vies "Petit Nil" i Alberto González" al Serrat d'en Muntaner

 

L'any 2010, ara ja en fa 14 anys, vaig escalar la via del Petit Nil enllaçant-la amb la petit Guifré, amb en Joan Asín.

Avui hi he retornat amb en Pere Joan amb la intenció de repetir aquesta integral pensant que al ser cara est estaríem  a raser del vent. 

Finalment, d'aquesta proposta inicial nomes hem fet la via del Petit Nil i després hem anat a fer la via Alberto González a on no hi bufava tan el vent però hi teníem el risc de que les cabres, que voltaven per dalt, ens encertessin amb una de les moltes pedres que feien caure.

La Via del petit Nil te una primera tirada a on només hi trobarem 4 parabolts i per tant ens caldrà portar un bon joc de friends.

Jo he trobat que el diedre que hi trobarem a la meitat de la via, que està assegurat amb dos parabolts, és més difícil, tot i les bones preses, del que marquen les ressenyes(V+) i sense pensar-ho gaire hi he fet 2 passos d'Ae.

La segona tirada és fa tota en artificial equipat, i a mitja tirada cal superar un desplom Ae2 que et separa un metre de la paret i tens la sensació d'estar penjat com una llonganissa.

La sortida de l'artificial te molt bona presa i és fàcil.(IV)

La reunió cimera i el rapel de 20m el farem des d'una savina.

Un cop a la feixa ens adrecem uns 50m a la dreta(Est) a fer la via Alberto Gonzalez que puja assegurada per parabolts, tot i que a l'esquerra hi veurem algun espit que ens fa dubtar si estem a la via correcte, i un cop a casa consultant una ressenya d'en Xavi Diez veig que resulta que és la via Pizarro.

Ambdues vies comparteixen la R.1 equipada amb parabolts i cadena per rapelar.

En aquesta via ens cal escalar força metres entre cada parabolt, però és una escalada fàcil i agradable.

Amb 5 cintes exprés en tindrem prou.

Salut i a escalar.

Inici de la via. Va bé posar un friend per arribar al primer parabolt

No trobarem cap més parabolt fins arribar al diedre.

assegurant des de la R.1

metres finals de la 1a tirada.

En Pere Joan entrant a la R.1

Inici de la 2a. tirada

Penjat com una llonganissa.

Sortint de l'Ae.

R.2 i rapel en una savina.

Rapel volat fins la feixa.

primera tirada de la via Alberto González.

Arribant a la R.1 de la via Alberto González.

Sortida de la segona tirada.

Assegurant des de la R.1 compartida amb la via Pizarro.

Metres finals...aturat esperant que el mascle "Cabró" que hi havia al cim es decidís abandonar la R.2.

La familia de cabres que ens ha acompanyat per tota la paret.

Arribant a la R.2 ja lliure de cabres!!!

foto cordada.

3 vies: "Traca i mocador", "FCE" i "Punto Club"

Aquest dissabte hem anat en Jordi, en Joanet i jo al Serrat d'en Muntaner inferior a escalar 3 vies que costen una mica de trobar ja que el camí d'aproximació és embardissat i trencadot: Hem començat per la via "Traca i mocador" de la que dies abans no havíem sabut trobar el seu inici, i que es tracta d'una via molt agradable de fer i que, al ser els primers metres d'escalada del dia, tot i que no és difícil et fa escalar cercant les preses petites que ens anirem trobant per progressar. Aquesta via està equipada amb parabolts de 8mm força separats i un pont de roca.
A continuació hem pujat fins la carena i baixat uns metres per anar a cercar el rapel de la via FCE. Un rapel de 32m i que si fem amb una corda de 60m. ens obligarà a desgrimpar amb molta cura els 2m finals.
En Jordi, que l'altre dia havia fet de segon aquesta via, ha encapçalat la tirada per poder gaudir d'uns metres verticals de roca molt bona que es deixen escalar molt bé i fan gaudir de valent.
Equipada amb 3 parabolts de 10mm
Tornem a rapelar la via per ara dirigir-nos a la darrera via del matí, la "Punto Club", que està 25m més avall, i que és la més difícil de les tres, ja que hi trobarem algun pas de V/V+
Via que te un inici ben original ja que cal enfilar-se d'alt d'un arbre per aconseguir entrar a la paret i caçar la primera xapa.
Primera tirada és força vertical i fina i ens farà anar concentrats per trobar les preses petites que ens permetran guanyar metres, sobre una roca grisa i un xic estranya, fins arribar a la R.1.
La segona tirada comença amb uns metres fàcils de roca bonissima i ens porta a una placa vertical de 4m que, assegurada amb 2 parabolts, seran els metres difícils de la tirada i que haurem de tibar fort per superar-los.
De nou ens desplacem caminant uns metres a la nostra dreta per tornar a fer, per tercera vegada, el rapel de la via FCE i donar per acabada la matinal d'escalada.

 Inici de la punto club

Arribant a la R.1. amb passos molt finets.

 2a. tirada punto club.

 Pas d'entrada a la R.2.

 En Jordi escalant la 2a. tirada de la traca i mocador i jo a la R.2.

 Iniciant la FCE.

4 vies fàcils al Serrat del Muntaner

Aquest dissabte anem amb el Jordi a la recerca de vies fàcils perquè ell te problemes a la vista i no vol apretar massa.

Anem a la part de la dreta del serrat del Muntaner a on el Jordi no hi havia fet cap via.

Comencem per la via Alberto Fernandez que jo ja havia escalat un parell o tres de vegades i que és una clàssica de la zona.

Baixem a peu de via i ens posem a la via desmemoriats que jo encara no havia fet. A la primera tirada no hi he trobat cap assegurança. Faig reunió en un gran pi i veig que per sobre nostre hi ha un desplom amb un espit, que en realitat son dos i que asseguren aquest tram que és el més difícil de la via. 

Escalo aquesta segona tirada i vaig a cercar la R.2  de la via Alberto Fernandez per poder rapelar.

Un cop a peu de via anem uns metres a la dreta a trobar una nova via que ens pensem que és la via "traca i mocador" però, un cop escalada veiem que no coincideix amb la ressenya que portem. Un cop a casa cerquem informació i resulta que, navegant per internet descobrim que la via es diu Bilibet.

Continuem cercat la via traca i mocador però anem massa amunt i passem per sota de la via "punto club" i acabem escalant la via "FCE" dels germans Masó.

Una bona matinal que ens ha permés escalar més de 200m.

Superant el desplom de la via desmemoriats. Una llastre que sembla no gaire segura ens permet tibar per superar el pas.

El Jordi a l'inici de la via Bilbet.

a la via FCE

Frare Baix. via Papa Krestas i barreja de TBO i estudiosos

 

Aquest dissabte la previsió era que el temps empitjorés a partir del migdia i ens varem quedar a Montserrat. En concret al Serrat d'en Muntaner.
Mentre el Toni i jo escalàvem la via Papa Krestas, el Toni i el Joanet pujaven per la via Abierto hasta el atardecer.
La nostra via te dues tirades ben diferents, la primera és fàcil i la segona molt difícil i obligada. Sort que està equipada amb parabolts, de l'antena i els estreps.......

 Inici de la Papa Krestas.

 2a. tirada, sortint del tram més difícil.

 Inici de la via TBO. un V+????.... A0 a tope.

 A la reunió, en comptes de continuar per la tirada d'Ae, pugem recte amunt, per terreny descompost i fàcil, tot seguint la línia de la via estudiosos del massís i anem a parar al collet que separa el Serrat de l'agulla del frare baix.