Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escalada.Montserrat.Cavall Bernat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escalada.Montserrat.Cavall Bernat. Mostrar tots els missatges

4 de juny 2012

via "Punsola - Reniu" al Cavall Bernat


Aquest cap de setmana vaig celebrar el meu aniversari, ja en tinc 53 !! i per celebrar-ho em vaig fer un regal, vam anar a fer la Punsola-Reniu del Cavall Bernat. Jo ja feia 7 o 8 anys que l'havia repetit per segona vegada i tenia ganes de tornar-hi, i quan el Jordi Pardo em va dir que en Jordi Segui tenia moltes ganes de fer-la i em va proposar acompanyar-los, no m'ho vaig pensar dues vegades i vaig fer cordada amb el Francesc Jiménez.
Ara la via està restaurada amb parbolts inox de 8 mm, però alguns d'ells estan fluixos i la plaqueta es mou, caldria portar una clau per cargolar les femelles.
Vam fer dues cordades i varem entrar a la paret passada la 1 del migdia per tal que no ens toques gaire estona el sol. Davant hi teníem unes cordades molt amunt, i una que acabava de començar. Per sort dues cordades que estaven a peu de via, veient la gentada que hi havia, es van posar a la via " La Gran Il·lusió " que puja uns metres a l'esquerra, i amb ells varem estar compartint paret i parlant una mica.
De seguida varem veure que més amunt i passava alguna cosa estranya ja que la cordada, que quan varem començar nosaltres ja estava a la R.4, no avançava i finalment la del nostre davant la va atrapar. Resulta que estaven fent practiques d'escalada en via llarga/ artificial i anaven molt lents. Total que varem estar aturats en totes les reunions i finalment 1h parats a la R.4. Sort que ens varem poder distreure parlant amb la Núria i el Martin, que eren la cordada que anava davant nostre, i fent-nos fotos amb les cordades que pujaven per la "Gran Il·lusió" i que ens van anar avançant.

De la via em va sorprendre, perquè no ho recordava de les 2 escalades anteriors, l'estat força dolent de la roca i les nombroses llastres , algunes a les reunions, que semblen que han de caure en qualsevol moment.
En les 3 primeres tirades les assegurances allunyen força i cal escalar cercant el millor camí, i en la resta de tirades els bolts estan prou junts com per poder-ho fer en A0 quan la dificultat supera el V grau.
Un cop al cim el vent era tant fort que quasi ens tombava.
Material: portàvem 17 cintes exprés i algun friend que es poden posar en les primeres tirades.
Descens: Nosaltres portàvem una corda de 70 m i vam fer 1 rapel d'uns 2om des de la Mare de Deu fins el cim de la berruga, i un de 35m molt just fins l'arbre. Com que el vent era molt fort, en varem fer un més des de l'arbre fins el peu de la via normal.

Via recomanable ( però a poder ser entre setmana per evitar les aglomeracions)

El Francesc i el Jordi a la R1. apunt d'atrapar l'ombra salvadora

El Francesc i la Núria esperant-se a la R.3 i la resta de cordades al darrera o a la via del costat.

El Xavi i el Claudi, la cordada que pujava per la via "la Gran Il·lusió" a la R.4

El Francesc apretant en lliure els passos de la 5a tirada.

Penjats com butifarres a la R.


Material, possiblement dels que van obrir la via, que vaig trobar a la 5a. tirada !!

Un servidor a la R.6, foto gentilesa de la Núria.

El Francesc iniciant la 7a. i darrera tirada.


Un cop al cim, amb la feina feta, fent els honors a la " Moreneta"

Les altres cordades rapelant la via i nosaltres dalt del Cavall esperant als companys

Els dos Jordis, ja contents apunt d'acabar la via


Nosaltres abrigats després d'una hora d'espera tot ventilant-nos dalt del cim, i el Jordi valent i encara calent després d'escalar la darrera tirada





9 de jul. 2010

Montserrat. Cara Nord. Via Inuk.


Aquest divendres, tot cercant una via a l'ombra, hem anat al Serrat de les Lluernes, a la falda del Cavall Bernat a fer una de les vies que pugen a l'agulla de la Panxarruda.
La via Tsering, a l'agulla del Rat Penat, jo ja l'havia fet i per tant varem fer la Inuk
La via, que està molt equipada en tot el seu recorregut excepte la primera tirada.
La Primera tirada te una entrada que supera un desplom i que cal equipar (A1 segons la ressenya) a menys que, com nosaltres, portis una antena. No varem entendre perquè els equipadors van deixar-la així, ja que segur que això ha fet desistir a més d'una cordada. Resulta que entre el 2n i el 3r bolt la distancia és massa llarga per fer un pas en Ae i per tant cal posar-hi alguna cosa ( que ens va semblar molt difícil de fer ja que només hi varem veure un forat força petit). És ben bé un contrasentit, tenint en compte que la resta de la via està molt equipada, haver d'equipar un pas que amb un bolt estaria resolt.
Si ja l'heu feta o hi aneu, ja em direu que opineu d'aquesta entrada a la via.
La Segona tirada comença amb uns passos que es fan en A0 fàcil . Hi ha un pas una mica llarg que potser obliga a penjar l'estrep, i tot seguit acabes escalant en lliure amb bona roca. Molt equipada.
La Tercera tirada, la més maca, es pot fer tota en lliure. Jo no li donaria més de 6a-. La roca te molta presa, tot i que en algun tram cal anar en compte amb la seva fragilitat, també està molt equipada.
La Quarta tirada es fa a partir d'un collet amb una R3 que te únicament 1 parabolt. La tirada és molt fàcil però la roca està trencada. Trobareu un únic parabolt. A la sortida es pot posar un alien.

Descens: Cal anar a buscar, amb molt de compte, el rapel de la via tsering que puja per l'esquerra.
Es pot fer en dos rapels de 40m i 50 m o també en tres si no et vols arriscar a que no baixin bé les cordes.
Via recomanable per una tarda calorosa, ja que queda totalment a l'ombra.

El Jaume en els metres d'A1 de l'inici de la via


Escalant els metres inicials en A0 de la segona tirada

La R2. Podem veure la continuació de la via, i a l'esquerra la placa per on farem el rapel i l'esperó per on puja la via Tsering
El Jaume a la tercera tirada, la més maca.

Arribant al cim per la fàcil i trencada darrera tirada

8 de set. 2009

Montserrat. cara Nord. Agulla Rat Penat. via Tsering


El dissabte vaig quedar amb en Xevi Solà per anar a fer una escalada ràpida i sense compromís, d'aquelles que només disfrutes i t'oblides de la feina !!
A sota trobareu la ressenya
ressenya

La via està completament equipada i la roca, tot i oferir molt bona presa, en alguns trams és encara dubtosa. La gran quantitat de parabolts fa que no pateixis per una possible caiguda.
La via és ràpida i es pot completar la jornada amb la via del seu costat, la Inuk

Aproximació
Per arribar-hi cal anar pel camí que, sortint del refugi de Santa Cecília, ressegueix totes les parets de la cara nord i, un cop passada la canal del Cavall Bernat, uns 100m més endavant i abans d'una corba que el camí fa l'esquerra, veureu una canal amb fita i 20 metres més amunt trobarem una corda fixa que ens portarà a peu de via.

descens
Per baixar farem un rapel de 45m i un de 55 aprox. També es pot dividir aquest ultim rapel en dos, si no es vol patir per una possible enganxada de cordes.


Un servidor a la R1 . Hi ha una variant que surt recte amunt sense cap bolt a la vista, però des de la nostra via i uns metres més amunt, en varem poder veure algun.

El Xavi sortint de la R1. i començant la llarga placa de 4+

Un servidor en la 3a tirada, després d'algun pas en A0

El Cavall Bernat des de la R4 que és des d'on es rapela.