30 de maig 2009

en btt per la Selva. De Blanes a Tossa


Avui la colla hem anat a fer una volta una mica especial ja que hem sortit de Blanes en bicicleta i, al arribar a Tossa de Mar, hem tornat a Blanes en vaixell.

El trakc de la ruta el podreu trobar a Wikiloc

La ruta passa pels frondosos boscos de la Selva.

En alguns punts del camí, les borles que deixen anar els arbres feien que sembles que hagués nevat.

Un cop a Tossa, hem pujat les rampes del castell com si es tractés d'un port d'alta muntanya.

Un cop a dins les muralles del castell, l'Ava Garner ens va rebre amb un petó de pelicula.

El dinar a base de tapes en el restaurant " La Lluna", una casa dins del casc antic, ha sigut d'aquells que tardarem a oblidar


A les 4 de la tarda ha arribat l'hora d'embarcar per retornar a Blanes

La darrera vista del castell de Tossa de Mar.

Ja navegant, de sobte un grup de turistes israelians s'han alçat a fotografiar aquesta casa que lluïa una senyera i una bandera del Barça. Resulta que el seu guia els hi havia dit que era propietat del Ronaldinyo.... ( mentida podrida )




Al apropar-nos a la platja de Lloret "Alegria per la vista" no tot ha de ser suor i patiment dalt de la bici !!!

29 de maig 2009

Agulla Cartutxos. Montserrat sud




Ressenya del Kpujo

Avui divendres, el Jordi, el Francesc i un servidor hem plegat d'hora i hem tornat a fer esportiva ( com diu el Mingo, ens hem passat a l'enemic). Personalment prefereixo l'escalada clàssica, però el Jordi vol pujar grau i he de reconèixer que fent esportiva et forces i apures molt més que fent clàssica.

Hem anat a la zona del Vermell, a l'agulla Cartutxos que està al costat de l'agulla del Timbaler del Bruc. a 10' minuts del cotxe. A les vies de l'esquerra hi tocava el sol perquè estan encarades al sud i a les de la dreta ja hi havia ombra.

La via que puja per l'aresta, i que és la més fàcil, està assegurada amb un clau, 3 espits i 3 parabolts de 8mm. La reunió està ubicada molt a la dreta i com que no sabíem si la corda seria prou llarga per arribar a baix, hem optat per rapelar.

Les altres vies estan equipades amb volts, la roca és molt bona i, com quasi sempre, els metres més difícils son els primers de les vies.

El Francesc i el Jordi han passat bé fins el 6b i han hagut d'agafar-se en un pas del 6c.

Pujant per la via fàcil de l'esquerra

El Francesc pujant de segon però amb bambes, tot recuperant les cintes de la via

El Jordi assegurant al Francesc en la disfrutona via de 5c

El Francesc, en els passos de 6b

25 de maig 2009

Esportiva a la Desdentegada. Montserrat sud


El divendres passat, Amb el Francesc, el Jordi i el Joan ens varem escapar a fer una mica d'esportiva a la zona de la Desdentegada, al davant de la Cova de l'Arcada ( Montserrat sud)
Les vies estan molt ben assegurades amb químics i hi ha alguns 5e i 6e que es deixen fer, tot i que l'inici de totes les vies està força polits i el grau s'ha incrementat una mica respecte del que diuen les ressenyes.
Aquesta ressenya esta treta de de la pàgina Kpujo ( per cert, aquests darrers dies tinc problemes per poder entrar a onaclimb. ( us passa a vosaltres també ? )
Nosaltres varem fer la 16, que és molt recomanable, la 18 te una sortida molt fina que jo diria que com a mínim és 6a, després la cosa canvia i es fa molt bé, la 14 també és interessant, ( jo la vaig fer en top rope) i per acabar, mentres que el Francesc i el Jordi es feien el 6b de la nº 23, els dos Joans ens relaxàvem fent la 20 i la 19 que estan hiperassegurades, però la 19 te, en els metres inicials, uns passos molt polits i fins, que et fan dubtar molt que només sigui un 5b.
Vaja, que va ser una tarda de divendres ben aprofitada tot i l'amenaça de pluja.

17 de maig 2009

En btt pels voltants de Fonollosa

Ca l'Escloper, una casa de pagès restaurada per fer-hi turisme rural que val la pena visitar !!

Aquest diumenge teníem una celebració a Fonollosa i jo ho he aprofitat per fer-hi una volta en bicicleta. Al matí, mentres els altres estaven a l'esglesia veient com l'Alba feia la primera comunió, jo he sortit de Ca l'Escloper, la casa de turisme rural a on hi hem fet el dinar, per anar fins a Castelltallat. Com que no conec els camins de la zona hi no havia tingut temps per carregar-me cap ruta en el gps, he decidit pujar a Castelltallat anant per la vella i tranquil·la carretera de Calaf fins que et trobes el camí rural asfaltat que et porta al poble. Per tornar he seguit pistes forestals tot seguint el GR-3 i els indicadors que et trobes en els camins.

La volta ha sigut de 21 km i 545 metres de desnivell acumulat. trobareu el track a Wikiloc

Quan pujava a Castelltallat m'he trobat un parell de tartanes, de les que es lloguen per fer-hi una ruta per aquestes contrades, tot resseguint cases de turisme rural a on hi fan nit i hi mengen.



L'observatori astronòmic de Castelltallat, és un altre de les possibilitats interessants que la comarca ofereix als visitants.

L'esglesia de Castelltallat, és un bon mirador de la comarca i de la muntanya de Montserrat.

Després de dinar al patí de ca l'Escloper, per cert molt i molt bé, la Neus i jo hem tornat a Sant Fruitós en bicicleta per tal de cremar una mica tot els que havíem endrapat !!


La ruta, que passa per Canet de Fals i Callús, ha tingut 30 Km i 380 m de desnivell acumulat.
Trobareu el Track a Wikiloc.


El pla de Bages està molt ufanós i els camps auguren unes collites molt abundants que no tenen res a veure amb les de l'any passat.

16 de maig 2009

Canvis a la via Neusnidó.


El dilluns passat el Jordi Martínez, un company d'escalada, em va trucar per dir-me que havia anat a fer la via Neusnidó i que li havia agradat molt. Però quan m'estava explicant com l'hi havia anat, a mi no em quadrava els que ell em comentava amb les característiques de la primera tirada de la meva via. Després de comentar el que ell havia vist, varem deduir que algú havia desequipat la R1 i que per tant ara s'havia de fer en la R1 del la via del Savinot Feréstec.

Estranyat per tot això, avui he aprofitat que sortia a escalar amb el Francesc, que encara no havia escalat a Malanyeu, i hem anat a repetir la via i alhora refer la R1. Però les sorpreses han anat apareixen una darrera l'altre.
Aquesta via, que tan sols fa 4 mesos que la varem obrir, ha patit, en la seva primera tirada, una transformació que sembla d'expedient X.
- Han posat 2 parabolts a 15m del terra, a sobre del pas de 6a+, com si fos un punt des d'on despenjar-se però, 5m més amunt, ja hi havia una reunió provisional que jo hi havia fet a l'equipar la via i que pensava deixar per poder fer únicament aquests primers metres.
- Han substituït alguns parabolts per pitons, escarpes amb anella o ponts de roca.
- Han eliminat la R1.

De fet els canvis únicament afecten la primera tirada i malgrat aquests, continua estant ben assegurada. De fet hi han afegit 2 o 3 ponts de roca i un pitó i per tant està més assegurada.
Ara la R1 s'ha de fer en la R1 de la via Savinot Feréstec ( 3 pitons relligats amb bagues)

Puc entendre que algú justifiqui aquests canvis, si els ha fet l'escalador que va obrir la via Savinot Feréstec, ja que la Neusnidó puja durant uns metres molt aprop seu o fins hi tot hi coincideix. Però si ho fet alguna altre persona, la veritat es que no ho entenc.




Així és com està el tema de les reunions de la primera tirada.

La meva intenció era tornar a posar les xapes desaparegudes de la R1 ja que em pensava que únicament les havien tret, però un cop he arribat al peu de la reunió, he vist que també han xafat els espàrrecs i que per tant caldrà tornar a foradar si vull reinstal·lar la R1.

Un cop llegit el comentari anònim que m'han fet al bloc, he decidit no tornar a equipar la 1a. R.1 i modificar la ressenya, explicant que la R1 cal fer-la en la de la via Savinot Feréstec
La R1 ara es fa a la del Savinot Feréstec, 4 o 5 m per sota i a la dreta de la R desapareguda.

Uns metres més amunt, han substituït un parabolt per una escarpa amb anella. per què ??
i 1'5m més amunt hi han posat un nou pitó !!

El Francesc a la R2. ( la de la via Rock Suave) mentre jo estava fent la 3a. tirada, els millors metres de la via !!!


Rapelant la via per la R de la Rock Suave, mentres una altre cordada, la Mar i el Toni de Tarragona, fan la via Neusnidó disfrutant de valent.

10 de maig 2009

Montserrat. Sant Jeroni.Puntal de l'Albarda. via Mas Guasch


Avui hem anat a fer la via Mas/ Guasch del Puntal de l'Albarda. Jo l'avia fet ara fa 25 anys amb el Xavi Solà i, quan ahir em va trucar per sortir i li vaig dir que amb el Jordi hi anàvem a fer-la, de seguida s'hi va apuntar. De fet, fa un any i mig que, al saber que la havien reequipat, hi vaig anar amb l'Oriol, però aquell dia varem rapelar de la 4a.Reunió perquè l'Oriol no es trobava bé. Així que feia temps que tenia ganes de tornar-hi.
Aquesta és una gran via, amb molt de pati i vertical. és d'aquelles que cal fer i que t'agrada haver fet, però també cal dir que en algun tram la roca no és gaire bona i que tot i el reequipament, cal portar friends i tascons, i en algun lloc, la velles assegurances que encara hi queden, fan una mica d'esgarrifança.
Jo personalment crec que la ressenya gradua la via una mica per sota de la dificultat que realment te, i que a cada tirada li afegiria mig grau més, però això només és la meva opinió...
Arribant a la R2.

Darrers metres de la tercera tirada, en una zona de passets força fins, i amb un espit prehistòric.

El Xavi en la còmode R3

El Jordi fent els primers metres de la quarta tirada.

El Xavi a la R4, i el Jordi fent els primers passos de la 5a. tirada

descens:Un cop a dalt, cal fer un curt rapel(10m) fins a un collet, grimpar la següent agulla (10m) baixar a un altre collet i escalar uns30m de III grau sense cap assegurança, ( es pot posar un friend) fins a trobar una reunió. A partir d'aquell punt ja ens podrem desencordar i continuarem carenejant, pujant encara un parell mes de ressalts fins que finalment baixem en tendència a l'esquerra per travessar el bosc i pujar una mica, ara anant a la dreta fins a trobar el camí.

El Xavi baixant de la darrera tirada i carenejant per anar a buscar el camí

9 de maig 2009

Seguint el LLobregat en btt


Avui hem donat una volta seguint el Llobregat en direcció nord fins a Balsareny i tornant a Sant Fruitós seguint la sèquia. La volta és fàcil, te 38 km i 300 m de desnivell acumulat. En el Wikiloc hi trobareu el trac.

La primavera i les nombroses pluges han donat un color verd als camps del Bages que fa goig de veure.

El Castell de Balsareny, amb la neu del Pirineu al fons que ens recorda que la neu ha sigut la protagonista d'aquest hivern
Les pluges i els desglaç fan que el Llobregat baixi molt ufanós


El runam salí de Sallent en algun punt sembla una glacera dels Alps

La sèquia, plena de vida, en mostra imatges entranyables com la d'aquesta ànega de coll blau amb els seus 8 aneguets acabats de sortir de l'ou.
Una passejada per racons molt bonics del Bages

4 de maig 2009

Escalant pels Ports de Besseit.


Aquest pont varem llogar una casa de turisme rural a Arnes per tal de poder escalar als Ports els tres dies.
El divendres pel matí feia un dia ruful, amb fred, vent i quatre gotes de pluja. Vist el panorama varem anar a fer una excursió per tal de conèixer una mica millor els Ports. Vam deixar el cotxe al costat del toll blau i varem fer la volta a la Roca dreta de les Valls per així passar per sota de la via KRT i conèixer el camí pel dia que ens decidim a fer-la.


A la tarda el dia va millorar molt i varem anar a les Moles del Dom.

La Marta el Jordi i jo ens varem posar per una línia de parabolts que hi ha per la zona on pensàvem que puja la via Arrels i la varem anar seguint amunt amb la intenció de fer la sortida de la via Arrels que és molt aèria. A mi em semblava que podia ser un re-equipament de la via Angel del Cuero, la veritat és que en aquell pany de paret s'hi creuen varies línies de bolts. Nosaltres en seguíem una de bolts grisos mimetitzats que semblava força nova ??.
És una via molt maca, la segona tirada te un pas finet de 5+ (que pots fer en A1 si no tens el dia o encara no estàs en situació) i que un cop a sota la berruga, et permet seguir els espits de la via Arrels i fer el flanqueig i la darrera tirada que te una final finet i molt espectacular.
via recomanable a on sols calen les cintes exprés, la roca és molt bona ( excepte els metres del flanqueig però que es fa bé)

La Marta a la segona tirada de la via.
El Jordi fent la via i la Núria amb la canalla al peu de la Tintin assegurant al Ramon

Un servidor iniciant el flanqueig de la via Arrels
Fent el pas cap a la berruga per iniciar els molt aeris metres finals de la via arrels


El dissabte varem anar a fer la via "Sol desitjat" a la Gronsa, (ressenya baixada d'internet)


Aquesta és una via en la que les assegurances allunyen i la roca és regular en forces trams. Cal anar posant coses encara que no sempre es pot. De tant en tant es troba algun bolt i les reunions també han estat reforçades, però tot i això, es fan trams de 10 i 12 m. sense cap seguro.
És una d'aquelles vies que, un cop feta estàs content d'haver-la fet, però que no és d'aquelles que recomanaries molt. Em va agradar per l'indret a on es troba, perquè és llarga sense ser-ho massa i perquè t'obliga a escalar, a posar assegurances i a prendre decisions. No em va agradar per les assegurances deficients i per alguns trams de mala roca que et toca escalar.

Però la millor escalada del dissabte, del cap de setmana i de tota l'historia la varem fer de la ma del Braça !!!!

madrid - 2 /BARÇA - 6 !!!!!!!!!!!!

Visca el Barça i Visca catalunya Independent !!
Si tots creiem que és possible ho podem aconseguir !!

El diumenge varem decidir escalar a l'ombra i de nou anàvem a la Gronsa, però entrant pels estrets. Volíem anar a fer la via "Arnes Views" però en realitat vam fer la via "No vendas la piel del oso sin haberlo cazado" entrant per la via Caspa i Caries, que te les tres primeres tirades molt fàcils. Des de la R3 varem fer un flanqueig a la dreta d'uns 15m fins a un parabolt que hi ha al inici d'una placa. Suposo que uns metres més avall hi deu haver la R0 d'aquesta via, però segons la ressenya que portàvem la via ens havia de creuar a la 4a. tirada de la Caspa i Caries. Com ja us he dit anàvem despistats hi posteriorment he vist que havíem fet una altre via.
(Ressenya baixada d'internet)

La via semblava nova ja que la roca per on passa encara te molseta negre d'aquella que no et dona confiança. Quan vaig arribar a la R1, hi havia parabolts i també espits, per tant la via no era nova, potser era un re-equipament amb variants o bé hi ha dues vies diferents. La segona tirada original semblava voler anar cap a la dreta, per vorejar per terreny més fàcil la placa vertical que teníem al davant, però per l'esmentada placa hi havia dos parabolts i ens hi varem posar. Més amunt trobes algun parabolt més, algun espit i unes cintes blanques velles en una sabina ( punt a on es deu retrobar de nou amb la via original). Aquí si vas a l'esquerra entres en una reunió de parabolts que hi ha a dins d'una canal. Jo no la vaig veure i vaig continuar amunt, seguint un espit que veia uns metres per sobre meu i que em va deixar en una reunió vella a dins de la canal (15m més amunt que l'anterior). Per aquesta canal sembla que continuava la via vella, però l'estat de la roca ens va aconsellar fer un rapel i anar a la reunió de sota, per tal de seguir la línia de bolts que puja per la placa de l'esquerra. Dins de la canal, la reunió queda molt alta degut a que les pluges han fet caure la terra que hi devia haver en el moment que els equipadors van instal:lar la reunió i ara costa una mica d'arribar a xapar els bolts i muntar-la.
La via va seguint aquesta nova línia de bolts i de tant en tant et trobes algun espit vell. Això ens semblava confirmar que era un re-equipament amb algunes variants que busquen els panys de millor roca.
La veritat és que la roca encara no està sanejada, per manca de repeticions, i hi ha trams en que has d'anar molt en compte de no quedar-te amb les preses a les mans o que et petin al posar-hi el peu. La via acaba uns 10 metres a la dreta de la Caspa i Caries i entre aquesta i aquella i puja una altre línia de bolts que acaben a la mateixa Reunió final que la nostra i que suposo que és la Arnes Wiews.

Al inici de la via Caspa i Caries

El Jordi entrant a la penúltima reunió . Els Estrets al fons, amb les Moles del Dom

Un servidor arribant al cim de la via., que coincideix amb la darrera reunió de la Arnes views