Pollegons. Via "Dersu Uzala"

 

Ja feia molts anys que havia escalat aquesta via i, quan em van proposar anar-hi, em va semblar bé la idea. Vam fer 2 cordades, el Toni i jo pugem primer i darrera nostre venien el Jordi, el Joanet i el Vicenç.
La roca estava molt mullada i això va dificultar algun dels passos de les primeres tirades.Van caure quatre gotes que ens van fer dubtar, però al final va sortir el sol.

Ens caldrà portar material per anar millorant l'equipament en totes les tirades.
Via maca i mai massa difícil, te trams molts interessants. Via recomanable.

 El Toni en els primers metres de la via a on ens hi caldrà posar-hi algun friend.

 A la segona tirada, " navegant " entre la mullena de la paret 

 Superant el preciós diedre de la 3a tirada

 Encarant la 4a tirada després del gran flanqueig de sortida.

 El Toni en els passos més difícils i macos de la 5a. tirada.

Els darrers metres de la via.

Integral a la Codolosa " La tribu s'enfila al balcó"

S'acaba el poder escalar per les tardes entre setmana, el dissabte el dia s'escurçara 1h com per art de màgia i la foscor ens aclapararà una mica a tots....
Aquest dimecres amb en Jordi Puig encara hem aprofitat la tarda i hem fet una integral a la Codolosa que ens ha permès escalar 170m tot fent 6 tirades.
Combinació interessant de dues vies: "La Tribu" i " El balcó de la Codolosa"
Les dues vies estan equipades amb parabolts i unicament necessitarem un friend mitja per fer la 4a. tirada de la tribu, que normalment no fa ningú i que no te cap expansió. La reunió d'aquesta tirada la farem amb una de 3 espits( difícil de veure) ja a peu pla, que suposo que és la de la via El Ultimo Mohicano.
A continuació haurem de recollir les cordes i caminar uns 60m fins a trobar de nou la paret vertical de la via "el Balcó de la Codolosa", que puja a uns 8 m a la dreta del tram superior de la via " la rampa"
Al inici d'aquesta via no hi ha R.0, així que un espit a 3m del terra i un parabolt 2m més amunt ens indicaran per on comença la via.

Un cop acabada aquesta integral, baixarem pel camí de la Drecera del fra Garí ( senyals grogues i blanques de PR) i en 10' o 12'. estarem de nou al cotxe.

Via de nom desconegut a la Codolosa ( Nil)

La ressenya base és del bloc de la Tribu

Ressenya aportada pels escaladors que han obert la via ( 28 de novembre)


Aquest dissabte anunciaven molt mal temps i vam anar a la Codolosa . Allí ens varem repartir per cordades i el Toni i jo vam començar escalant la via del Pi que ell encara no havia fet. A continuació vam anar a escalar una via de la que no en teniem cap referencia.

 L'escalador que la va obrir m'ha informat que es diu "la via del Nil" 6c/Ae amb passos molt llargs (21 de nov)

Aquesta via comença uns 10 m a la dreta de la via Iona i te una primera tirada realment maca. La segona tirada te poc interès ja que la dificultat és baixa i te força vegetació. L'inici de la tercera tirada és realment difícil, nosaltres no podem dir quin grau te ja que la varem fer en Ae (passos molt llargs) i amb l'ajuda d'una antena. Un cop superats els 10 primers metres, la tirada perd verticalitat s'apropa a la via Iona i acaba fent la mateixa R.3 que aquesta via.
Per baixar podem utilitzar els rapels de la Iona o bé pujar una mica més i anar a cercar la drecera del Fra Garí

En resum una via més a tenir en compte en aquest pany de paret.

 Les 4 cordades compartint la paret de la Codolosa

 A la segona tirada de la via del Pi

 El Toni a la tercera tirada

 Els primers metres de la via de la que no en sabem el nom

 Escalant la segona tirada per anar a parar al costat de la R.2 de la via Iona

 Pujant amb estreps l'inici de la 3a tirada

foto-cordada

Montgròs,Plecs del Llibre, via "Francesc Casanovas",

 

 Ressenya la noche del loro
El dissabte, amb el Toni i el Joanet vam anar a repetir aquesta via que ja havia fet fa uns quants anys, però que val la pena de tornar a fer. Jo en recordava la dificultat de la 5a tirada però no tant la de la 2a, i va ser en aquesta a on vaig haver de tibar més d'A0.
La via està equipada amb espits, t'obliga a escalar el V+ i la roca és bona.
A la meva ressenya jo hi he modificat la dificultat del pas de sortida de la R.2 ja que considero que és de V+
Per arribar-hi agafarem el camí dels francesos, que comença poc abans d'arribar a can Jorba venint de la Vinya Nova, i un cop a l'alçada del coll de l'Ajeguda, haurem de baixar a la canal de la llum ( fi de la canal del joc de l'Oca) i continuar un tros amunt fins que unes fites i senyals de pintura ens desvien a l'esquerra i ens porten al peu de via.
Per baixar podem fer un ràpel per la roca del Montgròs, paral·lel a la via blava, i anar baixant per l'aresta del costat de la que hem escalat fins a trobar el camí ( fites i senyals)

De material només ens caldrà portar cintes exprés.

 El Toni a la 1a. tirada

El Toni en els passos difícils de la 2a. tirada

Encarant el desplom de sortida de la R.2

 El Toni i el Joanet arribant a la R.3

 iniciant la 4a. tirada

 El Toni encarant els passos de 6a de la 5a tirada

Foto de la cordada amb la via escalada al darrera.

Sant Llorenç de Montgai

 

Aquest divendres amb la Neus i l'Aina teníem previst fer una "triatló" d'activitats a Sant Llorenç de Montgai.
La nostra intenció era fer una excursió al voltant de l'embassament i a continuació llogar unes piragües i remar una horeta per finalment dinar i acabar la jornada amb una escalada.

La nostra sorpresa va ser gran quan al arribar al poble varem veure que no hi havia aigua a l'embassament i que la bellesa de l'entorn, de la que tant havíem parlat amb la Neus, havia quedat sensiblement trastocada.

Tot i això varem deixar el cotxe a l'entrada del poble i vam iniciar, tot reculant en direcció a Camarassa, la volta al l'ambassament. La nostra segona soprpresa del dia va arribar quan, després d'una agradable excursió d'1h i mitja, arribavem a la presa i ens trobavem el pas barrat per les obres que s'hi estan fent ( aquestes obres no estan anunciades al inici del camí que surt del pont) i haviem de recular sobre les nostres passes fins el cotxe.
Una mica desencisats, però amb una bonica passejada ja feta, vam dinar i a la tarda ens dirigíem a la paret de la Formiguera, a on l'Aina i jo ens varem posar a la via "Sabina Wall", per a després canviar a la via del costat, la " Memòria selectiva" , ja que hi havia una cordada de Mataró que també l'estava fent i amb qui varem estar compartint paret, parlant i fent broma.

 L'embassament quasi-bé sense aigua

Escalant a la paret de la Formiguera

  L'Aina a la R.2 de la memòria Selectiva

 La cordada del GEAM de Mataró a la R.3 de la Savina Wall

Lluis Baciero

Segons informa el diari Regió-7, l'escalador de Sabadell, Lluís Baciero, que treballava pel patronat de Montserrat, va morir ahir quan va caure d'uns 20 m d'alçada metres estava treballant a la zona d'escola d'escalada que el Patronat i la FEEC havien equipat a la Miranda de Sant Joan ( Gorros).
Els "talibans", havien tret uns 30 ancoratges de la zona i en Lluís, que estava revisant l'estat en que havien quedat les vies d'escalada quan per algun motiu va tenir l'accident, va ser la primera víctima mortal d'aquests "escaladors"  que consideren que la vida i la seguretat dels altres està per sota de la seva opinió de com cal equipar o escalar.
Arribar a causar un accident mortal, si és demostra que ha estat aquesta la cuasa, és sobrepassar una línia vermella que pot tenir serioses consequencies per qui ho ha fet i per tot el col.lectiu d'escaladors, que per un costat lamentem la mort d'un company, amic o conegut, i per laltre, que podem veure com la justicia i els tribunals finalment entren a dirimir actes d'equipament i desequipament de vies d'escalada i les conseqencies que en poden provocar.

Perduts en la boira

Resenya base de l'Eduard

Aquesta tarda del dimecres el temps a Gorros ens va jugar una mala passada i vam acabar escalant entre boira i pluja.
Haviem escollit una de les darreres vies del Guillem, la " Ulu-Apa" a l'Ullal de la Magdalena, però la possibilitat d'haver d'aguantar un xafec penjats d'estreps a la R.2, ens va fer decidir canviar de via i sortir per l'Aresta Joan Manel, que al poder-se fer en lliure, ens permetia una escalada més ràpida.
El Joan Asín va fer un flanqueig a la recerca dels espits d'aquella via, i després d'un tram força exposat, va arribar a la línia que ens va portar a la R.2.
Va ser doncs una tarda que, malgrat tot, varem aprofitar per escalar una mica.

Escalant la segona tirada de la via Ulu-Apa

El Jordi i el Joan A. arribant a la R.2

El Joan Asín a la recerca de la via de l'aresta Joan Manel

El Jordi Puig fent la darrera tirada

Foto-cim
Els perduts a la boira
Joan Asín, Joan Baraldés i Jordi Puig