20 de febr. 2016

Serra de Sant Joan. La via d'en Guillem


Aquest dissabte teniem la intenció d'anar a Alòs de Balaguer, a on encara hi tenim feina a fer, però a darrera hora hem canviat d'opinió i no sempre s'encerta.
La via del Guillem te una tirada preciosa, la 8a. però la resta de tirades es fan caminant, o bé son fàcils, o be tenen passos d'Ae. que et deixen una sensació de que no acabes d'escalar.
Tot i això, anar a la Serra de Sant Joan sempre és una bona manera de passar el matí i a nosaltres ens ha servit, per això hi hem anat, per cercar possibles línies a on obrir una via.
Pel que fa al descens, baixar per la pista es fa llarg i pesat. A nosaltres ens ha semblat que si haguessim rapelat la via hauriem arribat més ràpidament al cotxe.
Al final el Barça ha guanyat i el dissabte ha acabat molt bé.

 Vista general de la paret per on puja la via.

Superats els dos passos d'Ae2 de la primera tirada.

 Facil i trencada 3a. tirada.

 5a. tirada.

 Ae. de la 6a. tirada.

 7a. tirada.

 8a. tirada. Superant la tirada i els passos més macos de la via.

 9a. tirada. Encara que aquests darrers metres crec que son de la via Nuria.



15 de febr. 2016

Malanyeu. Retocs a les vies Aina i Independència






Per aquest dissabte els homes del temps anunciaven vent fort i vàrem decidir anar a Malanyeu per estar a raser del vent.
La paret estava plena de cordades i quan va sortir el sol es va poder escalar de conya.
La nostra intenció era fer uns quants retocs a dues de les vies que havia obert ja fa uns quants anys i així ho varem fer a la via Aina i a la Independència.




8 de febr. 2016

TATOcao


A la ressenya hi he posat la graduació que a mi em va semblar que tenien les tirades del sòcol i les de la via. Opinió totalment personal i subjectiva i que probablement denota que cada dia escalo pitjor.

Aquest dissabte volíem acabar d'equipar els darrers metres de la nostra via, el pal de la W, però finalment ens vàrem decidir per escalar aquesta via dels galls de la que n'haviem rebut varies referències, la darrera de l'amic Xavi Díez a qui vàrem poder saludar la setmana passada després de que ell i el Jordi fessin aquesta via.
Per accedir-hi, com que està a la part alta de la paret, s'hi pot anar caminant, tot fent una gran marrada, o bé escalar el sòcol de la paret per alguna de les vies que hi ha. Nosaltres ho vàrem fer així de manera que acabes escalant 6 tirades.
El sòcol ha estat recentment equipat pels mateixos galls i ofereix una nova via d'escalada de tres tirades.
Com ja he apuntat a sota de la ressenya, a mi sortir del primer parabolt de la 1a. tirada em va costar molt, i a la segona tirada també hi vaig trobar algun pas força difícil. En definitiva que jo hi apujaria mig grau a la graduació de la ressenya, però això és tan sols la meva opinió i segur que no serà compartida per altres escaladors que no la trobaran tant difícil com jo.

Pel que fa a la via TATOcao, em va continuar passant el mateix, i la terra que encara hi ha a sobre de les preses m'ho confirmava encara més. La via està equipada per no patir, tot i que els metres anteriors  a l'entrada de la R.2 hi ha un tram de roca dubtosa que no te cap assegurança i que caldrà protegir amb algun friend mitjà/gran.
Pel descens, com que a la via hi ha força lleixes i vegetació, jo recomano fer 3 rapels de 30m per evitar que les cordes s'emboliquin tal i com ens va passar a nosaltres.
En definitiva, una escalada molt maca i interessant que segur que serà de les molt repetides de la paret.

 El Toni passant el pas de V del inici de l'escalada, que a mi em va semblar de V+

 Navegant a la segona tirada per superar un pas molt vertical.

 Inici de la 3a. tirada.




TATOcao
 Primera tirada. Amb un pas força picant.

 El Toni iniciant el tram més difícil de la tirada que a tots dos ens va semblar de 6a.

 Fent l'espectacular flanqueig per entrar a la R.3.

El Josep Estruch, ja al cim, assegurant al seu company de cordada que feien la via Susanito i menganito, i amb els que vàrem poder xarrar durant l'escalada atès que les dues vies pugen força properes.

2 de febr. 2016

Alòs de Balaguer. Ampliant la via del pal de la W



Aquest dissabte amb el Toni vàrem anar a Alòs de Balaguer amb la intenció de veure com podiem continuar la via del pal de la W.
Els galls, després d'una polemica causada pel fet que la darrera reunió d'aquesta via podia utilitzar-se per fer una reunió intermitja de la via " els misteris del Pepegall", van instal.lar l'esmentada reunió un parell de metres més avall i ens recomenaven continuar la via per les plaques de la dreta.
Seguint les seves recomenacions ens vam acostar a la paret i, tot i el fred que va fer durant tot el matí, vàrem escalar la via fins la darrera reunió i vàrem equipar 15m més de via per la preciosa placa que puja per  la seva dreta.
Ara la 5a. tirada te 35 metres i la R.5 queda uns 10 o 12m per sota del flanqueig de la 6a. tirada de la via dels misteris del Pepegall.
En una propera visita acabarem d'equipar aquest tram i decidirem si la via acaba definitivament en el punt a on es trobi amb la via esmentada, o bé, si cerquem una línia interessant i diferent per contiuar amunt.

 El Toni superant el pas clau de la 1a. tirada.

 Negociant amb la roca no gaire bona de la segona tirada.

 Escalant la preciosa placa de la 4a. tirada.

 El Toni iniciant la 5a. tirada.

 Una de les nombroses cordades que van escalar la preciosa via de lo nikgall-lastir.

Equipant la continuació de la 5a. tirada.

25 de gen. 2016

Via de les 5 feixes


Aquest dissabte amb el Toni anavem a Alòs de Balaguer però la boira que hi havia a la vall ens va fer girar cua i cercar una paret més alta a on la boira no hi fos present. Així va ser com vàrem decidir anar a Vilanova de Meià i pujar fins el Pas nou per tal de fer algunes millores a "la via de les 5 feixes" que fa pocs mesos que vàrem obrir.
Aquesta, com el seu nom indica, és una via que va cercant els panys de roca que hi ha separats per 5 feixes abans d'arribar a la carena del cim. És per tant una via discontinua però amb trams d'escalada molt macos i interessants. La tirada més llarga i maca és la 4a. però la 2a i la 5a també ens faran gaudir tot i els escassos metres de roca.
La graduació de la via ve donada pels passos més dificils de cada tirada, que sovint es poden fer en A0, i la resta de la tirada és més fàcil.
Vàrem millorar amb un clau les assegurances de la primera tirada i, com que la via va cercant diferents panys de paret, vam posar alguna fita i marcar l'inici de les tirades per tal de facilitar el trobar la línia correcte i no entrar en alguna de les altres vies del sector. També vàrem posar un passamà a la part superior de les cordes fixes que s'utilitzen per baixar, per tal de protegir l'accés d'una possible relliscada.
Per la baixada caminarem de la R.6 a la R.5, farem dos rapels fins la R.3 i anirem a cercar les cordes fixes per acabar de baixar fins la canal que ens deixarà a la carretera.










 
 Foto cordada

20 de gen. 2016

Abella de la Conca



Aprofitant el bon temps que fa aquest hivern, amb el Toni vàrem fer la 1a repetició integral d'aquesta via.
La via està equipada amb molts ponts de roca i parabolts tot i que és recomanable portar un joc complert de friends. Per arribar al peu de via cal entrar al poble de l'Abella de la Conca i pujar fins l'esglèsia, des d'alli neix un corriol que passa pel costat del diposit d'aigua i porta a la base de la paret a on hi ha nombroses vies d'esportiva. Caldrà anar resseguit tota la paret fins que passats uns 15', a comptar des de l'esglesia, trobareu el peu de via.
Pel descens hi ha una instal.lació que ens permetrà fer un rapel de 45m per la cara Nord de la paret i tot seguit baixar fins el poble tot resseguint la feixa /tartera que passa per sota de la cara Nord. ( passarem pel costat de l'inici de la via ferrada)

Aquesta via és discontinua ja que està trencada per força feixes, que superarem caminant o grimpant sense dificultat, per anar enllaçant els trams d'escalada, essencialment per plaques de roca molt bona.
Dels 400m que te la via, uns 100 els farem caminant i grimpant i els 300 restants escalant.
A destacar la 8a. tirada com la més maca.
Aquesta és una via que no tindrà massa interès pels que cerquin la continuïtat i la dificultat en l'escalada però serà interessant per aquells a qui els hi agradi fer una via llarga, que ressegueix tota la paret sense masses dificultats i amb un cert grau d'aventura

 Primera tirada.

 2a. tirada

 La 4a. tirada puja per una mena de canal.

 5a. tirada.

 Superant el desplom de la 5a. tirada.

 La placa arrampada de la 6a. tirada.

 Inici vertical però fàcil de la 7. tirada

 Superant els passos finals de la magnifica 8a. tirada.

 En la 10 i penultima tirada.

12 de gen. 2016

Via del niu i via de la canal



Aquestes festes hem escalat menys del que hauriem volgut però també hem tocat paret i hem retornat a la Codolosa.
Amb el Toni aquest dissabte vàrem estar escalant aquestes dues vies que estan força equipades tot i que haurem de portar algun friend per millorar-ne la seguretat.

La via del niu puja a la dreta d'una via equipada amb parabolts i aprofita la 1a reunió d'aquesta via i fa la segona uns metres més amunt.

La via de la canal, que te tres tirades, aprofita la R.2 de la via del niu per fer la seva R.1, fa la segona reunió en un arbre i la tercera en un pont de roca dalt de l'agulla cimera. Per baixar és pot fer caminant per la drecera del fra Garí que passa pel costat mateix, o bé desgrimpant la 3a tirada i rapelant fins a peu de via.

 1a. tirada de la via del Niu.

 2a. tirada.

 1a. tirada de la via de la canal


Darrera reunió de la via de la canal