Trio de vies a la Magdalena Inferior

Aquestes tardes, tot i la calor, a la cara est de Gorros hi fa una fresca que al capvespre fa que t'acabis abrigant.
Amb en Miquel varem fer tres vies força interessant i recomanables.

La BiPotens comença a la meitat de les escales de Jacob, ha estat reequipada amb parabolts, alguns d'ells pintats de color vermell, color característic de les vies del " Manolo" Muñoz que és qui la va obrir fa molts anys.

La 1a tirada comença amb uns metres de roca una mica polida i blanquinosa però es fa molt bé.
La 2a. tirada te uns primers metres molt verticals i difícils, encara que estan molt assegurats i no son obligats, i continua per una placa ja més fàcil però molt maca.
La 3a. tirada és més fàcil i coincideix amb altres vies i hi ha un garbuix de parabolts i burils.

Darrera nostre pujaven el Mingo i el Toni Aymamí que ja feia estona que escalaven per la zona.

A continuació varem fer la del seu costat, la Via Augusta que comença uns quants graons més amunt i te els parabolts de color verd. La primera tirada te una reunió que és opcional ja que està a uns 20m i queda fora de la línia de la via. si ens saltem aquesta reunió encarem la part més vertical i maca de la via, amb uns passos de roca bonissima però a on les assegurances allunyen força i cal anar concentrat. Hi trobaren un forat a on posar-hi un camelot del 0´75.
El que queda de via és pot fer en una sola tirada, fàcil però molt maca.
Via molt recomanable.

Finalment i a tall de torna, varem fer la Via "Garcia Lorca" del Manolo, que ja havíem fet feia uns dies però seguint una línia incorrecte. La via és molt fàcil, puja molt assegurada per la zona a on es pot rapelar i no te cap dificultat fins que arribes a una placa vertical amb un passet de V i que és una llastima que no sigui més llarga.

Escalant la 1a. tirada de la BiPotens

Un cop superada la part difícil de la 2a tirada

El Ramon, amb el seu fill i un company, escalant la via de l'Adrià al Gorro Frigi

A punt d'encarar el tram difícil de la via Augusta

Iniciant la darrera tirada

Escalant el tram més interessant de la via Garcia Lorca.

Escalant a l'ombra de la Codolosa

Un cop més anem a gaudir d'una tarda a l'ombra de la Codolosa. El sol ens pica durant els 5 minuts d'aproximació i un cop a peu de paret, l'ombra i un lleugera marinada ens refresca el cos i la ment per iniciar l'escalada d'aquestes dues vies.
Aquesta vegada m'acompanya el Jordi Puig i el seu fill, en Jordi JR que s'està iniciant en l'escalada.
Comencem per la via dels Joans's ja que jo vull fer la darrera tirada per la variant que va obrir l'altre dia el Joan Asín i de passada netejar-la una mica. A peu de via m'adono que no he portat cap eina i per tant la neteja haurà de ser manual....
La via està molt bé i te passos interessants. A la primera tirada, els passos finets inicials son d'aquells que es fan millor anant de primer que de segon.
La segona tirada sembla més difícil del que realment és. Cal portar un parell de friends per completar les assegurances ( no imprescindibles)
La variant de la tercera tirada no es tan difícil com l'original i la faig amb un pas d'A0, però cal netejar-la encara més i sanejar una mica la roca.
Amb un rapel de 55 m tornem a ser a terra i ens posem a la via campions per acabar d'arrodonir la tarda.
Aquesta via l'acabem anant a la darrera reunió de la via "Full Equip" ja que així podem baixar amb un sol rapel de 60m ( molt just)

Fent de primer la 2a tirada de la via Joans's que encara no havia fet

Netejant una mica la variant de la 3a tirada. A l'esquerra es veuen el parabolts de la línia original que superen un desplom molt difícil, però de molt bona roca.

Segona tirada de la via Campions

El Jordi a la darrera tirada de la campions

Pollegó Oest. via " Los Mares del Sur"

Ressenya de l'Eduard
Aquest dissabte varem cercar l'ombra a la via "los Mares del Sur" que està encarada a l'Oest.
Per arribar-hi aparcarem a la Vinya Nova, pujarem fins al peu de l'Esperó Ribés i continuarem amunt, per un corriol que puja per l'esquerra, fins a trobar el peu de via (MS) . Veurem un cordino posat en un pont de roca a 6m del terra.
La via està semi-equipada i per tant ens caldrà portar tota mena de material per protegir les tirades netes i els trams on les assegurances allunyen o senzillament no es veuen !!
Per baixar nosaltres varem optar per continuar amunt tot crestejant fins anar a trobar el camí que, quasi-bé a l'alçada del Rave, ens porta de nou a la Vinya nova.
La via està equipada per poder-la baixar fent rapels.

La primera tirada és la més fineta, comença amb uns metres de presa petita i escalada de finura per acabar amb un pas de 6a que no és obligat i es pot fer en A0.
La segona tirada te uns passos finets i exposats a la sortida i després ja esdevé fàcil
La tercera tirada te les xapes molt amagades i es fa difícil de seguir. Cal anar sempre en diagonal a la dreta.
La quarta tirada torna a sortir en diagonal a la dreta, amb un tram de roca delicada, per acabar flanquejant a l'esquerra.
La cinquena tirada es d'aquelles que, si no saps per on va, no ho diries mai i tindries ganes de deixar-ho córrer. Cal anar a l'esquerra sense cap assegurança a la vista fins que finalment veus un parabolt molt amunt !! es poden posar friends petits i un camalot del 2 per assegurar aquests primers metres !! passats aquests 10 m inicials, la línia continua pel mig de la placa/esperó i si no veus els dos parabolts que hi ha en els darrers 20m, com em va passar a mi, acabes anant a la dreta a llaçar sabines i cercant fissures a on posar alguna cosa.
La sisena tirada es curta però molt maca i amb bona roca.

Via recomanable.

Superant els passos extra-plomats de la 1a tirada

Un cop passats els primers metres de la 2a tirada

Escalant la 3a. tirada sense haver xapat el 1r. espit que és difícil de veure si vas per la llastra.

El Toni arribant a la R.3, el Joanet que li va al darrera i el Vicenç a la R.2

El Toni a la 4a. tirada

Abans d'entrar a la R.4

Arribant al primer bolt de la 5a. tirada. No es veu des de la Reunió

El Toni arribant a la R.6, la darrera de la via.

Un dels tricams que el Toni va col·locar a la darrera tirada

El Toni a la darrera Reunió amb el Vicenç a punt d'arribar i el Joanet a la R.5

Fotocim.

Puntal de la Magdalena Sup. via " Charlot" restaurada

Ressenyes de l'època en que es va obrir la via

Aquest dilluns va ser una data històrica ja que la casualitat va fer que els 2 escaladors, que fa 28 i 30 anys que van obrir vies a la Magdalena superior, repetissin alhora les seves respectives vies.
Per un costat en " Manolo" Muñoz , que l'any 1984 havia obert la via "Charlot" al puntal de la Magdalena superior i que mai més havia repetit, va tornar a fer, un cop restaurada, la seva via 28 anys després.
A la mateixa hora va arribar, quan nosaltres estàvem fent la 1a tirada de la Charlot, en "Lete" i un company de cordada, per repetir la via "Amistat d'Estiu" que ell havia obert fa 30 anys. Ells van fer la via original, ja que la que darrerament tothom anomenava "Amistat d'estiu" i que estava molt equipada amb espits, era una via nova que va trepitjar la original i que algú ha desequipat !!
Veure escalar al "Lete" per la seva via original que només està equipada amb algun buril vell, feia posar els pels de punta. Jo em vaig oferir, com en el seu dia vaig fer amb el Manolo, a acompanyar-lo a fer la via i a canviar els burils per parabolts i, com que a ell li va encantar la idea, suposo que aviat quedarem per fer-ho.

Però anem a la via Charlot. Aquesta via la vaig descobrir l'abril de l'any passat i em va sorprendre molt favorablement, ja que tot i semblar que puja per un pany de roca dolenta, a mesura que vas pujant la roca millora molt i acaba siguen molt bona en els darrers metres.
Ja llavors vaig comentar al "Manolo", l'escalador que l'havia obert feia 27 anys, que li calia una restauració dels vells espits que hi havia, ja que estaven totalment rovellats. Aleshores el Manolo em va dir que tenia pensat fer-ho ben aviat.
Els mesos havien passat i fa pocs dies vaig tenir la oportunitat de tornar a contactar amb el Manolo i va ser quan em va dir que encara no ho havia pogut fer perquè no tenia cap trepant. Així fou com li vaig oferir acompanyar-lo a restaurar la via amb el meu material i aquest cap de setmana la via ha quedat restaurada.
Hem posat parabolts de 10mm i algun de 8mm inox. al costat dels espits vells ( que ara caldrà anar a treure) i hem reforçat totes les reunions. Encara hi queda algun espit o buril vell que estava força bé i que assegurava passos poc difícils, però s'han canviat el 90% de les expansions.
Si aneu a repetir-la estic segur que tindreu aquesta sensació de començar a escalar una via poc atractiva però acabar-la amb un bon regust de boca.

Aproximació: Per arribar al peu de via cal seguir el camí dels Gorros i quan estiguem a sota la cara N de la Magdalena superior, grimpar per un pany de roca tumbada, en diagonal cap a l'esquerra, com si anessim a fer la via Amistat d'estiu. Un cop al peu de l'inici de les vies de la Magdalena superior, haurem d'anar a l'esquerra, passar per sobre d'un tronc caigut, que ens permet pujar al inici del Puntal de la Magdalena i grimpar 10m fins la R.0.
material: amb 7 cintes en tindrem prou. ( o 13 si enllacem les dues darreres tirades)
Descens: Un rapel de 30m

Un parabolt nou al damunt de l'espit vell amb maillon rovellat de la R.0

El Manolo escalant la 1a. tirada i arribant a la R.1

El Manolo Arribant a la R.2

El "Lete" apretant a la sortida de la R.2 de l'Amistat d'estiu

El "Lete" a la R.3 de l'Amistat d'estiu

Un servidor iniciant la 3a. tirada de la Charlot.

Trescant pel Cadí. Costa Cabirolera. 2.606 m

El dia de Sant Joan vam fer, amb la Neus, una passejada pel Cadí. Aquesta vegada vam anar a pujar el Costa Cabirolera de 2.006m, que queda darrera del Pedraforca i aprop del Comabona.
Amb el cotxe, si pugem per Saldes, anirem resseguint tota la pista de la cara Nord del Pedraforca fins arribar al punt a on aquesta ja deixa endarrere la mítica muntanya i s'encara cap a Gisclareny i Bagà
El Camí l'iniciem des del mateix punt per on aniríem al Comabona però, després d'uns 40' de pujada, el deixem per anar a l'esquerra i baixar per un corriol molt costerut fins la vall que ens portarà al cim.
Aquesta ruta, en la que farem uns 1.000 m de desnivell acumulat, es pot fer en 2h per arribar al cim i 1'5 de tornada al cotxe, i te l'unic inconvenient que al pujar has de perdre alçada i a la tornada recuperar-la, però a banda d'això és ràpida i molt maca i, com els seu nom indica, és molt possible que es pugui veure molt bestiar ( isards, cabirols....)
Trobareu aigua en uns abeuradors a mig camí.
El Track el trobareu a Wikiloc.

A la pista a on aparquem el cotxe amb el cim darrera nostre.

Després d'haver baixat la franja rocosa, i amb els abeuradors al darrera, iniciem la pujada cap el cim seguint un GR.

Dalt del cim amb les muntanyes ceretanes i andorranes al darrera.

Baixant per la variant de la cresta

baixant del collet per les pendents herboses

Recorregut de la variant de baixada.

Recorregut de la pujada i la baixada.

Arribant a les darreres pendents per retrobar el cotxe, amb el Pedraforca al darrera

Gorros. Magdalena Inferior. Vies : "La que hi faltava" i " Benson"

Aquesta tarda del dimecres, tot i que ja feia molta calor, varem anar a escalar a la cara nord i Oest dels Gorros, a on hi ha l'ombra assegurada.
Ens adreçarem a la Magdalena Inferior i, mentre que el Joan Asín i en Ramon feien la Sebastià Patiño, en Toni i jo vam fer " La que hi faltava"
Per a mi la Sebastià Patiño és la via més exigent de les 3 clàssiques que pugen per aquesta cara de la Magdalena, ja que els espits allunyen molt i la segona tirada te un tram molt vertical.
La que hi faltava està assegurada amb parabolts verds molt més propers que en l'altra via i cerca una línia de la pared menys obligada, tot i que també et fa escalar.
Material: Només cal portar cintes exprés
Descens: un rapel de 30 m ( si es fa amb tendència a l'esquerra mirant la paret al baixar)

Ambdues vies son molt recomanables.


A continuació, i com que el dia allarga molt, En Toni i jo fèiem la via "Benson", que te els parabolts pintats de color blau i comença al capdamunt de les escales de Jacob, i el Joan i el Ramon la via "Apià" que puja uns 10 metres a l'esquerra i te els parabolts de color verd.
Sembla ser que s'han pintat els parabolts de les vies d'aquesta zona per tal de diferenciar les vies.
A l'esquerra de la Benson hi pugen parabolts grocs que deuen ser de la via " Llibertat Positiva" i a la dreta parabolts verds que suposo que son de la via " Augusta" i més avall, uns quants graons més, els de color vermell de la via " Bi-Potens".
Vies molt recomanables

3 cordades, fotografiades un altre dia, fent les vies Sebastià Patiño, La que hi faltava i Rataplan

Iniciant les dues vies. Aquest és el tram de paret a on la roca és menys agraïda.


El Toni iniciant la 2a. tirada i el Ramon a la R1., que va fer més amunt, aprofitant la R.1 de la Via Mingo Arenas .


Escalant la 3a. tirada.


Traçat de la 1a. tirada de la via "Benson"


Iniciant la segona tirada que el Toni enllaçaria amb la 3a. fins el cim


foto-cim