"27 i més". "Tintin a les Moles" i 4 vies dels estrets del riu

Aquesta setmana amb en Jordi hem baixat a Horta de Sant Joan per escalar als estrets d'Arnes.

el primer dia escalem la via 27 i més, una via a on cal ser intuïtiu per trobar les xapes petites de la línia per la que hem de pujar. Jo m'he despistat un parell de vegades i he anat a trobar les xapes del la via "L'esperó de la Lluna Plena", de fet els darrers metres els he fet per aquesta via, que es veuen més aeris i interessants.

Una via a haurem d'incrementar la seguretat amb un joc de friends, i cintes llargues, en especial a la sortida de la tercera tirada, assegurada amb un tac de fusta ja trencat i poc segur.

Per baixar haurem de pujar uns metres de carena per tot seguit baixar per la cara Est fins a trobar una instal·lació de rapel (31m) per després continuar baixant fins a un collet proper que ens permet passar a la canal de la cara Oest, i amb 35 minuts de baixada resseguint un corriol, a on un tram està equipat amb una corda fixe, arribarem al camí dels estrets

L'endemà anem a l'altre costat de la paret a repetir la via " Tintin a les Moles" una via amb una primera tirada fàcil amb les xapes molt llunyanes, una segona que comença amb passos difícils i una tercera en la que només hi trobarem 2 xapes.

Per baixar seguirem un corriol que ens portarà a trobar una canal, plena d'arbres caiguts, i a la que hi entrarem tan avall com sigui possible, fins a trobar una corda fixe que ens estalvia muntar un rapel de 10m.

Tot seguit baixem fins el camí dels estrets i ens apropem a les vies curtes dels estrets del riu. Les trobarem al costat de la canal de baixada de les vies de l'altre costat, després de pujar grimpant uns 50m de desnivell.

Escalem 4 vies de 15m  d'entre IV i V i donem per acabada la jornada.

descens de la via Tintin a les Moles

1a. tirada "27 i mes" El Jordi a la R.1 50m.

3a. tirada.

R.3

Inici de la 4a. tirada.

La incomoda 4a. reunió dins de la canal. A la nostra dreta puja la via l'esperó de la lluna plena.

Canal de la 5a. tirada.

6a. tirada desviant-nos per la via de l'esperó de la lluna plena.

En Jordi en els metres finals de l'escalada.

1a. tirada se la via Tintin a les Moles.

inici de la 2a.tirada, el tram més difícil de la via.

vies curtes de la placa els estrets del riu.

Els Ports. La Gronsa Sud, via "L'Esperó de la Lluna Plena"

El diumenge anem a repetir la via "L'Esperó de la Lluna Plena" que els "Kutres" han obert fa pocs mesos. El Llorenç i l'Antxi també venen a repetir-la i de passada faran caure unes quantes pedres més, per tal de que estigui més sanejada. Així que amb l'honor de portar al darrera als aperturistes de la via, fem camí cap aquest pany de paret de la Gronsa. En Wolfgang, la Neus i el Blai escalaran a la nostra esquerra tot fent la via " No vendas la piel del oso sin haberlo cazado" però ells ja tenen el sol a la via des dels primers metres i per tant tindran més calor que nosaltres, que no ens rostirem amb el sol fins la 5a. tirada.

La via està davant mateix de les Moles del Dom i per tant és molt fàcil de trobar el lloc. Compte però, perquè hi ha moltes vies a la mateixa zona, ja que cal seguir la línia que ens portarà al magnific esperó de la 5a. tirada.

Davant nostre i puja una cordada i, les pedres que fan caure, ens donen més d'un bon espant.

La 1a. tirada és molt fàcil i ens serveix per arribar al punt a on la paret agafa verticalitat. Només hi trobarem un clau abans d'entrar a la R.1
La 2a. tirada ja te passos molt verticals i de finura. Cal assegurar amb friends els primers metres i escalar entre parabolts.
La 3a.tirada no és molt difícil, però és la que te pitjor roca i caldrà pujar concentrats i posant friends a la fissura dels darrers metres de la tirada. Jo, tot i les advertències del Llorenç, em vaig posar de peus sobre la gran pedra rodona que dona nom a la via, i la veritat és que es mou una mica !!!
La 4a. tirada és la que te els passos més difícils, que estan entre el V i el V+, però 3 parabolts els asseguren prou bé.
La 5a tirada ressegueix un esperó estèticament perfecte, que ens permet fer una escalada inoblidable per la seva bona roca, dificultat assequible i verticalitat prou sostinguda.
La 6a tirada és una placa amb molt bona roca i uns primers 20 m molts bonics, per després perdre la verticalitat i esdevenir fàcil.

En definitiva , és una via en la que, tot i que te alguns trams de roca delicada i "Kutre" hi gaudirem dallò més, i si hi entrem una mica d'hora, tindrem ombra fins molt amunt.

Via molt recomanable

El Joan P. en els primers passos difícils de la 2a tirada

Escalant la 2a tirada. Foto feta pel Blai des de la seva via.

L'Antxi i el Joan P. a la R.2

Escalant les passos més finets i difícils de la via, a la 4a. tirada

L'esperó perfecte de la 5a. tirada.

El Joan P. i el Llorenç iniciant l'esperó de la 5a tirada.

El Joan Arribant al cim

l'Arantxa assegurant des de la R.6 a Llorenç amb els Estrets i les Moles del Dom al fons

El Ports: Punta Falconera. via "Take a Pebble"

Aquest dissabte, dins del marc de la trobada d'escaladors, amb el Joan Prunera baixem als Ports a fer una via que estigui encarada l'Est, ja que ens hi posarem a la tarda i cerquem l'ombra. La via escollida està a la Punta Falconera i sembla fàcil i ràpida. El nostre problema va ser que varem arribar abans del previst i amb les ganes d'escalar que portàvem, després de 3 hores de cotxe, ens apropem a la paret a les 2 del migdia i fem tota la via al sol, i quan arribem al cim l'ombra ja tapava la meitat inferior de la via !!!. ( som uns ganes i ens rostim el clatell )

La via te una aproximació molt ràpida i un descens fàcil.
Per arribar-hi aparcarem el cotxe a la zona que hi ha a sota del camí asfaltat que des de la carretera ens porta a la Franqueta ( 7'5 km). Sortirem seguint la pista ampla i deixarem a la dreta el corriol que va cap a les Moles del Dom, ja que nosaltres hem de creuar el riu per aquesta part alta dels estrets i un cop creuat el riu, continuarem uns metres com si anéssim en direcció contraria als estrets, fins a trobar el corriol que baixa de la Franqueta i, seguint-lo ara si a la dreta, passarem per sota de la paret.

La via és fàcil i la roca força bona. Cal portar algun friend perquè els parabolts allunyen força.
L'inici de via el podem fer a l'alçada d'un pi solitari o lligats al primer parabolt de la via.

A la tercera tirada, quan ja hem fet uns 30 m, la paret es posa vertical i despres d'una parabolt, cal continuar flanquejant a la dreta per pujar per una canal fàcil. A sobre del parabolt esmentat hi ha una fisura amb un clau que pertany a una altra via i que et permet fer una variant amb un pas exposat de V+.
Jo vaig fer aquesta variant i, com que no volia exposar-me a una caiguda, vaig fer servir una antena per caçar el clau que hi ha a la fissura. Tot seguit vaig montar una reunió en una savina perquè em va semblar que les cordes tindrien massa rossec si continuava fins a la R.2.

Aquesta és una via fàcil i ràpida que es posa interessant en els darrers metres de la 2a tirada i en el mur de la tercera tirada.

El Joan Prunera iniciant la via

Sortint dels passos difícils de la variant de la 2a tirada.

Arribant a la R.3

Un merescut i refrescant bany als estrets d'Arnes després de la calorada que vam patir !!

Escalant pels Ports de Besseit.

Aquest pont varem llogar una casa de turisme rural a Arnes per tal de poder escalar als Ports els tres dies.
El divendres pel matí feia un dia ruful, amb fred, vent i quatre gotes de pluja. Vist el panorama varem anar a fer una excursió per tal de conèixer una mica millor els Ports. Vam deixar el cotxe al costat del toll blau i varem fer la volta a la Roca dreta de les Valls per així passar per sota de la via KRT i conèixer el camí pel dia que ens decidim a fer-la.


A la tarda el dia va millorar molt i varem anar a les Moles del Dom.

La Marta el Jordi i jo ens varem posar per una línia de parabolts que hi ha per la zona on pensàvem que puja la via Arrels i la varem anar seguint amunt amb la intenció de fer la sortida de la via Arrels que és molt aèria. A mi em semblava que podia ser un re-equipament de la via Angel del Cuero, la veritat és que en aquell pany de paret s'hi creuen varies línies de bolts. Nosaltres en seguíem una de bolts grisos mimetitzats que semblava força nova ??.
És una via molt maca, la segona tirada te un pas finet de 5+ (que pots fer en A1 si no tens el dia o encara no estàs en situació) i que un cop a sota la berruga, et permet seguir els espits de la via Arrels i fer el flanqueig i la darrera tirada que te una final finet i molt espectacular.
via recomanable a on sols calen les cintes exprés, la roca és molt bona ( excepte els metres del flanqueig però que es fa bé)

La Marta a la segona tirada de la via.
El Jordi fent la via i la Núria amb la canalla al peu de la Tintin assegurant al Ramon

Un servidor iniciant el flanqueig de la via Arrels
Fent el pas cap a la berruga per iniciar els molt aeris metres finals de la via arrels


El dissabte varem anar a fer la via "Sol desitjat" a la Gronsa, (ressenya baixada d'internet)


Aquesta és una via en la que les assegurances allunyen i la roca és regular en forces trams. Cal anar posant coses encara que no sempre es pot. De tant en tant es troba algun bolt i les reunions també han estat reforçades, però tot i això, es fan trams de 10 i 12 m. sense cap seguro.
És una d'aquelles vies que, un cop feta estàs content d'haver-la fet, però que no és d'aquelles que recomanaries molt. Em va agradar per l'indret a on es troba, perquè és llarga sense ser-ho massa i perquè t'obliga a escalar, a posar assegurances i a prendre decisions. No em va agradar per les assegurances deficients i per alguns trams de mala roca que et toca escalar.

Però la millor escalada del dissabte, del cap de setmana i de tota l'historia la varem fer de la ma del Braça !!!!

madrid - 2 /BARÇA - 6 !!!!!!!!!!!!

Visca el Barça i Visca catalunya Independent !!
Si tots creiem que és possible ho podem aconseguir !!

El diumenge varem decidir escalar a l'ombra i de nou anàvem a la Gronsa, però entrant pels estrets. Volíem anar a fer la via "Arnes Views" però en realitat vam fer la via "No vendas la piel del oso sin haberlo cazado" entrant per la via Caspa i Caries, que te les tres primeres tirades molt fàcils. Des de la R3 varem fer un flanqueig a la dreta d'uns 15m fins a un parabolt que hi ha al inici d'una placa. Suposo que uns metres més avall hi deu haver la R0 d'aquesta via, però segons la ressenya que portàvem la via ens havia de creuar a la 4a. tirada de la Caspa i Caries. Com ja us he dit anàvem despistats hi posteriorment he vist que havíem fet una altre via.
(Ressenya baixada d'internet)

La via semblava nova ja que la roca per on passa encara te molseta negre d'aquella que no et dona confiança. Quan vaig arribar a la R1, hi havia parabolts i també espits, per tant la via no era nova, potser era un re-equipament amb variants o bé hi ha dues vies diferents. La segona tirada original semblava voler anar cap a la dreta, per vorejar per terreny més fàcil la placa vertical que teníem al davant, però per l'esmentada placa hi havia dos parabolts i ens hi varem posar. Més amunt trobes algun parabolt més, algun espit i unes cintes blanques velles en una sabina ( punt a on es deu retrobar de nou amb la via original). Aquí si vas a l'esquerra entres en una reunió de parabolts que hi ha a dins d'una canal. Jo no la vaig veure i vaig continuar amunt, seguint un espit que veia uns metres per sobre meu i que em va deixar en una reunió vella a dins de la canal (15m més amunt que l'anterior). Per aquesta canal sembla que continuava la via vella, però l'estat de la roca ens va aconsellar fer un rapel i anar a la reunió de sota, per tal de seguir la línia de bolts que puja per la placa de l'esquerra. Dins de la canal, la reunió queda molt alta degut a que les pluges han fet caure la terra que hi devia haver en el moment que els equipadors van instal:lar la reunió i ara costa una mica d'arribar a xapar els bolts i muntar-la.
La via va seguint aquesta nova línia de bolts i de tant en tant et trobes algun espit vell. Això ens semblava confirmar que era un re-equipament amb algunes variants que busquen els panys de millor roca.
La veritat és que la roca encara no està sanejada, per manca de repeticions, i hi ha trams en que has d'anar molt en compte de no quedar-te amb les preses a les mans o que et petin al posar-hi el peu. La via acaba uns 10 metres a la dreta de la Caspa i Caries i entre aquesta i aquella i puja una altre línia de bolts que acaben a la mateixa Reunió final que la nostra i que suposo que és la Arnes Wiews.

Al inici de la via Caspa i Caries

El Jordi entrant a la penúltima reunió . Els Estrets al fons, amb les Moles del Dom

Un servidor arribant al cim de la via., que coincideix amb la darrera reunió de la Arnes views