"via d'estiu" i " la via del tronc"

Una setmana més tornem a pujar a la Nou de Berguedà per acabar d'obrir la via que tenim a mitg acabar.
Aquest dissabte obrim la primera tirada de la que serà la línia difícil de l'aresta i que puja al costat de la que vàrem escalar fa unes setmanes tot cercant llavors la línia més assequible.
la 1a. tirada surt igual que en l'anterior ocasió, des de la mateixa pista forestal però puja recte, cercant el desplom, amb preses molt bones i equipada amb tres parabolts.
Ara queda, unint-la amb les tirades ja equipades els dies anteriors, una línia que li posem per nom " via d'estiu" perquè queda a l'ombra durant tot el matí, i que te tres trams difícils a on caldrà fer-hi algun pas d'A1 i Ae.
Així doncs ens seran necessaris els friends per assegurar-nos allí a on els parabolts o els ponts de roca que hi hem deixat estan molt lluny.

Obrint la primera tirada

Un cop acabada la feina en aquest primera part de l'aresta dels cingles de la Creueta, vàrem pujar a la segona part, allí a on hi ha el corriol que va de la casa d'Espades a la casa de la To tot partint l'aresta en dues parts.
Aquí el Toni recomença la feina que vàrem deixar l'altre dia, arrel de la seva caiguda, i acaba obrint un via que ressegueix diverses fissures i diedres.
Com que per arribar a peu de via hi havia un pi caigut que barrava el pas pel corriol, el vàrem tallar i  la part serrada la vàrem colocar a la fissura de l'inici de la via, i és aquest és el motiu que identifica i dona el nom a la via.

Via assegurada amb 5 parabolts i diverses bagues.  caldrà portar el joc de friends.

El Toni obrint via des del punt a on va caure la setmana passada. El tronc que dona nom a la via enquestat a la fissura inicial.

 Assegurant un flanqueig delicat.

 Netejant la fissura del darrer diedre de la via

Ara podrem fer l'aresta dels cingles de la Creueta tot seguint una línia que no supera el V o bé escalar-la per una línia difícil en la que caldrà fer passos de Ae i V+.
Podem escalar només el primer tram de l'aresta o bé tota sencera.
Podem fer "la via d'estiu" i després pujar pel camí fins el corriol de la casa Espades a fer les vies Matins a la fresca, la via del tronc i la de l'aresta que va obrir l'Amadeu. ( 3 vies vies amb un mateix rapel per baixar)

Hem començat un nou projecte i vist varies línies més , però tot això ho deixarem per a més endavant.

Els cingles de la Creueta. obrint via

La publicació d'una ressenya en un bloc permet sovint obtenir informació de vies i escalades que eren desconegudes i que, arrel d'un comentari, es poden fer públiques.

l'Amadeu Pagès m'envia una ressenya de l'escalada que van fer ell i el Rovira a la segona part de l'aresta dels Cingles de la Creueta, i en la qual nosaltres al escalar-la hi varem trobar un pont de roca i un pitó com a testimoni del seu pas.

Aquesta setmana hem començat a obrir amb el Toni una línia que recorrerà de nou l'aresta, però ara cercant els passos i plaques més difícils i verticals. D'aquesta manera els que vulguin cavalcar per aquesta humil però interessant aresta, podran fer-ho per una línia que no sobrepassa el Vº o bé per una altra de semiequipada amb parabolts en la que hi caldrà fer passos de V+ A1 i Ae, si no estàs molt fort.

 Equipant un tram desplomat

 Entrant a una placa molt maca i de roca excel·lent.

 Escalant cercant l'ombra.

 A la reunió,  una mirada tenebrosa observa tot el que fem.

 El Toni obrint un fissura molt vertical.

El Toni a peu de via després de patir una espectacular caiguda, per sort sense conseqüències, al trencar-se un petit pont de roca i saltar un friend. Després d'aquest ensurt vàrem decidir deixar-ho fins la propera visita.

Cresta dels cingles de la Creueta, 2a. part

Aquest dissabte vàrem repetir la via "Matins a la fresca" i tot seguit vam continuar escalant la cresta de la Creueta fins el seu final. Per cert, algú ja l'havia escalada anteriorment ja que hi vàrem trobar una baga en un pont de roca i un pitó en un desplom de l'ultim ressalt de la cresta.
Al nostra darrera hi varem veure una cordada que potser va fer la segona repetició de la via " Matins a la fresca" però que no va continuar fent la cresta.
La cresta te molta vegetació i trams ajaguts que la fan discontinua, com quasi totes les crestes, però esdevé una grimpada /escalada prou interessant si es deixa la línia més fàcil i es vol pujar per les plaques més difícils que anirem trobant.

Nosaltres l'hem deixat equipada amb alguns ponts de roca però ens caldrà portar un joc complert de friends.
En tot el recorregut d'aquesta segona part de la cresta no ens cal fer cap rapel, únicament una desgrimpada de III-.

Descens.
Un cop al final de la cresta ens toparem amb un filat per a les vaques, cal resseguir-lo fins arribar a un collet a on el saltarem i, per un camí no gaire definit, anirem baixant per dins del bosc fins la casa "Espades" i el cotxe en uns 10' ( si no us atureu a buscar bolets)

 Escalant els primers metres de la via "Matins a la fresca"

 El Toni iniciant la segona tirada.

Grimpant per la cresta.

 A la cresta hi hem de fer una curta desgrimpada.

 Equipant un pont de roca en un dels bonics desploms d'aquest escalada.

 Darrer ressalt de la cresta. aquí hi vàrem trobar un pitó.

Baixant ens vàrem entretenir a buscar uns quants bolets !!

Cingles de la Creueta. via "Matins a la fresca"

Fa uns quants dies amb el Toni vam estar explorant els Cingles de la Creueta, una aresta de roca calcaria que hi ha a sobre de la Nou de Berguedà. Aquell dia vam anar per un corriol fins a la meitat d'aquesta aresta i varem obrir una via de dues tirades, " Matins a la fresca" que puja per la cara Oest i per tant està a l'ombra fins el migdia.

Material: La via "matins a la fresca" està equipada amb ponts de roca i només ens caldrà portar un joc complert de friends.

Aproximació: Aparquem el cotxe a la corba que hi ha a sota la casa Espades i prenem un corriol que s'endinsa dins del bosc. Passant pel costat d'un abeurador de les baques i seguint una mànega d'aigua, arribarem en 3 o 4 minuts fins el collet on el corriol travessa l'aresta i baixa cap a la vall de la casa de la Tó. Baixarem uns 10metres i a la nostra dreta hi veureu el peu de via.

La via no puja pel centre de l'aresta ja que per aquella línia hi vàrem veure un pont de roca vell i per tant ja hi ha una via de la que no en tenim cap informació. La nostra via va uns 10 m. més a l'esquerra, tot cercant l'ombra dels matins.

Descens: Un cop acabada la via anirem a la dreta i desgrimparem uns 15 metres de l'aresta fins a trobar una instal.lació de rapel que amb 30m ens deixarà a peu de via.

 El Toni obrint la 1a. tirada.

 Obrint la 2a. tirada.

Aquest dissabte vam iniciar l'escalada de l'aresta des de la pista i fins a la seva meitat, arribant al collet a on hi ha la via abans ressenyada. No hi vàrem trobar cap senyal de que algú hi hagi passat, però mai se sap.  Nosaltres hi hem deixat, en les 6 o 7 tirades que hi varem fer, diversos ponts de roca i un rapel per baixar el darrer ressalt.
La línia que vàrem seguir va ser la més assequible, amb algun pas de V i en general de IV i trams de II,  però a la primera i a la tercera tirades i ha plaques que, quan les obrim, tindran passos molt difícils.
A la via hi trobarem força vegetació i per tant ens l'hem de prendre com una escalada d'aventura, per practicar amb l'autoprotecció i cercar la millor línia per avançar, ja que tot i ser una aresta, presenta diverses possibilitats.
Accès:  Es pot aparcar el cotxe al costat mateix de l'inici de l'aresta, uns 100m més endavant del trencall que porta a la casa de la Tó.
El retorn al cotxe el farem per la pista per la que hem pujat i que passa pel costat de la masia Espades.

L'escalada a la segona meitat de l'aresta la tenim pendent per la propera visita a la zona.

Aprofitant una imatge del Google Earth podem ubicar l'aresta.

 Foto del tram escalat aquest dissabte feta des del darrer ressalt de les Agudes. La pista i l'aparcament del cotxe passa a peu de l'inici

 El Toni obrint els primers metres de la placa per on comença l'aresta. Assegurant-lo des de la mateixa pista

 La via te trams molt bruts que vàrem netejar una mica.

 Trams aeris.

 Trams fàcils a on grimparem més que escalarem.

 I trams a on haurem d'esquivar la vegetació per anar trobant la roca.

La Codolosa. " Via del niu"

Com que aquest dissabte esta nuvol i han caigut quatre gotes, tot i ser l'agost fa un matí fresc, amb el Toni ens apropem a la Codolosa i despres d'escalar la via del " dimecres tarda" i enllaçar-la amb la darrera tirada de la via "L'ultim fluter" fem una via esportiva que hi ha uns metres a la seva esquerra i veiem que al seu costat hi pot sortir una línia nova ben maca.
Com que encara esta vigent la prohibició d'equipar amb expansions noves vies a Montserrat, haurem d'escalar-la sense posar-hi cap expansió ni pitons, només amb friends i bagues.
Dit i fet, ens hi posem i neix una nova via que pren el nom de " La via del niu" ja que al peu de via hi hem trobat un niu abandonat d'alguna mena d'ocell.
Aquesta via aprofita pel descens la reunió existent d'una via d'esportiva.

 Superant els pas desplomat que marca la dificultat de la via.

 El niu que dona nom a la via.

vies: Infidel i Òptima.

Després de molt de temps sense anar a la part alta de Montserrat, amb el Toni cerquem poder escalar a l'ombra i ens dirigim a l'agulla Cara de Mico a fer la via Infidels i, un cop feta aquesta via, resseguim el contrafort de la Gorra Frigia i escalem la via Optima.
Dues vies molt equipades del Guillem Arias que ens han permès escalar uns 300m a l'ombra i sense cap mena de patiments
Només ens caldran 16 cintes exprés si volem xapar tots les assegurances.

La Falconera. via Barba Roja acabant per la via Bavaresa

 Ressenya original del Joan Asín
Aquest diumenge he anat amb la meva filla Aina a descobrir aquesta zona del Garraf, amb la intenció de fer una escalada ràpida i de banyar-nos a la platja.
La roca te un tacte relliscos i la calor que feia avui, i que ens feia suar de valent, Ens ha fet agafar-nos a les cintes en els passos més difícils.
Nosaltres hem començat fent la via Barba Roja i a la segona reunió ens em passat a la darrera tirada de la via Bavaresa.
La baixada l'hem fet resseguint un corriol que baixa per la cresta, hi ha un ressalt que ens ajudarem d'una corda fixa, i arribem al costat mateix del cotxe.