" La via de les 5 feixes"

Aquest dissabte amb el Toni vàrem tornar a Vilanova de Meià per tal d'acabar la via que havíem començat a obrir la setmana passada.
Amb aquesta via volíem iniciar l'escalada des de la mateixa carretera i arribar a dalt tot de la carena tot cercant i enllaçant els panys de roca escalable, i per tant creuant les 5 feixes que els separen, d'aquí en ve el nom de la via.
Aquesta és doncs una via sense la continuïtat que trobem a les vies de la Roca dels Arcs i que pot no ser interessant per a alguns escaladors, però que te l'atractiu de començar a la mateixa carretera i de poder escalar alguns panys de roca molt interessants.
La via està força equipada i per la 4a. tirada haurem de portar 12 cintes exprés,  tot i això com sempre és recomanable portar un joc de friends per quan les assegurances allunyen.
Les tirades més maques i difícils son les 4a. i la 5a.
Pel que fa a la dificultat de cada tirada l'haurem de concretar més endavant quan la repetim sense anar carregats amb tot el material d'equipar.
De moment ho deixem amb un 6a, per algun dels passos difícils que trobarem, però que es poden fer en A0

Descens: Hem deixat una instal·lació de rapel a la R.5 en un arbre, i una a la R4. amb 2 parabolts amb anelles.

De la 6a. tirada en baixarem caminant fins a la R.5
1 rapel de la R.5 fins la R.4 bis i caminant fins la R.4
1 rapel de la R.4 i caminant fins les cordes fixes ( es poden rapelar) i continuarem caminant fins a peu de via.
Caldrà anar molt en compte alhora d'anar caminat a trobar el rapel de la R.4 i l'acabament de les cordes fixes. En una propera visita i deixarem una corda fixe per evitar el risc d'una relliscada fatal.

Inici de la via.

 El Toni equipant el magnífic diedre de la 4a. tirada.

 Equipant la placa de la 5a. tirada.

 Obrint els darrers metres de la via.

Foto de la cordada un cop acabada la feina.

Malanyeu. Via "Aina"

Aquest diumenge vam pujar amb l'Aina i l'Eduard a escalar la via que porta el seu nom. Per l'Eduard representava la descoberta de la zona de Malanyeu i el poder escalar en una roca de característiques molt especials. L'Amadeu ens va rebre a l'aparcament i tenia feina a anar saludant als molts coneguts que hi havia al costat dels cotxes. La zona estava plena de cordades i l'animació a la paret era total.
Quan vaig obrir aquesta via, ara farà 5 anys, en el pas més difícil de la segona tirada hi havia un arbret que et permetia assegurar-te, tibar per fer el pas, i després posar-hi el peu a sobre. Un any després vaig veure que aquell arbret podria no aguantar una caiguda i vaig colocar-hi un parabolt a sota per protegir el pas. Ara l'arbret ja està mort i no hi és,  el pas ha quedat molt difícil (6a+ ?) i cal penjar-hi un estrep per fer un A1 o bé pujar un parell de metres a la seva esquerra per una bavaresa.
En els darrers metres de la tercera tirada, a sobre de l'únic parabolt de la tirada, hi ha rebrotat una argelaga en una fissura que era la presa clau, i que no permet fer el pas per entrar directa a la reunió per la placa i cal flanquejar a l'esquerra.
En la propera visita haurem de netejar l'argelaga i revisar el pas de la segona tirada.

 l'Eduard fent el pas d'A1 a la segona tirada.

 Arribant a la R.3 per una variant .

 Foto cim de la cordada.

Iniciant el rapel

Vies Piratas, Corsarios i Filibusteros

Ressenyes del Xavi Diez. Nosaltres hi posem uns passos d'A0 a la primera tirada de la via Pirates.

Aquest dissabte tornàvem a Vilanova, i en concret al congost del Pas nou, a fer la via Pirates. Per accedir-hi comencem per una de les moltes vies d'escola que hi ha a la franja rocosa inferior i que, amb un grau amable, ens deixa a la primera feixa. Un cop allí hem de fer un flanqueig de 60m a la dreta i trobem les plaques que a peu de via anuncien els noms de les vies Piratas i Corsarios.
Com que la via Corsarios ja l'havíem escalat, decidim començar per la via Piratas i ens trobem que quan s'arriba a una panxa desplomada que hi ha a uns 15m del terra, que se suposa que és un 5c, no hi veiem cap mena de color i hem de fer 2 passos d'A0 per poder-la superar. Aquesta primera tirada, deixant de banda els passos abans esmentats d'A0, és un 5c continuat que et deixa els braços ben inflats. La segona tirada te una sortida una mica estranya per poder superar una franja vermellosa i continua per una placa molt maca i de bona roca.
Un cop a dalt fem un rapel de 60 metres i a continuació ens fiquem a la via Corsarios, que tot i tenir alguns passos de 5c es deixa fer molt millor i ens deixa un bon regust de boca.
La R.1 es compartida per les dues vies i en aquest punt es creuen.
Un cop a dalt, fem de nou el rapel de 60m i, amb la feina feta, decidim fer un llarg flanqueig per aquesta feixa fins a trobar la via "ruta Filibusteros" 80m 4c que et permet pujar escalant al costat de les cordes fixes. Així coneixem millor la ruta de pujada i baixada d'aquella zona i de passada ens mirem possibles línies a equipar.

 Escalant una de les vies de la zona d'escola de la part inferior de la paret per poder arribar a la 1a. feixa.

 El Toni iniciant la via Piratas.

 Un cop superat el difícil desplom (5c ???) que nosaltres vam fer en A0.

 Superat el pas desplomat del  inici de la 2a. tirada, escalem per una placa molt bona.

 El Toni, iniciant la via Corsarios.

 La via evita per l'esquerra la panxa de la Piratas que ens havia fet patir abans.

La sortida de la R.1 també és més fàcil en aquesta via.

Escalant la 1a. tirada de la via Filibusteros.

El Toni a peu de la 2a. tirada, amb la corda fixa al seu costat.

El Toni començant a equipar una línia que ens ha de permetre començar a escalar des de la mateixa carretera i arribar a la carena, amb 5 o 6 tirades de placa discontinues, ja que estaran separades per les feixes d'aquesta zona.

Malanyeu. via "directa Carla Alarcón"

Aquest diumenge per la tarda vaig quedar amb en Xavi Solà per anar a Malanyeu. Com que no teniem gaire temps i ell darrerament no pot escalar gaire, vam fer la via " Directa Carla Alarcón" una via equipada amb bagues i ponts de roca, i en la que unicament trobarem 2 parabolts al inici de la tercera tirada. Un cop a baix també vam fer la que puja a la seva esquerra i que te una tirada de 25m equipada amb parabolts.

"via d'estiu" i " la via del tronc"

Una setmana més tornem a pujar a la Nou de Berguedà per acabar d'obrir la via que tenim a mitg acabar.
Aquest dissabte obrim la primera tirada de la que serà la línia difícil de l'aresta i que puja al costat de la que vàrem escalar fa unes setmanes tot cercant llavors la línia més assequible.
la 1a. tirada surt igual que en l'anterior ocasió, des de la mateixa pista forestal però puja recte, cercant el desplom, amb preses molt bones i equipada amb tres parabolts.
Ara queda, unint-la amb les tirades ja equipades els dies anteriors, una línia que li posem per nom " via d'estiu" perquè queda a l'ombra durant tot el matí, i que te tres trams difícils a on caldrà fer-hi algun pas d'A1 i Ae.
Així doncs ens seran necessaris els friends per assegurar-nos allí a on els parabolts o els ponts de roca que hi hem deixat estan molt lluny.

Obrint la primera tirada

Un cop acabada la feina en aquest primera part de l'aresta dels cingles de la Creueta, vàrem pujar a la segona part, allí a on hi ha el corriol que va de la casa d'Espades a la casa de la To tot partint l'aresta en dues parts.
Aquí el Toni recomença la feina que vàrem deixar l'altre dia, arrel de la seva caiguda, i acaba obrint un via que ressegueix diverses fissures i diedres.
Com que per arribar a peu de via hi havia un pi caigut que barrava el pas pel corriol, el vàrem tallar i  la part serrada la vàrem colocar a la fissura de l'inici de la via, i és aquest és el motiu que identifica i dona el nom a la via.

Via assegurada amb 5 parabolts i diverses bagues.  caldrà portar el joc de friends.

El Toni obrint via des del punt a on va caure la setmana passada. El tronc que dona nom a la via enquestat a la fissura inicial.

 Assegurant un flanqueig delicat.

 Netejant la fissura del darrer diedre de la via

Ara podrem fer l'aresta dels cingles de la Creueta tot seguint una línia que no supera el V o bé escalar-la per una línia difícil en la que caldrà fer passos de Ae i V+.
Podem escalar només el primer tram de l'aresta o bé tota sencera.
Podem fer "la via d'estiu" i després pujar pel camí fins el corriol de la casa Espades a fer les vies Matins a la fresca, la via del tronc i la de l'aresta que va obrir l'Amadeu. ( 3 vies vies amb un mateix rapel per baixar)

Hem començat un nou projecte i vist varies línies més , però tot això ho deixarem per a més endavant.

Els cingles de la Creueta. obrint via

La publicació d'una ressenya en un bloc permet sovint obtenir informació de vies i escalades que eren desconegudes i que, arrel d'un comentari, es poden fer públiques.

l'Amadeu Pagès m'envia una ressenya de l'escalada que van fer ell i el Rovira a la segona part de l'aresta dels Cingles de la Creueta, i en la qual nosaltres al escalar-la hi varem trobar un pont de roca i un pitó com a testimoni del seu pas.

Aquesta setmana hem començat a obrir amb el Toni una línia que recorrerà de nou l'aresta, però ara cercant els passos i plaques més difícils i verticals. D'aquesta manera els que vulguin cavalcar per aquesta humil però interessant aresta, podran fer-ho per una línia que no sobrepassa el Vº o bé per una altra de semiequipada amb parabolts en la que hi caldrà fer passos de V+ A1 i Ae, si no estàs molt fort.

 Equipant un tram desplomat

 Entrant a una placa molt maca i de roca excel·lent.

 Escalant cercant l'ombra.

 A la reunió,  una mirada tenebrosa observa tot el que fem.

 El Toni obrint un fissura molt vertical.

El Toni a peu de via després de patir una espectacular caiguda, per sort sense conseqüències, al trencar-se un petit pont de roca i saltar un friend. Després d'aquest ensurt vàrem decidir deixar-ho fins la propera visita.

Cresta dels cingles de la Creueta, 2a. part

Aquest dissabte vàrem repetir la via "Matins a la fresca" i tot seguit vam continuar escalant la cresta de la Creueta fins el seu final. Per cert, algú ja l'havia escalada anteriorment ja que hi vàrem trobar una baga en un pont de roca i un pitó en un desplom de l'ultim ressalt de la cresta.
Al nostra darrera hi varem veure una cordada que potser va fer la segona repetició de la via " Matins a la fresca" però que no va continuar fent la cresta.
La cresta te molta vegetació i trams ajaguts que la fan discontinua, com quasi totes les crestes, però esdevé una grimpada /escalada prou interessant si es deixa la línia més fàcil i es vol pujar per les plaques més difícils que anirem trobant.

Nosaltres l'hem deixat equipada amb alguns ponts de roca però ens caldrà portar un joc complert de friends.
En tot el recorregut d'aquesta segona part de la cresta no ens cal fer cap rapel, únicament una desgrimpada de III-.

Descens.
Un cop al final de la cresta ens toparem amb un filat per a les vaques, cal resseguir-lo fins arribar a un collet a on el saltarem i, per un camí no gaire definit, anirem baixant per dins del bosc fins la casa "Espades" i el cotxe en uns 10' ( si no us atureu a buscar bolets)

 Escalant els primers metres de la via "Matins a la fresca"

 El Toni iniciant la segona tirada.

Grimpant per la cresta.

 A la cresta hi hem de fer una curta desgrimpada.

 Equipant un pont de roca en un dels bonics desploms d'aquest escalada.

 Darrer ressalt de la cresta. aquí hi vàrem trobar un pitó.

Baixant ens vàrem entretenir a buscar uns quants bolets !!