Crestejant pel Pirineu

Aquesta setmana hem estat trescant pel Pirineu d'Osca i França. En concret varem anar a la vall de Benasc per pujar a dormir al refugi d'Estós i l'endemà passar a França per fer estada en el refugi del Portillon / Jean Arlaud durant 3 dies.

1r. dia
Sortim del refugi d'Estós i pugem fins al coll o port d'Oo. Aquest port costa de trobar, ja que al mig de la cresta hi ha una gran fita que no és el punt per on es travessa, sinó que cal anar a l'esquerra fins a quasi tocar la paret del Jean Arlaud. La baixada cap la vessant francesa no és gaire bona ja que es fa per una tartera que fa de mal baixar.
Un cop al coll i deixem les pesades motxilles i, ja més lleugers de pes, tornem una mica endarrera i fem la cresta que ens porta al Seil dera Baquo 3.110 m

Cresta del Cap i Seil dera Baquo

Aquesta cresta es fa sense gaires dificultats i no hi cal anar encordat, tot i que hi ha passos molt aeris i exposats. Si es vol baixar cap el refugi del Portillon, abans d'arribar al cim del cap dera Baquo Occidental, hi ha la possibilitat de baixar fàcilment a la glacera i carenejar fins el coll del pluviòmetre.
Des del port d'Oo al cim del Seil de la Baquo es fa en una 1h i 15'.

De retorn al port d'Oo a on ens espera la Neus amb les motxilles, baixem a la vessant francesa, pugem al coll del pluviòmetre i anem flanquejant a l'esquerra i baixant per arribar al refugi del Portillon amb 1h i 30'. Cal anar en compte en no baixar massa ja que et podries quedar barrat pels penyassegats que hi ha a sobre del llac d'Oo.

El Jordi Seguí fent equilibris per la cresta

La Marta Baldric, amb els "pels" de punta degut al fort vent i a la timba que hi havia a cada costat !

Jo mateix treient el cap darrera d'un bloc de la cresta

El Jordi i jo al cim del Seil dera Baquo, amb el Perdiguero darrera i la Maladeta / Aneto al fons

La Neus pujant al coll del pluviòmetre, amb el Port d'Oo i el Jean Arlaud / Gourcs Blancs al fons

La boira arriba al llac d'Oo i tapa el refugi del Portillon.

2n. dia
Sortim del Refugi del Portillon per anar fins el coll de Lliterola inferior ( 2.983m) . En aquest punt la Neus es queda a llegir un llibre i nosaltres baixem per la gelera i remuntem les pendents que ens porten a la Tuca de Remuñe i el coll dels Crabioules per iniciar la cresta dels Crabioules 3.116 m.

Cresta dels Crabioules. 3.116 m.

Aquesta cresta te trams molt aeris i exposats i te alguns passos a on cal anar encordat i escalar passos de III o IV-. Cal portar friends i bagues llargues. En el primer tram a on cal escalar, un cop a dalt hi trobarem una instal.lació de rapel per aquells que fan la cresta en sentit contrari.


El Jordi i la Marta durant l'aproximació a la Tuca de Remuñe i amb la cresta que faríem al darrera


Jo amb el meu flamant bastó piolet !!

En el primer pas d'escalada de la cresta

Escalant el segon mur de la cresta.

El Jordi i la Marta fent la cresta amb la Tuca de Remuñe al darrera.

El cim del Crabioules

3r. dia

Teníem la intenció de fer la cresta Crabioules / Lezat però, després de passar una mala nit, em llevo sense ganes d'escalar i, si hi afegim el fort vent que bufa, tot plegat ens fa canviar d'idea. Finalment fem el pic Lezat per la via normal i com que se'ns fa curt, tornem a pujar al coll inferior de Lliterola i fem la cresta cap el Pici Royo 3.121 m, Tuca de Lliterola 3.095 m i Perdiguero. 3.222 m per tornar al refugi del Portillon baixant per la vall del Coll superior de Lliterola.

La Neus i Jo al cim de l'agulla superior del Lezat

La Marta i el Jordi fent la cresta fins el cim del Lezat

La Neus llegint a més de 2.900 m !!!

Celebrant el sant de la Marta al cim del Perdiguero !!


4r. dia
Tornem al cotxe, però com que varem veure que remuntar el port d'Oo per baixar per la vall d'Estós seria molt feixuc, decidim fer-ho per la vall de Lliterola i un cop a la carretera, fer autoestop per no caminar els 6 Km que hi ha per arribar a l'aparcament a on tenim el cotxe.

Refugi del Portillon / Carretera de Benasc

Sortim del refugi i en 1h10' arribem de nou al coll inferior de Lliterola i comencem el descens fins el llac de Lliterola. Com que no sabíem per on baixava el camí, seguim les indicacions d'una parella que ens trobem a la sortida del llac de Lliterola i remuntem uns metres per la vessant esquerra del torrent de Lliterola i anem seguint les fites que, en un principi sense perdre gaire alçada, ens portaran en 4h30' a la carretera. També podíem haver baixat pel costat dret del torrent i, en aquesta època, pel mateix torrent ja que estava cobert de neu quasi bé fins el llac que hi ha a 2.500m.

La Neus baixant del coll inferior de Lliterola.

El Jordi i la Marta al Llac de Lliterola.




A la fresca d'una cova sota la congesta de neu !!

Via " La vall d'en Bas". Pirineu - Ull de Ter - Gra de Fajol Petit.

Avui hem fat aquesta via que jo diria que és impressionant. Podreu trobar la foto a Ressenya
Impressiona arribar a dalt i mirar avall i veure una paret llisa i vertical, i impressiona arribar a peu de via i veure una paret llisa i vertical. De fet és la mateixa impressió que varem tenir quan ens varem acostar al peu de la via " El Camí del tro" de la sud del Pedra, i com ens va passar en aquella via, un cop t'hi poses, vas trobant presa i bon canto que et permeten anar guanyant metres i fer una via que et deixa molt bon gust de boca.

1a tirada, només 3 bolts. No és difícil però has d'escalar molt entre bolt i bolt.
2a tirada, algun bolt més. Pots posar un alien, però també has d'escalar molt. Hi ha uns metres molt finets que es superen en adherència.
3a tirada. primers passos de 6a, que jo diria que son de 6a+. Es poden fer en A1. la continuació és de 5+ amb molta distancia entre els bolts però vas trobant presa.
4a tirada, Inici impressionant, cal superar un sostre, fer un flanqueig molt aeri i superar el segon sostre. Els passos son més impressionants que difícils. Es poden posar varis aliens al llarg de la tirada.
5a. tirada. 2 bolts i 1 químic. Segueix la tònica de molta distancia entre assegurances, però la dificultat decreix.

En la darrera tirada hem vist uns altres parabolts uns metres a l'esquerra de la nostra via.
Sembla que pot ser una nova via que acaba en la mateixa darrera reunió de la via que hem fet avui.

Nosaltres no hem rapelat la via per anar a peu de via. A la dreta hi baixa una canal amb marques vermelles que et porten al inici de la via de forma més ràpida.

Via molt recomanable, equipada amb bolts però amb molta distancia entre assegurances. Bona roca i entorn ........impressionant.

L'aproximació es fa en una hora i cal vorejar els contraforts rocosos de la foto i que es veuen des de la pista d'esquí " el xalet"

Quan es baixa per la canal que porta a peu de via, es pot veure la paret en tota la seva extensió.

R0. Vista dels primers metres de la via
El Jordi fent la segona tirada.
El Jordi a la sortida de la R3, superant el primer sostre.

Foto del cim després d'haver fet una molt bona via !!!

Montserrat. Camping, via Esperó del Místic

Trobareu aquesta ressenya a onaclimb.


Aquest dijous a la tarda feia molta calor. Amb el Jordi hem anat a Montserrat buscant una zona d'ombra, i al final quasibé hem passat fred ( sembla impossible però es ben cert)
Ja fa anys que havia fet aquesta via oberta pel Xavi Martin, un company de promoció d'INEF, que em va deixar bones sensacions, i ara que ha estat reequipada amb bolts, havia arribat el moment de repetir-la.

Aquesta via te trams de roca excel.lent, d'aquella que et fa gaudir de valent de l'escalada. Te les assegurances justes que et fan escalar molt entre bolt i bolt, però jo diria que està ben assegurada i en alguna tirada pots posar friends petits i mitjans quan la llunyania d'algun bolt es massa llarga.

Aproximació.

Cal agafar el camí que surt del Monestir direcció al càmping. Passat aquest i uns 150 m. després de la reixa que barra el pas als cotxes, trobareu una paperera, i uns 10 0 20 metres mes endavant surt un corriol, al costat d'una pedra caiguda a la vora del camí amb una senyal groga, que en 5' ens portarà a peu de via.



R0. Hi ha un parabolt molt rovellat.

La primera tirada surt en clara diagonal cap a l'esquerra. fins a trobar el primer bolt 10 m més amunt. Els primers metres son fàcils, amb matolls i roca no gaire bona. A partir del primer bolt comença la dificultat i el festival de bona roca.

La roca de la segona tirada és brutal, per enmarcar-la. !!! la dificultat és alta, però jo diria que fent A0, no passa del 5+ obligat.
La tercera tirada te bona roca i la dificultat baixa força.
La quarta tirada és molt fineta i les preses de la roca esdevenen petites i arrodonides. 5+ maco.
La 5a. tirada únicament te un pas difícil.

Les reunions estan equipades per rapelar

Vaig oblidar-me la camara de fotos, però quan torni a la zona hi faré fotos de la via per penjar-les al bloc, i poder identificar més fàcilment la paret per on puja la via.

Via molt maca i recomanable.

Tot i ser dijous, varem trobar-nos al Jaumegrimp a l'aparcament del monestir i una cordada de Barcelona ( Ramon i Juan Carlos em sembla recordar que es deien) van fer la via al darrera nostre.

Pedraforca. Cara nord. Cerdà - Vergés

Aquest dissabte amb el Jordi hem anat a la cara Nord del Pedraforca amb la intenció de fer aquestes dues vies, però finalment ens hem hagut de conformar únicament amb la primera. Quan he fet la segona tirada, la del diedre negre he bufat mooooolt, me cansat tant que ja he tingut clar que no faríem les dues vies. El Jordi, al fer la tercera tirada, tot i que l'ha passat molt bé, també m'ha dit que no acabava de tenir bones sensacions amb aquesta roca i hem decidit arribar a la feixa i donar-nos per satisfets amb aquesta primera via.

Aquesta és la R0.Per arribar-hi cal pujar per uns plaques fisurades, i ja te la seva conya, ja que la roca està trencada i val més fer-ho encordat. A la R hi trobarem un bolt amb una gran plaqueta.

La primera tirada surt uns 7 o 8 metres a la dreta i de seguida deixa el diedre per on pujava i guanya verticalitat per anar a buscar un pitó. Aquí ja trobem una pas de 5e que et dona una idea de la veritable dificultat que tindran els 5es. en aquesta via.

La segona tirada és un diedre "negre" vertical, i que en algun pas extraploma. Jo hi he patit força.


Crec que hi he trobat un pitó i dos ponts de roca. La tirada és pot assegurar molt bé amb friends
( que bé que va portar Camelots i Aliens ) Un cop feta és d'aquelles que t'agrada haver fet, però collons com m'hi he cansat !!
M'he equivocat de recorregut ja que he pujat massa pel diedre, hi he arribat fins a la R2 de la via original, 2 pitons llaçats amb cordinos.
Un cop m'he adonat del meu error, l'hi he dit al Jordi que al pujar es desvies a la dreta uns metres per sota meu i anés a cercar el bolt de la R2 ( 1'2m més amunt del bolt, hi ha 1 pitó amagat, que serveix per fer la reunió de dos punts.)

Jo a la R2 antiga o original, vist des de la R2 actual


El Jordi a la R2 actual, vist de de la meva R2

Per retrobar-me amb el Jordi m'he despenjat uns metres i he recuperat la línia actual de la segona tirada.
La tercera tirada comença amb un pas molt finet per arribar al primer pitó i més amunt i trobarem l'únic bolt de progressió que te la via.
L'entrada a la R3 és molt vertical, però el Jordi ha trobat el pas buscant-lo per la dreta.


Jo entrant a la R3

La quarta tirada és fa tota a pel, almenys nosaltres no hi hem trobat cap seguro. Com que flanqueija molt cap a l'esquerra, el rosec de les cordes amb la roca i el seguros que vas posant, ens han fet optar per fer una reunió intermitja en un gran pi que es troba en una repisa abans dels darrers 10 m. finals.
Un cop a dalt de la feixa, no sabíem per a on hi havia els rapels i hem cercat alguna instal.lació amb almenys dues peces. Com que no n'hi hem vist cap, hem decidit fer el rapel per un bolt amb maillon que hi ha a on aterres del rapel que es fa quan vens de la Pany per la feixa.
50 metres més aball, hi uns 15 m a la dreta mirant la paret, hi ha un arbre amb cordinos i aquí hi hem muntat el segon rapel. Quan jo ja baixava han arribat el Joan, el Josep i l'Imma que rapelaven la via del Gran Diedre que acabaven de fer. Ells ens han advertit que baixant directament com ho feia, les cordes no m'arrivarien i que havia de remuntar i anar a buscar un altre arbre, a l'esquerra i molt en diagonal mirant la paret, per on es muntava el tercer rapel que ens deixaria al peu de paret, a un punt a on hi ha una gran placa que recorda a dos escaladors morts fa uns anys.

Un cop a peu de paret, en el punt a on ells havien començat a escalar per arribar a la feixa amb 3 tirades i després fer el gran diedre, un caminet horitzontal que va resseguint la paret, et porta fins l'inici de la via Pany. ( vindria a ser una feixa inferior)

Baixant amb ells fins el refugi, en Joan explicava anècdotes i les vies que juntament amb el Guillem Arias havia obert a Montserrat (Gorros) i el Josep Moragas ens comentava el reequipament ( amb el permís dels que la van obrir ) de la via Carreras-Nicolau, que puja per la xemeneia de l'altre costat de la de la CADE, a la Miranda de la Portella gran ( Agulles) i que es troben a la R2.

Cansats però contents, arribem al cotxe i al remirar-nos de nou la paret, amb el Jordi comentem que, per escalar a la cara Nord del Pedraforca, cal saber molt bé per on van les vies i els rapels, anar bé de coco i portar força material per assegurar, recordar que la roca és trencadissa i a vegades poc adherent, i finalment pensar que un canvi de temps et pot embolicar força l'escalada.
Tenint tot això present, la Nord del Pedra és un lloc màgic a on escalar !!

50 anys fent esport

Celebrant St. Joan i l'aniversari.

Avui, per celebrar Sant Joan i el nostre aniversari, el Joan Calmet i jo hem portat a la colla a dinar al Niu de l'Àligaga. Trobareu el track de la passejada a Wikiloc.

Hem aparcat els cotxes al costat de l'edifici de l'estació d'esquí de coll de Pal i, tot xino xano, hem pujat fins el refugi a on ja ens esperaven per dinar.



Com sempre que hi hem pujat, les vistes del Berguedà i la Cerdanya son extraordinàries, el menjar molt bo i la boira ha fet acte de presencia.

Unes eugues i els seus poltres ens han donat la Benvinguda al peu del refugi.



Un cop a dalt, i després de dinar i fer molta xerinola, la colla ens ha dit que, per continuar amb la celebració, ens esperava una avioneta a l'aeroport de Sabadell per fer un vol d'una hora per sobre Montserrat, Manresa, Fonollosa, Sant Fruitós i els altres pobles que anessin quedant a sota nostre !!!!.



Així que, contents com dos gingols, un cop dinats, ja ens teniu conduint de nou a la colla cap els cotxes i de dret a Sabadell.



El vol ha sigut espectacular i les vistes aèries dels indrets pels que transitem a diari molt maques i interessants. La veritat és que volant, crec que tens una perspectiva encara més maca del territori.

El regal ha valgut realment la pena i ha sigut entranyable, especialment quan al sobrevolar ca l'Escloper ( a Fonollosa) hem vist un 50 dibuixat al pati de la casa, i a la família fent-nos senyals i saludant amb els braços al sobrevolar Fonollosa, Sant Fruitós i les Brucardes !!

Aquí vaig agafar els comandaments, mentres el Joan distreia al pilot i el feia baixar de l'avioneta !!

Passant aprop de Montserrat, amb un mar de núvols baixant per la cara nord.

Manresa...
El Passeig i " l'Insti"
Ca l'Escloper , amb el 50 dibuixat al pati

Coll Baix
El Parc de l'Agulla
Sant Fruitós
El jardí de casa
Cal Joan i Neus, Cal Jordi i Teresa i Cal Miquel i Teresa
La parcela del Màxim i la Conxita a les Brucardes
Rocafort, i cal Rius
El Castell de Talamanca.