variat de vies a Malanyeu

Aquests dies de festa he pujat un parell de vegades a Malanyeu.
La primera ho vaig fer amb el Toni i vàrem aprofitar per fer la via Doraemon i la darrera tirada de la via 1+1=3 que la vegada que la varem escalar no vam fer ja que vàrem seguir una línia diferent.
A continuació vam començar a equipar una nova via que esperem acabar properament i que puja pel costat de la nostra via " Independència" i de la Epirimountains.
La segona vegada hi vaig pujar amb el Xavi Solà per repetir la via Francesc Suñol.

 1a. tirada de la Doraemon.

 2a. tirada Doraemon.

 3a. tirada de la via 1+1=3

Equipant la 1a. tirada de la nova via.

Escalant amb la família

Aquest divendres he anat amb l'Aina i l'Eduard a escalar a l'Abella de la Conca.
L'Aina m'havia demanat d'anar a fer una via llarga, i aquesta ho és.
Al no ser una via difícil, és ideal per a fer amb gent que no escala gaire sovint. El paisatge i l'indret i posen els elements per completar una jornada agradable d'escalada.
Per repetir la via únicament ens faran falta 12 cintes exprés i 4 friends mitjans.

 l'Aina i l'Eduard assegurant a peu de via, i la Neus que avui ens ha acompanyat, preparada per anar a caminar.

 Escalant a la bonica 4a. tirada

 Espectacular rapel, amb els darrers 20m. ben volats

Final de la via "El pal de la W"

Aquest dissabte amb el Toni hem acabat d'equipar les dues tirades que permeten que la via arribi fins la cresta de la part alta de la paret. La sisena tirada creua la via "Los misteris del Pepegall" i continua recte amunt fins a la R.7 que farem en un còmode replà. La darrera tirada creua una canal i ens permet arribar a l'afilada cresta que delimita la paret.
Les quatre reunions de les tirades de la part alta de la paret estan equipades per rapelar i per tant es pot baixar rapelant, tot i que això pot ser un inconvenient si pugen altres cordades darrera. En cas de voler baixar per la canal de la cara Nord, a la R.7 caldrà deixar-hi una baga llarga i un maillon. Una altra opció pot ser pujar grimpant per la canal, que trobem un cop superats els cinc primers metres de  la darrera tirada, fins a trobar el final de la via Olga Frontera, que trobarem uns 25m més amunt.
Així com la penultima tirada puja per una placa molt maca que amb el pas de les cordades s'anirà netejant, la darrera travessa un terreny amb molta vegetació i potser caldrà trobar-hi una línia alternativa... però això ja serà un altre capitol d'aquesta historia.

Lo Nik Gall-Lastir

Aquest diumenge vaig tornar amb el Xavi Solà a Alòs de Balaguer. Ell feia molt temps que no escalava en aquelles contrades i les multiples dolencies que l'acompanyen fan que no pugui escalar tant com voldria.
Per introduir-lo de nou a l'escalada del la paret del pic de Castellas vaig triar la via " Lo Nik Gall-Lastir" que per mi és la via més maca i agraida de la zona. No te una gran dificultat i per tant gaudeixes escalant tota la via, cal complementar les assegurances amb alguns friends i per tant has de treballar-la i el descens es pot fer comodament rapelant la part alta de la via i caminant la resta.
De fet vam escalar la via prou ràpid com per tenir temps de tornar d'hora a casa a veure una nova victoria del Barça !!
A l'aparcament vam coincidir amb el Jaumegrimp i el seu company de cordada que anaven a fer la via "mision imposible"

Serra de Sant Joan. La via d'en Guillem

Aquest dissabte teniem la intenció d'anar a Alòs de Balaguer, a on encara hi tenim feina a fer, però a darrera hora hem canviat d'opinió i no sempre s'encerta.
La via del Guillem te una tirada preciosa, la 8a. però la resta de tirades es fan caminant, o bé son fàcils, o be tenen passos d'Ae. que et deixen una sensació de que no acabes d'escalar.
Tot i això, anar a la Serra de Sant Joan sempre és una bona manera de passar el matí i a nosaltres ens ha servit, per això hi hem anat, per cercar possibles línies a on obrir una via.
Pel que fa al descens, baixar per la pista es fa llarg i pesat. A nosaltres ens ha semblat que si haguessim rapelat la via hauriem arribat més ràpidament al cotxe.
Al final el Barça ha guanyat i el dissabte ha acabat molt bé.

 Vista general de la paret per on puja la via.

Superats els dos passos d'Ae2 de la primera tirada.

 Facil i trencada 3a. tirada.

 5a. tirada.

 Ae. de la 6a. tirada.

 7a. tirada.

 8a. tirada. Superant la tirada i els passos més macos de la via.

 9a. tirada. Encara que aquests darrers metres crec que son de la via Nuria.

Malanyeu. Retocs a les vies Aina i Independència

Per aquest dissabte els homes del temps anunciaven vent fort i vàrem decidir anar a Malanyeu per estar a raser del vent.
La paret estava plena de cordades i quan va sortir el sol es va poder escalar de conya.
La nostra intenció era fer uns quants retocs a dues de les vies que havia obert ja fa uns quants anys i així ho varem fer a la via Aina i a la Independència.

TATOcao

A la ressenya hi he posat la graduació que a mi em va semblar que tenien les tirades del sòcol i les de la via. Opinió totalment personal i subjectiva i que probablement denota que cada dia escalo pitjor.

Aquest dissabte volíem acabar d'equipar els darrers metres de la nostra via, el pal de la W, però finalment ens vàrem decidir per escalar aquesta via dels galls de la que n'haviem rebut varies referències, la darrera de l'amic Xavi Díez a qui vàrem poder saludar la setmana passada després de que ell i el Jordi fessin aquesta via.
Per accedir-hi, com que està a la part alta de la paret, s'hi pot anar caminant, tot fent una gran marrada, o bé escalar el sòcol de la paret per alguna de les vies que hi ha. Nosaltres ho vàrem fer així de manera que acabes escalant 6 tirades.
El sòcol ha estat recentment equipat pels mateixos galls i ofereix una nova via d'escalada de tres tirades.
Com ja he apuntat a sota de la ressenya, a mi sortir del primer parabolt de la 1a. tirada em va costar molt, i a la segona tirada també hi vaig trobar algun pas força difícil. En definitiva que jo hi apujaria mig grau a la graduació de la ressenya, però això és tan sols la meva opinió i segur que no serà compartida per altres escaladors que no la trobaran tant difícil com jo.

Pel que fa a la via TATOcao, em va continuar passant el mateix, i la terra que encara hi ha a sobre de les preses m'ho confirmava encara més. La via està equipada per no patir, tot i que els metres anteriors  a l'entrada de la R.2 hi ha un tram de roca dubtosa que no te cap assegurança i que caldrà protegir amb algun friend mitjà/gran.
Pel descens, com que a la via hi ha força lleixes i vegetació, jo recomano fer 3 rapels de 30m per evitar que les cordes s'emboliquin tal i com ens va passar a nosaltres.
En definitiva, una escalada molt maca i interessant que segur que serà de les molt repetides de la paret.

 El Toni passant el pas de V del inici de l'escalada, que a mi em va semblar de V+

 Navegant a la segona tirada per superar un pas molt vertical.

 Inici de la 3a. tirada.

TATOcao

 Primera tirada. Amb un pas força picant.

 El Toni iniciant el tram més difícil de la tirada que a tots dos ens va semblar de 6a.

 Fent l'espectacular flanqueig per entrar a la R.3.

El Josep Estruch, ja al cim, assegurant al seu company de cordada que feien la via Susanito i menganito, i amb els que vàrem poder xarrar durant l'escalada atès que les dues vies pugen força properes.