Un parell de vies a la paret de la pluja. Odèn

 

Aproximació

Avui, amb en Jordi Martínez, teníem la intenció d'anar a escalar la via "integral del señor Lopez" a la zona de l'embassament de la llosa del cavall. Sant Llorenç. però el fort vent que hi feia ens ha fet desistir. així que el pla B ens ha portat a Odèn, a la paret de la pluja, a on fa uns anys hi vaig obrir, amb en Toni Alarcón, unes quantes vies a sobre mateix de la carretera que porta a Cambrils.

La sort ens ha fet costat i allí no hi ventava gaire, i per tant hi hem pogut escalar un parell de vies, que finalment han sigut tres, perquè al rapelar se'ns ha enganxat una corda i hem tornat a pujar.

La sorpresa desagradable del dia ha sigut veure com algun poca solta, per dir alguna cosa, ha robat algunes xapes i bagues dels primers metres de les vies i d'alguna reunió. Tampoc hi ha la corda fixa que permetia pujar per la tartera  que ens porta a les vies de més a l'esquerra.

Tot i això hem pogut escalar les vies 2 i 3 ja que més amunt no estan des equipades.

Comentar que la pista o camí rural, que pujant per la carretera de Solsona al Port del Compte, surt de la recta abans d'arribar a l'hostal del cap del pla, està completament renovada i es una bona alternativa per arribar a l'aparcament, i per tant estalviar-nos arribar a Coll de Jou  i anar en direcció a Cambrils.

via Camel

 

Ressenya del blog d'en Joan Asín

Avui he anat amb la Cris a repetir aquesta via que ja havia escalat en dues ocasions anteriors fa molts anys i ,,,ai que difícil que l'he trobat.

Jo només recordaba que la tercera tirada era molt vertical i que més valia pujar ràpid i no aturar-te a posar-hi res ja que, tot i la bona presa, els braços aviat cremaven. Recordava també que la sortida de la R.3 era molt difícil i la feia en Ae.

Avui he patit en la meitat de la primera tirada, uns metres molt finets que no trobava presa per enlloc i l'entrada a la R.1 molt atlètica i difícil. Jo li posaria V+ o més perquè ho he fet en A0 !  

ufff els anys no passen en va i jo ja no se escalar, si és que mai n'he sabut gaire.

La tercera tirada es com la recordava, molt vertical, poc assegurada, com tota la via i que demana anar bé de braços. En cas de caiguda del segon abans d'arribar a lleixa que dona entrada a la reunió, el pendol seria dels que et deixen penjat com una llonganissa!!

la sortida de la R.3 fina de collons i per mi un A0.

Vaja, que sort he tingut que la Cris ha anat de primera i jo patint al seu darrera excepte en la fàcil 5a. tirada.

La R.2 te anelles per rapelar i la R.4 també està equipada per fer-ho. No se si hi ha cordades que ho fan per evitar la penosa baixada per la cara Nord.

Arribat a aquest punt de la primera tirada hi ha uns metres molt fins !!!

                                 Encarant el desplom per entrar a la R.1

Lluitant en el pas desplomat d'entrada a la R.1

                                         Un dels passos difícils de la 2a. tirada.

Arribant a la R.2 amb un mar de núvols al darrera.

La Cris en la vertical tercera tirada un cop xapada la R. opcional que no hem fet.

Tibant amb força en la vertical tercera tirada.

Arribant a la R.3

                                        Sortida de la R.3 molt difícil.

Inici de la 5a. i darrera tirada.

Arribant a la R.5, darrer metre de la via.

Cordada en el cim amb la feina feta !!

Un tram de corda fixa en la baixada per la cara Nord, per sort avui molt poc humida.

via "Malalts de roca"

 

Avui ens hem apropat a Malanyeu per fer una matinal i repetir aquesta via que vàrem obrir el 2014.

En Jordi ja no recordava que l'havia fet 😊i no ha sigut fins la darrera tirada que, al veure la gran llastre, que ho ha recordat.

La via te algunes bagues que ja cal canviar però està força assegurada i es pot reforçar al gust.

El descens el fem per la via de l'Aina i per tant un cop acabada la via, ens cal fer uns 10m per la carena per arribar a la seva R.3.

Primera tirada de la via que puja a l'esquerra de la via Aina.

En Joanet i el Jordi arribant a la R.1

En Jordi superant el pas clau de la tirada i de la via.

En Joanet sortint a fer la 3a. tirada.

A la R.3 abans de caminar fins el rapel de la via Aina.

Un cop a peu de via, fem la primera tirada de la via Aina abans de marxar al cotxe.

via "La retrobada"

 

Atenció. La via que vàrem anomenar "retrobada" ressegueix bona part d'una línia que en Joan Casòliva havia obert l'any 2008 i de la que ens va informar posteriorment a la nostra obertura, per tant, i d'acord amb en Joan, la via en realitat és la via Placa de la llum i nosaltres l'hem sanejat de vegetació i re- equipat, per tal que es pugui escalar, doncs fins ara la vegetació n'impedia el pas.

Aquest dissabte acompanyem al Jordi al santuari de Corbera per tal que pugui repetir la via que hem obert fa pocs dies.

Un cop reubicada la R.2, ara ja es pot rapelar la via amb una corda de 60m, doncs el primer rapel queda a uns 27m, el segon també, i el tercer a uns 20m.

Les reunions no tenen anella ja que, com que haurem de pujar-hi, hi deixarem un mosquetó que després podrem recuperar.

La primera i la segona tirada tenen una roca excepcionalment bona.

La via està totalment equipada amb parabolts, pitons i bagues. i ens caldran 13 cintes. 

En Pany iniciant la via fent els passos clau de la primera tirada.

Inici de la segona tirada, un cop superat el desplom, la millor de la via.

En Pany arribant a la R.2

En Jordi iniciant els primers metres de la tercera tirada.

                                                        Arribant a la R.3 situada a la cresta

                    En Jordi, a la R.3, des d'on es fa el primer rapel, content després de repetir i gaudir la via.

La via vista des de sota la paret, la llàstima és que la vegetació impedeix arribar a peu de via per sota i per això cal rapelar-la.

Avui dilluns hem tornat a la paret per treballar en una nova línia que pujarà per l'esperó Est, a l'esquerra de la foto.

Via "Arnau Oleguer"

 

Aquest dijous he repetit, per tercera vegada, aquest cop amb la bona companyia de la Cris.

Aparquem el cotxe a un coll al costat de la masia de Fumanyà. haurem de recular uns 100 metres carretera direcció Berga per agafar un corriol ben fressat que ressegueix tota la falda de la muntanya; quan som sota una línia d'alta tensió anem a la dreta per una tartera amb fites. Puja de valent i sense treva, a l'alçada gairebé de les parets anirem a l'esquerra deixant la zona d'esportiva de la Vinya a la dreta. Encara haurem de pujar un bon tros dins l'alzinar fins a trobar un rètol que ens confirma que som a lloc.

A la via li caldria una bona neteja de les moltes argelagues que hi han crescut i que en alguns punts tapen les preses fent els passos més fotuts.

La via està equipada i nosaltres únicament hi hem col·locat  4 friends petits.

descobrint el Grau dels Matxos. Sant Martí de Centelles

 Aquí hi trobareu ressenyes del sector

Avui, gràcies a en Rafa Lucas i en Lluís Vila que m'han fet de guies en aquesta paret dels cingles del Bertí, he conegut una zona amb multitud de vies d'escalada esportiva de dificultat alta, amb desploms i roca terrosa, i que em superen pel grau que soc capaç de treure en lliure.

De les 4 vies que hem escalat únicament he fet de primer una via de V, les altres han sigut en top rope, i la darrera, un 6b+, tibant d'alguna cinta.

He conegut un nou raco d'escalada i viscut una nova experiencia pel tipus de roca d'aquest indret. L'escalada esportiva, tot i que no és l'estil d'escalada que jo practico, ajuda a fer passos que normalment no proves i a pujar una mica el grau.