2 d’oct. 2012

Nova via a la Magdalena Superior. via " Terra Lliure"

 

Recorregut aproximat de les vies.

Fa uns mesos, quan estava amb el Manolo restaurant la via Charlot a l'ullal de la Magdalena, van aparèixer dos escaladors, el Lete i el David, per escalar la via Amistat d'Estiu a la Magdalena Superior, una via que el mateix Lete ens va dir que l'havia obert feia 30 anys. Com que varem pujar per vies paral·leles, vam poder anar parlant amb el Lete i, mentre escalava la via original cercant els pocs burils que hi ha, ens va explicar que algú havia equipat una via amb espits, a la que tothom anomenava erròniament Amistat d'Estiu, i que ell havia desequipat ja que trepitjava una part de la seva via original i també la Mingo Arenas.

En un principi vaig oferir-li la meva col.laboració per restaurar la seva via Amistat d'Estiu, però ell finalment va preferir obrir una via nova que havia de passar entre l'Amistat d'Estiu original i la Simón. Així que aquest setembre ens varem trobar per obrir des de sota aquesta nova via. La via s'inicia a la part esquerra de la rampa inicial, supera el llavi inferior característic d'aquesta agulla, i creua tot aprofitant la R1 de la seva via "Amistat d'estiu" per després anar clarament a l'esquerra i pujar per un pany de roca lliure de cap via.
Aquí teniu el resultat de la feina feta, que podria canviar si finalment hi tornem per posar algun parabolt en el darrer tram de la 3a. tirada, a on el Lete i va posar una flor de pitons que varem treure durant la 1a. repetició i una baga en un marlet.
Parlant de l'altre via, personalment crec  que, la "falsa" via Amistat d'estiu , que molta gent feia ja que estava generosament assegurada, s'hauria de tornar a equipar. Això ho vaig comentar amb el Lete i ell, que voldria conèixer als autors d'aquesta via per comentar el tema, em deia que estaria disposat a restaurar la via, respectant els trams, com el de la primera tirada, que no trepitjava cap via, i cercant una línia nova, quan aquella trepitjava alguna via pre-existent. Això però serà un altre capítol que pot tenir continuïtat en el futur.


Dades generals.

- Via: “ Terra Lliure ” 130m 6a ( V+/ A0 obligat)

- Oberta:  per Manuel Pérez i Joan Baraldés el setembre del 2012

- Zona: Montserrat. Gorros. Magdalena Superior

- Orientació:  Est

- Equipament: Parabolts, pitons

- Material necessari: 8 cintes exprés. I joc de friends

- Aproximació: Pujarem fins l’estació superior del funicular de Sant Joan i, un cop allí, en 5’ arribarem al peu de via.

- Descens: Un rapel de 55m o bé dos de 10 i 35m

1a. Tirada. 25 m ( III-), Inici de l’escalada pujant per un tram molt senzill a on no hi ha cap assegurança però a on hi  podrem emplaçar friends o tascons.

2a. Tirada. 35 m. ( V+) Comença amb un tram difícil i fi assegurat amb 3 parabolts. Superat aquests metres inicials la via continua uns 15m per una placa tombada i de bona roca fins a trobar un pitó i tot seguit fa una clara diagonal a l’esquerra fins arribar a la R.2 (3 parabolts i un pitó)

3a. Tirada. 25 m. ( V+) Comença amb uns passos molt fins a la vertical de la reunió per després fer un clar flanqueig a l’esquerra fins arribar a la R.3.(2 parabolts, 1 espit vell i un pitó)

4a. Tirada. 20 m. ( 6a ) Comença amb uns passos molt fins a la vertical de la reunió per després encarar la part més difícil de la via fins arribar a la R.3.(5 parabolts )

5a. Tirada. 25 m. ( V+) Comença amb uns passos fins a la vertical de la reunió, passa pel costat de la Reunió de l’Amistat d’Estiu i encara l’arribada al cim de l’agulla per un esperó molt vertical amb roca excel·lent.(5 parabolts )

El Lete equipant la 5a. tirada, que era la única que ens quedava per equipar aquest diumenge.



Escalant la 3a. tirada


 El David encarant el 6a de la 4a,. tirada

 Fotocim
Joan B , Lete i David



27 de set. 2012

"Via del Pi"



Foto treta de Kpujo i actualitzada amb les vies noves que hi ha a la Codolosa

Aquest setembre he estat equipant una nova via a la Codolosa a on, tot i que sembli mentida, encara hi havia un pany de paret lliure per on fer-la pujar.
La via creua en els primers metres la via  "la rampa" per anar a buscar unes plaques més verticals de la seva esquerra i continuar per terreny verge fins el cim.
La via te 3 tirades equipades per rapelar i atès que hi ha feixes en el seu recorregut i la via te uns 80 m., si no sortim caminant i la volem rapelar, s'hauran de fer 2, o millor 3 rapels per facilitar la recuperació de les cordes.
Ahir a la tarda, tot i la pluja que ens va agafar tot just començavem a escalar, varem fer la primera repetició.
Jo vaig fer cordada amb el Llorenç ( "Kutrescalador") i el Joan Asín i el Toni van pujar al darrera nostre.
Com sempre passa al repetir la via un cop equipada, t'adones de les coses que no has fet prou bé, i les opinions dels companys faran que, si puc aquesta mateixa setmana, posi algun parabolt més en els llocs a on l'escalada era massa exposada.

Ja he anat a posar algun parabolt més a la 1a i 3a. tirades ( 1 oct. 2012)

La roca, caldrà que es sanegi amb les repeticions i que la terra que encara hi ha en algunes preses, fruit de la neteja, vagi caient arrossegada per la pluja que tots desitgem que arribi.
El nom de la via li ve donat perquè es fa la 2a. reunió en l'únic pi que hi ha a la paret de la Codolosa.

Però com em recordava el Joan, també fa referencia al "partit per la independéncia" PI,  que fa uns anys es va crear per lluitar per alló que ben aviat aconseguirem per Catalunya.
VISCA CATALUNYA LLIURE.

Iniciant la via assegurat pel Llorenç

 El LLorenç atacant el pas de 6a de la segona tirada

El Llorenç a la 3a tirada i el Toni i el Joan al seu darrera

El cel es va enfosquir i ens va ploure deixant la paret una mica mullada


El Llorenç ens els passos de 6a de la tercera tirada

El Joan escalant els darrers metres i el Toni a la R.2

El Toni arribant a la R3.

Foto-cim

23 de set. 2012

Moles de Sant Honorat. via " Retiro Espiritual"




Aquest dissabte amb el Jordi, el Joanet i el Toni vam pujara Oliana per fer la seva primera incursió d'escalada a les Moles de Sant Honorat, un indret preciós que jo coneixia d'haver-hi fet una caminada fa molts anys i d'escalar la via Núria, amb l'Eduard i el Joan Asín.
Vam pujar amb cotxe fins aprop del coll de Mu, a tocar de la mola del Corb i des d'allí un corriol que va resseguint les parets per la cara sud ens porta a peu de via en uns 15' o 20'.
La via la trobarem un cop passada l'Aresta Idíl·lica, en el punt a on el camí gira 180º per travessar una torrentera. El primer parabolt és visible des del peu de via uns 6 o 7 m en diagonal a l'esquerra.
La via es caracteritza per pujar a l'ombra, ja que és una cara Oest, per la seva roca, que tot i que ja està força sanejada, sempre et dona un punt de desconfiança i per estar força assegurada.
1a. tirada: curta i sense massa dificultat et permet tastar la roca i fer-te escalar amb precaució.
2a. tirada: amb uns metres inicials d'artificial extraplomat que et fan tibar molt fort i suar de valent. Te una sortida de les que costa fer i un tram de lliure fàcil et porten a un segon tram d'artificial més fàcil i ara si amb una sortida senzilla fins la R.2
3a. tirada : en lliure fàcil però que segueix una línia que fa fer unes zetes una mica ilogiques.
4a. tirada: pas finet de sortida i ja en lliure fàcil fins la R.4
5a. tirada: te passos més finets i un recorregut que et porta fins el coll i que podria, amb un bolt més, haver pujat més recte per gaudir de la placa vertical que hi ha sobre la R.
6a. tirada: per nosaltres la més maca, comença amb una sortida encaixonada que et fa fer un pas d'A0 per poder agafar l'aresta. Tirada variada a on llaçarem un parell d'arbres i a on trobarem una curta placa vertical ben assegurada que ens va agradar molt.
Descens: la via està equipada per rapelar.

Nosaltres varem optar per baixar a peu i per tant varem continuar pujant fins l'ermita de Sant Honorat i un cop allí agafes el camí que et porta, després de baixar molt i fent una gran volta, fins el camí que passa pel peu de via. Aquesta opció no és recomanable a menys que tinguis moltes ganes de caminar i conèixer la zona o bé que pugin altres cordades per la via.
Via recomanable.

 
El Toni, el Jordi i el Joanet a peu de via.

 El Toni iniciant la via

 Iniciant la 2a tirada Penjat com una" llonganissa"

 A la recerca del parabolt en la 3a tirada

 Sortida fineta al inici de la 4a. tirada

 Sortida de la 5a. tirada . Cal anar a cercar el coll !!

 Un cop superat el 1er. pas de sortida de la R.5 farem la millor tirada de la via


 El Toni arribant a la R.6 amb la Roca del Corb i el coll de Mu al fons.

18 de set. 2012

Agulles. via " CADE " a La miranda de la Portella.




Aquest diumenge vaig anar amb el Joan Asín a repetir una via clàssica, la CADE a la Miranda de la Portella.
Aquesta és una via molt variada en tots els sentits. Amb una primera tirada d'artificial, que te una entrada a la R.1 per una fissura en diagonal amb roca trencada que no es fa gaire agradable.
La segona tirada és una xemeneia angoixant que et fa suar de valent i en la que més val que no portis res a l'esquena.
La tercera tirada és la més maca, puja per un esperó amb bona roca i les assegurances i son les justes.
La 4a. i darrera comença amb un pas d'Ae per acabar per una ressalt fàcil.

En definitiva, una via a on hi trobes de tot.

Escalant en Ae. la 1a tirada.


El Joan empotrat a l'inici de la 2a tirada.

Gaudint de la bona roca de la 3a. tirada

Superada la sortida en Ae. de la 4a. tirada


fotocim

17 de set. 2012

25 anys després.

Tota la colla dalt del cim per celebrar els 25 anys de casats


Aquest dissabte, 25 anys després d'haver pujat al Pedraforca amb amics i familiars per celebrar el nostre casament, amb la Neus varem repetir la convocatòria i, 14 valents, uns quants dels que llavors ja van pujar i alguns que encara no havien nascut, vam tornar a pujar al cim del Pedraforca.
Aquesta vegada vàrem optar per pujar per la banda de Gósol, ja que el camí és més planer i agradable fins arribar al coll del Verdet, i aixó la gent que no surt habitualment a muntanya ho va agrair. La baixada la vam fer per la tartera de Gósol, que també és més agraïda que la de Saldes, però mentre jo estava arreglant el país amb la Pilar, l'Isidre i el Manel a la cua de l'expedició, els que anaven al davant van errar el camí !! Així que vam acabar baixant per un altre indret més directe, però amb el camí més desdibuixat i relliscos, per acabar sortint a la carretera a 1km abans de Gósol !!

A la pujada vam coincidir amb la colla del CE de l'Aliga que celebraven els 60 anys d'un dels seus components i a on hi havia el Joan Asín i la Montse, i a on vaig poder saludar a companys de la "blocesfera" al de la panxa trepadora i al Jesus "el manyo".

L'excursió va ser un èxit i, entre rialles, converses de política i alguna esbofegada durant la grimpada, finalment varem arribar al cim. Allí, amb l'estelada a la ma, varem fer-nos la foto per recordar la trobada.
Després de menjar una mica iniciàvem la baixada i, després del "despiste" esmentat, arribàvem a la carretera a on el Toti, el Manel i el Xavier es van ocupar de "rescatar" als expedicionaris i portar-nos a font Terrers.
A la font el Jordi ja ens hi esperava amb tot el menjar que la Neus " sota la meva estricta supervisió" havia estat preparant durant tota la setmana.
Els 24 que finalment ens varem aplegar a Font Terrers vam poder gaudir d'un dinar molt complert, que va agradar a tots els assistents i que va fer feliç a la Neus, ja que hi havia esmerçat molt de temps i il·lusió en preparar-lo.
El millor de la jornada, ja que no hi va haver res que anés malament, va ser poder retrobar-nos i aplegar al nostre costat a familiars i amics.
Aprofitant l'avinentesa ja vàrem fer la convocatòria per celebrar el 50e. aniversari d'aquí 25 anys, però com va dir el Manel, en farem d'altres abans per no haver d'esperar tant de temps per tornar-nos a veure !!

Moltes gràcies als que vareu venir, i molts records als que, tot i voler-ho fer, no vareu poder ser-hi ( us esperem a la propera !!!!)

Aquest és el recorregut que finalment varem fer

Pujant pels suaus pendents d'aquesta vessant

Al coll del Verdet fem un descans i trobem a coneguts que pugen pel costat de Saldes

La Neus amb les antenes posades per captar tot el que passava !!!


La Teresa i la Neus suant de valent per les fortes pendents de la canal del Verdet

L'Isidre grimpant amb molta solvència !!

Una part de la colla ja han arribat al cim !

Els 4 de casa

La Colla de l'INEF

Amb la família

Baixant per la tartera de Gósol. Amb la Carla al davant.....ens va fer perdre ella ???

A La font Terrers fent el vermut

La Neus i l'Aina preparant el dinar i els altres comentant l'excursió.

La Neus vetllant perquè tots tinguessin de tot !

A l'hora del cafè, amb galetes i xocolata. Tot pensat fins el darrer detall


El Manel, que va ser el Padrí del casament, va tornar a exercir com a tal i ens va regalar amb una poesia que fou molt emotiva.


Fent equilibris amb el Bernat.......... i pensant amb els que haurem de fer per aconseguir la desitjada independència !!!