Cingles de la Creueta. via "Matins a la fresca"

Fa uns quants dies amb el Toni vam estar explorant els Cingles de la Creueta, una aresta de roca calcaria que hi ha a sobre de la Nou de Berguedà. Aquell dia vam anar per un corriol fins a la meitat d'aquesta aresta i varem obrir una via de dues tirades, " Matins a la fresca" que puja per la cara Oest i per tant està a l'ombra fins el migdia.

Material: La via "matins a la fresca" està equipada amb ponts de roca i només ens caldrà portar un joc complert de friends.

Aproximació: Aparquem el cotxe a la corba que hi ha a sota la casa Espades i prenem un corriol que s'endinsa dins del bosc. Passant pel costat d'un abeurador de les baques i seguint una mànega d'aigua, arribarem en 3 o 4 minuts fins el collet on el corriol travessa l'aresta i baixa cap a la vall de la casa de la Tó. Baixarem uns 10metres i a la nostra dreta hi veureu el peu de via.

La via no puja pel centre de l'aresta ja que per aquella línia hi vàrem veure un pont de roca vell i per tant ja hi ha una via de la que no en tenim cap informació. La nostra via va uns 10 m. més a l'esquerra, tot cercant l'ombra dels matins.

Descens: Un cop acabada la via anirem a la dreta i desgrimparem uns 15 metres de l'aresta fins a trobar una instal.lació de rapel que amb 30m ens deixarà a peu de via.

 El Toni obrint la 1a. tirada.

 Obrint la 2a. tirada.

Aquest dissabte vam iniciar l'escalada de l'aresta des de la pista i fins a la seva meitat, arribant al collet a on hi ha la via abans ressenyada. No hi vàrem trobar cap senyal de que algú hi hagi passat, però mai se sap.  Nosaltres hi hem deixat, en les 6 o 7 tirades que hi varem fer, diversos ponts de roca i un rapel per baixar el darrer ressalt.
La línia que vàrem seguir va ser la més assequible, amb algun pas de V i en general de IV i trams de II,  però a la primera i a la tercera tirades i ha plaques que, quan les obrim, tindran passos molt difícils.
A la via hi trobarem força vegetació i per tant ens l'hem de prendre com una escalada d'aventura, per practicar amb l'autoprotecció i cercar la millor línia per avançar, ja que tot i ser una aresta, presenta diverses possibilitats.
Accès:  Es pot aparcar el cotxe al costat mateix de l'inici de l'aresta, uns 100m més endavant del trencall que porta a la casa de la Tó.
El retorn al cotxe el farem per la pista per la que hem pujat i que passa pel costat de la masia Espades.

L'escalada a la segona meitat de l'aresta la tenim pendent per la propera visita a la zona.

Aprofitant una imatge del Google Earth podem ubicar l'aresta.

 Foto del tram escalat aquest dissabte feta des del darrer ressalt de les Agudes. La pista i l'aparcament del cotxe passa a peu de l'inici

 El Toni obrint els primers metres de la placa per on comença l'aresta. Assegurant-lo des de la mateixa pista

 La via te trams molt bruts que vàrem netejar una mica.

 Trams aeris.

 Trams fàcils a on grimparem més que escalarem.

 I trams a on haurem d'esquivar la vegetació per anar trobant la roca.

La Codolosa. " Via del niu"

Com que aquest dissabte esta nuvol i han caigut quatre gotes, tot i ser l'agost fa un matí fresc, amb el Toni ens apropem a la Codolosa i despres d'escalar la via del " dimecres tarda" i enllaçar-la amb la darrera tirada de la via "L'ultim fluter" fem una via esportiva que hi ha uns metres a la seva esquerra i veiem que al seu costat hi pot sortir una línia nova ben maca.
Com que encara esta vigent la prohibició d'equipar amb expansions noves vies a Montserrat, haurem d'escalar-la sense posar-hi cap expansió ni pitons, només amb friends i bagues.
Dit i fet, ens hi posem i neix una nova via que pren el nom de " La via del niu" ja que al peu de via hi hem trobat un niu abandonat d'alguna mena d'ocell.
Aquesta via aprofita pel descens la reunió existent d'una via d'esportiva.

 Superant els pas desplomat que marca la dificultat de la via.

 El niu que dona nom a la via.

vies: Infidel i Òptima.

Després de molt de temps sense anar a la part alta de Montserrat, amb el Toni cerquem poder escalar a l'ombra i ens dirigim a l'agulla Cara de Mico a fer la via Infidels i, un cop feta aquesta via, resseguim el contrafort de la Gorra Frigia i escalem la via Optima.
Dues vies molt equipades del Guillem Arias que ens han permès escalar uns 300m a l'ombra i sense cap mena de patiments
Només ens caldran 16 cintes exprés si volem xapar tots les assegurances.

La Falconera. via Barba Roja acabant per la via Bavaresa

 Ressenya original del Joan Asín
Aquest diumenge he anat amb la meva filla Aina a descobrir aquesta zona del Garraf, amb la intenció de fer una escalada ràpida i de banyar-nos a la platja.
La roca te un tacte relliscos i la calor que feia avui, i que ens feia suar de valent, Ens ha fet agafar-nos a les cintes en els passos més difícils.
Nosaltres hem començat fent la via Barba Roja i a la segona reunió ens em passat a la darrera tirada de la via Bavaresa.
La baixada l'hem fet resseguint un corriol que baixa per la cresta, hi ha un ressalt que ens ajudarem d'una corda fixa, i arribem al costat mateix del cotxe.

Gran slab i Tarzan

El dissabte amb el Toni vam anar a Vilanova de Meià a fer aquestes dues vies que teniem a la llista de pendents des de feia molt temps. La gran slab és una placa fácil, excepte en els darrers 2 metres, i està assegurada amb parabolts.
La via Tarzan és una via difícil, a on haurem de fer servir els estreps i tibar fort. La via està assegurada amb uns quants burils i un parell de pitons. En aquesta via els friends costen de colocar i per tant l'escalada esdevé ,en algun pas, força exposada.

 Escalant la via gran Slab.

 A la 1a. tirada de la via tarzan hi trobarem un sol buril.

 Després dels 3 burils haurem de tibar fort, la via pica més del que ens pensavem.

 La 3a. tirada no te cap assegurança i els primers metres son prou difícils.

 El V+ que marquen algunes ressenyes en la 4a. tirada per nosaltres va resultar ser un Ae dífícil.

 La 5a. tirada te un pas de flanqueig, aeri i exposat, que costa de veure ja que les preses son petites i amagades.

Acabada la via amb la carretera al fons.

Esperó de can Fité. Via d'en Martí

ressenya original de l'Eduard
Jo hi he rectificat la llargada de les tirades, hi he dibuixat la variant en la que ens vàrem "encigalar" i les instal·lacions dels rapels que hi podreu trobar.

Aquest dissabte anàvem dues cordades, en una el Toni i Jo i a l'altra, el Xermi, el David i l'Ernesto. La via escollida era la via d'en Martí, a l'esperó de cal Fité, que trobarem a sobre del poble de la Coma i que al estar orientada al Sud-Oest està a l'ombra bona part del matí.
Nosaltres vàrem entrar a la via a 2/4 de 10 i  durant l'escalada no ens va tocar gens el sol.
Jo havia fet aquesta via 10 o 12 anys endarrere però no en recordava res i per tant era com si l'anés descobrint a mesura que la feia.
Darrera nostra va venir una cordada de Cardona, en "Peta" i el Valentí, i més tard va arribar una altra cordada de tres, però que finalment no van iniciar l'escalada.

La primera tirada comença per una fissura, amb una roca vermellosa que et fa dubtar de la seva solidesa, i un arbust que n'amaga el primer espit de la via. Un passos verticals i atlètics et fan dubtar que els passos siguin només de Vº.
La segona tirada surt en flanqueig a la dreta per pujar a cercar una fissura a on els espits s'acaben i cal assegurar-se amb friends.
La tercera tirada marxa en diagonal a l'esquerra. Des de la reunió, que es fa en una alzina, no es veu cap espit perquè en els primers metres de la tirada hi ha pitons  força amagats. Quan arribem a una placa llisa i vertical apareixen els espits que asseguren aquests metres més difícils. Jo vaig veure la possibilitat d'anar per l'esquerra, per entre uns blocs inestables, que et porten per un diedre a on hi ha dos pitons i que es continua fins a una plataforma a on hi vaig trobar dues femelles d'espits, però sense cargol ni xapa, vaja, una antiga reunió des-equipada i que queda 3m. per sota de la R.3 de la via. Quan el Toni va arribar a la reunió improvisada amb friends, va intentar continuar pel diedre que teniem a sobre, però la roca trencada que s'hi va trobar ens va fer ser prudents i demanar als companys que ens fixessin una tram de la seva corda per poder entrar a la R.3 i continuar la via per la línia correcte.
La quarta tirada és molt curta, amb una arrancada força atlètica,  i ens deixa al peu del bonic diedre de la 5a. tirada.
La 5a. tirada la farem resseguint dos diedres. Al final del segon diedre hi veurem una instal·lació de rapel a on podem donar per acabada la via o continuar 5m més per una xemeneia fins a dalt.
Nosaltres, seguint les recomanacions del "Peta" que ja ha repetit aquesta via 15 vegades i que és el qui va equipar la línia de rapels, vam fer un curt rapel de 5m fins l'esmentada instal·lació i amb dos rapels, un de 59m i un de 55m vam arribar a peu de paret, a uns 50m de l'inici de la via.
El problema va sorgir quan, degut a que els rapels es fan de dues anelles, es van caragolar molt les cordes i no es van poder recuperar les del primer rapel. Així que el Peta va haver de preveure tornar l'endemà a la paret per poder recuperar les cordes.
La seva intenció és rectificar les instal·lacions de rapel perquè es pugui baixar d'una sola anella i evitar així la torsió de les cordes.
Via recomanable, especialment pels matins d'estiu.

 El Toni iniciant la 1a. tirada. l'arbust de la foto amaga el primer espit que no vàrem veure.

 El David equipant el diedre de la 2a tirada.

 Escalant la 3a tirada.

 El Toni intentant sortir de la R.3 de la variant per una zona de roca molt trencada. Finalment vàrem pujar a la R.3 original de la via gràcies a una corda fixada pels companys.

 El Toni escalant la darrera tirada.

Com que el David havia anat de primer en les 4 tirades de la seva cordada, ens vàrem intercanviar les cordes, ell va pujar de segon amb el Toni i jo vaig poder fer de primer de la seva cordada en aquesta darrera tirada de la via.

 l'Ernesto sortint de la xemeneia de la darrera tirada.

 Repelant fins la instal·lació del primer rapel a on el Peta m'explicava a on trobaríem la segona instal·lació. Cal portar cordes de 60m i tot i així arriben justes !!

En "Peta" i en Valentí ens van acompanyar a fer la cervesa a Sant Llorenç de Morunys.

Agulla Cantinal superior

Aquest dissabte, com que estem malalts de roca i ens feia molta por la calor que anunciava l'home del temps, vàrem tornar al Pedraforca a equipar tres línies més a la darrera agulla de l'Aresta dels Cantinals, a on haviem obert la via dels Malalts de roca.

Així que ara, a part de la via que ja estava oberta i que puja pel fil de l'aresta, n'hi ha una a la cara Est, sense cap expansió, només unes bagues a la part final, i dues més a la cara Oest ( a l'ombra tot el matí) equipades amb 4 parabolts la nº2 i 1 parabolt i dues bagues la nº1. Aquestes dues vies comparteixen els primers 5m i el primer parabolt.

Hi hem instal.lat una anella per si es vol fer la via nº 2 en top rope.

Per baixar fins el camí que passa a peu de vies hem netejat un corriol que en un minut et permet el retorn i que també és la millor opció per quan fas tota l'atesta

 Netejant i obrint la via nº1, la de la cara Est.

Repetint la via nº 2. una placa de 6a.

Tram inicial que comparteixen les dues vies. la Nº 3 continua per dins la fissura que va a l'esquerra