Palestra excursionista

Avui m'ha arribat un mail amb un enllaç que d'entrada he trobat interessant, ja que vol portar a la palestra allò que tots ens estimem, la muntanya i el seu entorn.
A mi el manifest m'ha semblat interessant pel fet que enceta un debat en un tema que sento proper i, tot i que no tinc prou informació per saber si els seus autors tenen molta o poca raó, suposo que això donarà peu a que els responsables de la FEEC també ens donin el seu punt de vista al respecte dels temes que es toquen.
Però millor que cadascú el llegeixi, opini i decideixi si és o no interessant, que d'això es tracta.

Salut i fins aviat.

http://palestraexcursionista.wordpress.com/manifest-de-palestra-excursionista/#contact-form-94

Vilanova de Meià. via "Peque Mantecas"

Aquest diumenge vaig sortir amb l'Eduard i, tot que en un principi havíem quedat per anar a Montserrat, finalment ens vàrem dirigir a Vilanova de Meià per pujar a la Pala Alta a fer la Via "Peque Mantecas" que feia temps que ambdós teníem a la llista de pendents.
La via està força equipada però cal portar friends i tascons per millor-ne la protecció en totes les tirades.
La 1a tirada és una fisura molt vertical de roca vermellosa que jo vaig fer de segon amb molts passos d'Ao.
La 2a tirada té un pas extraplomat molt maco, amb bona presa per a superar-te.
La 3a. tirada puja per un diedre molt maco que cal equipar. Tirada sense cap assegurança.
La 4a. tirada comença amb un pas difícil en el que jo no vaig tenir prou força per superar-lo en lliure i vaig fer en A1. Continua amb una placa de roca brutal fins que ens els darrers metres, un tram sense preses de peu i una panxa molt vertical,van fer-me fer més passos d'A1.
La 5a. tirada és pot fer bé si et refies que una gran llastra que hi ha no caurà, i tibes fort fent uns passos de bavaresa.
La 6a. tirada té uns metres inicials molt macos que has d'anar protegint i un tram final molt díficil, assegurat amb 2 bolts i 2 pitons i que jo vaig fer en A1 fins que vaig caure per falta de piles ( se'm tancaven els dits tot sols)quan em quedaven 5m per arribar al cim.

Via amb una primera tirada que no em va agradar, però que en conjunt és maca i recomanable ( tot i que a mi em van faltar piles per gaudir-la més).

En els darrers metres de la via vaig patir una caiguda, en la que em va quedar el peu trabat en l'estrep en caure endarrera, i em vaig fer una forta distensió del tormell que deseguida se'm va inflamar molt i em va impedir continuar escalant, ja que no podia posar el peu a terra.
A causa del dolor em vaig marejar i tot seguit vaig vomitar. Estava realment fotut però l'Eduard em va animar perquè muntés una reunió i ell pogués pujar fins el meu costat. Deprés de passar-m'ho força malament, ja que no tenia esma per a fer res, vaig aconseguir recuperar la corda de l'Eduard i, un cop tots dos a la reunió improvisada a 10 m. del cim, l'Eduard va trucar al 112 i en 15 minuts va arribar l'helicòpter dels bombers per treure'ns de la paret.
Amb una sortida de la paret molt espectacular penjat de la grua de l'helicòpter, veient com l'Eduard i un bomber es quedaven molts metres per sota, i un ràpid vol fins a Tremp, a on em van enguixar el peu, es va acabar, per sort força bé, un dia que havia anat molt bé i que es va complicar quan ja li teniem el peu al coll a la " Mantecas"

L'Eduard treballant de valent en la primera tirada.


Pujant, amb molts A0, aquesta difícil 1a tirada.

Iniciant el pas extraplomat de la 2a tirada.

L'Eduard fent el bonic i vertical diedre de la 3a. tirada.


Tibant fort a la sortida del diedre.

En la vertical placa de la 4a. tirada. En un tram de roca brutal !!

L'Eduard tibant de valent abans d'entrar a la R4.

A la meitat de la darrera tirada. Uns 20 metres que cal equipar però que son molt agraïts de fer.

Terradets. via Amanita Moscata.

Aquest dissabte vaig sortir amb la colla dels "Momies" que són de Barcelona i Badalona. El Francesc Suñol, el Jordi, El Panyella, el Josep, L'Antoni i el Joanet. Va ser un dia en què vàrem escalar i riure molt. Ens vàrem trobar al bar Esport de Bellcaire d'Urgell, un bar ple de caçadors i ara ja sense fum, on no solament s'hi menja bé sinó que el Suñol i l'Antonio i tenen ullada una "noia" que els sembla que te certs encants ¡¡
Quan arribem a la font de les Bagasses hi fa un vent glaçat i la colla decideix que dues de les cordades anirem a fer l'Amanita Moscata, a on ja hi toca el sol, mentre que en Panyella i el Josep es queden a fer la CADE ( a la segona tirada els arriba el sol i ja poden escalar millor).
Després de fer l'aproximació d'uns 30 minuts i un cop a peu de via, l'Antoni comença la primera tirada, la més dura de la via i en Jordi, per no esperar-nos tant, comença la via entrant per la dreta, en la que era l'entrada original, que 20m més amunt enllaça amb l'altra recorregut.
Aquesta entrada és més fàcil però cal equipar-la i aquí se'ns hi va quedar un friend d'en Suñol que no vàrem poder recuperar.
Aquesta via està ben assegurada, és molt mantinguda i jo hi afegiria mig grau a la graduació que marca la ressenya, així per exemple el 5+ de la segona tirada el vaig trobar molt difícil i obligat, i l'extraplom de la 5a tirada jo li posaria 6a+. Tot i això aquestes son apreciacions molt personals, fetes tenint en compte que els passos dífícils els vaig fer en A0 o A1 i per tant la meva opinió es subjectiva.
Jo vaig tenir la sort que, en el sorteig de les tirades, em va tocar de fer de primer la 3a. i la 4a. tirada, que són lés més fàcils i a on no cal fer cap pas d'artificial. Vaig gaudir molt amb la roca compacta i vertical que tenen, i reforçant les poques assegurances que hi ha en aquestes tirades.
Un cop acabada la via, com que no vàrem saber trobar la reunió de la via "delincuentes" que puja per la dreta, vàrem rapelar d'una sabina on hi ha vàries bagues i un maillon. Amb 3 ràpels, un de 50m, un segon de 55m i un darrer de 50m, vam anar a parar a una feixa que hi ha a la dreta de la via, a l'alçada de la R2, i des d'allí ja es pot tornar caminant al cotxe.
Nosaltres vàrem arribar quan ja començava a fer-se fosc i un cop al cotxe vam veure un frontal encara a la paret, que suposem que era de la parella que va fer la via Cràpules, i a qui potser els va costar trobar el camí de baixada.
A la tornada, l'Antoni ens va posar un cd amb cançons d'època, " Kumbaia" , "Paf era un drac màgic" i altres per l'estil, que ens van fer riure, tot i que en el fons ens van agradar, perquè la majoria dels que anavem a la furgona érem un autèntics "kumbaias".
Jo, que em pensava que era un autentic "cremat" vaig haver d'acceptar que l'Antoni, el Jordi i el mateix Josep m'igualen o fins i tot em superen !!.
En definitiva, va ser una jornada d'escalada molt maca en companyia d'una colla amb qui espero tornar a escalar tan aviat com pugui.
Avui estic a casa amb el peu enguixat, fruit d'una caiguda d'ahir en els darrers metres de la via Peque Mantecas de Vilanova de Meià, però això ja ho explicaré en el proper post.

L'Antoni fent la primera tirada per la variant de 6a i el Jordi entrant pel diedre de la via original.

El Joanet i el Jordi a la segona tirada.

El Joanet, El Jordi i el Suñol a la R2.

Els 3 components de la meva cordada vàrem fer la R3 en una reunió de la via que puja per la dreta ja que l'altra estava ocupada pel Joanet i aquesta era més cómoda.
L'Antoni fent la 5a tirada un cop superat l'extraplom dels primers metres.
Les dues cordades de l'Amanita a la font de les Bagasses tot esperant al Panyella i al Josep que encara no havien arribat.

Collbató, Sant Joan, Collbató

Avui la previsió del temps era dolenta i, com que no semblava possible escalar, amb La Neus hem sortit de casa per anar a caminar. Un cop a Collbató, ha resultat que el dia era esplendit i per tant la passejada ha estat preciosa.
Aquesta volta surt dels 417m, a l'alçada de l'aparcament que hi ha a la pista de la Vinya Nova/ Serrat del Muntaner i arriba als 1.036m d'altura de l'Ermita de Sant Joan, fent 9,5 Km i 665m de desnivell acumulat. Hem tornat al punt de sortida pel camí de les bateries.
Trobareu el track al Wikiloc.
Quan portem 3/4 d'hora caminat s'arriba al punt a on el camí es desdobla. A l'esquerra aniriem cap el cor de la Plantació i al mirador del camí de St. Jeroni. Nosaltres prenem el de la dreta que continua seguint les senyals blaves i que ens portarà a Sant Joan

Abans d'arribar a Sant Joan, es poden veure els cims de les agulles blancs de neu per la nevada d'aquesta nit.

L'Ermita de St. Joan, després d'1 h i mitja de pujada, aquí comença la baixada per tornar de nou al cotxe, en 1h i 1/4, tot anant a buscar el camí de les bateries.

Ager. El Reverso Tenebroso / Esperó Badalona

El dissabte, amb un fred que pelava, varem pujar a Àger per fer la via "El Reverso Tenebroso" i un cop a la feixa, sortir per les darreres tirades de " l'Esperó Badalona".
Tot i que estàvem sols a la paret, varem fer dues cordades i ens varem posar a la mateixa via. Això, que d'entrada pot semblar una ximpleria, ja que la segona cordada s'havia d'esperar a que la primera fes la tirada, va resultar encertat ja que varem anant fent-nos companyia i sobretot perquè el Juan Carlos va poder recuperar un friend que, ni jo ni el Joan Asin, havíem pogut treure d'una fissura.
La ressenya de la via que portavem parlava de roca brutal, i un cop feta la via, el Manel i jo varem opinar que la roca era brutal en alguns trams i "bruta i tal" en d'altres.
Aquesta és una via en la que fas força Ae si no tens molt de grau.

La via està assegurada amb burils en bon estat i algun pitó a la 1a tirada.
La via comença 10 o 15 metres a la dreta de l'Esperó Badalona i te un buril a peu de via que marca l'inici.

1a. tirada: 35m. V, A1e. El primer buril està a 10m i això i la roca no gaire agraïda fa que arribar-hi sigui una mica exposat. Un cop allí es fan uns passos d'A1e i la resta de la tirada es fa en lliure. Cal navegar una mica per trobar els punts febles i algun pitó amagat. La roca és regular.

2.a tirada: 20m V, A1e. Surt a l'esquerra amb una roca regular i arriba a un tram de roca molt bona, llàstima que calgui flanquejar amb passos d'A1e una mica forçats cap a l'esquerra per entrar a la reunió.

3a. tirada: 35m V, A1e. Tirada que fas quasi tota en artificial fàcil per la proximitat dels burils. Reunió a sobre d'un arbre.

4a. tirada: 45 m V, V+, A1e. Aquesta tirada te la roca molt bona i et permet fer en lliure força metres, tants com el teu grau estigui assolit, ja que comença amb passos de V i va incrementant la dificultat. Entrada a la reunió amb un pas de sostre una mica forçat.

5a. tirada: 30 m III, V+ . Aquesta tirada és de tràmit. surts per l'esquerra i entres en una zona de roca solta i arbres fins arribar a un curt tram de roca molt llisa a on hi ha un pas molt difícil que es pot fer amb un A0.

Un cop a la feixa, nosaltres varem caminar uns 40 m a l'esquerra fins a trobar la R.4 de la via " Esperó Badalona" per tal de sortir per aquella línia.

6a. tirada : 45m V, 6a. Puja per un esperó de bona roca que t'obliga a escalar 6a o a fer trampes de tot tipus, com vaig fer jo. Arribes a una feixa i trobes la reunió caminant 10 m fins la paret.

7a. tirada: 45m V, IV A1e. Comença fent una bavaresa molt maca i vertical, fas un tram fàcil i et trobes amb una placa molt llisa a on cal fer 2 passos d'Ae abans d'arribar al cim.

El Joan Asin un cop fet els 2 passos d'Ae de la 1a. tirada.


Un servidor en el diedre de la 2a. tirada.

El Joan Asin iniciant la 2a. tirada i la cordada del Juan Carlos, Felip i Manel fent la 1a.

El Joan Asin en els passos d'Ae de la 3a. tirada

Escalant en lliure els metres inicials de la magnifica placa de la 4a. tirada

Escalant la 6a. tirada a la via de l'Esperó Badalona"

La cordada més el Felip, que s'hi va afegir per fer el darrer tram.

" Via Alba...oi? "

Aquest dissabte vaig acompanyar al Jordi Martínez al Serrat dels Monjos a acabar d'obrir una via en la que ell estava treballant. En dos dies anteriors, i amb l'ajuda del Kiki, ja havia equipat les 4 primeres tirades i ara volia acabar-la i sortir per dalt.
El nom que porta la via és una expressió habitual de la seva filla Alba i, tot i que de moment no podrà portar-la a fer la via perquè és massa petita, segur que li farà molta il·lusió.

La via comença uns 100m a la dreta del "Torrent Fondo", abans del gran sostre que presideix la zona i per on hi puja la "via del peluts". Al peu de via hi ha el nom escrit a la roca i una A gravada. Com que a la part alta de la via no hi ha cap reunió amb parabolts, hi trobareu el nom de la via escrit a les R per facilitar la identificació del traçat.

Material: La via està equipada amb parbolts, pitons i alguna baga en arbres o ponts de roca. Per repetir-la caldrà portar el joc de friends, ja que en els trams fàcils les assegurances allunyen i caldrà reforçar la R.9 i muntar la R.10.
Pel que fa a la roca trobarem de tot, com és habitual a aquesta zona. Trams de roca bona i compacta, i trams de roca delicada i llastres apunt de caure. Cal que el pas de les cordades sanegin la via, però heu de tenir en compte que totes les pedres que caiguin van directes al camí que passa pel peu de via i que és molt perillós ja que aquest camí sol estar força transitat.
La via veu trencada la seva continuïtat per un tram d'uns 80 m a on caminarem per un esperó de roca per anar a cercar la part superior, tot i això la part de dalt també és força interessant.
La via, tot i la seva llargada, és ràpida de fer i en unes 4 o 5 hores podem acabar-la si anem per feina.
Amb posterioritat a la publicació d'aquesta ressenya, he rebut informació d'una via oberta l'any 2004 pel Pau Tomé i l'Amadeu Pagés " la Porta dels Somnis" que en la seva 4a i darrera tirada passa, en el tram final, per la mateixa placa que aquesta via, i per tant comparteixen recorregut. El Sergi Parcerises, que també ha escalat la via Alba...oi? n'ha fet una ressenya.



Descens: Un cop arribats a la part més alta de la paret, darrera nostra veurem la creu del "Mirador de la Creu". Haurem de pujar resseguint la carena en direcció a l'esmentada creu i quan haguem pujat uns 200m i la carena planeja abans de començar la pujada final a la creu, una gran fita ens marcarà el punt a on hem de baixar en diagonal a la dreta i anar a buscar el camí que trobarem 50m per sota ( perdem uns 15m de desnivell) Un cop al camí, aquest ens retornarà a peu de via i amb 1h15' arribarem a l'aparcament de la zona de picnic de la Codolosa.

1a tirada. El Jordi a la R1.

2a. tirada. Fent el sostre. A2e

3a. tirada. Sortida de la R2

4a. tirada.

5a. tirada. darrera de la 1a part de la via. El Jordi en el pitó que assegura aquesta tirada fàcil.
En aquest punt, la via creua o coincideix amb una via anterior " La Porta dels Somnis" que puja per la seva esquerra.


6a. tirada caminant. Veiem la continuació de la via a la part alta.

7a. tirada. R6 comoda. 1 unic parabolt a la tirada.

8a. tirada. molt maca.

9a. tirada. Sortida vertical de la R8.

Espectacular pont de roca de la R.9

10a. tirada. ultima en la que escalem. Caldrà muntar la R.10

Final de la via. Tirada que es fa caminant excepte els 5m inicials en els que cal grimpar.

La Plantació. El Rave i la Campana

La ressenya la trobareu a la web de la Noche del Loro

Avui amb el Mingo i el Josep Anton hem pujat a la Plantació amb la intenció d'encadenar 3 agulles. La primera havia de ser el Rave, però com que no hi tocava el sol i feia un vent molt fort i molest, hem pujat fins la Miranda de la Campana a fer l'aresta Brucs, però, un cop hi herem posats, l'hem deixat per un altre dia perquè el poc equipament que hi ha ens ha semblat que la feia molt exposada.
Així que hem tornat a baixar al Rave a fer la Tambores de Guerra, i ens ha agradat molt.
La 1a. tirada no te gaire historia, però la segona tirada és molt maca, especialment en el tram en lliure que te una roca brutal.
Via equipada amb parabolts.
Via molt recomanable.

El Mingo penjat com una llangonissa assegurat pel Josep Anton.

El Mingo i el Josep Anton al cim del Rave, i jo fent els metres finals en lliure. Foto del Pere-Joan que estava escalant la campana.


Els 3 dalt del Rave, fotografiats per una cordada que també hi va pujar per l'altre costat. Sembla un cim petit però com deia el Mingo, hi podia cabre un equip de futbol !!!

La segona via, la normal de la Campana és una altra historia.
La linia per on puja la via és molt atractiva i lógica, però la roca de la primera tirada és d'aquella que fa por i que no dona gens de confiança.
Les assegurances son velles i justes, tot i això, i per sort del que va de primer, la via és deixa assegurar amb friends i tascons.
La segona tirada és curta, fàcil i amb bona roca.
Per mi, atesa la roca que te, no és una via de les recomanables, però les opinions son molt personals i segur que hi ha qui hi gaudirà molt.