'Amistat d'Estiu, una via que es fa en 4 o 5 tirades, amb roca molt bona, ben assegurada i molt maca.
Trobareu aquesta ressenya a Kpujo. via n. 3

Des del camí dels Gorros ens posem a la seva vertical i grimpem per una placa de II fins a una feixa.


A la feixa es pot iniciar l'escalada o bé grimpar per una placa de III- , sense cap assegurança, fins a la següent feixa a on hi podrem fer reunió en dos espits de color verd.
La següent tirada s'inicia amb un pas atlètic de V i uns 10 m força verticals assegurats amb 3 espits, per després trobar la placa mes arrampada de III+, assegurada amb 2 espits fins arribar a la reunió, que es fa en un llavi de la paret.
6m a l'esquerra hi veurem la reunió de la Mingo Arenas, de 2 burils vells, i uns metres a la dreta, es veuen els parabolts verds de la via "Ignasi Jorba" recentment reequipada.

El Xavi en la següent tirada, que comença fàcil, amb clara tendència a l'esquerra, però de seguida guanya verticalitat i esdevé una placa molt maca de V grau, que et fa fer ziga zagues per trobar les millors preses per anar pujant. 7 espits fins la següent reunió.


La penúltima tirada és la més vertical i difícil. Comença amb uns metres molt verticals de 6a i va mantenint la dificultat en el 5+ fins arribar uns metres per sota de la reunió, que es fa a l'esquerra i més amunt de l'arbre que hi ha al mig de la paret.





Nosaltres hem continuat amunt, sense fer la reunió, fins el cim. Ha sortit una tirada de 40m. molt ben assegurada, de bona roca, vertical i molt maca.
Aquesta imatge es veu la línia que des de la 4a Reunió, que no hem fet, ens porta al cim, passant per l'esquerra de l'arbre.



En definitiva, una via molt recomanable en la que es pot apurar els passos o bé fer A0, si en algun moment no ho veieu prou clar.

4 d’oct. 2009

Montserrat, Magdalenes inferior i superior.

Ahir dissabte, a ultima hora, em va trucar el Xavi Sola que acaba de sortir d'uns dies farcits d'antibiòtics i que no està encara gaire fi. Volia sortir a fer alguna cosa no massa complicada i així que ens hem dirigit a una via segura i disfrutona, La Rataplan, a la Magdalena inferior. Si bé aquesta via te uns primers 20m de roca no gaire agradable, la resta de via et fa xalar d'allò més.
Un cop arribats al cim, hem rapelat i ens hem dirigit fins al peu del rapel de la Magdalena superior per tal de baixar per la canal de la vessant sud , i que ens ha deixat al peu de la via Acromion, que encara no havíem fet.
Al costat esquerra d'aquesta via i puja la via " Doctor Anton", també del Guillem Arias, i que els companys de bloc del GEAM de Mataró estaven fent.
La via està molt assegurada i es interessant de fer, tot i que li calen repeticions per tal que caiguin totes les pedres inestables que encara te.


La ressenya la trobareu a Ressenya



i també en l'excel·lent bloc de l'Eduard ( Escalatroncs)


En els primers metres de la Rataplan

A la R1 de la Rataplan


A la segona tirada, que nosaltres varem empalmar amb la tercera, fent així 45/50 m.


Després varem anar a la Magdalena superior


la ressenya d'aquesta via del Guillem Arias la podeu trobar a onaclimb


El Xavi fent els primers metres de la via


El Xavi a la R1


Els companys del bloc del GEAM que feien la via del Doc Anton



Un servidor fent els passos d'artificial de la 2a tirada


El Xavi i jo, dalt del cim de la Magdalena Superior