Agulles: La Boteruda i la Saca Gran

Aquesta tarda del dimecres he tornat a Agulles acompanyant al Joan i al Toni. Passejar i escalar a agulles entre setmana, amb bona temperatura i força tranquiltat , és un plaer que ve molt de gust assaborir i compartir.
Les dues agulles escalades son força interessants. La Boteruda, tot i ser fàcil, te un pas molt vertical que et demana decisió a apretar una mica. Uns primers metres ben assegurats et porten a una reunió opcional i al pas més difícil de la via. Pots fer-ho per la dreta de la reunió, a on un espit assegura el pas i, al no ser tant desplomat, sembla més fàcil. o bé pel mig de l'aresta a on cal estirar-se per trobar molt bones preses que t'ajuden a fer el pas.
Tot seguit es xapa un nou espit, que és el darrer de la via, almenys jo no en vaig veure cap més, i a pel per terreny fàcil cal arribar al cim d'aquesta bonica agulla.
Un rapel de 10 m d'un sol espit ens deixarà al camí d'agulles.
Via recomanable.

A continuació anem a la Saca Gran a fer la via Estephanie. Aquesta via te 3 tirades però es poden empalmar les dues primeres, tal i com va fer el Toni. Els primers metres son molt finets i si no et col·loques bé, diries que estàs fent un V+. La unió de les dues tirades fa que sigui una escalada llarga, amb passos fins i verticals en els 2/3 inicials i més suau i fàcil al final.
La segona tirada és realment difícil i cal portar una tramposa per poder xapar el quart espit i poder fer A0, o del contrari ens caldrà penjar un estrep. La sortida te un pas de V+ que és la cirereta final i que et deixa bon regust de boca.
Via Recomanable.

Primers metres de l'Aresta Brucs de la Boteruda

En els pas díficil, per sobre de la R.1 ( opcional)

El Toni lluitant amb la finura dels primers metres de la via Estephanie.

El Joan sortint del tam més difícil de la darrera tirada.

Els 3, molt contents dalt del cim de la Saca

Montserrat. 5 agulles

Aquest cap de setmana vaig anar a agulles. El dissabte amb el Xavi Solà varem fer les 3 primeres agulles, i el diumenge hi vaig tornar amb l'Aina i varem fer la Carnavalada i la Corona de la Reina.
Han sigut unes escalades sense massa dificultat tècnica però en algun cas amb un cert compromís per la roca i les poques assegurances de les clàssiques Arestes Brucs.

1a. A la Miranda de les Bohigues varem fer la via "Daniel S.A." que ja havia fet un parell de vegades anteriorment, vaig trobar-me la R0 desequipada i algun tram de roca amb llastretes que calia controlar. Jo vaig empalmar la segona i tercera tirades i, com sempre, vaig trobar que hi ha un pas molt finet a la meitat de la 2a tirada.

2a. Al Gep llarg varem fer una via que comença a la cara Oest i que va a cercar l'aresta Brucs. Jo aquesta no l'havia fet i trobo que és ideal per iniciar a la gent en vies de més d'una tiirada. Es fàcil i està equipada amb espits i bolts. Te una reunió intermitja que nosaltres no varem fer.

3a. A la Peluda hi varem fer l'aresta Brucs. Jo mai havia escalat aquesta agulla i per tant ja la tinc al sac. Te uns metres força verticals i, com era d'esperar, només trobes 2 o 3 burils en tota l'aresta.

4a. El diumenge amb l'Aina varem fer la Carnavalada. En els primers metres veus una expansió molt vella però després, si no tens molt bona vista, et pots saltar el cap de buril que hi ha uns metres més amunt i com jo, et trobes pujant per una aresta que tot i ser fàcil, te la roca delicada i a on no pots caure. La R1 te uns quants burils i uns metres més amunt trobes un parell de bolts que fan l'escalada segura fins a la R2. la 3a tirada està assegurada per 2 ferros vells i 2 bolts que fan que no pateixis, tot i tenir els metres més difícils de la via.

5a. Finalment varem fer l'Aresta Brucs de la Corona de la Reina. 20 metres de roca delicada sense cap assegurança fins arribar a una sabina i després, ja més tranquil, 10 m més i reunió en una Alzina des d'on rapalarem.

Ha sigut un cap de setmana prou aprofitat que m'ha permès fer 4 vies que no coneixia, i escalar a 3 agulles que no havia fet.

El Xavi fent la 1a tirada de la DaniS.A.

Inici de l'Aresta Brucs a la Peluda

Inici de la Carnavalada. Una pintada mig esborrada que jo vaig repassar.

l'Aina pujant per la Carnavalada

Darrera tirada de la Carnavalada, abans del pas de V.

La primera assegurança a la corona de la Reina

l'Aina iniciant el rapel i una cabra en el cim de la Reina, que uns moments abans estava al cim de la nostra agulla i que, en solo integral ( no portava corda ni casc) va baixar de la nostra agulla i va pujar a la del costat !!! quina cabrona .... i lo bé que escalava...

En btt per Menorca

Pedalant o empenyent la bici pel "camí de Cavalls"

Aquestes festes de Setmana Santa varem anar a Menorca i, un dels dies vam llogar 6 btt a Ciutadella per fer una ruta molt maca pel sud de la illa. Varem sortir de Ciutadella per anar per un camí asfaltat fins a trobar la costa sud i, tot vorajant-la i resseguint trossos del "camí de cavalls", arribar a la cala Turqueta. A continuació la nostra idea era arribar per pista a la cala Macarella, però ens varem trobar que la pista estava barrada i finalment i varem anar per carretera fent una volta força gran.
La ruta te 48 km i 400 m de desnivell acumulat
Trobareu el track de l'excursió a Wikiloc

A cavall per Menorca

Menorca és una illa espectacular i, en aquesta època, molt verda i frondosa. Una ruta a cavall cavalcant per les platges verges del nord de la illa és una manera inoblidable de conèixer aquest tros de paradís.

La Cova dels Pardals

Una de les activitats d'aquests dies va ser una passejada per la costa sud de Menorca resseguint el " Cami de Cavalls" fins a trobar la cova dels Pardals. Va ser una excursió, fàcil i ràpida, de 8 km que ens va permetre tenir un primer contacte amb la illa i poder gaudir d'un mar picat que semblava voler envair la costa.
Trobareu el track a Wikiloc.

passajada amb la lluna plena

Coll de Pal, Niu de l'Àliga, Coll de Pal

Un cop més , aprofitant la lluna plena, vam pujar al cim del Niu de l'Aliga a sopar metres es ponia el sol i baixar a la llum de la lluna plena.
Aquesta vegada, tot i que per la cara nord encara hi havia neu a les pistes, nosaltres vam pujar sense neu per la cara sud, amb una tarda nit molt bona i amb una llum de la lluna espectacular.
Aquí trobareu el track d'aquesta tranquil·la excursió que amb una 1hi 15' et permet arribar al Niu de l'Aliga, després d'haver fet encara no 500m de desnivell acumulat.

Arrerglant vies de la Codolosa

Aquest diumenge, després de tornar de passar uns dies a Menorca, em quedava una tarda que no pintava gaire bé pels núvols amenaçadors que pressagiaven pluja. Amb el Miquel havíem quedat abans de marxar que el diumenge aniriem a escalar i , sense fer gaire cas dels núvols, ens varem dirigir a la Codolosa. Al arribar a Collbató va començar a ploure i mentre ens preparavem varem saludar al Xavi Martin, que ja tornava al cotxe, i que ens va anunciar que pensava restaurar "la via del Xavi", que va obrir al serrat de les Garrigoses, al costat de "l'Aranya".
Com que la tarda no pintava gaire bé i jo tenia feina pendent en dues de les vies que havia obert, atenent als comentaris que m'havien deixat els que les havien escalat, varem decidir anar-hi a treballar.
Primer varem escalar la via Esperó Blocaire. Per evitar els trams més exposats, hi vaig posar un parabolt més a la primera tirada i un parell a la tercera, a on la roca no és gaire bona i les assegurances hi estaven força allunyades.
A la segona tirada el Miquel va recargolar un bolt que estava fluix i reclavar el pitó que sortia massa. I tot i que les assegurances allunyen abans d'entrar a la reunió, com que hi ha una bona fisura per posar-hi un friend, no la varem equipar més.
A continuació varem pujar a la via "el Balcó de la Codolosa". En aquesta via hi varem posar un espit a l'inici de la primera tirada i un bolt a la sortida del Ae de la segona tirada, a on en cas de caiguda podies picar al terra.

Ara crec que les dues vies han quedat molt millor. Aquells que aneu a fer-les ja em direu que en penseu,

Salut i a tibar.