14 de des. 2015

Caminant per les serres de Lleida



Aquest pont de la Puríssima hem anat tota la família a caminar per les terres de Lleida.


El Congost de Montrebei


El primer dia vàrem anar amb el cotxe fins l'ermita de la Pertusa per començar des d'alli la caminada fins el congost de Montrebei. A la tornada vàrem travessar l'embassament pel nou pont penjat que permet anar fins la controvertides passarel·les que hi ha al costat aragonès del congost. Personalment no crec que les esmentades passarel·les trenquin l'armonia del congost ja que estan en unes franges rocoses de la part baixa de l'embassament, lluny de les grans parets. Ara bé, aquesta instal·lació ha massificat enormement el transit de turistes pel congost i a curt termini pot suposar un perill si no s'hi fa un manteniment acurat. No és una passejada apte per a tot-hom perquè és realment impressionant, nosaltres vam coincidir en un espai de 3m 8 persones, i en un tram de les escales hi faltava un graó i el següent ja es movia. Personalment crec que no hi tornaré i no m'estranyaria sentir que algú hi ha pres mal.









El Montroig



El segon dia teníem una agenda de vistes força apretada i vàrem fer una passejada més curta però igualment molt maca. Vam anar amb cotxe fins a Vilanova de la Sal i continuàvem fins a sota de les parets del Montroig. Un cop allí vàrem aparcar el cotxe i vam resseguir les parets fins el coll de Porta a on un corriol, que habitualment utilitzem com a retorn de les vies d'escalada, ens va permetre remuntar fins la part alta de la serra i resseguir la carena fins l'ermita de Montalegre. Un cop a allí vam prendre la pista per retornar al cotxe. Una excursió curta i preciosa que et permet gaudir d'unes vistes quasi immillorables.








El Montsec de Rúbies



El tercer dia vam anar a Vilanova de Meià i, pujant per la carretera del pas nou, vàrem descobrir una pista forestal preciosa que puja, des d'uns metres abans de l'Hostal Roig, fins la Portella Blanca, el coll que queda a sobre del poble abandonat de Rúbies.
Nosaltres i vàrem arribar carenejant la serra i, com que el dia era molt clar, vam gaudir d'unes vistes extraordinaries.


 A sota nostre hi queda el poble abandonat de Rúbies.