Un nou projecte a l'Abella de la Conca

Aquest dissabte les previsions de la meteo eren dolentes i triar un lloc a on anar a escalar era una aposta insegura. Tot i això vam anar a l'Abella de la Conca a on feia dies que amb el Toni teniem ganes d'obrir una via. Durant el viatge ens va ploure i, un cop al poble, el fred era intens i fins i tot nevava una mica. Com que ja estàvem allí vàrem agafar el material i vam anar a peu de paret a cercar el millor lloc a on començar la via.
Aquesta vegada ens acompanyaven el Xermi i el David que tenien intenció de fer la via "Mariquita Pérez", però el fred que feia els va desanimar i ens feien companyia veient les diverses possibilitats per on començar a equipar la nova via. Amb la intenció de marcar l'inici de la via per poder tornar un altre dia ens vàrem penjar d'un 1er. parabolt i vam fer una mica de feina de neteja fins que, en un moment donat, el Toni va decidir tirar amunt i fer la 1a. tirada. Animats perquè semblava que volia sortir el sol, vam continuar pujant i d'aquesta manera vam arribar a muntar una R.2 i a equipar uns 10m de la que serà la 3a. tirada que puja per una placa molt maca. Finalment la neu, que va tornar a caure, ens va fer desistir i vam rapelar fins a peu de via contents d'haver iniciat un nou projecte que pinta prou bé.
Continuarà.

El David netejant els primers metres de la via.

El Toni, tot i el fred, pren la decisió de continuar amunt.

via "Infern"

 Ressenya original de l'Andreu.

La setmana passada vam escalar la via Te verd, una via nova que ha obert l'Andreu aquest mes de desembre, i aquesta setmana hem fet una altra via nova que ha obert el mateix Andreu.
En aquesta via no hi trobarem cap expansió, tot i que personalment crec que en la placa de l'inici de la via n'hi seria necessària una, ja que és de difícil protecció i en resulten uns metres molt exposats pel tipus de roca. Més amunt trobarem dos ponts de roca molt febles que serveixen únicament per marcar el camí.
A la segona tirada ( nosaltres vam unir la 2a i la 3a.) hi vàrem deixar un pont de roca al inici de la tirada i trobarem una baga en l'arbre a on opcionalment es pot fer la R.2.
A la tercera tirada, a on cal arribar desgrimpant uns 40 metres per la canal, hi trobarem un pitó per fer la R.3., i a la part superior de la tirada, que ressegueix l'aresta, hi ha un petit pont de roca.
Per baixar farem una desgrimpada fins la canal i un cop allí podrem fer el senglar i anar baixant avall tot cercant el millor camí per arribar al peu de la paret o bé, com nosaltres, resseguir l'aresta fins a trobar els rapels de la via Aina , uns 100m al Est.

Iniciant la 2a. tirada.

 Al peu de la 3a. tirada hi trobarem una petita cova amb ossos i altres restes...

Arribant al cim de l'agulla que escalarem a la 3a. tirada.

Nova via a Malanyeu. "Te verd"

Aquesta és la ressenya que m'ha fet arribar l'Andreu, un dels escaladors que han obert la via.


Dissabte pugem a Malanyeu a cercar un lloc a recer del vent que han anunciat que farà aquest cap de setmana i l'encertem. No fa vent i a estones el sol ens permet escalar molt bé, només quan els núvols ens el tapen notem el fred que aquests dies està apretant de valent i que ens deixa els dits ben encarcarats.
Anàvem sense cap objectiu pre-definit, amb la intenció de repetir un parell de vies de les moltes que hi ha en aquesta paret, i quan ens situem als peu de la via dels culés, el Toni veu amb sorpresa un espit brillant a una placa a la seva dreta, sembla ser que algú encara ha sabut trobar una nova línia per on fer pujar una via. Sense pensar-nos-ho gaire ens hi posem  i anem descobrint bagues i un clau que ens marquen la línia d'aquesta nova via que amb dues tirades i alguns passatges prou bonics ens porta al cim. Així que sense pensar-ho ens hem trobat que potser hem fet una primera repetició d'aquesta via de la que en desconeixem el nom i els seus autors. Ara ja sabem que es diu "Te verd" i que es va obrir el passat desembre.
Acabada aquesta via i com que va començar a caure una mica de neu, anem a fer la via Carla per la variant rapel i així escalem al costat del Xermi, el David i el Jordi que estaven fent la via Directa Carla Alarcón.

Via " Te verd"
1a. tirada 50m IV+. 1 espit, 3 bagues.

2a. tirada. 45m. V+ 1 pitó i 3 bagues.

Material: Porteu un joc complert de friends i bagues per llaçar sabines.
Descens: un cop al cim, resseguiu la cresta uns 25 metres i trobareu el rapel de la via Aina. Amb una corda de 60m podreu baixar en 3 rapels.

 Escalant la placa de la primera tirada un cop superat l'espit que assegura aquest tram.

El Toni a punt d'arribar al pas clau de la via, un desplom fissurat que caldrà assegurar per arribar a un clau que en protegeix la sortida.

Via inacabada a Alòs de Balaguer

Aquesta via ja està acabada !!

Aquí trobareu la ressenya 

Aquest dissabte les previsions tornen a ser de fort vent i fred i com que la setmana passada vam escalar molt bé a Alòs de Balaguer decidim tornar-hi. El Toni Alarcón, que ha estat engripat tota la setmana, aquesta vegada no ens acompanya però s'hi apunta el Toni Aymamí que ha quedat sense company de cordada.
Quan arribem a l'aparcament el Jordi i el Joanet decideixen anar a escalar la via "Canto por soleares" que te una darrera tirada molt maca, i jo li proposo al Toni anar a descobrir una línia nova que vam veure la setmana passada i que intueixo que almenys te 4 tirades obertes. Aquesta l'ínia, que fa poc que s'ha equipat ja que encara hi ha la pols dels forats dels parabolts a la paret, comença a uns 5m a la dreta de la via "Sordenes mon guef" i puja per un pany de paret sanejat però,  la primera tirada, sense ser massa difícil, la sorra i la molsa humitejada de la pluja del dia anterior, fan que les preses no et donin bones sensacions. Aquesta primera tirada te 2 parabolts. La segona tirada equipada també amb dos parabolts, és més vertical i difícil,però trobem que la paret està més seca i l'escalada esdevé molt maca. Acaba fent reunió a la mateixa R. que la via Sordenes. La tercera tirada no te cap assegurança, fàcil i de transició, comença per la via Sordens fins que, a la meitat de la tirada, cal fer un flanqueig a la dreta per anar a buscar el centre de la placa a on hi trobarem la R.3. La quarta tirada és una placa molt maca, equipada amb un pitó, 4 o 5 parabolts i dos ponts de roca, te unes regletes petites que recorden les de Vilanova i  marxa en diagonal a l'esquerra fins a trobar una R.4 equipada amb anelles per rapelar. En aquest punt no veiem cap traça de que la via continuï, tot i que seria lògic que ho fes, i decidim rapelar. Haurem d'esperar que els autors de la via donin informació de la mateixa i puguem saber si te, o tindrà continuïtat.
Un cop a la R.3 baixem caminant fins a una alzina a on hi muntem un rapel de 60m que ens deixa al peu de la via Olga Frontera i, tot i el vent que ha començat a bufar amb intensitat, decidim escalar les dues primeres tirades d'aquesta via mentre els Jordi i el Joanet acaben la seva via.

 Descobrint la primera tirada d'aquesta nova via a on la molsa i la terra ens tapen una mica les preses. Amb els pas de les cordades serà una tirada molt maca.

 La segona tirada, més vertical, te algun pas que ens farà posar les piles.

La quarta tirada puja per una placa de regletes molt maques i acaba per un diedre que ens porta fins la R.4

via " Sordenes mon guef "

Jo he posat en aquesta ressenya la dificultat que m'ha semblat que te la via. Opinió totalment subjectiva i personal.

Aquest dissabte vàrem cercar un lloc que estigués a recer del vent i al anar a Alòs de Balaguer ho vam encertar. Tot i el fred que hi feia de bon matí, quan a les 10 el sol va tocar a la paret, vàrem escalar amb una temperatura molt agradable i sense vent.
Al arribar al peu de via ens va fer dubtar una línia de parabolts nova que hi ha uns 5m a la seva dreta, però vàrem encertar la línia al posar-nos en la que hi ha un cercle(ou ?) i fletxa gravats a la paret.
La paret sembla bruta però un cop hi ets posat en resulta una placa molt maca, amb unes preses brutals que et porten a fer una escalada mantinguda en el Vº i algun pas puntual una mica més picant.
A uns 30m del terra hi trobem, després d'haver xapat uns 5 parabolts,  dos espits i per tant la possibilitat de fer una reunió. Jo no la vaig fer ja que la ressenya que portava no la marcava però em sembla que seria bo fer-la per evitar el fregament de les cordes en els darrers metres d'aquesta llarga tirada.
A partir d'aquell punt la via marxa en diagonal a la dreta a caçar un pitó i més amunt en trobem un altre. Son els dos únics ferros que vam trobar en aquesta segona part de la tirada. Per arribar a la R1 ( o R2) s'entra dins d'un tram de vegetació i terra.
La següent tirada no te cap assegurança i és la més fàcil de la via. Es tracte d'anar pujant uns ressalts trencats per la vegetació fins arribar a la placa de la 3a.(4a) tirada a on hi farem reunió. Aquí hi trobarem una roca excel.lent i els passos més macos i dífícils d'aquesta via. Una tirada extraordinaria que ens farà gaudir de l'escalada, semblant a la de les vies veïnes. ("Canto por soleares" i "dia de la prostitució")
Les altres dues tirades també estan molt bé tot i que combinen trams de roca excel.lent amb d'altres a on caldrà controlar uns grans blocs que semblen una força inestables.
Un cop al cim de la cresta farem la darrera reunió en una sabina i desgrimparem 3m fins arribar a un collet a on hi ha el rapel de 20m que ens deixa en una canal i al davant mateix hi ha un diedret, per on pujarem uns 5m per arribar a l'altre cresta de l'esmentada canal, a trobar un segon rapel de 25m que ens deixarà en el camí de baixada. En 20 minuts estarem de nou a l'alçada de les passarel·les del riu i poc després arribarem al cotxe.

Una via molt maca i recomanable.

Al costat mateix sembla ser que n'hi estan obrint més. Algú en te informació ???

 Primers metres de la via. A uns 10 o 12m hi ha el primer parabolt. 

 El Jordi iniciant la placa més bonica de la via. Assegurada amb 4 o 5 parabolts i un pont de roca.

 El Joanet i el Jordi abans d'arribar a la R.5

 El Joanet fent el 1er. rapel. Foto feta des de la instal·lació del 2on rapel.

 Retornant al cotxe per la passarel·les del camí que ressegueix el riu.

Foto-cordada amb la paret al darrera per on hi puja la via que hem fet, i a la dreta la clàssica Olga Frontera.

Via "Generosa"

Aquest dissabte vam pujar a Malanyeu a gaudir d'un matí de sol per escalar una via nova que l'Amadeu Pagès i el Joan Rovira fa poc van obrir a la dreta de la via Aina. La via aprofita uns panys de paret verge a on semblava que ja no n'hi havia cap més.
Per fer la via, que no te cap reunió muntada, es  poden aprofitar les 3 de la via Aina o bé fer-les aprofitant blocs i arbres que trobareu a la línia de la via.
Com és habitual a les vies de l'Amadeu hi trobareu poc equipament i en ocasions costa veure per on va la via, però amb una mica d'intuició i sabent que puja a la dreta de la via Aina i que a la seva dreta hi ha una gran canal a on no hi haureu d'entrar, podreu seguir-la sense massa problemes. Cal que porteu un joc complert de friends i cintes per llaçar sabines.

1a. tirada. 35 m V. Comença uns 5m a la dreta de la via Aina. Una baga groga en un boix que hi ha a uns 8m us marca la línia de la via. Aquesta tirada te una dificultat de IV-V amb algun pas que podria ser una mica més. Hi trobareu 2 pitons i 3 o 4 bagues.

2a. tirada. 35 m 6a-. La tirada comença marxant a la dreta de la R.1 de la via Aina, de fet es pot xapar un parabolt d'aquesta via, i va a buscar una placa molt vertical i llisa assegurada amb els dos pitons a on hi ha el tram més difícil de la tirada, un pas que pot ser de 6a-(A0).

3a. tirada. 20 m V+ (1 pas) assegurat amb un pitó i una baga en un boix.

Per baixar ho podem fer pels rapels de la via Aina. Amb una corda de 60m es pot fer en tres rapels, els dos darrers molt justos.
Via d'aventura en la que el pas de les cordades sanejaran la roca i la faran més agradable i segura. 

Recomanable.

 Assegurant un pas  de la 1a. tirada.

 El Toni superant els pas clau de la segona tirada.

 Entrant dins la vegetació a l'inici de la 3a. tirada.

Mentre nosaltres fèiem aquesta via, el Joan Oliva i el Joan Abril escalaven uns metres a la nostra dreta la via Directa Alarcón.

Alhora el Jordi i el Joanet, que rumiaven quina via escalarien,  finalment es van posar a la via Nadal .

 El Joanet arribant a la R.1 de la Nadal.

 Al fons el Joanet i el Jordi a la R.1 de la Nadal

Un cop acabada la nostra via vam anar a fer la via Bonys Benignes. Aquesta via te una entrada molt bruta de vegetació que fa difícil veure a on comença. De fet nosaltres la vam iniciar uns metres més a la dreta, a on hi ha un burí amb una xapa recuperable. Posteriorment, al rapelar, vam veure que més a l'esquerra hi havia 3 ponts de roca molt vells de color negre que porten en línia recte fins a una reunió "opcional" de dos pitons.
Com que per la línia que vaig escalar no hi vaig trobar res, hi vam deixar muntats dos ponts de roca.
Un cop a aquesta reunió calia sortir-ne amb un pas molt potent que com que no vaig veure clar i tenint en compte lo atrotinats que estan els dos pitons de la reunió, vam decidir baixar i deixar per un altre dia aquesta via.

Arribat a la R.1 "opcional" de la Bonys Benignes.

A la reunió i vàrem deixar les bagues renovades i un maillon per rapelar.

via " Mariquita Pérez"

ressenya original del Remi Brescó.

Aquest dissabte tornem a l'Abella de la Conca, aquesta vegada a escalar una via del Remi Brescó que va obrir el 2013 i que trobarem a tocar del poble i per tant amb una aproximació molt curta.
Com que anem dues cordades els companys ens vindran al darrera i nosaltres, un cop acabada aquesta bonica via, aprofitarem per fer les dues primeres tirades de la via Bon Voyage que vàrem escalar la setmana passada però entrant i seguint una línia diferent de la que marcava la ressenya.

La via Mariquita Pérez es realment maca, està quasi equipada, nosaltres només vam posar un friend petit a la sortida de la 2a. tirada i un altre a la sortida de la 4a.
Pel descens cal fer un rapel amb molta vegetació i acabar-lo el més proper possible a l'aresta, allí a on ens sembli que ja podrem acabar de baixar desgrimpant fins a trobar una zona més planera des don baixarem caminant fins a peu de via passant pel costat d'unes vies d'iniciació i unes altres d'esportiva.
La via te el pas clau a la 3a. tirada a on un tram d'adherència ens obligarà a fer uns passos molt difícils.
La 4a. tirada te una sortida difícil, que caldrà assegurar amb un friend, però que canvia quan aconseguim arribar a una presa amagada que ens permet tibar i fer un pas molt aeri.

Via recomanable.

Inici de la via. A l'esquerra hi ha varies vies esportives.

 Inici de la 2a. tirada.

 Superant els passos clau de la 3a. tirada i que marquen la dificultat de la via.

 El Jordi entrant a la R.2

 Sortida aèria  i vertical de la R.3

foto del Nico. feta amb teleobjectiu des del poble.

 Durant el nostre descens podem veure els companys a la R.3 i a punt d'arribar a la R.4

 1a. tirada de la via Bon Voyage. Amb passos díficils i de roca bruta que cal treballar-los de valent.

2a. tirada de la Bon Voyage. Molt vertical i exposada fins arribar al 1r. parabolt. Nosaltres i vam deixar un pont de roca 1 metre abans que pot ajudar una mica.......