La Pepa ha crescut

Aquest dissabte la previsió de la meteo era dolenta per tot Catalunya encara que a ponent semblava que la cosa aguantaria. Amb l'esperança que a les terres de Lleida hi poguéssim escalar, vam decidir tornar a l'Abella de la Conca a repetir la via que havíem obert feia 15 dies, i a  continuació netejar una línia que volem obrir properament i que pujarà per la seva dreta.
Un cop a peu de paret feia un dia clar i asoleiat de manera que deixem els polars  i comencem a escalar lleugers de roba i sense el pes del trepant i el martell per poder gaudir de l'escalada anant més lleugers que quan vam obrir la via. Pot-ser és amor de pares però trobem que totes les tirades son prou boniques, especialment la tercera.
Algú que ha repetit la via  s'ha endut els maillons que havíem deixat a la R.2 i R.4.
Quan arribem a la R.3, al darrera d'una cordada que havia començat per la via Mariquita Pérez però que es va passar a la nostra via per fer la darrera tirada, comença a bufar un vent fred i gelat que ens fa tremolar de valent. Arribem a la R.4 i deixem un nou maillon per fer el rapel i baixar netejant una fissura per la que volem obrir la propera via. De sobte apareixen un núvols negres i en pocs moments es posa a nevar. Deixem la feina per un altre dia i anem a deixar els estris al cotxe, però de nou surt el sol i la fortuna ens regala unes hores més de bon temps per escalar. Amb aquest finestra de bon temps decidim equipar el mur de la part baixa de la via per afegir així una curta tirada més a la via, i també ho aprofitem per començar a netejar i equipar el que serà l'inici de la propera via, uns 15 m. a la dreta d'aquesta.
Continuarà

 Superant els metres inicials de la primera tirada.

 El Toni a la curta però bonica placa de la segona tirada.

 La bonica placa de la 3a. tirada

 Iniciant la  difícil 4a. tirada.

 De sobte uns núvols tapen el cel i ens cau a sobre una petita nevada.

Amb el cel seré, equipem una placa del peu de la paret i afegim 10 m. més a la via.

Lo Nik Gall-Lastir

Aquest dissabte vàrem tornar a Alòs de Balaguer per tal d'acabar aquesta preciosa via, ara que ja està del tot oberta i equipada.
Aquesta serà, per les seves característiques, una via molt repetida ja que els seus autors han encertat del tot en trobar una línia vertical però de dificultat assequible. Des del dia que la vàrem iniciar a com la vam trobar aquest dissabte ha millorat força. La neteja de blocs inestables i algun parabolt més a on calia han fet que puguis pujar només gaudint de l'escalada i del seu entorn.
Per fer-la, tot i que està força equipada, ens anirà bé portar un joc de friends.
Via molt Recomanable.

Pel descens nosaltres vam fer un primer rapel de 60m i un segon de 30m. Des d'aquest punt es pot marxar caminat però nosaltres vam preferir fer un parell de rapels més i així parlar amb lo Gall pinto que estava netejant (ple de pols i terra per tot el cos) les dues primeres tirades de la nova via que estan obrint els galls a la dreta de la via Olga Frontera.

Un cop a peu de via i després d'haver-ho comentat amb el Joan ( Lo Gall Pinto) vàrem començar a obrir una nova via que pujarà a la dreta de " Lo Nik-Gall-lastir" i que a les plaques de la part superior resseguirà els diedres de la dreta, tot separant-se de la que ells estan obrint,  que lo gall pinto ens va dir que anirà per les plaques del centre d'aquells extraordinària paret.

Un cop oberta la primera tirada deixem la feina per un altra dia i anem al bar del poble a fer la cervesa amb lo gall pinto a qui quasi no reconeixem després de que s'hagués rentat la cara i tret la pols de sobre !!! ja ja ja
Continuarà.

 El Toni iniciant la 1a tirada de la via.

 La verticalitat de la segona tirada està prou amanida amb preses bones com per fer-la de bon escalar !!

 Iniciant la 4a. tirada per una roca fissurada que va regalant petites regletes que et permeten pujar molt bé.

 El Toni en la preciosa 5a. tirada en la que els galls hi han fet una gran feina de neteja.

 Sortint de la R.5 per anar a cercar un diedre amagat .

Arribant al cim de la paret. Aquí caldrà decidir si volem baixar rapelant per la via o bé fer els dos rapels de la via "Sordenes mon Guef" i anar a cercar el camí de baixada per la tartera de l'altra costat de la paret.

El nou projecte

via "La Pepa"

Aquesta setmana hem tornat a l'Abella de la Conca per acabar d'obrir la via començada la setmana passada.
Mentre el Xermi i el David escalaven la via "Mariquita Pérez", el Toni i jo vam obrir el tram final d'aquesta nova via de manera que ara ja hi ha dues vies en aquesta agulla ( La torre xica ) que està lliure de restriccions per nidificació i que combinades ens permetran fer unes bones escalades.
La via està equipada amb parabolts i ponts de roca, tot i això, un joc de friends petits i mitjans ens poden anar bé per millorar la seguretat en algun tram.
La via comença en una feixa, uns 15m per sobre del camí que surt del diposit d'aigues del poble. De fet ens estem plantejant obrir el mur que hi ha a sota per poder iniciar l'escalada des del mateix camí i incrementar en 15m la llargada de la via.

La via te 4 tirades i en totes elles trobarem plaques molt maques, amb una dificultat general de V grau, tot i que la 1a. tirada te un pas de V+ i la tercer uns de 6a+ (Ae).

Dades generals.

- Via: “ La Pepa ”125 m 6a+,  (V obligat)

- Oberta:  per Joan Baraldés i Antoni Alarcón el febrer del 2015

- Zona: Serra de Carreu. La Torre Xica

- Orientació:  Sud

- Equipament:  parabolts i ponts de roca.

- Material necessari: 10 cintes exprés. Un joc de friends i els tascons ens seran útils per millorar les assegurances en els trams a on aquestes allunyen.

- Aproximació: Entrarem al poble de l’Abella i ens dirigim a l’església, pocs metres més amunt hi trobem el dipòsit d’aigües del poble. Ens enfilem al marge de la seva dreta i resseguim la paret uns 50 metres fins que trobem el peu de via.  Des de l’Església  5 minuts.

1a. Tirada. 30 m (V+) , Inici amb una placa llisa que ens farà fer un únic pas difícil  assegurat per un bolt. Continuem per placa que va a l’esquerra. Entrem a la reunió cercant el camí entre la vegetació. Equipada amb  3 parabolts i 2 ponts de roca.

R.1 en dos ponts de roca.

2a. Tirada. 35 m (IV+), Sortim de la R.1 a la dreta a cercar una placa fissurada assegurada amb dos ponts de roca. La resta de la tirada és molt fàcil i només trobem un pas difícil per entrar a la R.2

Trobarem 2 ponts de roca.

R.2 en 2 parabolts.

3a. Tirada. 30 m (V) Aquesta tirada te molt bona roca. Els primers metres pugen per a una placa vertical que ens farà progressar  fins un clar flanqueig a l’esquerra, per colocar-nos sota el desplom i arribar a la R.3. Trobarem 3 parabolts i 2 ponts de roca.

R.3 en 2 parabolts.

4a. Tirada. 30 m (6a+ /Ae)  Els primers metres pugen per a una placa molt vertical i amb poques preses que superarem en lliure molt difícil o en Ae fins que 10m més amunt arribem a una zona més fàcil que ens portarà al cim.

Descens: Podem utilitzar el rapel de la via Mariquita Pérez . 30m  per la cara Oest i desgrimpar  uns metres fins a trobar el camí de baixada que ens portarà a peu de via.

Totes les reunions estan equipades per rapelar.

Obrint la bonica placa de la tercera tirada.

 El Xermi i el David escalant la via Mariquita Pérez.

 E Toni puja netejant la 3a. tirada i instal·lant algun pont de roca més.

 E David en el pas de V+ de sortida de la R.3 de la seva via. Foto feta des de la R.3 de la via  la Pepa.

Obrint la 4a. tirada.

 Contents per aquesta nova via un cop enllestida la feina.

Dos ponts de roca molt bons ens permeten fer la còmoda R.1 

La resta de reunions estan equipades amb dos parabolts.

Un nou projecte a l'Abella de la Conca

Aquest dissabte les previsions de la meteo eren dolentes i triar un lloc a on anar a escalar era una aposta insegura. Tot i això vam anar a l'Abella de la Conca a on feia dies que amb el Toni teniem ganes d'obrir una via. Durant el viatge ens va ploure i, un cop al poble, el fred era intens i fins i tot nevava una mica. Com que ja estàvem allí vàrem agafar el material i vam anar a peu de paret a cercar el millor lloc a on començar la via.
Aquesta vegada ens acompanyaven el Xermi i el David que tenien intenció de fer la via "Mariquita Pérez", però el fred que feia els va desanimar i ens feien companyia veient les diverses possibilitats per on començar a equipar la nova via. Amb la intenció de marcar l'inici de la via per poder tornar un altre dia ens vàrem penjar d'un 1er. parabolt i vam fer una mica de feina de neteja fins que, en un moment donat, el Toni va decidir tirar amunt i fer la 1a. tirada. Animats perquè semblava que volia sortir el sol, vam continuar pujant i d'aquesta manera vam arribar a muntar una R.2 i a equipar uns 10m de la que serà la 3a. tirada que puja per una placa molt maca. Finalment la neu, que va tornar a caure, ens va fer desistir i vam rapelar fins a peu de via contents d'haver iniciat un nou projecte que pinta prou bé.
Continuarà.

El David netejant els primers metres de la via.

El Toni, tot i el fred, pren la decisió de continuar amunt.

via "Infern"

 Ressenya original de l'Andreu.

La setmana passada vam escalar la via Te verd, una via nova que ha obert l'Andreu aquest mes de desembre, i aquesta setmana hem fet una altra via nova que ha obert el mateix Andreu.
En aquesta via no hi trobarem cap expansió, tot i que personalment crec que en la placa de l'inici de la via n'hi seria necessària una, ja que és de difícil protecció i en resulten uns metres molt exposats pel tipus de roca. Més amunt trobarem dos ponts de roca molt febles que serveixen únicament per marcar el camí.
A la segona tirada ( nosaltres vam unir la 2a i la 3a.) hi vàrem deixar un pont de roca al inici de la tirada i trobarem una baga en l'arbre a on opcionalment es pot fer la R.2.
A la tercera tirada, a on cal arribar desgrimpant uns 40 metres per la canal, hi trobarem un pitó per fer la R.3., i a la part superior de la tirada, que ressegueix l'aresta, hi ha un petit pont de roca.
Per baixar farem una desgrimpada fins la canal i un cop allí podrem fer el senglar i anar baixant avall tot cercant el millor camí per arribar al peu de la paret o bé, com nosaltres, resseguir l'aresta fins a trobar els rapels de la via Aina , uns 100m al Est.

Iniciant la 2a. tirada.

 Al peu de la 3a. tirada hi trobarem una petita cova amb ossos i altres restes...

Arribant al cim de l'agulla que escalarem a la 3a. tirada.

Nova via a Malanyeu. "Te verd"

Aquesta és la ressenya que m'ha fet arribar l'Andreu, un dels escaladors que han obert la via.


Dissabte pugem a Malanyeu a cercar un lloc a recer del vent que han anunciat que farà aquest cap de setmana i l'encertem. No fa vent i a estones el sol ens permet escalar molt bé, només quan els núvols ens el tapen notem el fred que aquests dies està apretant de valent i que ens deixa els dits ben encarcarats.
Anàvem sense cap objectiu pre-definit, amb la intenció de repetir un parell de vies de les moltes que hi ha en aquesta paret, i quan ens situem als peu de la via dels culés, el Toni veu amb sorpresa un espit brillant a una placa a la seva dreta, sembla ser que algú encara ha sabut trobar una nova línia per on fer pujar una via. Sense pensar-nos-ho gaire ens hi posem  i anem descobrint bagues i un clau que ens marquen la línia d'aquesta nova via que amb dues tirades i alguns passatges prou bonics ens porta al cim. Així que sense pensar-ho ens hem trobat que potser hem fet una primera repetició d'aquesta via de la que en desconeixem el nom i els seus autors. Ara ja sabem que es diu "Te verd" i que es va obrir el passat desembre.
Acabada aquesta via i com que va començar a caure una mica de neu, anem a fer la via Carla per la variant rapel i així escalem al costat del Xermi, el David i el Jordi que estaven fent la via Directa Carla Alarcón.

Via " Te verd"
1a. tirada 50m IV+. 1 espit, 3 bagues.

2a. tirada. 45m. V+ 1 pitó i 3 bagues.

Material: Porteu un joc complert de friends i bagues per llaçar sabines.
Descens: un cop al cim, resseguiu la cresta uns 25 metres i trobareu el rapel de la via Aina. Amb una corda de 60m podreu baixar en 3 rapels.

 Escalant la placa de la primera tirada un cop superat l'espit que assegura aquest tram.

El Toni a punt d'arribar al pas clau de la via, un desplom fissurat que caldrà assegurar per arribar a un clau que en protegeix la sortida.

Via inacabada a Alòs de Balaguer

Aquesta via ja està acabada !!

Aquí trobareu la ressenya 

Aquest dissabte les previsions tornen a ser de fort vent i fred i com que la setmana passada vam escalar molt bé a Alòs de Balaguer decidim tornar-hi. El Toni Alarcón, que ha estat engripat tota la setmana, aquesta vegada no ens acompanya però s'hi apunta el Toni Aymamí que ha quedat sense company de cordada.
Quan arribem a l'aparcament el Jordi i el Joanet decideixen anar a escalar la via "Canto por soleares" que te una darrera tirada molt maca, i jo li proposo al Toni anar a descobrir una línia nova que vam veure la setmana passada i que intueixo que almenys te 4 tirades obertes. Aquesta l'ínia, que fa poc que s'ha equipat ja que encara hi ha la pols dels forats dels parabolts a la paret, comença a uns 5m a la dreta de la via "Sordenes mon guef" i puja per un pany de paret sanejat però,  la primera tirada, sense ser massa difícil, la sorra i la molsa humitejada de la pluja del dia anterior, fan que les preses no et donin bones sensacions. Aquesta primera tirada te 2 parabolts. La segona tirada equipada també amb dos parabolts, és més vertical i difícil,però trobem que la paret està més seca i l'escalada esdevé molt maca. Acaba fent reunió a la mateixa R. que la via Sordenes. La tercera tirada no te cap assegurança, fàcil i de transició, comença per la via Sordens fins que, a la meitat de la tirada, cal fer un flanqueig a la dreta per anar a buscar el centre de la placa a on hi trobarem la R.3. La quarta tirada és una placa molt maca, equipada amb un pitó, 4 o 5 parabolts i dos ponts de roca, te unes regletes petites que recorden les de Vilanova i  marxa en diagonal a l'esquerra fins a trobar una R.4 equipada amb anelles per rapelar. En aquest punt no veiem cap traça de que la via continuï, tot i que seria lògic que ho fes, i decidim rapelar. Haurem d'esperar que els autors de la via donin informació de la mateixa i puguem saber si te, o tindrà continuïtat.
Un cop a la R.3 baixem caminant fins a una alzina a on hi muntem un rapel de 60m que ens deixa al peu de la via Olga Frontera i, tot i el vent que ha començat a bufar amb intensitat, decidim escalar les dues primeres tirades d'aquesta via mentre els Jordi i el Joanet acaben la seva via.

 Descobrint la primera tirada d'aquesta nova via a on la molsa i la terra ens tapen una mica les preses. Amb els pas de les cordades serà una tirada molt maca.

 La segona tirada, més vertical, te algun pas que ens farà posar les piles.

La quarta tirada puja per una placa de regletes molt maques i acaba per un diedre que ens porta fins la R.4