28 de febr. 2009

En btt cap a Castellgalí i St. Salvador

Avui m'he baixat un track del Wikiloc i l'he anat a seguir. Fins ara, quan havia intentat baixar-me un track, em trobava que únicament se'n carregava un tram i no sabia per què. El dimecres, la Teresa m'explicava que els GPS només accepten 500 punts per track i, com que normalment en tenen molts més, no es carreguen del tot. Cal doncs reduir el track a carregar a 500 punts, i problema resolt.
El resultat de la meva sortida, que és una mica diferent de la ruta que seguia, el podeu trobar al Wikiloc
Un cop feta la volta, el gps em donava una distancia recorreguda de 41,90 km i un desnivell acumulat de 912 m.
És una ruta que passa per indrets molt bonics, alguna trialera, travessa zones habitades per carrers asfaltats i te alguna pujada força dura.
Em sembla que, per fer-la més progressiva, seria millor fer-la al in reves. Això evitaria la pujada de Castellgalí, que és molt llarga i sostinguda, però alhora impediria fer algunes de les trialeres , ja que les trobaríem de pujada.
Sortint de Sant Salvador, m'he enfilat equivocadament per una pista de formigó que m'ha portat a una propietat privada. Per fer el camí correcte, cal seguir per la carretera asfaltada, i un cop passada per sota la nova carretera de Manresa a Igualada, a la rotonda que hi trobarem hi hem d'agafar un corriol que puja a un camp i que més endavant ens portarà a un camí.

Vista de Montserrat des de la pista que puja de Castellgalí
Les vinyes han arrelat de nou a la comarca del Bages
El poble de Salelles, famós pels seus vins.
La ciutat de Manresa, amb la Seu i la Santa Cova, vista des de la Torre de Sta. Catarina

23 de febr. 2009

Malanyeu, Via " Neusnidó"

A 19 de maig del 2009 he canviat la ressenya d'aquesta via, ja que algú va desequipar la R1 ja que estava situada a sobre d'una via antiga. Ara la R1. es fa en la de la via Savinot Feréstec.

Aquest hivern, amb la col·laboració de la Neus i del Jordi, he estat equipant una nova via a Malanyeu.
Tot i que el cap de setmana anterior ja la varem fer, i que una cordada que escalava per la zona ens en va demanar informació i en va fer la primera repetició, encara faltava donar-hi algun retoc, i la hem acabat aquesta setmana.
La via te 135 m, i per tant és de les llargues de la zona, la roca és bona, excepte els darrers metres de la segona tirada, que s'aniran sanejant amb el pas de les cordades. La via està equipada amb bolts de 8 i 10mm i amb ponts de roca. Hi hem muntat 3 reunions equipades per rapelar. Tot i la vegetació de la paret, en els rapels que hi hem fet, la corda ha baixat sense problemes. A la primera tirada hi vaig muntar una reunió provisional, a 20m del terra, que posteriorment varem des equipar, però que possiblement tornaré a equipar per aquells que vulguin fer únicament aquest tram de la primera tirada, ja que te un caire d'escalada esportiva i es pot apurar.
La segona tirada és molt llarga, 55m !! i tot i que la cordada que en va fer la primera repetició la va fer d'una sola tirada, nosaltres creiem que és millor separar-la en dues parts, aprofitant la R2 de la via Rock Suave. Si es vol fer amb una sola tirada, caldran 20 cintes.
La tercera tirada, la que ens porta al cim, te un pas difícil al superar un sostre. Aquest pas però, es pot fer bé ajudant-se d'un arbre estratègicament situat al costat. Si es fa el sostre sense passar per l'arbre, la dificultat pot pujar a 6b, però això ho han de dir les cordades que ho facin així, nosaltres varem pujar per l'arbre.
És una via en la que la distancia de les assegurances et fa escalar i obliga en el 5+. Com que passa pel costat de nombroses fissures, es pot millorar la protecció amb friends. La primera tirada és la més difícil però les assegurances et permeten fer-la amb A0. Durant uns metres coincideix amb un tram de la via Savinot Ferestec, de la qual hem renovat algun dels ponts de roca vells que tenia, tot i que encara que en queda algun per tal que es pugui valorar l'estat de les seves assegurances.
El millor tram de la via està en la segona part de la segona tirada, roca molt bona, verticalitat i bons forats, llàstima que els darrers metres, abans d'entrar a la reunió, la roca està una mica trencada.
Espero que us agradi la via, ja em direu que us ha semblat i que em confirmeu els graus de dificultat.

1a. tirada i continuació de la via.

El Jordi a la R1

El Jordi sortint de la R2. ( haviem dividit la tirada en dos trams)

El Jordi en els darrers metres de la via.

La casa que es troba al darrera de la paret del Devessó, amb el Pedraforca nevat al fons

21 de febr. 2009

En BTT pel voltants de Sant Fruitós



Avui dissabte, amb la Neus hem anat a fer una volta cap als termes d'Artés, Calders i Navarcles tot resseguint masies, algunes de restaurades, com Torrecabota, i d'altres completament abandonades com el Rubió i, fins i tot, enrunades com el Vintró.
Si voleu el trac, el trobareu al Wikiloc.
Un cop acabada la volta, el GPS marcava una distancia recorreguda de 32,39 km i un desnivell acumulat de 676 m. No és, doncs, una ruta fàcil per a fer-la amb gent no habituada a la btt, però tampoc no és difícil, tot i que hi ha alguna pujada una mica sostinguda.

Passant pel costat d'un gorc de la riera de Calders

Travessant la riera de Calders

La Masia Abandona del Rubió

Torre Cabota al fons

Torre Cabota , masia restaurada per fer-hi turisme rural

Artés i Avinyó al fons

Al fons, la masia de les Qingles

Esquí de pista a Gran Valira



Aquest divendres, aprofitant que la Neus i la Carla feien festa amb motiu de la Festa de la Llum, ens varem escapar a Andorra per no fer cues, com passa els caps de setmana.
Varem entrar-hi pel Pas de la Casa i vam esquiar al domini Gran Valira, però la veritat és que quan estàvem a la zona de Soldeu el Tarter els remuntadors van fallar força vegades i mes valia que ens haguéssim quedat tot el dia a làrea del Pas / Grau Roig, que és la millor zona.
Al marxar varem tornar per Andorra perquè volia comprar unes cordes d'escalada però a Viladomat no en vaig trobar i a causa de les obres a les Escaldes, vaig acabar perdent-me pels nous túnels que porten a la Massana i fent una mica de cua per sortir d'Andorra.
Maleïda Andorra !!!

9 de febr. 2009

Via " Dioni". Roca de Collars.


Aquest diumenge hem anat a fer la via "Dioni", trobareu més informació de la via en el bloc del
"Xavi Grané " i dels "Kutrescaladors "
Per arribar-hi heu d'anar direcció al petit poble de Canelles, dixar endarrera la zona a on s'aparca quan es vol anar a fer la "postres de músic" o "la cafè , copa i puro "i continuar carretera amunt fins que, quan ja es veu l'entrada al poble, surt una pista de terra a l'esquerra. Es fan uns 700 m i s'aparca a uns 300 m abans d'arribar al más de Sant Pere, ja que allí la cadena tampoc ens deixarà passar i podriem molestar a la gent que hi viu.
Una pista en bon estat ens porta, en 30 minuts caminant, ( la P de la foto superior) fins el punt a on cal agafar un corriol que ens portarà fins a les vies, amb uns 25 minuts més de pujada.

Mentre pujavem per la pista, ens trobem amb un espectacle curiós, un petit raig d'aigua que s'escapa d'una tuberia que porta aigua al mas de St. Pere, ha guarnit de gel aquest pi.

La via que hem anat a fer és la que va per l'esquerra de la paret ( Olla) . Tot i que al seu costat n'hi ha més d'obertes. Una corda blanca penjada uns 40 m més amunt dels peus de via, ens indica la feina dels que hi estan o han estat equipant.

La via està molt ben equipada, la roca és molt bona i la dificultat obligada és de V+. Via molt recomenable. En teoria només cal portar cintes, però algun friend petit ( alien gris) i tasconet, poden anar bé per la segona tirada.
També cal dir que el grau, en els passos dificils, l'hem trobat una mica ajustadet. El V+ de la primera tirada, t'agafa fred i xapar el segon bolt es fa realment dificil i expo, ja que hi ha una repiseta a sota. Els passos de 6a de la segona tirada, també son molt difícils i nosaltres els varem fer en A0, i els 5+ de la quarta tirada és un 5++.
La darrera tirada és d'aquelles que fan escola, molt maca !!! ens va recordar la darrera del la via "Aigua i tabaco" del Baell ( via també molt recomenable)

Pel que fa al descens, el 1r. rapel el trobarem uns 10 mtres més avall de la darrera reunió ( sabina i bolt amb anella) es pot fer amb una unica corda de 60m. En total farem 5 rapels de 30m. Caldrà agafar-se de les cordes blanques ( passa-ma) que hi ha a les R4 i R2. per accedir amb seguretat a les instal.lacions de rapel.

A la repisa del inici de la via encara hi havia una mica de neu

La primera tirada comença amb uns passos d'adherencia molt finets i acaba pujant per una fisura diedre fins a una comoda reunió a la dreta.
La segona tirada és la més difícil, vertical i molt fina. El Jordi descansant abans de fer el desplom.

La quarta tirada comença molt difícil, però al final es fa molt bé.

la darrera tirada va marxant en diagonal, és força vertical però amb unes preses brutals !!


El vent fred ens va fer abrigar per no quedar-nos "garratibats"


3 de febr. 2009

Malanyeu.

Aquest dissabte passat no tenia company per sortir a escalar i el temps pintava molt malament, així que vaig anar a passejar per Malanyeu amb la idea de mirar per a on podria pujar una nova via....
Un cop a peu de paret i metre buscava la futura línia, vaig sentir soroll de ferros i vaig buscar d'on venia. Vaig veure i saludar a un escalador que pujava en solitari per la via Epirimountains. Una estona més tard va passar pel costat d'on jo estava i em va saludar. Va resultar que era en Francesc Suñol i varem estar parlant una estona de les vies que havia obert, una d'elles " el camí del tro" a la sud del Pederaforca, que és una de les vies més maques i disfrutones que he fet mai. El vaig felicitar i agrair la feina d'equipador que fa. Com que ell tenia pressa per anar a dinar, ens varem acomiadar esperant poder escalar algun dia junts.
Passejant pel peu de la paret del Devessó, vaig passar per sota de la via que porta el seu nom, " la Francesc Suñol" i vaig veure aquestes dues vies d'un llarg, equipades amb bolts i que, segons he vist navegant pel forum de la FEEC, les va obrir a finals de l'any 2007 en Toti Vales i la Matt Crespo.
Segons ells tenen una dificultat de 4+.
Us deixo, en una foto/ ressenya treta del bloc de'n Joan (Gatsaule /Muntanyenc) informació de per on van les dues vies.