Montserrat. Monestir, agulla de la Granota, Via Pique longue

Ressenya d'Onaclimb

Avui amb el Xavi Solà hem anat a repetir aquesta bonica via a l'agulla de la Granota. Jo ja l'havia fet fa un parell d'anys amb l'Oriol Pujol, però aquella vegada no havíem fet, per desconeixement, el primer tram de la via que no surt en aquesta ressenya.
Quan vaig llegir el post dels Kutrescaladors i vaig adonar-me que ens havíem deixat de fer un tram, vaig pensar que valia la pena tornar-hi.

Ressenya dels Kutrescaladors.

La via està una mica polida en els primers metres, però la tònica general és de roca molt bona. La via està molt assegurada assegurada amb espits i parabolts pintats de color verd.
El Xavi ha enllaçat les dues primeres tirades del primer tram sense problemes
Pel que fa a la segona part de la via, és recomanable, si no vols patir molt amb el rosec de les cordes, fer la R4 que marca la ressenya. Nosaltres també hem enllaçat les dues tirades però al Xavi l'hi ha costat molt recuperar les cordes.
La penultima tirada te uns passos de 6a en els que el tercer espit està massa a la dreta i et fa patir molt per xapar-lo
Pel que fa a la darrera tirada l'hem fet tos dos de primer, es a dir que després de pujar, el company ha despenjat al de dalt.
La 6a tirada, es pot desgrimpar resseguint l'aresta. Un cop a la R5 hi ha un rapel que costa d'agafar i que baixa per la canal. aquest no és el rapel que cal fer, ja que el de la via el tenim al darrera. Cal pujar damunt de l'agulla que tenim al darrera i des d'allí, amb cordes de 60m, podrem arribar amb un sol rapel fins al peu de via, però arribarem a la canal, uns 8 metres més amunt de la R2bis.

El Xavi en la primera tirada del segon tram de la via

El Xavi sortint de la R3 i iniciant la que per nosaltres era la tercera tirada. El segon d'una cordada de Terrassa que ens precedia, està en el punt a on hi ha la R4.

Un servidor tibant en els primers metres de la darrera tirada


Apunt d'entrar a la darrera reunió. El cim de la Granota.

El Xavi en el tram d'aresta que hi ha entre la R6 i la R7


Vistes del monestir des de l'aresta abans de la darrera tirada. Amb sardanes com a música de fons

Pels voltants de Sant fruitós en btt

Avui amb la Neus ens hem quedat a casa i ho hem aprofitat per sortit a fer una volta pels voltants del poble.
La passejada ha sigut de 36'5 km i 424 m de desnivell acumulat. El track el trobareu a Wikiloc

Els camps d'ordi ja completament rossos, aviat es començaran a segar

La sèquia, amb sol i ombres, un lloc idílic per passejar-hi

Montserrat, sempre omnipresent en el paisatge del Bages

Monestir de Montserrat. Via Chachi Piruli

Aquest diumenge amb el Jordi hem anat a la zona del monestir de Montserrat, en concret al costat de l'Elefantet a fer la via "Chachi Piruli "
Via molt recomanable per la bona roca, trams de placa molt macos i ben assegurats, tot i que t'obliguen a escalar i amb una aproximació molt curta. Ideal per fer una matinal o per una tarda ja que al estar orientada a l'Est, queda a l'ombra.
Nosaltres hem començat per l'entrada de l'esquerra per poder fer aquesta primera tirada que comença amb una bavaresa i que és molt maca. Després de fer la segona tirada( un pel estranyota ) hem retornat a la via original, deixant per a la propera visita el tram inicial de la tirada del 6a+.

en btt per la Selva. De Blanes a Tossa

Avui la colla hem anat a fer una volta una mica especial ja que hem sortit de Blanes en bicicleta i, al arribar a Tossa de Mar, hem tornat a Blanes en vaixell.

El trakc de la ruta el podreu trobar a Wikiloc

La ruta passa pels frondosos boscos de la Selva.

En alguns punts del camí, les borles que deixen anar els arbres feien que sembles que hagués nevat.

Un cop a Tossa, hem pujat les rampes del castell com si es tractés d'un port d'alta muntanya.

Un cop a dins les muralles del castell, l'Ava Garner ens va rebre amb un petó de pelicula.

El dinar a base de tapes en el restaurant " La Lluna", una casa dins del casc antic, ha sigut d'aquells que tardarem a oblidar


A les 4 de la tarda ha arribat l'hora d'embarcar per retornar a Blanes

La darrera vista del castell de Tossa de Mar.

Ja navegant, de sobte un grup de turistes israelians s'han alçat a fotografiar aquesta casa que lluïa una senyera i una bandera del Barça. Resulta que el seu guia els hi havia dit que era propietat del Ronaldinyo.... ( mentida podrida )




Al apropar-nos a la platja de Lloret "Alegria per la vista" no tot ha de ser suor i patiment dalt de la bici !!!

Agulla Cartutxos. Montserrat sud

Ressenya del Kpujo

Avui divendres, el Jordi, el Francesc i un servidor hem plegat d'hora i hem tornat a fer esportiva ( com diu el Mingo, ens hem passat a l'enemic). Personalment prefereixo l'escalada clàssica, però el Jordi vol pujar grau i he de reconèixer que fent esportiva et forces i apures molt més que fent clàssica.

Hem anat a la zona del Vermell, a l'agulla Cartutxos que està al costat de l'agulla del Timbaler del Bruc. a 10' minuts del cotxe. A les vies de l'esquerra hi tocava el sol perquè estan encarades al sud i a les de la dreta ja hi havia ombra.

La via que puja per l'aresta, i que és la més fàcil, està assegurada amb un clau, 3 espits i 3 parabolts de 8mm. La reunió està ubicada molt a la dreta i com que no sabíem si la corda seria prou llarga per arribar a baix, hem optat per rapelar.

Les altres vies estan equipades amb volts, la roca és molt bona i, com quasi sempre, els metres més difícils son els primers de les vies.

El Francesc i el Jordi han passat bé fins el 6b i han hagut d'agafar-se en un pas del 6c.

Pujant per la via fàcil de l'esquerra

El Francesc pujant de segon però amb bambes, tot recuperant les cintes de la via

El Jordi assegurant al Francesc en la disfrutona via de 5c

El Francesc, en els passos de 6b

Esportiva a la Desdentegada. Montserrat sud

El divendres passat, Amb el Francesc, el Jordi i el Joan ens varem escapar a fer una mica d'esportiva a la zona de la Desdentegada, al davant de la Cova de l'Arcada ( Montserrat sud)
Les vies estan molt ben assegurades amb químics i hi ha alguns 5e i 6e que es deixen fer, tot i que l'inici de totes les vies està força polits i el grau s'ha incrementat una mica respecte del que diuen les ressenyes.
Aquesta ressenya esta treta de de la pàgina Kpujo ( per cert, aquests darrers dies tinc problemes per poder entrar a onaclimb. ( us passa a vosaltres també ? )
Nosaltres varem fer la 16, que és molt recomanable, la 18 te una sortida molt fina que jo diria que com a mínim és 6a, després la cosa canvia i es fa molt bé, la 14 també és interessant, ( jo la vaig fer en top rope) i per acabar, mentres que el Francesc i el Jordi es feien el 6b de la nº 23, els dos Joans ens relaxàvem fent la 20 i la 19 que estan hiperassegurades, però la 19 te, en els metres inicials, uns passos molt polits i fins, que et fan dubtar molt que només sigui un 5b.
Vaja, que va ser una tarda de divendres ben aprofitada tot i l'amenaça de pluja.

En btt pels voltants de Fonollosa

Ca l'Escloper, una casa de pagès restaurada per fer-hi turisme rural que val la pena visitar !!

Aquest diumenge teníem una celebració a Fonollosa i jo ho he aprofitat per fer-hi una volta en bicicleta. Al matí, mentres els altres estaven a l'esglesia veient com l'Alba feia la primera comunió, jo he sortit de Ca l'Escloper, la casa de turisme rural a on hi hem fet el dinar, per anar fins a Castelltallat. Com que no conec els camins de la zona hi no havia tingut temps per carregar-me cap ruta en el gps, he decidit pujar a Castelltallat anant per la vella i tranquil·la carretera de Calaf fins que et trobes el camí rural asfaltat que et porta al poble. Per tornar he seguit pistes forestals tot seguint el GR-3 i els indicadors que et trobes en els camins.

La volta ha sigut de 21 km i 545 metres de desnivell acumulat. trobareu el track a Wikiloc

Quan pujava a Castelltallat m'he trobat un parell de tartanes, de les que es lloguen per fer-hi una ruta per aquestes contrades, tot resseguint cases de turisme rural a on hi fan nit i hi mengen.



L'observatori astronòmic de Castelltallat, és un altre de les possibilitats interessants que la comarca ofereix als visitants.

L'esglesia de Castelltallat, és un bon mirador de la comarca i de la muntanya de Montserrat.

Després de dinar al patí de ca l'Escloper, per cert molt i molt bé, la Neus i jo hem tornat a Sant Fruitós en bicicleta per tal de cremar una mica tot els que havíem endrapat !!


La ruta, que passa per Canet de Fals i Callús, ha tingut 30 Km i 380 m de desnivell acumulat.
Trobareu el Track a Wikiloc.


El pla de Bages està molt ufanós i els camps auguren unes collites molt abundants que no tenen res a veure amb les de l'any passat.