29 de maig 2011

Pedalant pel Vallès Oriental. Cardedeu

El diumenge passat varem anar al Vallès Oriental, a on la Pilar i el Jaume ens esperaven per fer una volta molt maca pels voltants de Cardedeu. Trobareu el track a Wikiloc
El recorregut és de 25 km i combina trams de carretera asfaltada, pistes de sauló, corriols ombribols i un petit tram d'un corriol que no és ciclable.
Les pujades son curtes però intenses i per tant, encara que la volta és curta, no és per fer-la amb canalla ni gent poc habituada a anar en bicicleta.


El paissatge del Vallès Oriental, tot i que ha perdut la verdor de fa unes setmanes, continua sent preciós.





"Campions"






El divendres vaig anar a la Codolosa i amb la col.laboració del Miquel vaig començar a obrir les dues primeres tirades d'una nova via que puja a la dreta de "La Rampa"
Tenia molt clar per a on havia d'anar la via, però dubtava de si aniria massa propera a les altres vies.
El que si tenia clar és com s'havia de dir la nova via : " Campions" ja que aquest cap de setmana el Barça jugava la final de la lliga de campions i estava segur que la guanyaríem ( tot i que com a bon "culer" no vaig estar tranquil fins a la fi del partit )
El dissabte, vaig acompanyar al Joan Asín i al Jaume a acabar d'equipar la "via dels Indignats" que el Joan ha obert a l'esquerra de la Rampa i, un cop acabada la feina, el Joan em va acompanyar a mi per acabar la 3a. tirada de la via " Campions"

La primera tirada. 35 m. V. Puja per un diedre de blocs que hi ha a la dreta de la Rampa i a l'esquerra de la Full Equip. Veureu un parabolt i pont de roca a uns 10m. Aquesta tirada acaba coincidint amb la rampa a l'alçada de la 1a. reunió i la ressegueix durant uns metres fins a la 1a Reunió de la via Campions.
La segona tirada. 15 m. Ae. V+. Comença amb un pas molt vertical equipat per fer-lo en Ae i continua per una placa molt maca i amb bona presa fins a la R2.
La tercera tirada. 20 m. IV+. Va a buscar una gran llastra que fa una mica de basarda, i puja per un esperó amb roca delicada però molt assegurada.

Via Campions.
70 m. V+ Ae equipada amb parabolts de 8mm i 10 mm i dos ponts de roca.

Descens. Es pot rapelar la via o bé continuar grimpant fins a trobar el corriol que ens portarà a la drecera del Fra Garí.

Equipant la 1a. tirada
El Joan Asín testant la 2a. tirada


El Joan arribant a la R3.

26 de maig 2011

Equipada una zona d'iniciació a Gorros




La FEEC i el Patronat de Montserrat han equipat una zona d'iniciació a l'escalada a la Miranda de Sant Joan.
Segons informa la FEEC, com que encara no s'ha fet la inauguració oficial d'aquest nou equipament, encara no n'han donat més dades al respecte dels graus de les vies, però diuen que van des del IV fins el 6c i Ae.
Salut i a tibar

Pedalant pels castells de la Segarra.

Aquest diumenge hem fet una volta de 50 Km i 570 m. de desnivell acumulat tot resseguint els castells de la vall del Sió a la comarca de la Segarra.
Aquí en trobareu el track

La ruta, que l'hem iniciat i acabat al petit poble de Castellnou d'Oluges, passa pels castells i pobles de Malgrat, Castellmeià, el LLor, Guissona, Castell de les Sitges, Florejacs, Les Pallargues, Sisteró, l'Aranyó. Castell de Montcortés i la Cardosa.

És una volta llarga, però planera, a on el desnivell és fa de forma progressiva i unicament trobarem un parell o tres pujades que no van fer que les bicioses paressin de "xarrar"












21 de maig 2011

Agulles. Aresta Brucs del Dumbo.

Ressenya de l'Eduard

Avui amb el Xavi Solà hem anat a fer l’aresta Brucs del Dumbo. Llegint diverses ressenyes dels blocs vaig tenir clar que era una via que calia fer. Tothom explicava que era una via molt maca, amb bona roca, poc asseurada però amb una dificultat assequible. I ara que l’hem fet opino que tenien raó. En la majoria de comentaris que havia llegit també es comentava que les assegurances de la via eren velles i que els hi convenia un canvi. Així que varem decidir agafar el trapant i restaurar la via.

De fet unicament hem posat un parabolt a cada reunió i n’hem tret el burils més vells i atrotinats. A la segona tirada hem canviat l’unic buril que hi havia per un parabolt i a la segona també hem canviat un buril vell per un parabolt, els altres estaven encara prou bé i no els hem canviat, tot i que el Xavi ha eliminat un parell de burils vells , que han saltat només tocar-los, del forat que hi ha a sobre de la 2ª. reunió. ( encara n’hi han quedat 2 ) Ell opina que també hauriem d’haver canviat el darrer espit de la via, però a mi m’ha semblat que estava prou bé.

Per escalar aquesta via cal estar atent i cercar la millor línia a seguir tot calculant cada moviment, ja que les assegurances no estan a tocar, i alguna, com el clau de la segona tirada, costa de veure.

Un cop arribes al cim de l’agulla, tens aquella agradable sensació d’haver escalat una via molt maca, no massa difícil, però potser per això, molt plaent i gratificant.

1ª. tirada: Jo diria que te algun pas de III+. Continua sense cap expansió. En els primers metres es pot llaçar un marlet i colocar un friend mitja. Més amunt podem llaçar un altre merlet, no gaire bo, que ens permet arribar a la R1 més segurs.

2ª. tirada: Es flanqueja a l’esquerra a cercar un bon marlet per llaçar i per sobre d’aquest, en un altra gran presa, es pot colocar un tascó petit. Uns metres més amunt hi ha un parabolt i 4m més amunt un pitó amagat en una fisura que ens queda a l’esquerra i que assegura els darrers metres fins la reunió.

3ª. tirada: Se surt a la dreta a xapar un espit d’una via que creua l’aresta Brucs i arribem a un gran marlet que podem llaçar. A sobre i trobarem el segon bolt substituit de la via, que assegura el pas més difícil de la tirada. Més amunt trobarem un forat a sobre del qual hi ha 2 burils junts i uns metres mes amunt, a l’esquerra, un espit. Finalment un pont de roca que es pot reforçar amb un friend, ens permet arribar segurs al cim.

Material: 6 cintes exprés. Cintes per llaçar marlets. Friends petits i mitjans. 1 tascó petit

Descens: Es desgrimpa.

Via Molt recomanable.



El Xavi en la primera tirada

El Xavi treballant amb el martell per eliminar un buril vell

Arribant al cim

19 de maig 2011

Escalada nocturna.





Aquest dimecres varem tornar a fer una escalada nocturna amb lluna plena però, la lluna, no la varem veure per enlloc !! .
Durant tota l'escalada ens varem estar preguntant a on cony era la lluna i na va ser fins que marxàvem de Montserrat i havia fet un Km amb el cotxe que la vaig poder veure, gran i lluminosa com era d'esperar. Suposo que les agulles i/o els núvols que teníem més a l'Est ens la tapaven, però encara ara no ho acabo d'entendre, je je je.
Al final va ser una escalada nocturna amb llum de frontal a la via Om mani padme hum de l'agulla de l'Arbret.
Abans, metre esperàvem que arribés el Toni, vam fer una de les variants de l'aresta Brucs de la Maquina de Tren i he de confessar que a mitja tirada, per poder superar una panxa, hi ha un pas molt finet que a mi em va costar molt.
També vam fer l'Aresta Brucs de la Podrida i, tot i que com diu el nom de l'agulla te trams de roca podrida, és una via que val la pena de fer (potser perquè va ser re- equipada amb bolts que la fan menys expo).

Una bona ressenya de la via Om mani padme hum la trobareu al bloc de l'Eduard

En definitiva va ser una agradable tarda/nit d'escalada en companyia del Toni i en Lambert, que només es va veure estroncada pel fet de no poder gaudir de la llum de la lluna i haver d'escalar amb els frontals.

En Lambert escalant a la Màquina del Tren

En Toni iniciant l'escalada nocturna quan encara hi havia una mica de llum.



En Lambert escalant en la foscor

Iniciant la darrera tirada.

Els tres noctambuls !!

16 de maig 2011

Sant Llorenç. "Crestas Tio Maria"


En aquesta visita a St. Llorenç vaig fer la via " Crestas Tio Maria" i després la Sabina Wall a la paret de la Formiguera.

La primera la tenia a la llista d'escalades pendents des de feia uns quants mesos i la segona feia poc que l'havia fet però, com que el Joan Prunera encara no la coneixia, i vaig tornar ja que és molt maca i ràpida de fer.

La meva primera intenció, quan el Joan Prunera em va trucar per proposar-me sortir el diumenge, era anar a Rubies a fer alguna de les vies que el Llorenç i el Joan hi han obert, però quan va arribar el company a Vilanova em va dir que com que s'està recuperant d'una lesió a l'espatlla li semblava que seria millor anar a fer alguna via en la que no s'hagués de tibar gaire. Així fou com varem canviar de plans, i amb un cop de cotxe ens traslladarem a Sant Llorenç.

L'Aresta del Tio Maria és una via molt equipada, a on no necessitarem res més que cintes i que convina passos d'adherencia, fisures i grans blocs. En general és fàcil però te dos punts a on la dificultat també i és present. A la segona tirada hi ha un flanqueig amb bona presa de ma però sense peus, que et fa apretar força, i a la 3a tirada , una fisura vertical a on cal encastar-hi el puny, també la vaig trobar molt difícil, tot i que no és obligada i es pot superar en A0.

Via molt equipada, ràpida i agradable de fer.


Abans d'arribar al V de la 2a. tirada.


Iniciant la 3a tirada



El Joan Prunera a la 2a tirada de la Sabina Wall


Escalant la bonica i vertical 3a tirada.