31 de maig 2021

Sant Llorenç de Montgai. vies Salla Gran, al Alba i Normal





 Aquest dissabte anunciaven més calor, però al arribar a Sant Llorenç, els nuvols tapaven el sol i la temperatura era agradable.

Mentres el Jordi i en Joanet van a fer la via normal, en Pany i jo comencem per la via del Salla Gran.

Faig la primera tirada i trobo que el pas de V+ , un desplom potent amb poca presa de peu, molt difícil i tibo d'A0. la resta de la tirada és difícil però es deixa fer.

La segona tirada també supera un desplom en el seu inici, però aquest li veig color i gaudeixo de valent amb tota la tirada.

Rapelem tot donant indicacions al Jordi i al Joanet, que no troben la continuació de la via normal un cop fetes les dues primeres tirades.

Fem la via Al Alba i trobo que la primera tirada te les assegurances amb uns arbustos, alguns d'ells febles, que no se pas si aguantarien una caiguda.

La segona tirada comença caminant per fer canvi de reunió i puja fácil fins a sota d'una xemeneia d'aspecte no gaire bo, així que en Pany es decanta per anar a la placa de l'esquerra, a on 3 parabolts asseguren uns metres difícils però molt macos.

Tornem a rapelar i acabem la matinal fent les dues tirades de la via normal. Ja ben tocats per la calor, que ja apreta molt, tornem al cotxe amb el cos i els peus que treuen fum.



Apretant en la primera tirada de la via del Salla Gran.


Les vies estan identificades amb pedres com aquesta.

Pujant per la via de Al Alba.
En Pany a la placa final, un cop deixada la xemeneia per on puja la via. I en Jordi i el Joanet a la part final havent pujat per la Neura. 


24 de maig 2021

Via " CADE" Terradets

 



Després de força temps de no escalar a Terradets  aquest cap de setmana en Pere ens demana anar-hi per coneixer la zona ja que ell no hi ha escalat mai. Així que canviem la nostra previsió inicial i anem a Terradets a fer la via CADE.

Jo havia fet aquesta via en dues ocasions anteriors, ara fa molts anys, i ja llavors era una via amb trams a on la roca estava molt pulida degut a la seva antiguitat i a les moltes cordades que l'han fet.

Aquesta vegada vàrem fer només les 10 primeres tirades fins la feixa, i en les darreres tirades varem patir, el que ja era de preveure, en els trams en que la roca rellisca com si fos de marbre. Acaba deixant un mal regust de boca escalar en aquestes condicions però és el que hi ha si es va a una via clàssica molt repetida.

En la paret vàrem coincidir amb una cordada de Montblanc formada pel Jordi Besora, i la seva companya de cordada que feien la via "cha cha cha", una via que ell  mateix havia obert l'any 1982. Ells més tard varen acabar l'escalada per la via CADE fins el cim de la paret.



En Jordi Besora a la R.1 de la via Cha Cha Cha.


En Pere a la 4a. tirada
    




La companya del Jordi superant un difícil pas extraplomat.




En Pany i en Pere, companys de cordada.




En Pere a la 5a. tirada.

Fent la darrera tirada abans d'arribar a la feixa.

13 de maig 2021

nova línia per arribar al cim

 


Per poder arribar al cim des de la R.1 de la via Bona Feina o de la Joan Frnacesc, hem equipat 35m més netejant una canal per on pujar.

9 d’abr. 2021

Via " Canal de l'arbre mort"

 




Aquests dies hem obert una nova via a les parets del Santuari de Corbera, en concret a la cara Est. Aquesta via puja per la segona canal que hi trobareu, després de la darrera de les vies d'escalada esportiva que hi ha obertes en aquella paret.

La via la vàrem obrir des de sota, tot superant les dificultats amb la roca que calia sanejar i la vegetació que hi havia.

Aquest dijous, abans de l’entrada del nou confinament comarcal hi hem tornat per tal de sanejar-la de roques inestables i vegetació. Hem pujat per la cara sud i hem rapelat fent la neteja, tres hores de feina que han deixat la via en millors condicions de com la vàrem trobar al obrir-la.

La via te uns 60m que nosaltres hem dividit en tres tirades de 22m, 13m i 25m.

La dificultat en lliure l’haurà de concretar qui tingui el grau per fer-la. La primera tirada és la més assequible, la segona supera una placa molt llisa i la tercera presenta uns desploms atlètics que requereixen tibar de valent.

A la tercera tirada passarem al costat d’un gran arbre mort que dona nom a la via.

La via està assegurada amb parabolts.

Material: 10 cintes exprés.

Descens: es pot rapelar la via o pujar 3 metres des de la darrera reunió per arribar al cim i anar a cercar els ràpels de les vies de la cara Sud.


netejant la primera tirada.


desploms de la 3a. tirada.

l'arbre mort que trobem al tram final de la via, quan ja han acabat les dificultats, i que dona nom a la via.


22 de març 2021

Retocant les nostres vies de Corbera.

 



Aquest dissabte, després de molt de temps sense poder escalar fora de la comarca, m'he retrobat amb els companys i hem anat al Santuari de Corbera.

Hem repetit i netejat d'argelagues dues de les nostres vies, la "Escaladors bucolics" i la " Bona Feina" i per acabar la matinal, hem fet la primera tirada de la via "Aresta de Corbera" .En aquesta via hi hem instal·lat una reunió a 20m del terra per tal de poder escalar el millor tram de roca de la via, si no es vol continuar fins a dalt.

En Pani a la via " Bona Feina"


                                      Arribant a la r.1 de la via "Escaladors bucolics"

La cordada.

9 de des. 2020

via del Guillem i via de l'Escorpí

 



Aquest dilluns ens acompanyava en Xavi Solà i varem pujar a Malanyeu amb la incertesa de si podrem escalar, ja que el temps pintava malament.

Finalment vàrem poder repetir un parell de vies que en Xavi no coneixia.

El fred ens va deixar glaçats els dits pero va valdre la pena sortir i no quedar-nos a casa.

Força cordades van tenir la mateixa idea i la paret del Devesso estava ben animada.

Nosaltres coincidim amb una cordada que feia la via Francesc Suñol i fem petar la xerrada tot compartint la paret.

24 de nov. 2020

Via "Stradivarius"

 



El dijous passat vàrem tornar a Montserrat amb la intenció de fer alguna via a Sant Benet.

Mentre pujàvem per les escales decidim anar a la via "Area de Servei" però al arribar-hi veiem que hi ha dues cordades a la via, i una encara no ha començat. Per no pujar graons amunt ens decidim per repetir el camí de l'alzina.

Un cop a dalt el vent bufa molt fort i ens fa desistir d'anar a fer la via del cabra, a la panxa del bisbe, i els proposo anar a fer la via Stradivarius que fa anys havia fet i de la que en tenia un bon record.


Ens posem a la via i fem la primera tirada, de roca molt bona i de 55m que et fan escalar entre assegurances i que te un parell de desploms que son realment difícils. ( es poden superar en A0)

A la segona tirada ens decidim per continuar per la via aresta del violí que és menys difícil. Tot i això te uns metres sense cap assegurança fixa que son molt exposats. Crec recordar que abans hi havia un tercer parabolt que assegurava millor aquests metres.



Aquest dijous ens van acompanyar en Pere i en Jordi.