Montserrat. La Codolosa

Ressenya base treta de Kpujo

Aquest dissabte vaig anar a la Codolosa amb la colla dels "Momies" del CE de Badalona.
Vaig començar escalant amb el Francesc Suñol i el Rafa la via de" l'Avi trepador" i després vaig fer cordada amb el Jose i el Jordi per fer la via "Indignats" del Joan Asin i per acabar vam escalar una combinació de les dues primeres tirades la via de la Tribu i la darrera de la via "el Ultimo Mohicano".
En definitiva un matí ben aprofitat i a on també vam coincidir escalant amb la colla dels "avis" ( Paco Garcia, Emili, Majó, Joan .....) que no paren en tota la setmana!!!

El Francesc Suñol a la R1 de l'Avi Trepador

El Jordi i el Jose a la via Campions

Sortint dels passos d'Ae de la via de la Tribu

La cordada de l'Emili a la 3a tirada via dels campions, però fent una variant per poder rapelar per la full equip

El Jose i el Jordi a la darrera tirada de la via el Ultimo Mohicano

En Paco Garcia i la seva cordada escalant la darrera tirada del ultimo Mohicano mentre nosaltres fèiem el rapel

Pedalant per Osona. Sant Andreu de la Vola

Aquest diumenge, 5 bicioses i 5 "viciosos" vam anar a fer una ruta que, sortint de Sant Andreu de la Vola, ens va portar fins el santuari de Cabrera que es troba a 1.300 m d'alçada.
La sortida, que va ser organitzada per l'Angels i l'Enric, va ser excel·lent des del principi a la fi, amb un bon dinar i una apassionada sobretaula en la que varem arreglar mig mon.

La ruta, que trobareu al Wikiloc, puja fins el santuari per pistes molt bones i travessa fagedes espectaculars que fan que la pujada constant es faci menys dura. Per poder pujar els metres finals fins el santuari hi van haver dues opcions, els uns van deixar les bicis a l'aparcament i van pujar per les escales, i els altres van seguir un corriol que marxa en direcció Nord, passa per sota el "telefèric" i voreja la cinglera per la vessant Est fins a pujar al santuari per la vessant Nord. Per aquest camí, que puja i planeja de forma molt plaent i ciclable, haurem d'empènyer en alguna estona la bici i travessar , ja prop del cim, un tram de camí equipat amb baranes i graons (via ferrada).

La baixada del Santuari, després de fer-hi un most, la varem fer tots junts per les escales, i el retorn a Sant Andreu per un camí també molt bonic, i per una pista que, tot i no ser tant bona com la de pujada, era totalment ciclable.
La ruta fa 23 o 28 km en funció de per on es pugi al santuari, i el desnivell acumulat és de 778m,

Va ser una sortida molt maca que suposa un fort repte a superar per la Bego i el Miquel Àngel, que seran els que proposaran el recorregut de la propera sortida de les bicioses pel primer cap de setmana de desembre.

Pujant envoltades d'un paisatge esplèndid

En Miquel Àngel en el corriol de la pujada alternativa

Passant per un tram de camí equipat com una ferrada

fent un mos al Santuari de Cabrera

l'Angels i l'Enric, els organitzadors d'aquesta ruta tant guapa

Malanyeu: Via del Roc i via Badalona

Aquest dissabte amb el Jaume, el Mingo i el Quique vam pujar a Malanyeu a gaudir del paisatge, del bon temps i de l'escalada d'aquest bonic racó del Bergadà.
Vam fer dues cordades i mentre el Mingo i el Quique feien la via Montse Curtó, el Jaume i jo fèiem la via del Roc.

Per fer la via del Roc, a on hi trobem ponts de roca, algun pitó i un parabolt , cal portar friends i tascons per reforçar-ne l'equipament. Els primers metres de la via coincideixen amb els de la Montse Curtó i es poden xapar 2 espits d'aquella via. A la dreta puja la via salvadora equipada amb burils. La R1. es fa en una lleixa amb 2 ponts de roca molt bons. A la segona tirada costa de trobar les primeres assegurances que finalment veurem al iniciar la placa vertical que dona caràcter a aquesta tirada i que te un pitó rovellat a la meitat. La R2. es fa en una alzina del cim.
Via Molt maca amb una 1a. tirada molt ben trobada.

Les dues cordades pujant plegades, a la dreta el Mingo fent La Montse Curtó i a l'esquerra el Jaume fent la bonica i llarga tirada de la via del Roc.

2a. tirada de la via del Roc. A la dreta veiem els companys al final de la via Montse Curto per la que nosaltres també vam rapelar.


Un cop fetes les vies, ens varem desplaçar més a la dreta i ells van fer la via Epirimountain i nosaltres la Badalona, totes dues obertes pel Francesc Suñol.

La via Badalona comença a la dreta d'una via equipada amb burils vells. Més a la dreta i surt la via dels Senzills.
La primera tirada és la més llarga i difícil. Tot i que algunes ressenys li donen una dificultat de V+, a mi em va semblar que te algun pas més difícil. Hi trobarem un pitó que no es pot fer servir si no portes un mosquetó petit, però podem colocar un alien a sota i fer el pas assegurats.
Nosaltres vam rapelar aprofitant les cordes dels companys que van fer la via Epirimountain.
Via maca.

En Jaume a la 1a. tirada de la Badalona

Iniciant la 2a tirada

3a. tirada

La vall de Malanyeu està espectacular

Sant Llorenç de Montgai-Montroig.

El dimarts, dia de Tots sant, amb la Neus vam anar a Sant Llorenç de Montgai a fer una volta amb btt.

Vam començar anant fins el poble de Gerb i tornant a St. Llorenç per fer l'escalfament. Son 13 km totalment plans que ens havien de servir per preparar-nos per la forta pujada fins a l'ermita de Montalegre, al cim del Montroig.
La pista, que puja pel darrera de les parets d'escalada de St Llorenç, és molt bona i amb 8 Km de pujada constant i amb alguns trams una mica forts, ens porta fins a Vilanova de la Sal. Un cop a Vilanova agafem la pista que, tot i que en els primers 2 Km baixa, ens pujarà al Montroig a l'ermita de Montalegre. La pujada final, d'uns 5 Km, és forta però les vistes , un cop al cim, compensen l'esforç realitzat. Per tornar a Sant Llorenç agafem un corriol que ens deixa ràpidament a la pista per on hem pujat a Vilanova i en poca estona arribem al cotxe.
A Wikiloc trobareu el track d'aquesta bonica ruta de 36 km i 700 mts. de desnivell acumulat.

Les estranyes formacions rocoses que trobem a Gerb

Un Emú en una granja a les afores de Sant. Llorenç

De tornada a sant Llorenç amb l'embassament al costat

Pujant per la pista que ens portaria a Vilanova de la sal i amb l'ermita de Montalegre al cim del Montroig esperant-nos.

En les fortes rampes de pujada i amb Sant Llorenç al fons de la vall

Les parets del Montroig ens envolten durant els darrers metres de pujada

Per fi al cim !! Amb un temps amenaçant pluja, arribem a l'ermita de Montalegre.

La foto de rigor

Baixant pel corriol que ens permet deixar l'ermita ràpidament endarrera

Arribant de nou a Sant Llorenç de Montgai després d'una excursió realment bonica.

Agulla del Dàtil. Via "El Bacon del dàtil""

El dilluns vam quedar amb el Miquel per anar a acabar la via que el dimecres anterior havíem començat a obrir a l'agulla del Dàtil.
La boira ens va envoltar tot el dia i ens va deixar el cos humit i enfredorat, però vam poder acabar la via i tornar a casa amb la sensació de que havia quedat una línia interessant pels que facin la primera tirada en lliure i assequible pels que la facin en Ae.
La via, equipada des de sota pujant amb estreps, es pot fer amb passos llargs d'Ae i, qui l'alliberi ens en dirà el grau d'algun pas que suposo deu rondar el 6a o 6a+. La via comença pujant a uns 8 o 10 m a la dreta de l'aresta Brucs i s'hi apropa al arribar a la R1, per després marxar clarament a la dreta a buscar una lleixa a on muntar la R.2, al costat d'altres reunions de diferents vies. La darrera tirada només te 1 bolt que assegura l'únic pas vertical que hi ha a uns 5 m de la R, i puja trobant algun espit i buril vells de les vies que allí es troben per entrar juntes al cim de l'agulla, La R.3 la farem en alguna de les alzines existents.

Dades generals.

- Via: “El Bacon del dàtil” 85m Ae/IV+

- Oberta: per Joan Baraldés i Miquel Haro l’octubre del 2011

- Zona: Montserrat. Agulles. Agulla del Dàtil

- Orientació: Sud

- Equipament:, parabolts 10 mm

- Material necessari: 15 cintes exprés.

- Aproximació: Des de can Massana, cal seguir el camí que porta al refugi d’Agulles i deixar-lo abans de la pujada final, per continuar per la canal del cirerer que ens deixarà, un cop passat un tram de roca molt llisa, al peu de l’agulla del Dàtil. Per trobar el peu de la via cal deixar la canal i pujar uns 20 m a l’esquerra, per un corriol entre arítjols. ( 30’)

- Descens: Un cop al cim, trobarem una alzina amb bagues i un maillon que ens permetran fer un rapel de 25m per la vessant Nord. Aquí trobarem el camí d’agulles ( senyals vermelles). La canal que baixa per l’Oest de l'agulla, entre el Dàtil i el Pedestal del Martell, ens deixarà de nou a peu de via

1a. Tirada. 20 m, Equipada amb 15 bolts. (Ae)

2a. Tirada. 30 m, Equipada amb 7 bolts. ( IV+)

3a. Tirada. 35 m, Equipada amb 1 bolt. (IV)

Escalant per Sant Llorenç de Morunys

Aquest diumenge vam anar cap el Solsonès per fer un parell de vies del "Kutres" que que teníem a la llista de pendents d'escalar. La 1a. va ser la "via Entre Aigües" que trobarem a la vora del pantà de la Llosa del Cavall.

Aquesta via puja per uns panys de roca interessants però a on la roca encara és una mica delicada, típica de la zona, i per tant caldrà anar-hi en compte. Jo he trobat molt difícils els passos de V+ i com que no tenia prou confiança amb la roca, m'han fet suar de valent quan no es pot fer A0 !!

El Joan i el Quim preparant-se per iniciar l'escalada

El Joan fent la 1a. tirada

El Quim fent la 2a tirada

El Joan a la 4a tirada

Contents, un cop acabada la vi,a amb St. Llorenç al fons

Després de dinar vam pujar fins el santuari del Lord per tal de conèixer la zona de la " Rua del Rioig" i fer-hi una altra via dels "Kutres". Com que teníem només dues hores de llum vam escollir la més ràpida i fàcil, la via " L'esperó de la Segalla"
La via comença amb un tram fàcil, de roca dolenta, fin a una feixa a on començarem un parell de passos d'artificial i que te un pas difícil per arribar a una segona feixa a on ja continuarem amb artificial fins a la reunió. La segona tirada te una sortida que sembla fàcil, però que no ho és, i continua per una placa de roca vertical i molt bona fins que passa a l'esperó pròpiament dit a on l'escalada esdevé fàcil però la roca torna a ser delicada i humida si ha plogut fa poc.

Tant una zona d'escalada com l'altre son molt maques i, només per això, ja val la pena fer-hi una visita.