Aquest dissabte escalem de nou aquesta via que ara arriba fins el cim.
Roca a controlar en algun tram.
En Pany en els primers metres de la via.
En pany arribant a la R.1 i en Xavi a la segona tirada de la via Montse Curtó que puja per l'esquerra
Equipant la sortida de la R.1
En la bonica placa de la segona tirada que enllaça amb la via Salvadora.
Aquest dissabte anem cap al Sud a on la previsió del temps sembla més bona i no hi ha tant risc de pluja, però l'efecte blogs fa que moltes cordades tinguin la mateixa pensada i quan arribem a peu de via una cordada ja passa per la tercera tirada i darrera nostre n'arriben dues més, i més tard en Pere Joan i la Montserrat, a qui saludo des de la R1. també s'apropen, però veient que hi ha cua, marxen a fer una altra via per despres tornar, a on segons em diuen més tard pel xat, coincideixen amb el Llorenç i l'Antxi, amb qui fa molt temps que no coincideixo.
Una via molt concorreguda!!
La via te 4 tirades molt curtes, la primera de 15m i la segona de 10m.
Pel que fa a les altres dues no puc opinar perquè un espit a la dreta de la R.2 ens va fer equivocar la línia i la 3a. i 4a. tirada les fem per on no tocava.
A la sortida de la R.2, no consultem la ressenya i en Jordi s'adreça a un espit que hi ha a la dreta i un pont de roca més amunt. Uns passos dificils en els que cal posicionar-se bé per superar-los.
10m més amunt arriba a una reunió que suposem que és la R.3.
Jo surto també amb passos dificils a xapar un espit i més amunt, despres de xapar un segon espit, ja veiem que ens hem equivocat de línia ja que no hi ha cap més espit i la paret es veu molt vertical. despres de mirar per on pujar, decideixo assegurar amb friends una fissura i pujar a buscar un pi a on finalment hi faré la reunió.
La cordada que pujava darrera nostra també s'equivoca de línia i ens segueix. els hi deixem els friends colocats a la fissura ja que ells només portaven cintes expres.
la tercera cordada, una parella de Terrassa, segueix correctament la línia i puja a la nostra esquerra tot seguint els espits de la via.
Una aventura que acaba bé i que em dona la impressió d'haver pujat un darrer tram obrint via.
En el bonic i vertical diedre de la primera tirada, per mi un V+.
Aquest dissabte pujo a Malanyeu amb en Pany i en Jordi i fem la via la Drecera , que te una sola tirada, per tot seguit continuar amunt a cercar el burils de la via Salvadora i continuar per un tram de la Montse Curtó i acabar de nou per la via salvadora,
Una combinació molt maca que et porta per trams equipats amb tot tipus d'assegurances i que acaba per una placa preciosa que cal equipar amb friends.
Jo vaig renovar algun dels vells ponts de roca que trobes pel recorregut de la Salvadora, als que ja calia un canvi pel seu mal estat de conservació.
A la reunió de la Drecera hi ha agut una esllavissada de roques que ha deixat força terra a la tirada i que la pluja, que no arriba, haurà de netejar.
Una combinació molt maca de fer, i una manera de tocar tres vies i estils d'assegurances en una sola escalada.
Cal portar un joc de friends per la darrera tirada.
Al costat nostre i va pujar una cordada famíliar, mare, pare i filla, d'una cordada de Sant Vicenç de Castellet amb qui varem compartir la reunió i conversa.
Un cop feta la via ens dirigim a la zona de les taules de llei i escalem la primera tirada de la via Deila, que jo encara no he repetit.
En Pany sortint de la drecera per anar a cercar els burils de la Salvadora.
Escalant un tram de la Montse Curtó.
Aquest cap de setmana faig el doblet, el dissabte anem amb en pany a la Codolosa per assegurar el tret, ja que el temps pintava malament, i fem la via del pi, que vaig obrir ara ja fa 10 anys, el 2012, a on aprofito per fer-hi alguns retocs i després fem un parell de tirades de l'avi grimpador.
La pensada la varen tenir altres cordades de manera que coincidim a la zona força escaladors.
El diumenge pujo a Malanyeu amb en Xavi Solà i fem una barreja de dues vies, la palpant l'infinit i tocant al cel, ambdues obertes per l'Amadeu Pages i en Joan Rovira. Son vies poc equipades i, si com nosaltres no portes les ressenyes, difícil d'encertar-ne el recorregut, d'aquí que passem d'una a l'atra sense saber en quina estem.
Per baixar crestegem fins el rapel de la via Aina a on coincidim amb dues cordades que pujaven.
Dies despres d'haver obert aquesta via amb en Pany, aquest dissabte hi tornem amb el Jordi i el Joanet a repetir-la, ara ja sense pes. Aprofitem per sanejar una mica més la via i la línia dels rapels. Alhora també aprofitem per posar bagues a les reunions(algunes que hi haviem deixat al obrir la via ja no hi heren...i una xapa a peu de via tampoc)
Un cop repetida hem de donar la raó als companys que ja l'havien fet i retoquem a la baixa el grau de dificultat de la 1a. i 3a. tirades. La via no supera el V grau.
Per primerea vegada coincidim amb altres escaladors a la zona, uns fan la via del Xermi i els altres la via Bages.
En Jordi i en Joanet a peu de via.
En els passos de V de la 3a. tirada.
Aquest dissabte pujo a Malanyeu amb en Jordi i en Pany i anem a repetir la via de l'escorpí.
Aprofitem per reposar una xapa que algú havia tret del primer parabolt i fem la via en 4 tirades, tot i que aquesta via es pot fer en 3 o en 5 tirades segons es vulgui tenir més o menys visibles als companys de cordada.
Un cop feta la via fem el primer rapel de la via Francesc Sunyol i escalem l'altra tirada final de la via que va ser la variant que vàrem obrir i rectificar per no passar massa a prop de la via del Tomeu, que puja per la placa de l'esquerra després de creuar la via Francesc Sunyol.
Tornem a rapelar i pugem ara per la placa de la Francesc Sunyol, de manera que hem escalat 3 tirades finals abans de baixar a peu de via.
Un cop a baix fem la primera tirada de la via Amics de Malanyeu que puja per la dreta i que comparteix reunió amb la de l'escorpí.
Una matinal ben aprofitada escalant 7 tirades.
A l'aparcament ens trobem amb en Joan Prunera i els seus companys de cordada que havien escalat la via Tarannà doméstic.
Aquest dissabte tornem a Alós de Balaguer despres de molt de temps. En Pany i jo comencem escalant la via Matagalls i en Jordi i en Joanet la classica i bonica " Lo Nik gall Lastir"
Com que la memoria ja flaqueija, tot i que la via Matagalls la vaig obrir jo amb en Toni, a la segona tirada ens equivoquem i escalem la via Canto por soleares que puja a la nostra dreta.
La tercera tirada ja tornem a la via i fem l'estetic diedre que ens mena fins la cresta.
Flanquegem caminant per la cresta el tram que coincideix amb la via minyons de Terrassa i un cop a la magnifica placa de dalt fem 4 tirades, la darrera de la via 1 d'octubre, La canto de Collons, La fosca i la puta constitució.
Saludem a una cordada que han fet la via l'Esperó de l'Ana i contents per les 7 tirades escalades, baixem al cotxe a esperar que arribin els companys, també molt satisfets de la seva via.
