Frare Baix. via Papa Krestas i barreja de TBO i estudiosos

 

Aquest dissabte la previsió era que el temps empitjorés a partir del migdia i ens varem quedar a Montserrat. En concret al Serrat d'en Muntaner.
Mentre el Toni i jo escalàvem la via Papa Krestas, el Toni i el Joanet pujaven per la via Abierto hasta el atardecer.
La nostra via te dues tirades ben diferents, la primera és fàcil i la segona molt difícil i obligada. Sort que està equipada amb parabolts, de l'antena i els estreps.......

 Inici de la Papa Krestas.

 2a. tirada, sortint del tram més difícil.

 Inici de la via TBO. un V+????.... A0 a tope.

 A la reunió, en comptes de continuar per la tirada d'Ae, pugem recte amunt, per terreny descompost i fàcil, tot seguint la línia de la via estudiosos del massís i anem a parar al collet que separa el Serrat de l'agulla del frare baix.

La placa extraordinaria de cal Barricó.

La foto de la ressenya és del blog dels Visas que van anar a fer la via del la xorrera , que puja uns metres a la dreta de la "Cotaca" i que acaba a la mateixa feixa superior a on un cable ens permetrà fer diverses tirades.
Així doncs, aquest dissabte tornàvem al Ripollès, en concret a la paret de cal Barricó. Nosaltres fèiem l'aproximació des de l'aparcament que hi ha al costat de la carretera que va de Ripoll a Ribes de Freser.(30'-35')

El temps ens va respectar i uns quants núvols van tapar el sol i la calor no va apretar massa.
La via Cotaca esta equipada i no cal portar material suplementari. Les pluges d'aquesta primavera han fet que la vegetació creixi abundantment i la línia està una mica bruta d'herbes que el pas de cordades ajudarà a netejar. La via te uns passos difícils a la 1a. i a la 3a tirada que es poden superar amb A0 si no es te el grau suficient per anar en lliure. La placa de la darrera tirada és magnifica, una roca extraordinària i unes fissures i regletes que, tot i la verticalitat de la roca, et permeten pujar sense patir i gaudint al màxim de l'escalada.
Nosaltres vam enllaçar en una la 3a i 4a. tirades i un cop a la feixa, vam escalar la darrera tirada de la Cotaca, la tirada de la via "Aigua i tabaco", que puja 5m a l'esquerra i una de nova que va pel mig de les dues i que aporta una mica de picantor a l'escalada ja que te menys parabolts que les altres, però que es pot protegir bé i et fa gaudir encara més de l'escalada d'aquest magnifica placa.
Vam deixar les de més a la dreta per a la propera visita.
Via recomanable  que et porta a una feixa superior a on un cable et permet fer varies tirades Molt recomanables.

 Una placa ens indica a on comença la via.

 Els inicis es veuen molt plens de vegetació i no semblen gaire engrescadors.

 El Jordi surt per fer la 2a. tirada.

 Arribant a la R.4 ( per nosaltres la R.3 ja que vàrem enllaçar dues tirades)

 Comença el festival a la placa de la 5a. tirada. !!!!

 La vàrem pujar tots de primer ja que lla llargada ( 25m) i el peu de vies et permet escalar com si féssim esportiva

 Assegurant des de la feixa.

 A la darrera tirada de la via Aigua i tabaco. Molt maca i més variada.

 Al Jordi li toca el seu torn a la darrera de les 3 tirades que vam fer des de la feixa.

Descoberta d'un petit paradís a Montgrony

Aquest dissabte vam arriscar-nos amb les prevision de la meteo que deien que fins la tarda no plouria.... i la vam encertar tot i que no ho vàrem tenir clar fins que ja tornavem a casa.
Havíem llegit comentaris de la zona de Coll Roig, que està a sobre mateix de Montgrony, i portàvem aquesta ressenya per saber per on ens havíem de moure.

Finalment, com que érem dues cordades, vam escalar aquestes dues vies que sobre el paper son les més assequibles.... però us asseguro que no hi regalen res.

 El Toni el Jonás i jo començavem per la via Alicorn mentre que el Jordi i el Joanet feien la Ullets d'Esmeralda. Com que nosaltres vam anar força ràpids, un cop acabada la nostra via també vam poder escalar, sota uns núvols amenaçadors que finalment no van descarregar, la via ullets d'esmeralda.
Dues vies molt recomanables, assegurades amb químics, amb peus de reunió molt treballats i que us faran gaudir de valent.
Per arribar-hi cal dirigir-se al santuari de Montgrony i uns 500m abans d'arribar-hi agafar una pista forestal que ens porta, (500m) al refugi forestal a on podrem aparcar si portem un cotxe baix. Si el cotxe i el conductor ho permet, podem fer un km més i arribar per una pista no gaire bona fins al mateix coll Roig a on ja podem veure la paret. Un corriol, al principi poc definit que baixa en direcció a la paret, ens aproparà en 5 o 10 minuts als peus de via.
En Santi Sanz és l'escalador que ha reequipat les vies, netejat i senyalitzat els camins, fent una feina molt d'agrair i que encara continua. ( Moltes gràcies)
Jo he posat en la ressenya que he penjat a dalt la dificultat que em va semblar que tenien les vies i per tant totalment subjectiva.
Nosaltres vam rapelar per la via Alicorn per poder fer l'altra via i posteriorment recuperar les motxilles que havíem deixat a peu de via, però sembla ser que es pot baixar pel darrera per un corriol ben senyalitzat .

 Fins i tot el camí d'aproximació te graons fets amb varilles de rea i sicadur !!!

 Inici de la via Alicorn.

 Penjat de l'estrep per superar un pas desplomat d'inici de la 2a tirada.

 Les canaleres d'aquesta via son realment impressionants.

 La darrera tirada, que crec que s´ha adreçat respecte a l'original, te un pas realment difícil.

 El Joanet i el Jordi a la via del nostre costat.

 Inici de la via Ullets d'esmeralda.

Segona tirada...55m extraordinaris i variats.

 Passos realment molt fins de la 3a. tirada.

 Arribant a la reunió cimera que es compartida amb la de la via Alicorn.

Fotorecord de les dues cordades a coll Roig amb la paret al fons.

Vilanova de Meià. paret de Zaratrustra. via " Mar de núvols"

Aquest dissabte pugem a Vilanova a la recerca de l'ombra de la paret de Zaratrustra que la tenim assegurada fins les 12 del migdia, temps suficient per fer la via Mar de núvols. Ja fa anys que jo havia escalat aquesta via en un parell d'ocasions i la recordava com a molt maca. Els companys es van posar a la clàssica Txubascos Baskos i la van trobar extremadament polida i gens recomanable.
Nosaltres vam gaudir de valent en aquesta via, amb una roca encara prou adherent i assegurada amb parabolts, posats en algun tram a força distancia, però que si us cal es poden reforçar amb friends.
Al inici de la via hi ha una línia de parabolts de 8mm que us poden confondre ja que "la mar de núvols" puja per l'esquerra del pany de paret. El pas més difícil d'aquesta tirada el trobarem a l'entrada de la R.1.
La segona tirada comença amb uns desploms que estan assegurats amb dos parabolts situats, al meu entendre, massa a l'esquerra..... Un tros més amunt trobarem una placa molt vertical que gràcies a la bona roca i les excel·lents preses es pot fer gaudint al màxim de l'escalada.
La tercera tirada comença molt fàcil fins a una placa llisa de poca presa que ens fa rumiar la manera de superar-la per entrar a la R.3
La quarta i ultima tirada és la més difícil, amb passos extraplomats i que costen de fer. Jo aquí vaig tibar de cintes (A0) per poder superar els 3 metres claus de la tirada.
El descens el farem amb 2 rapels de 60 m que ens deixen uns 20m més avall de l'inici de la via. Aprop d'on comença la via "parchutti di colori" i que creua la via Txubascos bascos.

Un cop acabada la via i mentre esperem que els companys baixin, escalem la via de la nostra dreta i fem reunió a la R.1 de la mar de nuvols que està equipada amb anelles de rapel.

 El Toni a la 1a. tirada de la Mar de Núvols.

Encarant l'extraplom del inici de la 2a. tirada.

 El Toni en els passos difícils de la 3a. tirada.

 Lluitant a la 4a. tirada amb els passos més difícils de la via.

 Escalant la via que puja a la dreta de la Mar de Núvols.

  El Jordi a la Txubascs Bascos.

Com que tot i que el sol ja toca la paret, els núvols esmorteixen la calor, decidim allargar la matinal i anem al Pas Nou per escalar un parell de vies d'una placa que hi ha a tocar la carretera.

La via Homeopatica terapeutica i creiem que la Free Tibet. Ambdues vies comencen arrampades però acaben amb un passet de V a la part superior.

Pedraforca. Fals Pollegó inferior. Les Llosanques. Via del Mànec

Aquest dissabte, preveient que no faria massa calor i que tampoc plouria, ens vam decidir per anar al Pedraforca i pujar a Prat de Reo per escalar a la zona del fals pollegó inferior. Vam pujar amb 4x4 fins a dalt de tot, a on comença el corriol que pel mig del bosc puja a prat de Reo, passant per la font que porta el seu nom. En 1h i15' de pujada arribem a peu de la paret a on fa temps que jo tenia la intenció d'obrir una via. Mentre el Toni, el Jordi i el Joanet van a la paret de les Llosanques a fer-hi un parell de vies, el Francesc i jo ens preparem per obrir una via de la que ja tenia el nom pensat. Resulta que en una visita anterior em vaig trobar a peu de paret un mànec d'una pala i el vaig entaforar en una fissura per on em va semblar que hi havia de pujar una via d'escalada.
La via comença uns 8 o 10 metres a la dreta de la entrada directa que fa uns anys hom va obrir amb parabolts per accedir a la part superior de la via Bages.
Jo vaig començar obrint la primera tirada, amb una roca molt bona i assegurant amb 3 parabolts els passos més compromesos fins arribar a una lleixa a on vaig muntar la R.1. El "Pany" va sortir a equipar la segona tirada i quan portava uns 30m vaig pujar i al veure que per l'esquerra hi havia una placa més interessant, vam rectificar la tirada per acabar fent una segona tirada de 40 m molt bonica. La R.2 es fa en un arbre i ja només resten uns 20m caminant fins a un gran arbre mort.
Així doncs, la via te dues tirades i acaba fent reunió en un arbre des d'on caminant s'arriba al diedre final de la via Bages o bé es desgrimpa la canal per tornar a peu de via.
Per la primera tirada caldrà portar alguns friends ja que només hi ha 3 parabolts. La segona tirada està equipada amb pitons i parabolts i no caldrà res més.

Un cop feta la via vam desgrimpar per la canal i varem anar a escalar una via de les llosanques per rapelar amb els companys i tornar junts fins el cotxe.

 Aquí trobareu més informació d'aquesta zona

I al bloc del Muntanyenc també

 Refrescant-nos a la font de Prat de Reo.

 Arribats a Prat de Reo, ja veiem les parets a on anem a escalar.

 El " Pany" mirant la línia de la via.

 Els companys que estaven escalant a les Llosanques ens fotografien acabant la via.

Encara estem a temps d'escalar una via a les Llosanques i coincidir amb els companys que començaven a rapelar.

Acabada la feina. El " Pany" a peu de via i el mànec, que dona nom a la via, entaforat en una escletxa 3m per sobre d'ell.

Dades generals.

- Via: “ Via del mànec ” 70 m V/V+,  (V obligat)

- Oberta:  per Joan Baraldés i Francesc Panyella el juny del 2014

- Zona: Pedraforca. Paret del fals pollegó inferior

- Orientació:  Sud

- Equipament:  parabolts i pitons

- Material necessari: 10 cintes exprés. Un joc de friends i els tascons ens seran útils per millorar les assegurances en els trams a on aquestes allunyen.

- Aproximació: Des de la carretera que puja al refugi del Pedraforca prenem un trencall a l’esquerra per una pista força dreta i pedregosa ( millor 4x4) que ens porta al Roget, o més amunt com és el nostre cas. Arribats a la part alta de la pista, a on aquesta comença a davallar, encara podrem pujar uns 500m més per una pista que surt a la nostra dreta i que ens deixa molt a prop del inici del corriol ( pal indicador de Prat de Reo) que per dins el bosc ens portarà en 40’ a la font i en una hora a prat de Reo. Nosaltres encara haurem de continuar més amunt, ara ja veient la zona a on volem anar a escalar, tot seguint unes fites. Total 1h15’.

1a. Tirada. 30 m (V/V+) , El mànec que dona nom a la via ens pot servir com a primer punt d’assegurança i continuem amb tendència a la dreta amb roca molt bona. En aquesta tirada podrem posar força material, i haurem de superar 3 punts força desplomats fins arribar a la reunió. Equipada amb 3 parabolts. R.1 de dos parabolts.

2a. Tirada. 40 m (V/V+), Sortim de la R.1 amb un  flanqueig a l'esquerra per terreny molt fi per anar a cercar una placa vertical i algunes llastres delicades que, amb tendència a l’esquerra ens portarà a un esperonet a on l’escalada esdevindrà més fàcil. Canviem de placa i escalem un metres difícils fins un primer arbre i continuem 5m més fins a la R.2

Trobarem 5 parabolts i  3 pitons. R.2 en un arbre.

3a. Tirada. 20 m (I) aquest tram es fa caminant fins arribar a un arbre sec. En aquest punt es pot desgrimpar la canal de la nostra esquerra o bé continuar escalant per un diedre molt vertical de la via Bages.

Descens: desgrimpar una canal .