8 de set. 2009

Montserrat. cara Nord. Agulla Rat Penat. via Tsering


El dissabte vaig quedar amb en Xevi Solà per anar a fer una escalada ràpida i sense compromís, d'aquelles que només disfrutes i t'oblides de la feina !!
A sota trobareu la ressenya
ressenya

La via està completament equipada i la roca, tot i oferir molt bona presa, en alguns trams és encara dubtosa. La gran quantitat de parabolts fa que no pateixis per una possible caiguda.
La via és ràpida i es pot completar la jornada amb la via del seu costat, la Inuk

Aproximació
Per arribar-hi cal anar pel camí que, sortint del refugi de Santa Cecília, ressegueix totes les parets de la cara nord i, un cop passada la canal del Cavall Bernat, uns 100m més endavant i abans d'una corba que el camí fa l'esquerra, veureu una canal amb fita i 20 metres més amunt trobarem una corda fixa que ens portarà a peu de via.

descens
Per baixar farem un rapel de 45m i un de 55 aprox. També es pot dividir aquest ultim rapel en dos, si no es vol patir per una possible enganxada de cordes.


Un servidor a la R1 . Hi ha una variant que surt recte amunt sense cap bolt a la vista, però des de la nostra via i uns metres més amunt, en varem poder veure algun.

El Xavi sortint de la R1. i començant la llarga placa de 4+

Un servidor en la 3a tirada, després d'algun pas en A0

El Cavall Bernat des de la R4 que és des d'on es rapela.

29 d’ag. 2009

Montserrat. Gorros. Magdalena superior i inferior

Avui l'Oriol, després de força temps de no anar a Montserrat, ha vingut a escalar. Les vies escollides per la "re-entre" han sigut dues de les recentment reequipades amb paravolts verds a la Magdalena Superior i Inferior. La Ignasi Jorba i la Via Apia. podreu trobar les ressenyes a Kpujo

La Ignasi Jorba. La primera via que hem fet, puja la Magdalena Superior a l'esquerra de la via " 98 octanos " que te els parabolts grocs.
Per arribar a peu de via, hem de grimpar un primer tram de 25m de 2º que, sortint del camí dels Gorros, ens porta a la RO, que està uns 5m per sobre de l'inici del la 98 octanos.

La primera tirada de 20m (3º) i la segona de 25m (4-) es poden enllaçar i fer-les en una sola tirada.
La tercera tirada 40m (5+) te algun pas extraplomat
La quarta tirada 25m (5) ha canviat el seu recorregut original i puja per la placa que hi ha a la dreta del diedre, i es troba amb la 98 octanos ens els metres finals.

Via ben assegurada, que et fa escalar en algun tram, sense ser gaire expo.
Molt recomanable




l'Oriol a peu de via senyalant el primer bolt verd


L'Oriol en els passos de 5+ abans d'entrar a la R3 i poder gaudir de l'ombra de la sabina que hi ha a la reunió !!

Jo mateix fent la 4a i darrera tirada




La via Apia. La segona via que hem fet, puja a la Magdalena Inferior des del capdamunt de les escales de Jacob.

La 1a. tirada te 30m (5º)
La segona tirada 20m (5º) amb un pas finet a la sortida de la R1 i fàcil fins la R2
La tercera tirada 25m (4+)

Tota la via te una roca molt bona i està ben equipada, encara que en algun lloc, quan no és díficil, els bolts allunyen.
Molt recomanable




Jo en els primers metres de la 1a. tirada


L'Oriol fent la 3a. tirada

24 d’ag. 2009

Montserrat .Gorros. La que hi faltava


Aquest diumenge volia fer una escalada disfrutona i sense gaire compromís per tal de tornar agafar el ritme després de força dies sense escalar. Així que, com que el Jordi no em va trucar per sortir, vaig quedar amb el Rafa Lucas per anar a Montserrat.
Els Gorros sempre son garantia de bona roca i vies disfrutones i, tot pujant amb el funicular de Sant Joan, varem decidir començar per la via " La que hi faltava" 115 m 5+ que recentment ha estat reequipada amb parabolts verds i que puja al costat mateix de la via Rataplan ( a la Magdalena inferior )
La via te unes caracteristiques molt similars a la Rataplan i, tot i que els bolts no estan tant a tocar, està molt ben assegurada. La roca de la primera tirada, tot i ser bona, és la menys agraïda, la de la segona és brutal ( vertical i amb grans preses ) i la de la tercera molt bona.
Via del tot recomanable.

El Rafa arribant a la R1


El Rafa a la 2a tirada



Un servidor a la sortida de la 3a tirada



2a. via de la jornada




ressenya treta del Kpujo

A continuació varem anar a la Gorra Frígia per pujar per una línia de la dreta que barreja varies vies. ( la Haus, Adrià, Montpart ...) Jo em pensava que la via Montpart havia estat reequipada i buscava els parabolts nous, però no, de moment continua havent-hi la mateixa barreja de burils i espits vells i precaris que pertanyen a varies vies diferents i que et fan passar d'una via a l'altre sense acabar de saber per quina estàs pujant realment.



El Rafa a la R2



Abans del sostret de la 3a. tirada.



Els darrers metres de la 5a tirada, pujant ara per " la màgic line"


El Rafa i un servidor al cim d la Gorra després d'una bona matinal d'escalada.

Escocia

Aquestes vacances ens hem escapat a conèixer Escòcia i, tot i que per falta de temps no hi hem fet grans caminades , alguna passejada si que l'hi hem fet.
La de pujar al turó que domina la ciutat d'Edinburg, val realment la pena. Son 30 o 40 minuts de pujada i tens unes vistes molt maques de tota la capital i dels seus voltants. Per cert hi ha una llarga paret de roca d'uns 40 o 50 m d'alçada que possiblement fa de bon escalar.



Fent el tonto per sobre d'Edinburg ( El turó crec que s'anomena la cadira del rei Artur)

Les tres mestresses al cim del turó

31 de jul. 2009

Crestejant pel Pirineu

Aquesta setmana hem estat trescant pel Pirineu d'Osca i França. En concret varem anar a la vall de Benasc per pujar a dormir al refugi d'Estós i l'endemà passar a França per fer estada en el refugi del Portillon / Jean Arlaud durant 3 dies.

1r. dia
Sortim del refugi d'Estós i pugem fins al coll o port d'Oo. Aquest port costa de trobar, ja que al mig de la cresta hi ha una gran fita que no és el punt per on es travessa, sinó que cal anar a l'esquerra fins a quasi tocar la paret del Jean Arlaud. La baixada cap la vessant francesa no és gaire bona ja que es fa per una tartera que fa de mal baixar.
Un cop al coll i deixem les pesades motxilles i, ja més lleugers de pes, tornem una mica endarrera i fem la cresta que ens porta al Seil dera Baquo 3.110 m

Cresta del Cap i Seil dera Baquo

Aquesta cresta es fa sense gaires dificultats i no hi cal anar encordat, tot i que hi ha passos molt aeris i exposats. Si es vol baixar cap el refugi del Portillon, abans d'arribar al cim del cap dera Baquo Occidental, hi ha la possibilitat de baixar fàcilment a la glacera i carenejar fins el coll del pluviòmetre.
Des del port d'Oo al cim del Seil de la Baquo es fa en una 1h i 15'.

De retorn al port d'Oo a on ens espera la Neus amb les motxilles, baixem a la vessant francesa, pugem al coll del pluviòmetre i anem flanquejant a l'esquerra i baixant per arribar al refugi del Portillon amb 1h i 30'. Cal anar en compte en no baixar massa ja que et podries quedar barrat pels penyassegats que hi ha a sobre del llac d'Oo.

El Jordi Seguí fent equilibris per la cresta

La Marta Baldric, amb els "pels" de punta degut al fort vent i a la timba que hi havia a cada costat !

Jo mateix treient el cap darrera d'un bloc de la cresta

El Jordi i jo al cim del Seil dera Baquo, amb el Perdiguero darrera i la Maladeta / Aneto al fons

La Neus pujant al coll del pluviòmetre, amb el Port d'Oo i el Jean Arlaud / Gourcs Blancs al fons

La boira arriba al llac d'Oo i tapa el refugi del Portillon.

2n. dia
Sortim del Refugi del Portillon per anar fins el coll de Lliterola inferior ( 2.983m) . En aquest punt la Neus es queda a llegir un llibre i nosaltres baixem per la gelera i remuntem les pendents que ens porten a la Tuca de Remuñe i el coll dels Crabioules per iniciar la cresta dels Crabioules 3.116 m.

Cresta dels Crabioules. 3.116 m.

Aquesta cresta te trams molt aeris i exposats i te alguns passos a on cal anar encordat i escalar passos de III o IV-. Cal portar friends i bagues llargues. En el primer tram a on cal escalar, un cop a dalt hi trobarem una instal.lació de rapel per aquells que fan la cresta en sentit contrari.


El Jordi i la Marta durant l'aproximació a la Tuca de Remuñe i amb la cresta que faríem al darrera


Jo amb el meu flamant bastó piolet !!

En el primer pas d'escalada de la cresta

Escalant el segon mur de la cresta.

El Jordi i la Marta fent la cresta amb la Tuca de Remuñe al darrera.

El cim del Crabioules

3r. dia

Teníem la intenció de fer la cresta Crabioules / Lezat però, després de passar una mala nit, em llevo sense ganes d'escalar i, si hi afegim el fort vent que bufa, tot plegat ens fa canviar d'idea. Finalment fem el pic Lezat per la via normal i com que se'ns fa curt, tornem a pujar al coll inferior de Lliterola i fem la cresta cap el Pici Royo 3.121 m, Tuca de Lliterola 3.095 m i Perdiguero. 3.222 m per tornar al refugi del Portillon baixant per la vall del Coll superior de Lliterola.

La Neus i Jo al cim de l'agulla superior del Lezat

La Marta i el Jordi fent la cresta fins el cim del Lezat

La Neus llegint a més de 2.900 m !!!

Celebrant el sant de la Marta al cim del Perdiguero !!


4r. dia
Tornem al cotxe, però com que varem veure que remuntar el port d'Oo per baixar per la vall d'Estós seria molt feixuc, decidim fer-ho per la vall de Lliterola i un cop a la carretera, fer autoestop per no caminar els 6 Km que hi ha per arribar a l'aparcament a on tenim el cotxe.

Refugi del Portillon / Carretera de Benasc

Sortim del refugi i en 1h10' arribem de nou al coll inferior de Lliterola i comencem el descens fins el llac de Lliterola. Com que no sabíem per on baixava el camí, seguim les indicacions d'una parella que ens trobem a la sortida del llac de Lliterola i remuntem uns metres per la vessant esquerra del torrent de Lliterola i anem seguint les fites que, en un principi sense perdre gaire alçada, ens portaran en 4h30' a la carretera. També podíem haver baixat pel costat dret del torrent i, en aquesta època, pel mateix torrent ja que estava cobert de neu quasi bé fins el llac que hi ha a 2.500m.

La Neus baixant del coll inferior de Lliterola.

El Jordi i la Marta al Llac de Lliterola.




A la fresca d'una cova sota la congesta de neu !!

19 de jul. 2009

Via " La vall d'en Bas". Pirineu - Ull de Ter - Gra de Fajol Petit.


Avui hem fat aquesta via que jo diria que és impressionant. Podreu trobar la foto a Ressenya
Impressiona arribar a dalt i mirar avall i veure una paret llisa i vertical, i impressiona arribar a peu de via i veure una paret llisa i vertical. De fet és la mateixa impressió que varem tenir quan ens varem acostar al peu de la via " El Camí del tro" de la sud del Pedra, i com ens va passar en aquella via, un cop t'hi poses, vas trobant presa i bon canto que et permeten anar guanyant metres i fer una via que et deixa molt bon gust de boca.

1a tirada, només 3 bolts. No és difícil però has d'escalar molt entre bolt i bolt.
2a tirada, algun bolt més. Pots posar un alien, però també has d'escalar molt. Hi ha uns metres molt finets que es superen en adherència.
3a tirada. primers passos de 6a, que jo diria que son de 6a+. Es poden fer en A1. la continuació és de 5+ amb molta distancia entre els bolts però vas trobant presa.
4a tirada, Inici impressionant, cal superar un sostre, fer un flanqueig molt aeri i superar el segon sostre. Els passos son més impressionants que difícils. Es poden posar varis aliens al llarg de la tirada.
5a. tirada. 2 bolts i 1 químic. Segueix la tònica de molta distancia entre assegurances, però la dificultat decreix.

En la darrera tirada hem vist uns altres parabolts uns metres a l'esquerra de la nostra via.
Sembla que pot ser una nova via que acaba en la mateixa darrera reunió de la via que hem fet avui.

Nosaltres no hem rapelat la via per anar a peu de via. A la dreta hi baixa una canal amb marques vermelles que et porten al inici de la via de forma més ràpida.

Via molt recomanable, equipada amb bolts però amb molta distancia entre assegurances. Bona roca i entorn ........impressionant.

L'aproximació es fa en una hora i cal vorejar els contraforts rocosos de la foto i que es veuen des de la pista d'esquí " el xalet"

Quan es baixa per la canal que porta a peu de via, es pot veure la paret en tota la seva extensió.

R0. Vista dels primers metres de la via
El Jordi fent la segona tirada.
El Jordi a la sortida de la R3, superant el primer sostre.

Foto del cim després d'haver fet una molt bona via !!!